I no tan sols perquè el bloc de marbre en què la va escolpir l’artista Judith Gaset pesa els seus quilos, uns quants, sinó perquè la sirena que decora la font no reprodueix aquells cànons de bellesa sensual i suposadament ben feta (amb formes però primeta, esvelta) que habitualment s’atribueix a aquest ésser que es podria batejar de mitològic. No. La sirena de Gaset és més aviat voluptuosa. Rotunda. Amb formes. Sí. Però formes arrodonides. Pits grossos. Cintura ampla. Lluny de les mides que hom suposa a un ésser bell encara que sigui mitològic. Però que ningú no s’enganyi. La cultura de la imatge i les atencions corporals, és a dir, la nostra cultura, s’ha obsessionat amb els cànons que s’ha obsessionat. En altres períodes, les figures famèliques quedaven en l’oblit i triomfaven les dones a les quals un es podia aferrar sense por a no saber on agafar-se. La sirena de Gaset és d’aquestes. Mitològica però forta. Com el marbre amb què es va fer un monòlit que ja d’entrada estava pensat per anar on va anar però que durant un temps va estar exposada a Caldea. A la galeria Art Centre. Després la va adquirir el comú i des del 1995 tothom pot gaudir de l’obra de Gaset. Fa més de tres lustres enrere, Gaset treballava en la creació de personatges de faula. Fades, toros mitològics, unicorns... i així va néixer la Sirena que contribueix a decorar el Parc de la Mola. N’és mestressa del llac. Artificial.

El detall

Judith Gaset Flinch va néixer l’any 1963 a la Seu d’Urgell i ara és una de les artistes establertes a Andorra amb més projecció internacional.

En el partit d’ahir davant de l’Sporting, va haver de superar primer l’habitual muralla defensiva plantejada pel tècnic Javier Clemente i després les baixes de Messi i Busquets, així com la pèssima actuació de l’àrbitre, Velasco Carballo, que incomprensiblement no va veure cap penal a l’àrea asturiana i va expulsar Piqué en una jugada molt discutible. Al final, amb empat al marcador, els blaugrana van apel·lar a l’èpica, amb un jugador menys, i van aconseguir superar fins i tot per dos gols l’Sporting. Ara la pressió la té el Reial Madrid, que avui haurà de guanyar l’Espanyol si vol mantenir els deu punts d’avantatge que ha aconseguit les darreres jornades, sobretot gràcies als punts que ha perdut el Barça lluny del seu estadi.
Ahir no hi havia Messi per desencallar el partit amb alguna genialitat, així que va haver d’esperar a tocar del descans per doblegar per fi la resistència del conjunt asturià. Va ser en una jugada de tiralínies entre Adriano, Keita i Iniesta que va rematar aquest últim a gol, irrompent entre la línia defensiva sportinguista com un vendaval.
A la segona part, amb un excels Iniesta al comandament de les operacions, el conjunt blaugrana insistia i insistia, però amb massa sobreexcitació. Keita se la va treure tota de cop amb un xut a l’esquadra des de la frontal a onze minuts pel final. El malià i la grada van celebrar el gol com si es tractés d’una final. Llavors va arribar el 3 a 1 de Xavi després d’una altra genialitat d’Iniesta, el premi a un equip que va voler jugar a futbol i el càstig a Clemente.

L'ESPANYOL FA SETZE ANYS QUE NO GUANYA AL BERNABÉU

El Reial Madrid, un cicló a la lliga amb nou victòries consecutives i 21 victòries en 24 jornades, buscarà fer un nou pas cap al títol davant la seva afició, reprenent el pols a la competició domèstica després dels partits internacionals, davant un Espanyol que fa setze anys que no guanya a l’estadi Santiago Bernabéu. Entre viatges a Londres aprofitant dies lliures i rodes de premsa en les quals no aporta llum al seu futur, José Mourinho afronta un altre partit de lliga amb baixes importants, com ara la de Pepe en defensa, per sanció, i els lesionats Ángel di María i Karim Benzema.
Mentrestant, al Santiago Bernabéu arriba un Espanyol que gairebé ja no recorda la seva última victòria a casa del Reial Madrid. Va ser a la temporada 1995-1996 (1-2) i des d’aleshores el balanç dels catalans al camp madridista és de tretze derrotes i dos empats, xifres que intentaran millorar avui (21.30 hores). Per fer-ho, l’entrenador Mauricio Pochettino recupera el davanter Sergio García, operat el 18 de gener del menisc.

El tribunal d’apel·lació de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) es va reunir ahir per estudiar el recurs del campió de l’edició anterior i va resoldre a favor de Ferran Font. El recurs el va interposar Marc Gutiérrez contra les decisions del Col·legi de Comissaris Esportius de la cursa G6 del Campionat G-Sèries BPA. Segons argumenta un comunicat de l’ACA: “Un cop escoltats els arguments d’apel·lació per part del concursant i els arguments del president del Col·legi de Comissaris Esportius, vist els reglaments, les imatges, la documentació de la prova i certificant la legalitat interna de les decisions del tribunal d’apel·lació, es confirma en totes les decisions.” Per tant, el guanyador de la prova és Ferran Font, però el RACC Motorsport, l’equip de Marc Gutiér­rez, quan rebi la comunicació oficial de l’ACA, prevista per demà, exposarà quina és la seva posició final.
Mentre, Pep Besolí, el màxim responsable dels comissaris, va aprofitar per respondre a Antonio Zanini, un dels responsables de l’equip de Gutiérrez, que va car­regar contra Besolí en el moment de presentar el recurs. “El tribunal d’apel·lació ha estat a l’alçada de l’ètica esportiva dels reglaments i ha fet un bé a les G-Sèries. No hem tingut cap por a la pressió d’algun sponsor o patrocinador i s’ha decidit amb rigor”, va assegurar Pep Besolí, que va comentar això sobre les crítiques de Zanini: “Hem rebut moltes pressions. Amb l’Antonio vam començar junts i espero que les coses tornin al seu lloc.” De la seva banda, el pilot Marc Gutiérrez va evitar fer declaracions fins que no rebés la comunicació oficial de l’Automòbil Club d’Andorra.

EL CAMPIÓ

“El premi és merescut”

Ferran Font ja va parlar com a campió després de la resolució del tribunal d’a­pel·lació. Satisfet després d’imposar-se a les G-Sèries BPA 2012. “Hem fet una temporada molt bona i el premi final és ben merescut. L’èxit ha estat total”, va indicar el pilot andorrà, que va parlar del seu rival Marc Gutiérrez i de l’incident a l’última prova. “No em va agradar el que va passar a la pista ni tampoc el que va succeir després, però és una situació en la qual em vaig veure implicat involuntàriament. Jo no vaig fer cap reclamació i després tot es va magnificar.”

L’Andreu, quan la resta dels companys del col·le jugaven a futbol amb l’energia frenètica que confereixen els 6 anys, es dedicava a escriure contes abstractes sobre formigues. I la Laia, que ara en té deu, malgrat cursar cinquè de primària fa activitats dels llibres de matemàtiques de segon d’ESO.
Tots ells són ara joves i adolescents que van viure la infantesa d’una manera molt diferent a la de la resta de nois i noies de la seva edat. El seu cervell ha funcionat, des de sempre, molt més ràpid. Estan diagnosticats com a persones amb altes capacitats intel·lectuals, amb un coeficient que supera amb escreix els nivells considerats científicament normals. Són superdotats, vaja. Formen part d’un reduït grup de la població, que no supera el 2%, que cavil·la d’una altra manera i que també pateix les conseqüències d’un sistema educatiu que no està fet per a ells. S’avorreixen a classe, tenen unes inquietuds radicalment diferents a les de la resta dels companys i necessiten, reclamen, estímuls constantment. Si els escolars han de llegir un llibre per a llengua catalana, ells en necessiten tres. I si convé, fer literatura comparada. O amb uns quants exercicis per aprendre les arrels quadrades en tenen prou, no els cal repetir les operacions a desenes. I així, amb cada àrea. “Els sistemes educatius estan pensats per a la població normal i, en canvi, el seu sistema d’aprenentatge és diferent. A l’escola hi ha molta sensibilitat per atendre, per exemple, un alumne amb una discapacitat física o mental però no per a algú que funciona diferent”, assevera la psicòloga Marta Compte, directora de l’Institut Andorrà d’Altes Capacitats.
Ara per ara el centre ha diagnosticat quinze infants i joves com a superdotats. Es tracta de persones que si no s’atenen degudament, argumenta, poden caure en el fracàs escolar per una saturació de desmotivació. I com s’ho fan, doncs? Cada cas és un món. Però en la majoria, les escoles miren d’adaptar els currículums a l’alumne, amb ampliacions en aquelles matèries on necessiten més. Encara que les famílies i els nanos evidencien llacunes. “Els profes passen olímpicament. Es pensen que és més qüestió de quantitat i no, és de dificultat... és molt avorrit estar a classe”, es queixa la Laia (10 anys, alumna del col·legi Janer). “Em fa ràbia, perquè no m’he d’esforçar amb res”, lamenta el seu germà, el Pol (14 anys, col·legi Janer), que l’any passat va fer els tràmits per accelerar de curs però finalment el ministeri espanyol d’Educació no hi va donar el vistiplau sota l’argument que no podia acreditar els coneixements de l’any que s’hauria saltat.

A buscar-se la vida
En canvi, el Cristian (14 anys, escola andorrana) ha arribat a un punt que “es busca la vida sol i s’espavila” per ampliar els coneixements que li interessen i que el col·legi no li proporciona. “Perquè l’escola no sap com tractar la qüestió, l’únic que demanem és que no el vetin”, explica la Pepi, la seva mare. Ell, malgrat haver-li recomanat l’acceleració de curs o fins i tot un canvi d’escola o de ciutat, va declinar perquè vol continuar en el seu ambient. “L’únic que m’agradaria és donar un toc d’atenció a l’escola, perquè no vull que algú amb altes capacitats ho passi tan malament com ho he passat jo, que ho tingui més senzill en el futur”, reclama. “Jo m’avorria a classe perquè ja sabia tot el que explicaven, llavors desconnectava... vaig passar quart d’ESO sense estudiar i a primer de batxillerat literalment dormia a classe, no tenia cap expectativa ni motivació”, recorda l’Andreu (18 anys, col·legi Sant Ermengol), que va ser diagnosticat fa només un any. “Si una persona té hiper­activitat o problemes de lectoescriptura se li fa una adaptació, però a algú que va ràpid, no”, es queixa. De fet, admet que confiava que el diagnòstic li seria útil per al futur. Però de moment no li troba avantatges: “Només m’ha servit de codi de barres, però no tinc res que m’ajudi.”
La situació del Louis (13 anys, exalumne de l’escola francesa), en canvi, va arribar a ser força complicada. “A l’escola ens deien que era molt despistat, que potser tenia hiperactivitat, i ell cada matí plorava perquè no hi volia anar, ho vivia com una presó”, exposa la Vanessa, la seva mare. Tot plegat va arribar a ser tan insostenible que la família va decidir fer un cop de timó i buscar solucions. “Va arribar a un punt que estava molt deprimit, poc socialitzat, se sentia molt incomprès i no anava bé amb les assignatures; i a l’escola ens deien que no sabien què fer... que no s’adaptava... potser va ser l’escola que no es va adaptar a ell!”, exclama. La seva solució va arribar fora d’Andorra. Després d’avaluar la possibilitat de matricular-lo en un centre específic d’altes capacitats, van considerar que la millor opció estava a Font Romeu, en una escola que combina l’esquí amb els estudis, la fórmula perfecta per a ell perquè condensa les classes en poques hores.
Des dels sistemes educatius, no obstant això, defensen els es­forços que esmercen per adap­tar-s’hi. La directora de l’escola andorrana, Ester Vilarrubia, assenyala que malgrat que no hi hagi cap programa específic d’altes capacitats, sí que se’ls fa un seguiment adaptat. “Anem establint cada cop més protocols i el professorat s’assessora amb les psicopedagogues”, comenta. Al sistema espanyol, amb vista a les necessitats, s’ha optat per oferir formacions als mestres. Les ha impartides el professor Josep de Mirandés, secretari general del consell superior d’experts en altes capacitats d’Espanya, que explica que els docents, “en general, coneixen que aquests alumnes podrien aprendre major quantitat de continguts curriculars, però desconeixen l’entorn educatiu que necessiten; desconeixen que el seu cervell processa la informació i aprèn d’una altra manera, sovint oposada a l’estàndard, que els resulta molt nociva, i els potencia la síndrome de disincronia que els impedeix el rendiment i amb freqüència els condueix al fracàs escolar”. I cita l’exemple de Corea –espera que en el futur el cas andorrà s’hi aproximi–, que en el darrer informe Pisa ha desbancat Finlàndia com a sistema de referència. L’èxit es deu a la integració dels alumnes superdotats a l’aula, que han servit per dinamitzar la resta.

Marcar la diferència
I què els fa tan diferents de la resta? Doncs aquests joves ja marcaven distàncies des de la infància, i no sempre amb la comprensió de l’entorn. Van començar a caminar, llegir, escriure o dibuixar força abans que la resta; tenien la necessitat d’expressar-se. Ja des de ben petits feien raonaments molt madurs. Se sentien més a gust conversant amb els adults. Es qüestionaven realitats que no els tocaria per la seva edat. “Recordo que als tres anys em preguntava coses del sistema solar i de la vida i la mort”, explica la mare del Louis. “Tenen una gran sensibilitat i això fa que puguin vibrar amb la música clàssica o un quadre de Botticelli”, detalla la responsable de l’Institut d’Altes Capacitats, alhora que remarca la importància del diagnòstic a temps –alerta que sovint se’n fan de falsos, perquè se’ls confonen amb nois hiperactius– perquè ells mateixos puguin entendre la seva realitat i no sentir-se desencaixats.

‘BITXOS RARS’
Amb tot, i malgrat conèixer a fons la seva situació, la majoria reconeix sentir-se, o si més no de petits, un pèl bitxos rars. En alguns casos la socialització no ha estat senzilla, tot i que ara tenen els seus grups d’amics amb qui fan tota mena d’activitats. “A l’hora del pati jo m’enduia un llibre quan els altres jugaven a futbol; es reien de mi”, recorda el Cristian. “De petit no tenia gaires amics. Vaig començar a desenvolupar més habilitats socials als 15 anys amb el grup de parkour”, reconeix l’Andreu. “Els companys de classe no entenen les meves bromes”, diu la Laia. “Em sento molt diferent de la resta. M’he anat adaptant... si no ho fas, ho passes malament”, conclou el Pol.
I com encaren el futur aquests joves brillants? Pel que expliquen, Andorra –o el món, qui sap on– tindrà una mica de tot: al Pol li balla pel cap estudiar periodisme, economia o filosofia;?el Cristian vol ser escriptor –ha guanyat un grapat de premis–; el Louis té clar que s’encaminarà cap a l’arquitectura –des dels 9 anys fa maquetes i dissenya plànols–; l’Andreu, que té un vessant artístic molt desenvolupat, vol ser pallasso –sí, clown– i sobretot “feliç”, i la Laia, estudiar matemàtiques, administració d’empreses i “obrir una escola adaptada a la situació real dels alumnes, on els intel·ligents puguin tirar endavant”. No tot està perdut, doncs.

COM SÓN ?

PRECOÇOS
Adquireixen de manera precoç el llenguatge i habilitats de raonament.

CURIOSOS
Tenen una curiositat insaciable i plantegen preguntes perspicaces. Des de ben petits s’interessen per coses abstractes com ara l’univers o la mort.

PERFECCIONISTES
Són competitius i molt perfeccionistes.

CREATIUS
Tenen una gran capacitat de creativitat i innovació. Per exemple, quan són petits pinten sols de color blau o verd.

MEMÒRIA
Tenen una memòria a llarg termini impressionant.

GENÈTICA
La intel·ligència, a partir  de cert grau, funciona dife-­rent: no tenen més neurones, però sí que fan connexions diferents dels conceptes.

SENSIBLES I JUSTOS
Tenen una forta intensitat per sentir emocions.

Admeten que es tracta d’un “repte” tenint en compte que molts dels seus antics militants han apostat per unir-se a Demòcrates per Andor­ra, però, malgrat això, es mostren optimistes i convençuts que “vam fer el correcte” perquè entenen que “el liberalisme té un espai al país que encara no s’ha ocupat”. L’objectiu, explica un dels integrants de l’òrgan, Jordi Gallardo, és ambiciós: “L’horitzó són les eleccions del 2015. Volem presentar un projecte sòlid com a PLA i sols, sense amagar-nos.”
I és que aquest és un dels punts que més critiquen a DA, el fet que no s’hagi definit encara ideològicament d’una forma clara. “Quan li convé diu que és liberal i altres cops que no ho és”, lamenta un Gallardo que entén que aquesta actitud ve donada perquè “tot i tenir gent que són liberals, hi ha d’altres que es poden molestar”. Per tant, des del PLA no es considera que el futur hagi de passar per una integració, sinó per mantenir-se com a formació independent, tot i que “adaptada a la nova situació”. I és que, admeten des de la comissió gestora, el nombre de militants ha baixat de forma considerable. Tot just són 101, que suposa la pèrdua de prop d’una cinquantena en relació amb els inscrits a la tardor, quan es va fer el congrés on es va apostar per mantenir viu el partit.

El camí a seguir
“Hem fet un pas enrere”, reconeix Gallardo, que es manté esperançat a canviar la tendència en els propers mesos, que s’endevinen clau. Primer, a l’abril, s’haurà de celebrar unes jornades de treball, obertes a tots els militants. L’objectiu és “ser capaços, des de l’òptica liberal, de plantejar un nou discurs més adaptat a la realitat del país”. Al seu entendre, el fet que hagi abandonat la formació gran part de la gent més conservadora ha de servir per “anar un pas més endavant que fins ara”, i apostar per un ideari “més liberal i més progressista” i que “tingui en compte les especificitats d’Andorra. No es tracta, assegura el polític, d’oblidar el passat, al contrari. “Hem de reconèixer els errors però també reivindicar els encerts”, apunta.
Una vegada estigui enllestit “aquest llibre blanc del liberalisme”, es portarà al congrés del partit, que se celebrarà a final del juny vinent. Allà s’haurà d’aprovar i crear una nova executiva, que ha d’encarregar-se, justament, de guiar la formació cap al 2015. “Estic segur que llavors serem més militants”, manifesta Gallardo, que assegura que “hi ha molta gent que ens diu que si som capaços de reformular el discurs, estaran amb nosaltres”.

UN DEUTE "CONTROLAT" QUE NO HA DE SER OBSTACLE PER REACTIVAR LA FORMACIÓ

Un dels problemes que ha hagut d’afrontar la comissió gestora és l’important deute que arrossega el PLA, que algunes fonts xifren en uns 200.000 euros. Jordi Gallardo, tot i no voler confirmar la dada, sí que assegura que aquest passiu no ha de suposar cap impediment per reactivar la formació liberal.
“És un deute controlat, no ha de ser un problema per a l’acció política”, garanteix, per després posar en relleu que això s’ha d’agrair principalment a l’anterior executiva. “El fet d’haver-lo gestionat ens permet intentar el repte de reactivar el partit”, apunta, per després deixar clar que “el compromís és anar-hi fent front i així es farà”.
Tot i que, en el seu moment, alguns militants liberals van expressar el malestar pel fet que, en cas de dissolució, DA es mostrés poc inclinada a assumir aquest deute, Gallardo assegura que aquest no és pas el motiu de no anar cap a la formació taronja. Malgrat això, no estalvia un comentari crític: “Semblava que volien els nostres actius, però no els passius.”

“Pel que fa a clients, la situació és bona, als hotels hi ha molta ocupació i aquests darrers dies hem tingut una mitjana d’uns 13.000 esquiadors diaris”, va indicar el director de màrqueting de Grandvalira, Alfonso Torreño, que hi va afegir que les previsions per al març són similars “i si aguanta el temps la Setmana Santa la tenim assegurada”.
En el cas de Vallnord, el director general de l’estació, Martí Rafel, també va destacar la resposta de la gent: “Amb la crisi, la dependència del temps s’aguditza, però els caps de setmana estem treballant molt bé i de fet el mes de febrer ha estat millor que el de l’any passat.” En aquest sentit, va indicar que si a la nevada d’ahir se li’n suma alguna altra la setmana vinent les xifres per al març “es preveuen raonablement positives”. I és que si es pot aconseguir una bona Setmana Santa no es recuperaria el que s’ha perdut, però sí que permetria “polir el que no vam fer al desembre”, va assegurar Rafel.

A ple rendiment
El nombre d’esquiadors que s’està registrant fins ara a les pistes també ha ajudat a evitar més problemes amb els empleats. Tant a Grandvalira com a Vallnord treballen tots els efectius disponibles tant en els serveis que ofereixen les estacions com a les escoles d’esquí. “Funcionem a ple rendiment i no hi ha previsions de retallades pel que fa al personal”, va assegurar Torreño. Tot i això, la facturació no millora en comparació amb l’aconseguida l’any passat. En el cas de Grandvalira, actualment els números estan un 7% per sota que el mateix període del 2011. “No estem tan lluny com ens pensàvem, perquè el febrer ens ha permès recuperar-nos”, va aclarir el director de màrqueting. I a Vallnord, tal com es va preveure en el moment de planificar la temporada, es calcula facturar un 10% menys.
Amb tot, Torreño i Rafel van preferir esperar al final de la temporada per fer valoracions sobre la difícil situació econòmica de les estacions i les ajudes que s’han de percebre dels comuns. Des de Vallnord, a més, es va destacar que ja s’està treballant amb un pla de viabilitat.

ES REPARTEIXEN 3000 GUIES PER PROMOURE LA SEGURETAT

“Controla la velocitat i respecta els altres”, aquestes són les dues normes bàsiques que es van difondre ahir a les estacions del país en el marc del Dia de la seguretat a les pistes.  Un total de 16 joves es van encarregar de transmetre les regles de comportament bàsic que s’han d’adoptar durant la pràctica de l’esquí repartint entre els esquiadors 3.000 guies de seguretat i 4.000 díptics informatius (traduïts al català, castellà, anglès, francès i rus) que van anar acompanyats d’un protector labial. Segons va informar Ski Andorra, amb aquest obsequi es va voler conscienciar que de la mateixa manera que “ens protegim del sol i el fred, també podem prevenir els accidents amb el coneixement de les normes de seguretat”.
En aquest sentit, la directora d’Ski Andorra, Marta Rotés, va indicar que la velocitat –sovint és excessiva i la manca de nivell tècnic no permet parar a temps– i la desinformació dels esquiadors sobre els requisits tècnics de les pistes són les principals causes d’accidents.
Al final del dia, des d’Ski Andorra es va valorar molt positivament la jornada tot destacant que va ajudar a conscienciar “l’esquiador i l’snowboarder que cal conèixer les normes per poder gaudir de la neu amb seguretat”.

L’estudi, però, partia d’una base que actualment ha quedat desfasada. Les previsions recollien que hi hauria un augment en el nombre d’assalariats el 2011. La realitat és ben diferent. El consell d’administració de la CASS, amb l’arribada de Josep Delgado a la presidència, va encarregar una revisió interna de l’estudi tot aplicant paràmetres més realistes, que inclouen la caiguda de cotitzacions per la disminució del nombre de treballadors. El nou càlcul situa l’any del dèficit d’aquí a tres, el 2015, moment a partir del qual no n’hi haurà suficient amb el que s’ingressa mensualment de cotitzacions per pagar les jubilacions, i per tant s’haurà de passar a utilitzar les reserves.
I quant duren les reserves? El mateix estudi actuarial situava en una forquilla d’entre dotze i catorze anys el marge existent per anar pagant pensions amb els fons de reserva. La situació és evidentment utòpica a causa que l’ús permanent dels fons provocaria l’esgotament i per tant que a partir del moment en què es pagués l’últim euro es deixarien d’abonar les pensions.

Càlcul obsolet
El principal problema del sistema prové de l’interès que s’està pagant per cada punt que es compra a la CASS amb les cotitzacions. La revalorització és molt més alta del que correspondria perquè es va establir amb paràmetres d’esperança de vida del 1968 i des de llavors només s’ha fet una petita correcció. El 1968 com que l’esperança de vida era de 71 anys i escaig es va preveure que la revalorització del punt havia de ser equivalent que algú que es jubilava als 65 cobrés en poc més de sis anys l’equivalent a tot el que havia cotitzat. Però l’esperança de vida ha anat augmentant sense que es rebaixés el percentatge de revalorització. El decalatge ha anat sagnant els fons de pensions perquè a la pràctica els jubilats estan cobrant, segons els càlculs de la parapública, el triple del que els correspondria en cas que s’haguessin anat actualitzant a l’esperança de vida.

Resposta a les crítiques
Josep Delgado va parlar respecte a les peticions de dimissió fetes pels Verds i el PS sobre la base que creuen que ha alarmat la població advertint que les pensions estan en perill. El president de la parapública incideix que “només he explicat la greu situació en què es troba el sistema de pensions i convidaria tothom a analitzar l’entrevista íntegra. Vaig recordar que potser havíem de tornar als temps dels nostres pares, on s’havia d’anar estalviant per a la jubilació. La veritat és que no haig de penedir-me de res i tornaria a explicar la veritat, que és l’únic que he fet”.

EL GOVERN ANUNCIA UNA SÈRIE DE MESURES PER SALVAR EL SISTEMA

Dins de la proposta de pacte d’Estat sobre la Seguretat Social que el Govern ha presentat al grup parlamentari socialdemòcrata s’inclouen algunes mesures específiques sobre el sistema de pensions. El punt més destacat passa per adaptar el percentatge de retribució dels punts que es compren cada mes a la CASS. S’adequaran a l’esperança de vida actual, per tant es rebaixarà el rendiment que donen. Per evitar nous desfasaments es revisarà regularment el percentatge de retribució. Quant a la jubilació es preveu establir uns màxims del que es pot percebre independentment del que s’hagi cotitzat com ja passa a d’altres països. Pel que fa a les pensions més baixes serà l’Estat qui haurà de compensar el que falti fins arribar a la pensió mínima que tothom té dret a cobrar. Aquestes són només algunes de les propostes perquè no es descarta que finalment s’hagi de passar a retardar l’edat de jubilació. El pacte d’Estat pretén que el Govern i l’oposició consensuïn un model per a la reforma de la CASS tant en l’aspecte sanitari com en el de pensions, a causa de les dificultats financeres.

Un partit vital per retallar la distància –o per no augmentar-la– amb el Reial Madrid, el líder amb 10 punts de diferència respecte dels blaugranes. Els culers reben avui (20 hores) l’Sporting de Gijón entrenat per Javier Clemente. I?tot mentre el serial de la renovació de Pep Guardiola esgota capítols rere capítols. “Hem guanyat 13 dels últims 16 títols perquè hem jugat per guanyar cada partit. I que estem a deu punts no canviarà això. Sortirem a intentar gua-nyar l’Sporting i el pròxim partit igual, i el següent... Això no impedeix reconèixer que la distància és molt gran i molt difícil de retallar”, va reconèixer Pep Guardiola, que va tornar a parlar de la seva possible renovació –dijous al vespre es va reunir amb Sandro Rosell–. “Des que és president fem reunions i el contingut d’elles queda entre nosaltres. Ho he dit per activa i passiva: em porto de meravella amb l’anterior directiva i em porto de meravella amb l’actual.” L’entrenador de Santpedor va opinar sobre la frase que va deixar anar al Vicente Calderón, on deia que la lliga estava perduda. “Vaig dir això i ho continuo pensant. Hi ha molta diferència i el líder no falla, fa molt temps que no falla, per això crec que no guanyarem la lliga, però no estem a deu punts per culpa dels àrbitres.” De la seva banda, Javier Clemente va dir del seu rival a les banquetes: “És un gran jugador de golf.”

LA FEDERACIÓ DECIDIRÀ LA SEU DE LA FINAL DE COPA

No es posen d’acord, de fet, els dos equips, tant l’FC Barcelona com l’Athletic de Bilbao volien jugar la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabéu, però la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s’hi va negar. Ahir es va fer reunió i no hi va haver acord, ja que els blaugranes volen jugar la final al Vicente Calderón el 25 de maig i els bascos el 20 de maig a la Cartuja de Sevilla. Mentre, la Federació mira cap a València i prendrà la decisió el 6 de març.

Ahir mateix es van fer públiques les darreres xifres de l’atur a Espa­nya, que va arribar durant el febrer als 4.712.098 desocupats, amb un augment del 2,44 per cent respecte del mes anterior, unes 112.269 persones. En concret a Catalunya es va produir un increment de l’1,38 per cent, amb 8.738 persones més sense feina. En un altre sentit, en l’àmbit estatal, el nombre d’ocupats es va quedar en 16.897.112.  
Segons la perspectiva de l’executiu, a final d’any la taxa d’atur es podria situar en el 24,3 per cent pel previst augment de 630.000 desocupats. Actualment el percentatge és d’aproximadament el 21,8. El president, Mariano Rajoy, va afirmar que el 2012 “serà molt dolent per a l’ocupació”, i va recordar que esperen que les mesures adoptades “no tindran efectes a curt termini”.  

Sostre de dèficit
Rajoy va anunciar a Brussel·les que l’objectiu del dèficit públic espanyol per enguany és del 5,8 per cent del producte interior brut, 1,4 punts més de la xifra prevista, del 4,4. Pel president, no s’incompleix el pacte d’estabilitat, ja que espera “arribar al 3 per cent” el 2013. S’estima que per arribar al 5,8 per cent el govern haurà de fer una retallada als comptes d’uns 29.000 milions d’euros. Des de la Comissió Europea, el portaveu d’Assumptes Econòmics, Amadeu Altafaf, va considerar que els països amb problemes, com ara Espanya, han de “complir amb els objectius de consolidació” perquè es recuperi la confiança. I la cancellera alemanya, Angela Merkel, va opinar que encara no es pot parlar de flexibilitzar els dèficits. Ahir, els països de la Unió Europea, excepte el Regne Unit i Txèquia, van signar el pacte fiscal.

CONVOCATS 24 DIES DE VAGA A IBERIA DURANT TRES MESOS

El sindicat de pilots d’Iberia, Sepla, va convocar 24 noves jornades de vaga repartides entre tres mesos, per la “negativa de l’empresa a negociar”, segon va explicar. Els dies afectats per l’aturada seran el 16, 19, 23, 25, 26 i 30 de març; el 2, 4, 9, 13, 16, 20, 23, 27, i 30 d’abril, i el 2, 4, 7, 11, 14, 18, 21, 25 i 28 de maig. El sindicat ja ha completat una dotzena de dies de vaga des del desembre. Una de les principals queixes és la creació de l’aerolínia de baix cost Iberia Express. També hi ha pendent una altra convocatòria que anunciarà dilluns el sindicat de tripulants.
A l’aeroport de Berlín es va viure una jornada complicada per l’aturada que van organitzar els treballadors del servei d’embarcament de passatgers.

RESCATEN UNA PASTERA AMB 35 MENORS A GRANADA

Una pastera amb 48 persones d’origen magrebí, 35 de les quals menors, va ser interceptada per salvament marítim i la guàrdia civil durant la matinada de dijous a divendres, a prop de la costa de Granada. Les condicions meteorològiques complicaven la navegació del vaixell, que va ser detectat a unes deu milles de la localitat de Castell de Ferro just passada la mitjanit. L’embarcació que va rescatar els ocupants de la pastera va arribar al port de Motril unes tres hores més tard. A un dels ocupants el van traslladar a l’hospital per una ferida. La major part estava bé i només alguns tenien símptomes d’hipotèrmia.
En un principi s’havia calculat que els menors eren 42, però després de la realització de les proves osteomètriques es va rebaixar la xifra fins a 35. Els menors seran posats avui a disposició de la Junta d’Andalusia, mentre que als adults, entre ells una dona, els traslladaran a un centre d’internament d’immigrants d’Algesires abans d’extradir-los.

Bona part de responsabilitat del camí recor­regut fins ara i del que s’haurà de continuar en el futur recau en la companyia Natalie Tours, el majorista que més visitants d’aquest país porta anualment al Principat. El seu copropietari, Vladimir Vorobyev, va visitar fa uns dies Andorra, com ja fan cada any molts dels seus compatriotes.

Com va començar la seva companyia a apostar pel Principat com a destí?
No havia de ser un destí, no havíem planejat portar gent a esquiar, però a poc a poc ens hem convertit en líders a Espanya. Havíem començat amb Catalu-nya i després vam treballar a Andorra. Avui, és un dels millors destins per a esquiadors que s’ofereixen a Rússia. Un motiu de la seva popularitat és que hi ha turistes que pugen a l’estiu, en alguna excursió d’un dia, i se n’enamoren. Això fa que sigui fàcil vendre’l de cara a l’hivern. Al nostre país tenim muntanyes i estacions, però no tan bones infraestructures com les d’aquí, sobretot per ensenyar a esquiar els nens.

Quants turistes preveu que arribin enguany mitjançant els seus paquets?
Més de 12.000 per part nostra. I cada any la xifra té una tendència creixent...

I pot continuar creixent encara més?
El rus és un mercat ple de sorpreses. Creixem cada any entre un 10 i un 15%. La població a Rússia augmenta fortament i sóc optimista perquè això vol dir futurs clients. A més, el nostre primer ministre, Putin, és un expert en l’esquí i surt molt practicant-lo a la premsa, fet que ajuda a fer popular aquest esport.

Què és el que atreu el turista rus a Andorra?
D’una banda, el fet que la gent pot aprendre a esquiar. De l’altra, que el personal parli rus. També és important, si ho comparem amb Àustria o França. A més, l’aeroport del Prat, a Barcelona, ens permet fer aterrar avions grans, fet que fa que el preu del vol sigui més baix en comparació amb el d’altres destinacions.

Tot i aquests atractius, alguna cosa s’haurà de millorar en el futur, oi?
Fa deu anys, d’Andorra ens agradava molt veure moltes botigues diferents. Ara, el turista rus ha crescut molt però els comerços s’han quedat estancats. Crec que s’ha de pujar el nivell urgentment. A la meva dona li he preguntat què en pensava de les botigues i m’ha dit que falten establiments de marca. Pel que fa al tabac, a l’alcohol o a la perfumeria, tot és correcte; però no hi ha roba. Als nostres clients els agrada la barreja de relax i botigues, com per exemple quan van als Emirats Àrabs, on tenen un comerç d’alt nivell. A banda d’això, Andorra té gairebé de tot. Si això canvia, el nivell de les botigues serà un plus per als nostres turistes i pot ajudar a fer que creixi el mercat. A Àustria, arriben cada anys 70.000 russos. Aquí, entre els nostres i els d’altres empreses, uns 25.000. Si es treballa bé, tenim la possibilitat d’apropar-nos a aquestes xifres. També veig necessari mantenir o fins i tot, si és possible, incrementar el nivell dels hotels.

Els darrers accidents greus ocorreguts a les pistes, que van provocar víctimes mortals russes, han pogut incidir en una mala publicitat d’Andorra al seu país?
No té cap importància. A dia d’avui els russos viatgen tant que cada dia algú mor accidentalment. Durant el descans al costat del mar, a l’estiu, la gent mor més de forma accidental. No crec que tingui gaire importància per a nosaltres a l’hora de vendre o oferir el destí, en aquest cas, Andorra.

Us plantegeu la possibilitat de fer servir, en un futur proper, l’aeroport d’Alguaire com a porta d’entrada per portar més turistes cap al Principat?
Es tracta d’una possibilitat que, de fet, estem estudiant. De cara  a l’any vinent tenim la intenció de fer una prova pilot. En tot cas, però, cal tenir en compte que la diferència amb el de Barcelona quant a temps de trajecte cap a Andorra és tan sols d’una mitja hora. Per tant, encara que fem aquesta prova a l’aeroport de l’Alguaire, mai abandonarem el del Prat.

PERFIL

Vladimir Vorobyev, Copropietari de Natalie tours

De professor de matemàtiques, una matèria en la qual es va especialitzar durant la seva estada a l’Escola Superior d’Aviació a Rússia, a ser copropietari d’un dels principals majoristes de viatges  turístics del seu país, Natalie Tours. Vladimir Vorobyev, que va néixer el 1965 i complirà a l’abril 47 anys, va fundar l’empresa amb qui llavors era la seva dona, el 1992, i a poc a poc ha anat creixent i consolidant-se dins del sector turístic a escala mundial. Actualment, es tracta de la companyia que més visitants russos porta anualment a Andorra, un mercat que, assegura, té un enorme potencial de creixement i pel qual volen seguir apostant.