El ministre d’Interior, Víctor Naudi, va admetre que d’efectius “no n’hi ha prou”, però la conjuntura és la que és. L’actual model de proximitat demandaria unes incorporacions que no són possibles en l’actualitat. I, per aquest motiu, el nou plantejament –el quart en mitja dotzena d’anys– proposarà un replegament d’agents a les dues parròquies centrals que, en funció de les necessitats, complementin diàriament les patrulles que es mantindran a cadascuna de les parròquies.
El funcionament de la policia s’ha d’adaptar “a les necessitats i a la realitat”, va explicar Naudi, mentre que Lluís assegurava que, probablement, la proposta que s’acabi formulant suposarà “planificacions diferents amb una distribució diferent” del personal. L’objectiu és “reforçar aquells llocs” que ho necessitin en cada moment. El director del cos va posar l’exemple de Pas de la Casa, on és clarament diferent l’hivern de l’estiu i on, actualment, s’està duent a terme una prova pilot amb torns de dotze hores que hauria estat molt ben valorada tant pels agents com per la direcció. I aquests tipus de jornades es podrien estendre a altres serveis perquè permeten “més rotació i disponibilitat”.

JURAMENTS DELS QUATRE AGENTS QUE CONFIGUREN LA 49A  PROMOCIÓ

ESCALDES-ENGORDANY. En presència, entre d’altres, del cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el ministre d’Interior, Víctor Naudi, els quatre agents de policia que configuren la 49a promoció del cos van jurar ahir el càr­rec. Per acabar la formació s’integraran a l’àrea de seguretat ciutadana. Les previsions passen per fitxar un agent més aquest any.

La dona, veïna d'Escaldes-Engordany, de 27 anys i que respon a les inicials C.F.D.S., va ser detinguda al centre urbà de la capital de l'Alt Urgell sobre dos quarts d'onze de la nit, quan els agents que realitzaven tasques de vigilància fiscal a la Seu van sospitar d'un Jeep Cherokee. L'escorcoll del vehicle va permetre localitzar diversos dobles fons als baixos, el maleter i els para-xocs de davant i darrera. A l'interior dels dobles fons es van localitzar 2.000 paquets de tabac ros de la marca Winston Soft, valorats en 6.300 euros. Per aquest motiu, la Guardia Civil va detenir la dona com a presumpta autora d'un delicte de contraban i posteriorment va passar a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Seu.

La dona, veïna d'Escaldes-Engordany, de 27 anys i que respon a les inicials C.F.D.S., va ser detinguda al centre urbà de la capital de l'Alt Urgell sobre dos quarts d'onze de la nit, quan els agents que realitzaven tasques de vigilància fiscal a la Seu van sospitar d'un Jeep Cherokee. L'escorcoll del vehicle va permetre localitzar diversos dobles fons als baixos, el maleter i els para-xocs de davant i darrera. A l'interior dels dobles fons es van localitzar 2.000 paquets de tabac ros de la marca Winston Soft, valorats en 6.300 euros. Per aquest motiu, la Guardia Civil va detenir la dona com a presumpta autora d'un delicte de contraban i posteriorment va passar a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Seu.

La dona, veïna d'Escaldes-Engordany, de 27 anys i que respon a les inicials C.F.D.S., va ser detinguda al centre urbà de la capital de l'Alt Urgell sobre dos quarts d'onze de la nit, quan els agents que realitzaven tasques de vigilància fiscal a la Seu van sospitar d'un Jeep Cherokee. L'escorcoll del vehicle va permetre localitzar diversos dobles fons als baixos, el maleter i els para-xocs de davant i darrera. A l'interior dels dobles fons es van localitzar 2.000 paquets de tabac ros de la marca Winston Soft, valorats en 6.300 euros. Per aquest motiu, la Guardia Civil va detenir la dona com a presumpta autora d'un delicte de contraban i posteriorment va passar a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Seu.

La dona, veïna d'Escaldes-Engordany, de 27 anys i que respon a les inicials C.F.D.S., va ser detinguda al centre urbà de la capital de l'Alt Urgell sobre dos quarts d'onze de la nit, quan els agents que realitzaven tasques de vigilància fiscal a la Seu van sospitar d'un Jeep Cherokee. L'escorcoll del vehicle va permetre localitzar diversos dobles fons als baixos, el maleter i els para-xocs de davant i darrera. A l'interior dels dobles fons es van localitzar 2.000 paquets de tabac ros de la marca Winston Soft, valorats en 6.300 euros. Per aquest motiu, la Guardia Civil va detenir la dona com a presumpta autora d'un delicte de contraban i posteriorment va passar a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Seu.

En manifestacions al programa 'Ara i aquí', de Ràdio Nacional d'Andorra, Jordi Font, president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, s'ha mostrat molt decebut pel posicionament adoptat per l'oposició, sobretot per Andorra pel Canvi. Segons Font, el vot negatiu als pressupostos d'aquest grup significa que signen "l'acabament a més o menys a curt termini de la legislatura", perquè "un país no pot funcionar sense pressupost". Diu que malgrat que amb les dotzenes parts es pot seguir treballant, la feina no tindrà la visibilitat que es voldria. De totes maneres, Font és optimista de cara a tirar endavant la reforma fiscal, ja que amb Coalició Reformista (CR) trobaran "un mínim denominador comú". De fet, segons el conseller socialdemòcrata, en el debat en comissió dels pressupostos, l'acostament entre PS i CR "el provoca" ApC amb el seu posicionament. Font ha acusat ApC de "passar de tot", de "quedar al marge de la conversa" i de "no respectar la seva feina" de parlamentaris, que és la de "millorar els projectes".

Ha carregat sobretot contra ApC. "Podríem trobar totes les motivacions possibles" al vot contrari als pressupostos, però "no són suficients per bloquejar un país", diu. Font s'ha demanat "on poden trobar el més mínim avantatge pel país per no deixar governar". El president de la Comissió de Finances i Pressupost ha defensat el seu grup parlamentari de les recriminacions que alguns els fan en el sentit que ells en d'altres ocasions han fet el mateix: votar en contra els pressupostos. Font ha assegurat que la situació no és la mateixa i que en la legislatura anterior tothom sabia que el pressupost tenia "assegurat el suport". De totes maneres, Font ha reconegut que no sap quin hagués estat el posicionament dels socialdemòcrates davant d'aquesta situació. Però ha deixat entendre que haurien deixat passar el projecte de pressupostos, ja que "és millor" un pressupost que treballar amb dotzenes parts, encara que el pressupost no t'agradi.

En les hores prèvies a la conclusió dels XXI Jocs hivernals, el Canadà va redreçar una cita olímpica que es va iniciar fa 18 dies amb la tràgica mort de l’atleta georgià Nodar Kumaritaixvili, amb fallades tècniques en la cerimònia d’obertura i amb pobres resultats per als amfitrions en la primera setmana de competició. Però en les 24 hores finals de la cita esportiva internacional, el Canadà es va fer amb cinc medalles, quatre de les quals d’or, i va tancar el caseller amb un total de 26, el millor resultat del país. D’aquestes, 14 van ser ors, més que cap altre país en tota la història dels Jocs d’hivern.
Amb la satisfacció del pes del medaller, els organitzadors es van permetre riure’s de si mateixos en la cerimònia de tancament, i utilitzar tots i cadascuns dels estereotips que circulen en el món sobre el Canadà. L’acte de clausura, celebrat a l’estadi BC Place de Vancouver, es va iniciar amb una paròdia de la sonada fallada tècnica de l’obertura, quan una de les quatre potes del peveter olímpic no va funcionar i es va quedar atrapada davant uns 3.000 milions d’espectadors de tot el món que seguien la cerimònia per televisió.

60.000 espectadors
Disset dies més tard, amb l’“ajuda” d’un actor, la quarta pota va aparèixer finalment entre el riure de les 60.000 persones que omplien el recinte esportiu. El que va seguir a continuació va ser una autèntica celebració de tòpics autòctons, amb una espectacular desfilada de castors, gansos, ants, llenyataires i, per descomptat, un dels símbols més coneguts del país arreu del món, la policia muntada.
Els organitzadors de l’esdeveniment, d’altra banda, també van furgar a fons en la nòmina d’artistes canadencs coneguts internacionalment perquè desfilessin pel BC Place. Des dels actors William Shatner –el protagonista de la sèrie de televisió Star Trek de la dècada dels anys seixanta– o Michael J. Fox (Regreso al futuro), fins als cantants Avril Lavigne, Alanis Morrisette, Neil Young o Michel Buble.
Entre estereotips i artistes, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, va agrair a Vancouver uns Jocs que va qualificar d’“excel·lents i molt amistosos”, i després de declarar els XXI Jocs Olímpics d’hivern clausurats, va saludar la seu de la pròxima cita, el 2014: la ciutat russa de Sochi.

EL CANADÀ S'IMPOSA ALS EUA EN LA FINAL D'HOQUEI

Sydney Crosby viu un somni. Va ser l’autor del gol que va donar la victòria al Canadà en la final olímpica d’hoquei sobre gel, la nit de diumenge. El país va embogir amb el triomf contra l’etern rival, els Estats Units, per 3 a 2, en una final d’infart, que no es va resoldre fins a la pròrroga.
Tot el Canadà es va paralitzar per seguir el partit més esperat d’aquests Jocs Olímpics, que va començar magníficament per als locals. El gols de Jonathan Toews i de Corey Perry semblava que encarrilaven el matx, però els nord-americans van igualar mitjançant Ryan Kesler i Zach Parise. Aquest últim va marcar quan quedaven menys de 25 segons per al final.
El patiment de la pròrroga va portar a l’esclat d’alegria pel gol de Crosby, el nou heroi nacional del Canadà.

L’objectiu? Tenir l’espai necessari per, a banda de la projecció de pel·lícules en 3D, establir una programació regular de futbol, bàsquet, tennis i d’altres esports, com ara la Fórmula 1, amb un seguiment de l’espanyol Fernando Alonso. El futbol serà naturalment l’astre de la proposta, amb la retransmissió de tots els partits de la Champions que jugui el Barça, al marge dels que pugui disputar en altres competicions i enfrontaments de previsible màxima audiència.
Com que tot a la vida no és futbol, el gerent dels cinemes, José Jaime López, es planteja que el públic també podrà seguir concerts de rock i pop d’envergadura i vetllades d’òpera. No obstant això, aquesta idea prendrà més temps, perquè requereix fer una inversió en la instal·lació de cablejat diferent que garanteixi que el senyal que es rebi, via parabòlica, es transmeti amb qualitat excel·lent, tant pel que fa a la imatge com al so.

Els U2 o Rock in Rio
La previsió, explica el gerent dels cinemes, José Jaime López, és realitzar els treballs mentre els operaris encara enllesteixen les últimes obres al complex (s’està pendent d’acabar alguns despatxos, per exemple). Estima que tot plegat pugui trigar un any. Després, “vull oferir concerts de ressò, no ho sé, U2 o els de grans festivals com Rock in Rio, no és que vagi a posar els de Paquito el Chocolatero”. I grans òperes, per què no? “La qüestió és anar provant fórmules i a veure com respon el públic.”
La dels esports ja va ser provada, i amb força èxit de convocatòria, amb l’últim partit de la lliga espanyola entre el Barça i el Madrid. “Va anar molt bé, estem molt contents, estava ple fins a la primera fila”, recorda López. Això vol dir més de 250 persones. I amb possibilitats de traslladar la projecció a una sala més gran, amb el doble de localitats.
Per poder-ho engegar de manera regular, no obstant això, necessita d’aquesta segona sala equipada amb tecnologia digital. La causa, la draconiana política de les distribuïdores: “Si no acceptes una cinta perquè tens la sala ocupada amb esports, t’arrisques que després no te’n portin més.”
Comptar amb una segona sala suposa una inversió d’aproximadament 120.000 euros i que s’ha de rendibilitzar al més aviat possible: “De moment, tenir una televisió a casa teva en 3D et costa 1.500 euros, però d’aquí a no res ja la tindràs per 600 i la gent tornarà a allunyar-se de les sales”, admet el gerent dels Carlemany, que hi afegeix que és qüestió d’anar sempre un pas davant de l’oferta. Tot i que sigui arriscat.
I la política de preus per accedir a les competicions esportives? Òbviament no podrà cobrar per aquells que es retransmetin en obert. Aquí compta amb la despesa paral·lela que els espectadors puguin fer (begudes, per exemple). En el cas dels que ofereixen els canals de pagament, sí es marcarà un preu d’entrada. De totes maneres, aquests són aspectes que encara s’han d’ultimar.

LA VERSIÓ ORIGINAL I EL CATALÀ QUALLEN I LES SESSIONS MATINALS I GOLFES CAUEN

En els vuit mesos de trajectòria dels multicines el seu gerent ha anat provant ofertes diferents, per copsar les preferències del públic del país. En el capítol de les propostes que no han funcionat situa les sessions golfes i les matinals, que no han atret una quantitat suficient d’espectadors per justificar la seva continuïtat.
Sí que ha anat molt bé, per contra, l’aposta per les versions originals subtitulades. De fet, recorda López, de fer-les una nit per setmana ha passat a oferir les projeccions de tota una setmana del títol escollit. En francès, detalla, ha funcionat molt millor que en el cas de l’anglès.
També es mostra satisfet dels resultats obtinguts en les projeccions de films en català, especialment els destinats a la canalla.
De fet, el servei de Política Lingüística del Govern va emetre ahir mateix un comunicat que corrobora les seves explicacions. La nota de premsa recull que els cinemes d’Illa Carlemany són els que han aconseguit més espectadors, d’Andorra i Catalunya, en la primera setmana de projecció de la versió en català de la pel·lícula d’animació Arthur i la venjança d’en Maltazard. Ha estat la còpia amb millors resultats de les 22 distribuïdes als territoris de parla catalana.

El president de França, Sarkozy, va sobrevolar ahir al matí els departaments de Charente Marítim i Vendée, els més afectats pel temporal, i va declarar també que a les zones afectades s’havien mobilitzat 9.000 bombers i que els danys per la tempesta es van agreujar perquè va arribar a la nit: “Molta gent va ser sorpresa al llit; de dia, el balanç hauria estat molt diferent.”
Després de la visita des de l’aire, Sarkozy va arribar a L’Aiguillon-sur-Mer, una de les poblacions més castigades, i va anunciar ajuts per un import de tres milions d’euros als afectats pel temporal, i també que signarà un decret de declaració de “catàstrofe natural”, qualificació que facilita el cobrament d’ajuts i indemnitzacions pels danys.
El president de la República va afirmar que el Xynthia va provocar “una catàstrofe natural, un drama humà, amb un balanç lamentable”, i que el més urgent era “ajudar les famílies que tenen desapareguts i morts”.
Un portaveu de l’empresa de distribució elèctrica EDF afirmava, d’altra banda, que encara quedaven ahir 200.000 famílies sense subministrament d’energia, tot i el treball de 5.000 agents amb l’ajut de set helicòpters.

Alemanya
Alemanya també començava ahir a recuperar-se dels efectes del temporal, que va causar víctimes mortals, amb el restabliment progressiu de les comunicacions aèries i per ferrocarril.
Un portaveu de Deutsche Bhan (ferrocarrils alemanys) anunciava que tornaven a circular els primers trens al matí, després de retirar els arbres que havien caigut i bloquejat diversos trams de les vies.
Els vents van arribar a primera hora a l’extrem nord del país, però ja debilitats en relació amb els 166 quilòmetres per hora a l’entrada del país. La majoria de les víctimes mortals ho van ser sota arbres caiguts; el més jove a perdre la vida va ser un nen de 2 anys, arrossegat pel vent fins a un riu, on es va ofegar.

ACCIDENT MORTAL D'AVIONETEA D'AJUT A VÍCTIMES DEL TERRATRÈMOL DE XILE

Els sis ocupants d’una avioneta que es dirigia a ajudar les víctimes del terratrèmol de Xile van resultar morts en caure l’aparell, quan s’acostava a Concepción, la ciutat més afectada pel sisme, per causes que encara no es coneixen. Els expedicionaris havien sortit de la capital, i entre les víctimes s’hi troba Pablo Desbordes, expresident de les joventuts de la Unió Demòcrata Independent (UDI), partit d’ultradreta. Les autoritats s’esmerçaven ahir en el socors dels milers de damnificats que continuaven sense aigua, llum ni aliments a causa de la catàstrofe, i a la vegada combatre el vandalisme i els saquejos, que seguien tot i la declaració de l’estat d’excepció. Les xifres oficials elevaven ahir a 723 el nombre de persones mortes, a més de 19 desapareguts i uns dos milions de damnificats. També s’anunciava la propera reobertura de l’aeroport de Santiago als vols nacionals i s’intensificaven els treballs amb la finalitat de restablir la connexió per carretera entre la capital i el sud del país.