Diu Schettino que les caixes negres provaran la seva innocència.
Home, la vacil·lada de saludar prop de l’illa va ser una gran cagada, però després la maniobra que va fer potser va evitar un desastre encara més gran.
Sembla que el defensi, escolti’m.
Jo? No, per a res. Aquest home és un desgraciat, però s’ha de reconèixer que si no hagués fet em-barrancar el vaixell després de l’impacte potser hauríem mort 1.000 persones en lloc de 32.
El va veure aquella nit?
No, de fet no l’havia vist abans tampoc i ara el veig en foto i no sento res particular, ni ràbia, el que vull és oblidar-me de tot això.
Per això ha acceptat els 11.000 euros d’indemnització?
Al principi estava molt batallador però si t’ho mires fredament, estic bé de salut, de fet perfectament, i la compensació és correcta. Si anem a tribunals vés a saber quant triga el tema.
Però hi ha passatgers que volen arribar fins al final.
Ho puc entendre però mira, a mi em donen 11.000 euros, potser 3.000 més en concepte de caixa forta, i m’han pagat el que va costar el viatge. Jo em sento prou compensat.
Tornarà a fer un creuer?
No ho crec, amb un cop ja en tinc prou. Ja he fet el simulacre d’evacuació però de veritat. Suficient.
Ara reestrenen ‘Titanic’ en 3D...
(Riu) Tampoc crec que hi vagi.Però allò va ser com una pel·lícula.
Expliqui’s.
Crits, histèria, la gent trepitjant els que queien a terra. Els italians cridaven moltíssim. I recordo un nen que no parava de plorar, el vaig escoltar dies. I també, al mig del caos, tinc un record divertit.
Com?
Quan tot va començar i vèiem les primeres corredisses, ens vam asseure amb una copeta de vi amb el David i mentre els miràvem dèiem: “Però on van? Que exagerats!” Després va sonar l’alarma d’evacuació i vam començar a córrer, com tots.
Va sentir que podia morir?
No vaig tenir gaire temps. Però sí que vaig estar a punt de saltar i possiblement m’hauria equivocat perquè dues persones van morir d’aquesta manera. Jo vaig estar a punt, a punt.
Quant temps fa que està amb la Liliana?
Un any.
I com els ha afectat tot plegat?
Ens ha unit encara més.
Abans es deia que les situacions límit permetien veure de què estaven fetes les persones.
Els 4 amics que vam estar junts durant l’evacuació crec que vam treure una nota alta. Vam estar molt tranquils en comparació amb la majoria i, a més, vam poder ajudar d’altra gent.