És un patrimoni que hem de defensar, hem de fer que es mantinguin oberts i no decaiguin.” Mentre es resol la situació, però, Bimba Bosé (nascuda Eleonora Salvatore, el 1975 a Roma) trepitja l’escenari de la capital al capdavant de The Cabriolets: Diego Postigo (baix), Pablo Serrano (bateria) i Manuel Cabezalí (guitarra), per presentar el segon disc, que sortirà a la primavera.
La gira arrenca en certa manera a Andorra.
Hem fet alguns bolos amb el mateix repertori, però és a partir d’avui que tindrem moltes actuacions concentrades, que serà intensiu.
I està immersa en la promoció, amb una entrevista rere l’altra. S’ha de prendre una til·la per suportar-les?
Ni molt menys. S’han d’afrontar com si parlessis amb els col·legues i els estiguessis explicant les teves coses. És un exercici sa, parlar d’un mateix. Hi ha gent que odia les promos, però nosaltres en gaudim.
Està fent les primeres passes de la seva carrera musical.
És com un nadó, en bolquers, i resulta d’allò més emocionant. He descobert una altra possibilitat d’expressar-me.
Pot semblar que ha trigat a descobrir-lo.
No crec que sigui tard, mai no és mal moment per descobrir la música. Plantejar-se reptes constantment és un procés natural. Hem de tenir inquietuds, provar coses, i ara penso en la música i em poso mans a l’obra.
No és mal moment, per començar en aquest àmbit?
Jo crec que no. Primer, per un mateix, per tot el que suposa de deixar anar emocions. I perquè és tan meravellosa, la música, i tan immediat l’efecte que produeix en qui l’escolta.
Fem una mica d’història de la formació, que va posar en marxa amb el seu home, en Diego Postigo.
Va començar el 2006, una mica com un joc. Però després vam decidir treure alguna cosa clara i en va sortir Demo, el primer disc, que vam presentar a Nova York i que va tenir l’èxit propi d’un debut, associat a un nom conegut d’altres àmbits. El desembre passat es van incorporar Pablo i Manuel i va ser com introduir aire fresc. Teníem moltes idees i de seguida vam enllestir un repertori. Vam entrar immediatament al local de gravació i gairebé ho vam deixar tal com va rajar.
Per què compon en anglès?
És la forma natural d’escoltar música, tot i que jo segueixo molt la música en castellà, l’adoro. Però l’anglès és l’idioma universal de la música i tot resulta molt més senzill a l’hora de compondre. Sento que no he madurat prou el castellà per escriure-hi.
De què parla, al disc?
Sobretot d’emocions, de sentiments.
S’hi deixa traslluir la frivolitat del món de la moda?
La frivolitat és sana. No és l’única cosa en què es fonamenta la meva vida, però la trobo divertida. No és cert que frivolitat sigui sinònim d’insensibilitat per força, també és divertida.
Què l’atreu de les passarel·les?
És també un mitjà d’expressió amb un poder enorme. Mirem quina quantitat de nois i noies estan estudiant a hores d’ara alguna cosa relacionada. És impressionant com ha estat d’important, de rellevant, durant el segle XX.
I què l’atreu de David Delfín. La provocació?
En realitat, és la persona. Em va captivar quan el vaig conèixer. Formem part d’un grup amb qui havíem crescut junts, professionalment i artísticament. Ell també és la meva inspiració. Diu que sóc la seva musa, però també ell és la meva.
Llegim un titular que diu: ‘L’èxit persegueix Bimba Bosé’. Creu que va néixer per triomfar?
L’autèntic triomf és el personal. I sobre això considero que sí. Es tracta de tenir aspiracions, de posar-se metes a diari i aconseguir-les. Aquí és on resideix la clau del triomf.
I la part negativa de la fama, com la porta? La seva família sempre ha bandejat prou bé el pitjor vessant de la popularitat...
El perill és que se t’apugi al cap, que t’ho creguis massa i et tornis boig. En el nostre cas, crec que simplement ho portem tot amb naturalitat i que sabem que cada cosa, cada parcel·la, ha de quedar en el seu arxivador. Després, quan parles en públic, dónes pistes, però només les justes.
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
