Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Noticies

◄ Mostrant de 1801 a 1820 ►

Amb motiu del dia de la Constitució

| 13/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

L’aprovació de la Constitució va significar el punt àlgid de l’homologació política internacional del nostre país. El text constitucional va tenir la virtut d’aconseguir el reconeixement de la personalitat jurídica internacional d’Andorra, de convertir plenament el nostre país en un Estat de dret, democràtic i social, i de modernitzar la nostra arquitectura institucional per adequar-la a la separació de poders, al ple imperi de la llei i a la sobirania popular.
Dins del procés d’homologació política, el text constitucional va saber preservar o reinventar aquells elements diferencials que havien permès la independència pacífica d’Andorra durant més de set segles i que havien donat al nostre país un esquema institucional únic al món: elements com el coprincipat, l’estructura territorial de l’Estat o el sistema de dues cambres parlamentàries en una. En el moment d’aprovar la Constitució, alguns andorrans van ser reticents al canvi que significava, preocupats perquè suposés un trencament massa dràstic. Però vist en perspectiva, és innegable que la Constitució va ser un canvi molt positiu per a Andorra.
Gairebé dues dècades ens separen d’aquell 14 de març del 1993, però no és difícil veure alguns paral·lelismes entre aquell moment i l’actual. Si aleshores es tractava de l’homologació jurídica del nostre país, ara del que es tracta és de l’homologació del nostre model econòmic, de la constitució econòmica, com diuen alguns per emfatitzar la transcendència de les reformes actualment en curs.
Ara, com fa 19 anys, caldrà saber conjugar l’homologació amb aquells trets diferencials que ens facin guanyar competitivitat. En la redefinició del nostre model econòmic i social hi juga un paper clau el procés d’obertura i internacionalització. Un procés que té els seus fonaments en el projecte de llei que el Govern va enviar al Consell General el primer dia d’aquest mes.
Així com el 1993 la gran fita de la Constitució va ser la democratització de la sobirania, el que pretenem ara amb l’obertura és la democratització de l’economia. Volem una Andorra en què no hi hagi diferències de drets econòmics –i d’oportunitats– basades en la nacionalitat, una Andorra que no posi traves a l’emprenedoria, a la creativitat, als negocis, a la innovació i al talent vinguin d’on vinguin, una Andorra que torni a donar oportunitats a tothom.
Un canvi d’aquesta magnitud no es fa sense un elevat grau d’implicació ciutadana. El nou model econòmic tindrà èxit en la mesura en què siguem capaços de fer-ne partícip tota la societat. Els responsables polítics, els comunicadors, l’empresariat, els professionals liberals, els treballadors del privat i del públic, el professorat... cadascú des de la seva responsabilitat ha de saber que la construcció de la nova Andorra requereix de la seva ajuda.
I el meu més fervent desig, com a cap de Govern i com a andorrà apassionat pel seu país, és que d’aquí un any, quan tots plegats ens retrobem en el 20è aniversari de la nostra Carta Magna, la nova Andorra ja hagi començat a aixecar-se sobre els sòlids fonaments que estem posant avui.

Missatge en la diada de la Constitució

| 13/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Va ser adoptada en sessió solemne pel Consell General, celebrada el dia 2 de febrer del 1993, i entrà en vigor el 28 d’abril d’aquell mateix any del 1993. Fou l’exercici ple de la nostra sobirania que ens dotà d’una norma de màxim rang, que il·lumina i orienta el viure del nostre país. Són ja quasi vint anys d’aquell moment històric que obrí el futur de les generacions andorranes, definint el nostre país com “un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social”, (art. 1 de la Constitució).
El poble andorrà, amb plena llibertat i independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania, va voler que l’estructura institucional heretada invariablement després de molts segles, s’adeqüés a les noves circumstàncies que havien marcat l’evolució de l’entorn geogràfic, històric i sociocultural en què es trobava i donar-se, així, un marc jurídic segur i estable. Ens en podem felicitar perquè continua essent un text viu, que serveix de brúixola orientadora per fer el nostre digne camí al costat de les altres nacions de la terra.
Per això Andorra ha de continuar fidel al seu ideal d’exercici dels drets fonamentals de la persona plasmats en el nostre text constitucional, i a fer que el nostre bell lema nacional Virtus, Unita, Fortior, que ha presidit el camí pacífic d’Andorra a través de tants segles d’història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans i de les institucions del país cap al bé més gran.
Desitjo que la diada de la Constitució sigui una gran festa democràtica i de compromís pel present i el futur del nostre estimat Principat, recollint el repte de viure allò que ell mateix s’ha donat com a norma suprema de la seva identitat i alta expressió dels seus ideals de convivència.

Visca Andorra!

La Constitució, 19 anys després

| 13/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Amb l’encert que l’any 1993 va manifestar la voluntat andorrana de disposar d’un estatus que li permetés exercir la seva independència, Andorra forma part de l’espai democràtic amb plena legitimitat.
Ha estat necessari aprendre la Constitució, refer aquelles institucions que representen la continuïtat entre el passat i el futur, però que en la seva forma constitucional eren tan diferents d’abans. L’aprenentatge ha portat molt entusiasme, i també alguns ensurts, tot renovant el país. Tot un repte. Sense que faltessin les opinions contrastades, ni els dubtes sobre el que convenia fer, la decisió de disposar d’una Constitució amb totes les garanties va tenir el do de l’oportunitat.
Actualment, arran de la crisi general, s’està produint una involució en els aspectes econòmics, amb l’amenaça que esdevingui una involució en termes socials, dels drets que han cercat la justícia i la igualtat de les persones. La racionalització de l’ús dels recursos no ha d’enterbolir l’objectiu principal de l’organització social, que és el d’aconseguir una societat més justa. 19 anys més tard, la Constitució és precisament l’eina que ens indica que hem de preservar tot el que s’havia projectat en aquell moment.
Els anys de prosperitat ens ensenyen què hem de recordar si volem consolidar els progressos. Per superar aquests temps difícils es demanen esforços en idees, en perspectives, i sobretot en adaptacions que en la vida quotidiana poden semblar que no tenen horitzó. Sense l’empremta, però, del respecte als drets com a prioritat, només passarem un trànsit, però no dotarem de fermesa els valors que ens ensenya la nostra Constitució. Per a les futures generacions i en honor de tothom que ha lluitat per fer avançar el país, tenim el deure de no anar enrere. La Constitució indica el trajecte, però és un camí col·lectiu i el fem entre tots.

Encamp: passat, present i... futur?

| 13/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Aquesta màxima em retorna en forma de metàfora quan avaluo la situació actual del comú d’Encamp, on en lloc de plantejar solucions i projectes de millora per a la nostra parròquia, alguns consellers de la majoria es dediquen a projectar-se en la feina feta per l’antic equip comunal per cercar excuses a la seva inacció a l’hora de reactivar la parròquia.
Les darreres notícies aparegudes als mitjans manifesten l’enuig de certs consellers d’UP-DA davant les declaracions fetes pel meu company de grup, Joan Sans, a la roda de premsa del darrer consell de comú, on de manera simpàtica feia referència a l’excés de participació que tenen alguns ministres en la presa de decisions a la nostra parròquia. Malgrat aquests fets, val a dir que som un grup en el qual la comunicació és fluïda i el respecte recíproc. De la mateixa manera que nosaltres acceptem les crítiques humorístiques i les mofes sense reaccionar amb susceptibilitat (penso que ho hem demostrat darrerament), ens esperàvem un feed-back positiu que hagués pogut tenir la forma d’una promesa de tirar endavant el comú sense timoners nacionals. Però, aparentment, la crítica no és acceptada pel cònsol d’Encamp ni pels seus companys de partit. En contrapartida, nosaltres hem patit i seguim patint judicis sobre el que ells consideren “la mala gestió dels socialdemòcrates”.
Darrerament, sento com els consellers comunals d’UP-DA es queixen constantment de la feina feta durant el mandat socialdemòcrata. Fins i tot he sentit planys i laments que tradueixen indignació cap al fet que “això ja fa molt que funciona malament” i “ara els toca a ells reparar-ho tot”. La veritat és que la meva opinió aquí és fèrria. Evidentment que us toca reparar tot allò que criticàveu i condemnàveu durant la vostra campanya... és per això que us han votat. Oi que vàreu prometre canvis radicals i solucions miraculoses? Oi que afirmàveu que ho faríeu molt millor? Encara recordo la campanya d’UP-DA a Encamp, on es prometia un canvi ràpid i òptim i jo, de moment, el que sento i visc és que, en lloc d’aprofitar el coneixement que aporta el passat, el que fa la majoria comunal encampadana és ser presonera d’aquest passat i no avançar. S’està perdent el present i comprometent el futur pel fet de viure constantment enrabiat amb allò que ha tingut lloc en un altre temps.
Com va dir Homer, deixem el passat ser el passat. Però aquest pensament no sembla formar part de la filosofia dels meus homòlegs de la majoria que prefereixen quedar-se ancorats en el passat i deixar escapar el present. Com a consellera socialdemòcrata del comú d’Encamp, però sobretot com a resident de la parròquia, demano als consellers d’UP-DA que mirin cap al futur i que comencin a treballar en el present amb independència i sense ser regressius. Recordeu que, com va dir Harold Macmillan, “hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà”.

Els funcionaris protestaran al Consell contra les retallades

| 12/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La plataforma sindical de funcionaris ha convocat els afiliats a concentrar-se dijous a les cinc de la tarda davant el Consell per “formalitzar la protesta sindical” contra la llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.

Villaró apunta que les restes de la Margineda són les del castell d’Enclar

| 12/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Pren força la hipòtesi que les restes del jaciment arqueològic de la roureda de la Margineda corresponen al castell d’Enclar, conegut com a castell de Sant Vicenç.

El PS demana al Govern que aclareixi com s’ha contractat Monitor Group

| 12/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat al Consell una demanda d’informació per disposar del contracte que ha signat el Govern amb l’empresa nord-americana Monitor Group, així com d’un informe comparatiu d’empreses que demostri que aquesta era la millor opció que es podia elegir per al projecte.

Tretze caps al primer concurs de mascles de la raça bruna

| 12/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El primer Concurs nacional de mascles de la raça bruna d’Andorra comptarà amb la participació de tretze caps de vuit cases diferents. La fira tindrà lloc a l’envelat del parc Central d’Andorra la Vella a partir de les 10.30.

El dramatisme i la comèdia de ‘¿Qui té por de Virginia Woolf?’ arriben al Claror

| 12/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Crisi de parella, amor, odi, destrucció, mentides, enganys. Són algunes situacions i sentiments que els espectadors podran veure reflectits a ¿Qui té por de Virgina Woolf?, amb Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà i Ivan Benet, sota la direcció de Daniel Veronese.

Els funcionaris es manifestaran dijous contra les retallades

| 12/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El projecte de llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal es votarà el proper dijous al Consell General, i per demostrar el seu desacord, la Plataforma de Funcionaris ha convocat una concentració. La idea és que sigui una trobada silenciosa on demostrar el seu posicionament i on exposar els arguments pels que la majoria de sindicats han decidit portar el text a la Batllia.
Un dels col·lectius que encara ha de fer la votació al respecte és el dels bombers. Mentre l'associació A118 ja va decidir que no aniria a la Batllia, l'Associació de Bombers d'Andorra es reuneix aquest dilluns al vespre per prendre la decisió que amb tota seguretat serà tirar-ho endavant. Torra ha criticat que l'A118 no hagi volgut acompanyar la resta de funcionaris en el procés legal, ja que considera que es tracta d'un pas conjunt que finalment beneficiarà a tots però que haurà de pagar la Plataforma.
Altres reivindicacions de l'ABA
L'Associació de Bombers d'Andorra també decidirà aquest dilluns al vespre com reclamar les hores extres que se'ls han pagat a preu d'ordinàries. Tal com explica el president de l'associació, Joan Torra, els bombers cobren algunes hores de més que fan per feines organitzatives, a preu d'hores ordinàries, quan les haurien de cobrar amb un recàrrec del 35% perquè són extres. El 2010 ja van haver de fer aquesta reclamació i finament van arribar a un acord, però durant el 2011 s'han tornat a produir els mateixos fets, i per tant volen tornar a reclamar-ho.
Aquest és un dels arguments que Torra exposa per demostrar el descontent de l'associació amb el discurs que el cap de Govern, Toni Martí, va fer durant el patró dels Bombers. Martí va demanar als treballadors que fessin "més per menys" i segons Torra això no s'ho van prendre gens bé, ja que "ja ho hem fet". El bomber considera que el discurs hauria d'haver estat de demanar que continuessin en la mateixa línia, però que demanar-los encara més està fora de lloc.
D'una banda Torra exposa que ja es fan hores extres cobrant-les a preu d'ordinàries, però a més, afegeix que s'han nomenat 22 càrrecs responsables que han passat concursos i no se'ls ha atorgat cap remuneració. A més, indica que es va fer un estudi comparatiu del salari dels bombers amb els altres cossos especials, i que els bombers tenen sous gairebé un 30% més baixos que els altres.

Lucoup s’adjudica l’eslàlom del Vallnord Speed Contest

| 12/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Després que la primera jornada, amb un forapista, s’hagués de suspendre per les fortes ratxes de vent, el Vallnord Speed Contest va donar el tret de sortida avui amb l’eslàlom, que es va adjudicar el francès Omar Lucoup.