Els dos últims anys, però, la jove andorrana s’ha trobat unes pedres pel camí en forma de lesions que han truncat una carrera que prometia èxits. Els problemes físics han estat un calvari per a la palista, que s’havia traslladat a Fraga –estudia a Lleida– per poder seguir entrenant. L’últim entrebanc li ha arribat en forma d’operació a la mà dreta, a la qual es va sotmetre el 2 de febrer passat per solucionar un molest quist que li impedia doblegar correctament el canell. “Crec que tot va començar al Mundial de Bratislava, al setembre, però vaig anar fent fins que va arribar un moment en què algunes tècniques de remar ja no les podia fer i per això vam optar per l’operació”, explicava Montse Garcia.
La setmana passada va iniciar la rehabilitació i no es marca encara terminis per reprendre els entrenaments. “A veure com evoluciona la mà. Amb la rehabilitació podré fer més moviments, perquè fins fa poc no podia ni escriure; em faltava força. Segueixo fent preparació física, vaig a cór­rer i faig abdominals. El que no puc és muscular els braços perquè no m’interessa tenir-ne un de més musculat que l’altre”.  
El maig vinent, a Augsburg (Alemanya) es disputa el Campionat d’Europa d’eslàlom i és aquí on Montse Garcia té l’última oportunitat d’aconseguir al canal la classificació per als Jocs de Londres –sempre queda l’opció de la wild card, que la federació ja ha demanat–. La palista es veu a la cita de l’11 de maig, tot i que segurament li faltarà preparació, ja que es perdrà les primeres competicions de la temporada. “És clar que vull estar als Jocs.      És la meva màxima il·lusió. Seria la segona vegada i m’agradaria molt. No només per repetir l’experiència, sinó perquè es pugui veure el que he treballat. De tota manera han passat moltes coses els darrers mesos, i a veure com evoluciona la mà”, assegurava des de Lleida.
Montse Garcia no amaga que les lesions, primer a l’espatlla i ara a la mà, i sobretot el fet d’ar­ribar tan seguides “desanimen bastant. És com tornar a començar de nou”. El compte enrere ha començat i el temps corre en contra de l’andorrana.

EL JUDO TAMBÉ APURARÀ A L'EUROPEU LES POSSIBILITATS DE CLASSIFICACIÓ DIRECTA

Igual que Montse Garcia, els judokes Dani García, Laura Sallés i Èric Risco tindran a l’abril al Campionat d’Europa que es disputa a Chelyabinsk (Rússia) la darrera oportunitat per accedir a una plaça per als Jocs de Londres. Tot i que les possibilitats són molt reduïdes, un bon resultat al torneig continental faria guanyar punts als andor­rans i pujar llocs al rànquing, cosa que ja han estat buscant en les nombroses copes del món en què han participat. “És important sortir en les grans competicions, perquè si no sumes punts almenys la participació va bé per a la wild card. A partir de l’agost el ritme de tornejos s’aturarà”, reconeixia el president de la Fandjudo, Miquel Armengol. Qui està millor situat al rànquing és Dani Garcia, però encara necessita més punts per assolir l’accés directe a Londres.
Un altre que també ha demanat wild card és el tirador Joan Tomàs que buscarà la mínima olímpica al Campionat del Món que es disputa del 23 de març a l’1 d’abril a Tucson (els Estats Units). “Estic entrenant i esperant”, va dir Tomàs.

Fonts coneixedores de la investigació han assegurat que no es descarta que tot l’expedient s’acabi traslladant cap a la fiscalia perquè cor­robori si, més enllà de les faltes administratives, hi pot haver també indicis de delicte. Seria la segona ocasió en què una situació com aquesta acaba al ministeri públic. El primer cas va ser el protagonitzat per l’empresa constructora Aneas. A diferència d’aquesta, Barca continua plenament activa tot i la reducció de personal efectuada els darrers mesos. També seria molt diferent el volum que podria assolir l’afer. Construccions Barca ha arribat a tenir un centenar de treballadors i, segons les fonts, presumiblement mai des de l’inici de la societat (que té més de cinc anys) s’haurien declarat totalment a la CASS els salaris dels treballadors i, per tant, presumptament no s’han satisfet les cotitzacions pertinents.

Subcontractacions
La investigació encetada per la CASS i Treball és fruit de la demanda civil presentada contra l’empresa per un dels operaris més qualificats de Construccions Barca. Aquesta empresa ha tingut els dos darrers anys, malgrat la crisi, un important volum de feina. Segons fonts coneixedores de la societat, en la majoria d’obres Barca opera com a subcontractada d’empreses amb més renom però que, en l’actualitat, no es volen arriscar a ampliar la plantilla davant la conjuntura. Les mateixes fonts han assegurat que colles de treballadors de Construccions Barca han arribat a prendre part  en una vintena de treballs al mateix moment. L’empresa ha estat subcontractada (i a voltes resubcontractada) per participar de projectes tant públics com privats. Obrers d’aquesta empresa treballen o han treballat en la fase tercera de la desviació de Sant Julià, en les obres de millora del revolt de Ràdio Andorra o en la construcció de l’aparcament de Prat del Riu, a Canillo, per  posar tres exemples d’obra pública on ha actuat la societat. Construccions Barca, dirigida per un matrimoni resident portuguès, també intervenia en obra privada com a subcontractada. En algunes ocasions, però, ho havia fet directament.
Una altra via de negoci important és la participació en construccions a l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. En aquest cas, en qualitat de cosina germana de Construccions Barca, la societat Construccions Clau 2007. Els paletes, però, en moltes ocasions treballaven indistintament per una empresa o per l’altra.
La demanda civil interposada per un exalt càrrec de l’empresa –assalariat, però– exigeix entre altres qüestions el pagament de les hores extraordinàries que sempre se li va negar. I d’altres conceptes que tampoc mai no s’haurien, suposadament, declarat a la CASS. De fet, i segons consta en l’expedient judicial que s’està estudiant a la Batllia, diversos treballadors de l’empresa han reconegut que era una pràctica habitual, des de sempre, que una part molt important del salari que percebien fos en negre. En alguns casos, suposadament, fins a prop del 40% de la mensualitat. Segons la documentació a la qual ha tingut accés el Diari, almenys part dels obrers rebien diners en metàl·lic en un sobre com a part de la remuneració mensual. De fet, de manera puntual, els empleats cobren o via transferència o via xec bancari, cada 1 de mes el salari oficial que es declara a la CASS. Dies més tard, entre el 10 i el 14 de cada mes, l’empresa abonaria la part restant i no declarada de la remuneració.

Suposades falsificacions
Tant el departament de Treball com la CASS estarien al corrent de la situació i estarien estudiant si hi ha hagut, com sospiten, defraudació a la CASS. I en quin volum. Algunes fonts van apuntar la possibilitat que s’hagués deixat de cotitzar per valor d’un milió d’euros o més els darrers set anys. Però la situació podria ser més greu –com ja va passar en el cas d’Aneas però multiplicat per tres perquè Construccions Barca ha tingut el triple d’empleats (ara estaria entre 70 i 80 operaris)–. Les dues àrees d’inspecció esmentades estarien analitzant tota la documentació per veure si l’empresa, per fer encaixar els salaris declarats amb les hores fetes i percebudes pels treballadors s’havien suposadament falsificat fulls de salari o fulls de presència. En el cas que es confirmi aquesta sospita, les fonts consultades han assegurat que l’afer té totes les possibilitats d’acabar damunt la taula de la fiscalia.

DENÚNCIA A LA POLICIA PER UN FALS DOCUMENT

L’empleat qualificat que ha decidit destapar la caixa dels trons a partir d’una demanda civil per impagament de quantitat ha hagut de denunciar recentment davant la policia la suposada falsificació documental de què hauria estat víctima, presumptament, per part de l’empresa. L’home ha interposat una denúncia davant la policia posant en coneixement que un document presentat per Construccions Barca en el marc de la causa judicialitzada no el va veure ni signar mai. En aquest sentit, i en una resposta feta per l’empresa a la demanda de l’operari, es van adjuntar tot de documents. Entre d’altres, el contracte formalitzat al seu dia i, també, un suposat annex contractual que s’hauria pactat dies més tard i que el treballador considera que ha estat falsificat perquè, a parer seu, segons consta en la denúncia, mai no va veure aquell document i encara menys el va signar. Formalment, hi consta la seva signatura, que a simple vista no s’assembla gens a la que hi ha en el contracte inicial.

“Vindran temps millors. Hem de ser optimistes, però optimistes actius.” La difícil situació econòmica que passa el país, que és la principal preocupació de la ciutadania en aquests moments, també va ser ahir el tema protagonista en la recepció oferta pel Consell General amb motiu del 19è aniversari de l’aprovació en referèndum de la Constitució.

Les coses no van sortir com s’esperaven per a Lluís Marín en la primera prova de les dues que es disputen seguides a l’estació italiana de Valmalenco, que tanquen el calendari de la Copa del Món. Va quedar eliminat als vuitens de final, per acabar en la 25a posició.

Les proves de la Copa del Món i els Campionats del Món o d’Eu­ropa, segons toqui, són cada any les cites més importants de la temporada. Però fora d’aquestes proves al calendari també n’hi ha altres que els corredors tenen especialment assenyalades. Són cites mítiques, per història i per exigència, que són alguna cosa més que una simple prova, com la que comença demà als Alps, la Pierra Menta.

Es tracta d'una relació de "mútua necessitat" ja que el tipus d'estructura econòmica, demogràfica i comercial d'Andorra fa que els treballadors fronterers puguin penetrar en el mercat laboral andorrà 'amb unes condicions salarials i laborals més bones que en la seva pròpia residència' i que, a més, aquests no hagin hagut de marxar de la seva residència. I es percep des d'Andorra com una cosa positiva i rendible, ja que ocupen llocs de treball que no queden coberts per la població andorrana.
Són persones majoritàriament inserides laboralment en l'administració, oficines bancàries o despatxos de professions liberals i que tenen la possibilitat d'entrar "en un mercat laboral amb unes condicions més favorables" que al seu lloc d'origen, ha afirmat la sociòloga. Per contra, hi ha un col·lectiu poc nombrós d'andorrans que treballen a la Seu o a l'entorn. En canvi, sí que augmenta el nombre de persones que procedeixen d'Andorra i acaben residint a la Seu, però continuen treballant al Principat.
Tot i que hi ha una imatge positiva d'integració i normalització dins de les societats de l'espai fronterer, Estel Margarit ha especificat que els habitants d'una i altra banda tenen "la percepció que han estat abandonats per les seves respectives administracions", i ho exemplifiquen amb el greuge comparatiu d'una major dificultat per conciliar la vida laboral i familiar al passar fora de casa més hores que un treballador no fronterer.
Pel que fa als moviments transfronterers basats en l'intrecanvi comercial, aquests responen a uns hàbits específics (residents andorrans que 'baixen' al mercat i botigues de la Seu i treballadors fronterers que aprofiten el desplaçament per comprar a Andorra). Estel Margarit, però, conclou que el vincle comercial entre ambdues zones "és vist com una relació de complementarietat".
En les relacions frontereres vinculades a activitats d'oci hi ha un repartiment desigual de l'oferta i "hi ha un discurs" afirma Margarit 'que denuncia la falta d'una oferta d'oci pel conjunt de l'espai fronterer, a més d'una desinformació del que s'ofereix a cada zona". Andorra hi té el paper protagonista (un 97% de la població andorrana no va mai a l'Alt Urgell per realitzar alguna activitat d'oci), però l'oferta també està considerada com a complementària: la Seu més familiar i popular amb les fires i festes i Andorra dirigida a un caràcter urbà i cosmopolita.
Estel Margarit i Joan Micó, director del CRES i que ha acompanyat la sociòloga durant la presentació, són de l'opinió que tot i que Andorra i la Seu "han tingut ritmes de desenvolupament diferents, ara han acabat formant part d'un marc general conjunt".
Micó ha dit que "hi ha una distinció d'espais" i no es detecta una superioritat d'un territori sobre l'altre. El director del CRES ha afirmat que "cadascú agafa el seu espai fronterer i hi ha tòpics que han quedat enrere".

Leo Messi va repassar tota l’actualitat de l’FC?Barcelona en un acte i va assegurar, després d’una setmana espectacular a nivell golejador, que “els meus gols són el de menys, si arriben benvinguts són, però estic molt content de com estan sortint les coses. El que sempre mirem és el col·lectiu. Estic molt feliç per tot, pels cinc gols i per estar tan a prop d’assolir el repte de César, però aquest no era el meu objectiu aquesta temporada, tot i que estic molt a prop”, va reconèixer el crac argentí, que va apostar per la renovació de Pep Guardiola. “És més important per al Barça que jo. Des que ell va arribar ho va canviar tot. Per a mi Guardiola és fonamental en tot el projecte. Esperem que segueixi amb nosaltres, ell és el que decideix. Seria molt difícil seguir sense ell”, va indicar Messi.
Sobre les polèmiques arbitrals, el millor jugador del món va ser molt clar: “Em sembla que els últims temps se’ls han posat les coses ben difícils. Es parla d’ells contínuament, tots els dies als diaris, a les televisions, ja és difícil el seu treball i molt més amb tota la pressió des del Madrid i el Barcelona. Parlar molt dels àrbitres crec que perjudica els partits.” I novament va sorprendre quan va dir que no juga per ser el millor de la història. “M’agradaria que parlessin de mi com una persona normal, que és el que sóc. Faig            el meu treball dins del camp i després visc una vida normal, prop de la meva gent, de la qual em vull envoltar. I res més. Res d’especial”, va manifestar entre aplaudiments.

ELS QUARTS DE LA CHAMPIONS ES DEFINEIXEN ENTRE AVUI I DEMÀ

L’Inter de Milà, l’Olympique de Marsella, el Bayern de Munic, el Basilea, el Chelsea, el Nàpols, el Reial Madrid i el CSKA de Moscou buscaran entre avui i demà les quatre places que queden per enllestir els quarts de final de la Lliga de Campions. Avui (20.45 hores), els de Didier Deschamps visiten l’equip de Claudio Ranieri amb una avantatge d’1 a 0 gràcies al gol d’André Ayew. Mentre, avui (20.45 hores) el Basilea visita el  Bayern de Munic –l’amfitrió  de la final– amb un 1 a 0 a favor dels suïssos. Demà, el Reial Madrid rep el CSKA de Moscou amb l’empat a 1 del partit d’anada i el Chelsea rep el Nàpols amb el 3 a 1 favorable als italians. Divendres, el sorteig dels quarts.

Així es desprèn dels càlculs de l’executiu amb la metodologia dissenyada per un grup d’experts, que per poder fer comparacions en aquest període de 24 anys ha anul·lat l’efecte de la variabilitat en la situació financera del sector públic central.
Així, segons aquestes estimacions, de cada euro que l’administració de l’Estat recapta a Catalunya –excloent-hi la Seguretat Social i l’atur–, 43 cèntims no es gasten en aquest territori.

"Inaguantable i excessiu"
En roda de premsa, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va titllar dilluns aquesta situació d’“inaguantable” i “excessiva”, i va assegurar que el dèficit que pateix Catalunya “és pràcticament un delme amb l’Estat”, en al·lusió al dret que es pagava antigament al rei sobre la circulació de mercaderies. També va remarcar que el pacte fiscal que reclama Artur Mas és la “solució” a aquest desequilibri.
Mas-Colell va recordar que el 2009, l’últim any del qual es disposen dades, el dèficit fiscal de Catalunya va ser del 8,4%, que es va traduir en un desfasament de 16.409 milions d’euros, mentre que durant el període 2006-2009 la mitjana va ser del 8,2%.
Preguntat sobre quin és el límit de solidaritat que s’ha de marcar Catalunya, el conseller va evitar xifrar-lo, però va precisar que enviarà a la Generalitat una còpia d’aquest estudi, ja que vol que formi part de la documentació que es faci servir per negociar amb l’executiu de Mariano Rajoy un nou model de finançament de Catalunya.
De la seva banda, el president Artur Mas va anunciar que la retallada del sou dels funcionaris podria elevar-se al 5% aquest mateix any. La Generalitat ja havia parlat d’una tisorada del 3% en el sou dels treballadors públics en la paga extraordinària del juny, i ara aquest 2% restant podria aplicar-se, segons Mas, en la paga extra de finals d’any. El mandatari va puntualitzar que aquest ajust i d’altres estan pendents, ja que caldria saber l’aportació de l’Estat i si se saldaran en aquest exercici els deutes pendents amb Catalunya.

ALEMANYA DESCARTA QUE ESPANYA SEGUEIXI EL CAMÍ DE GRÈCIA

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va descartar dilluns que Espanya pugui seguir el mateix camí que Grècia per l’elevat dèficit, en afirmar que el cas d’Atenes “és totalment únic” i que, a més, Espanya ha fet “grans esforços” reconeguts pels mercats financers. Schäuble va fer aquestes declaracions abans de la reunió de l’Eurogrup a Brussel·les, on el seu homòleg espanyol, Luis de Guindos,  va exposar el nou objectiu de dèficit per aquest any (el 5,8% del PIB), anunciat de manera unilateral pel govern i que supera l’acordat amb la Comissió Europea (4,4%). Abans de la cimera, De Guindos va assegurar que els esforços del país per corregir la desviació del dèficit i tornar al creixement són ben valorats a la UE.