La nova Andorra de Koldo Álvarez debutarà el 3 de setembre a l’Estadi Comunal contra la favorita del grup i vella coneguda de la selecció, Rússia, combinat actualment sense seleccionador –Guus Hiddink se n’ha anat a Turquia– amb el qual també es tancarà la fase, lluny del Principat. Aquest fet és el que pitjor ha encaixat el seleccionador nacional; el sorteig, a grans trets, no l’ha satisfet. “Volíem evitar acabar la fase fora i a més fer-ho contra una de les grans, però ens ha tocat Rússia i té el seu risc. Hi ha d’altres coses que no ens han agradat. Ja ens està bé, per exemple, començar amb un rival fort com els russos, però després hem d’anar a Irlanda, una altra de les favorites. Tampoc volíem que ens enganxessin seguits els partits contra Macedònia i Armènia i ens ha tocat així”, va analitzar Koldo Álvarez.
El seleccionador, que no va assistir al sorteig de Tel-Aviv, que es va realitzar després del Congrés ordinari de la UEFA, on van ser presents el secretari general de la federació, Tomàs Gea, i el president, Toni Giribet, va comentar sobre la possibilitat d’haver de jugar contra Irlanda lluny del Principat que “la meva intenció és que tots els partits es disputin al Comunal. El problema serà si hi ha molta demanda d’entrades, perquè aleshores seria inviable”.
Amb vista al primer partit de la fase, que tindrà lloc a començament de setembre, el seleccionador veu fonamental “poder jugar algun amistós abans, l’11 d’agost, que és una data prevista al calendari per a partits internacionals. La nostra intenció és buscar una selecció de les característiques de Rússia o Irlanda”.
Koldo Álvarez no amaga que Rússia, per a qui sona a la banqueta l’holandès Dick Advocaat, és “el favorit número 1 del grup, però Irlanda pel que ha fet en la darrera fase té també molt per dir, i Eslovàquia és l’únic combinat del grup que jugarà el Mundial. Tampoc no oblidem que Ma­cedònia està forta com va demostrar en la primera meitat que va fer contra Espanya”.

Portugal també coneix l’ordre
Al marge del calendari d’Andorra, a Tel-Aviv també es van sortejar tres grups més, entre els quals el de Portugal (grup H), que debutarà a casa contra Xipre el 3 de setembre. El combinat lusità s’enfrontarà amb l’altre gran favorit, Dinamarca, el 8 d’octubre a casa i tancarà la fase contra els danesos l’11 d’octubre del 2011. En el grup G, Anglaterra iniciarà el Preeuropeu contra Bulgària i jugarà el derbi britànic contra Gal·les el 26 de març de l’any vinent.

LA FEDERACIÓ RECUPERA LA LLIGA DE FUTBOL SALA D'ORGANISMES OFICIALS

La Federació Andorrana de Futbol (FAF), mitjançant els membres de la comissió de futbol sala, Ramon Ibars Xarli i Jorge Pinheiro Beira, va anunciar ahir la recuperació de la lliga d’organismes oficials, que l’any passat no es va desenvolupar i que per primera vegada quedarà sota la tutela federativa. Les inscripcions s’obriran dilluns vinent a la seu de la federació, que espera aplegar almenys la dotzena d’equips que es van apuntar en la darrera edició, dis­putada l’any 2008. La lliga començaria la primera setmana de maig, un cop finalitzades la resta de competicions, i acabaria la setmana abans de l’inici del Campionat d’Europa de Policies i Bombers, el 26 de juny.
“La nostra intenció és consolidar la lliga d’organismes al futbol sala del país i que no depengui, com abans, de la bona voluntat d’uns quants integrants dels equips”, va comentar Xarli. El responsable federatiu també va afegir-hi que “la lliga ideal seria amb dotze equips per poder fer dos grups de sis equips i després semifinals i finals. Volem que la lliga formi part de tot el col·lectiu de competicions del país”.

L’acord entre França i Alema-nya havia de ser sotmès ahir a la resta de governs dels països membres de l’eurozona, perquè l’aprovessin, però l’aprovació definitiva requerirà també el suport unànime dels 27 membres de la UE, perquè el grup de l’euro no té la facultat de prendre decisions que puguin afectar el conjunt de les economies de la Unió. La contribució de cada país al refinançament grec, d’altra banda, serà determinada pel pes respectiu en el capital del Banc Central Europeu.
En la declaració dels líders de les dues primeres potències del continent, es recorda que els líders de tots els estats fan costat als esforços de sanejament fiscal empresos pel govern de Papandreu, i que els consideren suficient per salvaguardar l’estabilitat de la zona euro.
Merkel també va demanar als socis que s’estudiï un enduriment de les condicions de control dels dèficits públics excessius, perquè no es tornin a repetir situacions semblants.

Van rompuy i el BCE
Segons altres fonts comunitàries, es planteja donar un mandat al president del Consell d’Europa, Herman van Rompuy, perquè elabori una proposta sobre aquesta eventual reforma dels sistemes de control abans que acabi l’any.
A Madrid, el conseller del Banc Central Europeu José Manuel González Páramo advertia que, si finalment el Fons Monetari ajuda Grècia, aquesta contribució en cap cas pot afectar les regles “de la política monetària” de l’eurozona.
El president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso,va defensar l’objectiu prefixat de reducció de la pobresa a Europa, d’aquí a l’any 2020, davant el rebuig d’un grup dels estats membres d’assumir aquest objectiu. Alemanya, Regne Unit, Itàlia i Dinamarca s’hi oposen.

EL GOVERN TANCA A ESPANYA LES MESURES DEL 'PACTE CONTRA LA CRISI'

El govern espanyol va donar ahir per tancat l’anomenat pacte contra la crisi amb un paquet de 55 mesures, presentat per la vicepresidenta i ministra d’Economia, Elena Salgado. En la conferència de premsa on va fer l’anunci, Salgado va avançar que només s’admetran “observacions” de l’oposició sobre les mesures ja decidides, sense noves propostes. El text es va lliurar ahir als partits polítics, que es podran manifestar sobre el tema dilluns vinent. La vicepresidenta va anunciar també que les mesures més urgents seran aprovades dimarts mateix per l’executiu. Es consideren de la màxima urgència la reestructuració del sistema financer, els préstecs directes de l’Institut de crèdit oficial o la pròr­roga de la moratòria per a la dissolució de societats anònimes amb pèrdues. També s’estableixen diverses rebaixes de l’IVA per a les atencions a les dependències, com havia demanat CiU, i altres figures fiscals, a més d’un augment del llindar de sou que no pot ser embargat per deutes, a petició d’Esquerra Unida.

Casadevall va explicar que els ingressos a aquestes altures de la temporada estan “si fa no fa en la línia de l’any passat”. Si els resultats es mantinguessin en el mes escàs que queda d’esquí, segons el cònsol, Grandvalira aconseguiria “un tancament equilibrat de l’exercici, o bé amb poques pèrdues”.
Posteriorment, el mandatari comunal va assegurar que el dèficit de l’exercici pressupostari del 2009 es podria tancar amb uns 350.000 euros de dèficit, cosa que va qualificar de “molt positiva” tenint en compte la situació de crisi i també com han anat la majoria de previsions d’ingressos a la resta d’administracions comunals. De tota manera, el tancament definitiu dels comptes de l’any passat està pendent encara dels resultats d’Ensisa.
La cònsol menor, Mònica Bonell, va intervenir en la sessió per anunciar el tancament de comptes del Palau de Gel del 2009. El resultat va ser de 371.000 euros de dèficit, cosa que Bonell va qualificar de “negativa”. Així mateix, va anunciar que les previsions més optimistes seguien assenyalant el 2013 com l’any en què aquest equipament esportiu de Canillo podria arribar a l’equilibri pressupostari. Així mateix, la cònsol va anunciar la intenció de consultar amb diferents instal·lacions de Finlàndia, per saber com funciona la gestió al país nòrdic.
El comú va aprovar, a més, un crèdit extraordinari de 33.000 euros per fer front a diferents despeses de l’aparcament provisional, que dóna servei mentre s’efectuen les obres al Prat del Riu. El conseller de l’oposició Xavier Riba, que s’estrenava com a portaveu de L’Alternativa al consell de comú, va assenyalar que donava suport al suplement de crèdit, però va demanar, tot i així, una rebaixa del preu de l’aparcament.

VANESSA CASAL JURA COM A NOVA CONSELLERA DE L'OPOSICIÓ

CANILLO. Envoltada de personalitats del Partit Socialdemòcrata, Vanessa Casal va jurar el càrrec com a consellera de l’oposició del comú, en substitució de Gerard Bàrcia, que marxa cap a l’executiu a exercir com a ministre d’Urbanisme i Ordenament Territorial. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va voler fer-hi acte de presència.

L’economia, coses de la sempiterna i maleïda crisi, marca el fil central de l’entrevista.

Com està la negociació per fer una emissió de deute?
Després que demanéssim suport tècnic al Copríncep, el ministeri de Finances francès ha posat un equip a treballar en la qüestió. S’estudia quines possibilitats tenim de passar part o la totalitat del deute més enllà de les nostres fronteres. Per tant estem en una fase d’estudi tècnic i encara no estem negociant.

I quines opcions hi ha?
Ja he explicat algunes vegades que amb l’escenari internacional és molt difícil anar a buscar finançament a l’exterior a preus interessants. Una idea podria ser crear una emissió de deute canalitzada a través de la banca andorrana i traslladar-ne una part a entitats financeres internacionals.

La situació de les arques de l’Estat és tan crítica que els pagaments poden perillar?
Els 631 milions d’euros d’endeutament a final de desembre els hem de refinançar. Però volem canviar la dinàmica de governs anteriors i no tan sols pagar els interessos de l’endeutament, sinó amortitzar capital. Crec que trobarem una solució, però si no la trobéssim hi hauria, a mitjà termini, molts problemes per mantenir el tren de vida de l’Estat. La reactivació econòmica ha d’ajudar també a la recuperació de les arques de l’Estat.

Amb el nou marc fiscal s’ha de recaptar molt més del que s’obté ara?
S’ha de recaptar molt més, però no per engreixar la nòmina de l’Estat. S’ha d’obtenir més perquè hi ha un manament constitucional que diu que els que tenen més beneficis són els que més han de contribuir. I amb el nou marc es començarà a pagar pels beneficis i per tant es recaptarà més. I en segon lloc, quan es reactivi l’economia i amb els convenis de no doble imposició les empreses andorranes puguin treballar també a fora es generaran més ingressos per a l’Estat.

Ja se sap quin percentatge proposarà el Govern per al futur IVA?
Els tècnics de la Cambra de Comerç i de Finances han fet diferents reunions respecte d’on s’ha de tancar el percentatge de l’IVA. No estic tancat en cap xifra, ni el 5 per cent, ni el 5,5, ni el 4.

Els empresaris diuen que més enllà del 4 per cent hi hauria una pujada de la pressió fiscal.
Hi ha gent que parla de l’IVA sense tenir en compte alguns aspectes importants de l’impost. Es tracta d’un tribut amb diferents fases i hi ha un joc comptable, com per exemple la diferència entre l’impost suportat o repercutit. I per tant quan algú diu que amb un percentatge per sobre del 4 per cent hi ha un augment de la pressió fiscal l’afirmació es fa amb certa alegria. Ho veurem quan arribin els estudis. Intentarem que la pressió pugi el mínim possible. Ara, quan algú no ha pagat mai ni un cèntim dels beneficis no cal haver estudiat a Harvard per adonar-se que tindrà un augment de la pressió fiscal en el moment que es gravin els guanys. Crec que s’ha de parar ja de fer demagògia i de fer previsions de maldats abans que arribin. El Govern vol que la pressió fiscal sigui la més baixa possible però ha de ser suficient per mantenir l’Estat del benestar.

L’Estat pot estar dos o tres anys sense el nou model impositiu sense fer fallida?
Aquí arribem al moll de l’os del tema. Si en el debat sobre el nou marc fiscal es vol donar prioritat a les properes eleccions i no a les properes generacions es pot mantenir el discurs en què es defensa que com que hi ha crisi no es poden augmentar els impostos. Algun grup demana que fixem un llarguíssim període transitori abans de l’aplicació dels nous tributs, perquè algú es pensa que entre una part de l’electorat els impostos no aixequen onades d’entusiame. Però crec que s’equivoquen perquè, si parlem en termes mèdics, s’ha d’intervenir d’urgència i no podem allargar més l’agonia.

Es nota la falta de pressupost en el dia a dia?
Sincerament, poc. Ja li vaig contestar una pregunta a vostè el 18 de desembre, en què li deia que sabia com treballar amb dotzenes parts. Farem cada setmana la petició per la via de crèdits extraordinaris dels diners que necessitem. Pel que fa a funcionament no ho estem notant gaire perquè hem reduït els càrrecs de confiança i alts càrrecs de l’administració. A conseqüència gastem menys que el que fixava el pressupost de l’any passat que estem utilitzant. Les dificultats seran mínimes.

I s’espera que els reformistes vagin aprovant els crèdits extraordinaris com van dir que farien quan fossin necessaris.
Així ho esperem. Però això planteja un dubte de coherència política. S’haurà d’anar votant a bocins el pressupost del 2010 que no s’ha volgut aprovar. I això pot derivar que es retardin els pagaments a alguns empresaris que han de cobrar treballs de l’administració.

Com a mesures de reactivació es plantegen ajudes concretes per a un sector, com per exemple els vehicles?
És complicat. Quan em reuneixo amb els diferents sectors els explico que crec que tots ens hem de resituar en un moment previ a la bombolla. La construcció, i així ho veu el sector, no pot pretendre tornar a recuperar el punt alt de la bombolla i això té repercussió en d’altres sectors.

Què tindrà de diferent el pressupost del 2011 respecte al del 2010 perquè sigui aprovat?
La pregunta l’haurien de contestar els dos grups que van bloquejar el pressupost, especialment ApC. Són ells els que han de contestar, sigui ara o bé quan entri el pressupost. El Govern ha de presentar un projecte i els grups parlamentaris el poden modificar. És un exercici estrany el que s’ha fet enguany en què el pressupost no s’ha debatut, sinó que s’ha utilitzat per pressionar el Govern amb un bloqueig.

Tornem un any enrere. S’havia d’haver actuat diferent en les negociacions, tant per part del Partit Socialdemòcrata com d’Andorra pel Canvi?
Nosaltres podem haver fet algunes actuacions que podrien ser revisables, però pretendre governar des del Consell és un error que mostra el desconeixement de la lògica de funcionament institucional. Posem per exemple que l’hipotètic error nostre era no acceptar el Govern de coalició a falta de 24 hores de la investidura, quan era una opció que havia de validar el comitè directiu del Partit Socialdemòcrata. Bé, ara s’ha ofert tant un govern de concentració com de coalició, i tampoc no s’ha acceptat. Llavors entendrà que li digui que o no es copsa o no es comparteix la lògica institucional de la separació de poders.

Amb la remodelació ministerial creu que hi ha gent que pot entendre que a Vicenç Alay se li treu Ordenament Territorial per la polèmica sobre la concessió de la depuradora a una empresa de la qual és copropietari?
No és que ho cregui, sinó que ho llegeixo sovint, especialment en un diari que pretén ser de referència. Si això tingués relació la partició del ministeri no hauria estat així. Al principi vam creure que era possible gestionar Ordenament Territorial juntament amb les altres carteres i després s’ha vist que no era factible.

Si no hi ha pressupost tampoc el 2011 es podria allargar un any més mitjançant les dotzenes parts?
Es pot continuar amb dotzenes parts el 2011? La resposta és que sí. Volem continuar amb dotzenes parts el 2011? La resposta és que no. Políticament entenem que no ho hem de fer.

Si el pressupost del 2011 no s’aprovés, vostè dissoldria el Consell?
Aquells que han volgut el bloqueig, i no ho han aconseguit, pensant-se que això podria durar eternament, s’han equivocat. Hem continuat perquè responsablement creiem que s’ha d’acabar la feina començada de la reforma tributària. Mentre fem tot això presentarem un pressupost. Si no es vol donar suport al pressupost del 2011 doncs els ciutadans decidiran. Tot i que considero que legalment el Govern podria continuar mantenint-se amb les dotzenes parts.

"ELS EMPLEATS DELS SECTORS QUE NO SÓN PÚBLICS ESTAN DESPROTEGITS"

Amb les dades de què es disposa són assumibles les noves prestacions que preveu la Llei de la CASS?
És assumible i tenim l’obligació de fer-ho. En alguns casos concrets d’aplicació la llei no funciona, però per reformar-la cal establir el consens que es va tenir per fer-la. Per exemple, hi ha gent que s’ha quedat fora del sistema que hem hagut d’assumir per a assistència social.

L’Estat podrà assumir el sobrecost de la despesa sanitària quan un dèficit previst de 30 o 40 milions en un any significa el 10% del pressupost de l’Estat?
La despesa està experimentant uns nivells exagerats, sense culpabilitzar ni els pacients ni els metges, i hem de veure com es pot reduir abans que el nivell d’endeutament sigui de mal gestionar. Estem estudiant les dades i quan les tinguem les portarem als grups polítics i també a un debat públic sobre què cal fer. No plantegem reduir les prestacions, sinó disminuir la despesa.

Hi haurà un canvi aviat en el consell d’administració de la parapública?
Hi haurà un canvi i ho he parlat amb el president del consell d’administració (Francesc Gran). Però he de dir que, contràriament al que declara l’oposició, nosaltres no hem canviat fins ara la direcció per no provocar un trasbals a la CASS en ple canvi de la llei antiga a la nova. S’havien de fer uns reglaments i ens semblava anormal canviar els responsables quan s’estava enmig del procés. Els mesos vinents s’han de dur a terme les eleccions dels altres llocs del consell d’administració i suposo que si ho fem coincidir tot tindrem una transició més ordenada.

Pot haver-hi la sensació que cada cop hi ha més diferències entre els treballadors del sector públic i els del privat? Poden passar a convertir-se en les dues andorres?
Les dues andorres com vostè sap perfectament són l’Andor­ra dels de dalt, que tenen de tot, i dels de baix, que algunes vegades es troben en situacions precàries. Dins de l’administració hi ha persones amb sous de subsistència. La demagògia de dir que els problemes del país passen perquè hi ha massa funcionaris jo no la comparteixo. Els mateixos que fan demagògia són els que han governat durant 14 anys i han engreixat l’administració. Els empleats del sector no públic estan desprotegits en comparació amb els funcionaris. El problema, però, no s’ar­regla rebaixant el nivell de protecció de la funció pública, sinó apujant el dels empleats de les empreses privades que estan desprotegits.

L’economia, coses de la sempiterna i maleïda crisi, marca el fil central de l’entrevista.

Com està la negociació per fer una emissió de deute?
Després que demanéssim suport tècnic al Copríncep, el ministeri de Finances francès ha posat un equip a treballar en la qüestió. S’estudia quines possibilitats tenim de passar part o la totalitat del deute més enllà de les nostres fronteres. Per tant estem en una fase d’estudi tècnic i encara no estem negociant.

I quines opcions hi ha?
Ja he explicat algunes vegades que amb l’escenari internacional és molt difícil anar a buscar finançament a l’exterior a preus interessants. Una idea podria ser crear una emissió de deute canalitzada a través de la banca andorrana i traslladar-ne una part a entitats financeres internacionals.

La situació de les arques de l’Estat és tan crítica que els pagaments poden perillar?
Els 631 milions d’euros d’endeutament a final de desembre els hem de refinançar. Però volem canviar la dinàmica de governs anteriors i no tan sols pagar els interessos de l’endeutament, sinó amortitzar capital. Crec que trobarem una solució, però si no la trobéssim hi hauria, a mitjà termini, molts problemes per mantenir el tren de vida de l’Estat. La reactivació econòmica ha d’ajudar també a la recuperació de les arques de l’Estat.

Amb el nou marc fiscal s’ha de recaptar molt més del que s’obté ara?
S’ha de recaptar molt més, però no per engreixar la nòmina de l’Estat. S’ha d’obtenir més perquè hi ha un manament constitucional que diu que els que tenen més beneficis són els que més han de contribuir. I amb el nou marc es començarà a pagar pels beneficis i per tant es recaptarà més. I en segon lloc, quan es reactivi l’economia i amb els convenis de no doble imposició les empreses andorranes puguin treballar també a fora es generaran més ingressos per a l’Estat.

Ja se sap quin percentatge proposarà el Govern per al futur IVA?
Els tècnics de la Cambra de Comerç i de Finances han fet diferents reunions respecte d’on s’ha de tancar el percentatge de l’IVA. No estic tancat en cap xifra, ni el 5 per cent, ni el 5,5, ni el 4.

Els empresaris diuen que més enllà del 4 per cent hi hauria una pujada de la pressió fiscal.
Hi ha gent que parla de l’IVA sense tenir en compte alguns aspectes importants de l’impost. Es tracta d’un tribut amb diferents fases i hi ha un joc comptable, com per exemple la diferència entre l’impost suportat o repercutit. I per tant quan algú diu que amb un percentatge per sobre del 4 per cent hi ha un augment de la pressió fiscal l’afirmació es fa amb certa alegria. Ho veurem quan arribin els estudis. Intentarem que la pressió pugi el mínim possible. Ara, quan algú no ha pagat mai ni un cèntim dels beneficis no cal haver estudiat a Harvard per adonar-se que tindrà un augment de la pressió fiscal en el moment que es gravin els guanys. Crec que s’ha de parar ja de fer demagògia i de fer previsions de maldats abans que arribin. El Govern vol que la pressió fiscal sigui la més baixa possible però ha de ser suficient per mantenir l’Estat del benestar.

L’Estat pot estar dos o tres anys sense el nou model impositiu sense fer fallida?
Aquí arribem al moll de l’os del tema. Si en el debat sobre el nou marc fiscal es vol donar prioritat a les properes eleccions i no a les properes generacions es pot mantenir el discurs en què es defensa que com que hi ha crisi no es poden augmentar els impostos. Algun grup demana que fixem un llarguíssim període transitori abans de l’aplicació dels nous tributs, perquè algú es pensa que entre una part de l’electorat els impostos no aixequen onades d’entusiame. Però crec que s’equivoquen perquè, si parlem en termes mèdics, s’ha d’intervenir d’urgència i no podem allargar més l’agonia.

Es nota la falta de pressupost en el dia a dia?
Sincerament, poc. Ja li vaig contestar una pregunta a vostè el 18 de desembre, en què li deia que sabia com treballar amb dotzenes parts. Farem cada setmana la petició per la via de crèdits extraordinaris dels diners que necessitem. Pel que fa a funcionament no ho estem notant gaire perquè hem reduït els càrrecs de confiança i alts càrrecs de l’administració. A conseqüència gastem menys que el que fixava el pressupost de l’any passat que estem utilitzant. Les dificultats seran mínimes.

I s’espera que els reformistes vagin aprovant els crèdits extraordinaris com van dir que farien quan fossin necessaris.
Així ho esperem. Però això planteja un dubte de coherència política. S’haurà d’anar votant a bocins el pressupost del 2010 que no s’ha volgut aprovar. I això pot derivar que es retardin els pagaments a alguns empresaris que han de cobrar treballs de l’administració.

Com a mesures de reactivació es plantegen ajudes concretes per a un sector, com per exemple els vehicles?
És complicat. Quan em reuneixo amb els diferents sectors els explico que crec que tots ens hem de resituar en un moment previ a la bombolla. La construcció, i així ho veu el sector, no pot pretendre tornar a recuperar el punt alt de la bombolla i això té repercussió en d’altres sectors.

Què tindrà de diferent el pressupost del 2011 respecte al del 2010 perquè sigui aprovat?
La pregunta l’haurien de contestar els dos grups que van bloquejar el pressupost, especialment ApC. Són ells els que han de contestar, sigui ara o bé quan entri el pressupost. El Govern ha de presentar un projecte i els grups parlamentaris el poden modificar. És un exercici estrany el que s’ha fet enguany en què el pressupost no s’ha debatut, sinó que s’ha utilitzat per pressionar el Govern amb un bloqueig.

Tornem un any enrere. S’havia d’haver actuat diferent en les negociacions, tant per part del Partit Socialdemòcrata com d’Andorra pel Canvi?
Nosaltres podem haver fet algunes actuacions que podrien ser revisables, però pretendre governar des del Consell és un error que mostra el desconeixement de la lògica de funcionament institucional. Posem per exemple que l’hipotètic error nostre era no acceptar el Govern de coalició a falta de 24 hores de la investidura, quan era una opció que havia de validar el comitè directiu del Partit Socialdemòcrata. Bé, ara s’ha ofert tant un govern de concentració com de coalició, i tampoc no s’ha acceptat. Llavors entendrà que li digui que o no es copsa o no es comparteix la lògica institucional de la separació de poders.

Amb la remodelació ministerial creu que hi ha gent que pot entendre que a Vicenç Alay se li treu Ordenament Territorial per la polèmica sobre la concessió de la depuradora a una empresa de la qual és copropietari?
No és que ho cregui, sinó que ho llegeixo sovint, especialment en un diari que pretén ser de referència. Si això tingués relació la partició del ministeri no hauria estat així. Al principi vam creure que era possible gestionar Ordenament Territorial juntament amb les altres carteres i després s’ha vist que no era factible.

Si no hi ha pressupost tampoc el 2011 es podria allargar un any més mitjançant les dotzenes parts?
Es pot continuar amb dotzenes parts el 2011? La resposta és que sí. Volem continuar amb dotzenes parts el 2011? La resposta és que no. Políticament entenem que no ho hem de fer.

Si el pressupost del 2011 no s’aprovés, vostè dissoldria el Consell?
Aquells que han volgut el bloqueig, i no ho han aconseguit, pensant-se que això podria durar eternament, s’han equivocat. Hem continuat perquè responsablement creiem que s’ha d’acabar la feina començada de la reforma tributària. Mentre fem tot això presentarem un pressupost. Si no es vol donar suport al pressupost del 2011 doncs els ciutadans decidiran. Tot i que considero que legalment el Govern podria continuar mantenint-se amb les dotzenes parts.

"ELS EMPLEATS DELS SECTORS QUE NO SÓN PÚBLICS ESTAN DESPROTEGITS"

Amb les dades de què es disposa són assumibles les noves prestacions que preveu la Llei de la CASS?
És assumible i tenim l’obligació de fer-ho. En alguns casos concrets d’aplicació la llei no funciona, però per reformar-la cal establir el consens que es va tenir per fer-la. Per exemple, hi ha gent que s’ha quedat fora del sistema que hem hagut d’assumir per a assistència social.

L’Estat podrà assumir el sobrecost de la despesa sanitària quan un dèficit previst de 30 o 40 milions en un any significa el 10% del pressupost de l’Estat?
La despesa està experimentant uns nivells exagerats, sense culpabilitzar ni els pacients ni els metges, i hem de veure com es pot reduir abans que el nivell d’endeutament sigui de mal gestionar. Estem estudiant les dades i quan les tinguem les portarem als grups polítics i també a un debat públic sobre què cal fer. No plantegem reduir les prestacions, sinó disminuir la despesa.

Hi haurà un canvi aviat en el consell d’administració de la parapública?
Hi haurà un canvi i ho he parlat amb el president del consell d’administració (Francesc Gran). Però he de dir que, contràriament al que declara l’oposició, nosaltres no hem canviat fins ara la direcció per no provocar un trasbals a la CASS en ple canvi de la llei antiga a la nova. S’havien de fer uns reglaments i ens semblava anormal canviar els responsables quan s’estava enmig del procés. Els mesos vinents s’han de dur a terme les eleccions dels altres llocs del consell d’administració i suposo que si ho fem coincidir tot tindrem una transició més ordenada.

Pot haver-hi la sensació que cada cop hi ha més diferències entre els treballadors del sector públic i els del privat? Poden passar a convertir-se en les dues andorres?
Les dues andorres com vostè sap perfectament són l’Andor­ra dels de dalt, que tenen de tot, i dels de baix, que algunes vegades es troben en situacions precàries. Dins de l’administració hi ha persones amb sous de subsistència. La demagògia de dir que els problemes del país passen perquè hi ha massa funcionaris jo no la comparteixo. Els mateixos que fan demagògia són els que han governat durant 14 anys i han engreixat l’administració. Els empleats del sector no públic estan desprotegits en comparació amb els funcionaris. El problema, però, no s’ar­regla rebaixant el nivell de protecció de la funció pública, sinó apujant el dels empleats de les empreses privades que estan desprotegits.

Quan semblava que la voluntat de rehabilitar aquest equipament s’havia quedat en no res per la delicada situació financera, finalment la corporació s’ha posat en contacte amb l’Institut Gaudí de la Construcció –una escola de formació per a professionals del sector del totxo– perquè obri una delegació andorrana. Els alumnes aprendrien l’ofici de paleta, a muntar grues i a restaurar edificis. La idea és que a l’Hotel Casamanya es facin les classes i que els alumnes apliquin la teoria tot reformant l’històric complex. L’anunci es va fer en el consell de comú que es va dur a terme ahir.
El cònsol major, Ventura Espot, va dir que aquesta qüestió encara està “en una fase embrionària” i que s’han de celebrar més reunions per definir ben bé aquesta iniciativa. Per aquest motiu, encara no se sap quan es podria ubicar aquesta escola, que té vuit centres educatius repartits per les principals ciutats de Catalunya. De fet, encara haurà de passar temps abans que l’escola obri les portes al país. Es calcula més d’un any a causa de la gran quantitat de tràmits que s’han de fer. Espot ja s’ha posat en contacte amb el Govern per aquesta qüestió. De fet, ahir al matí es va reunir amb el cap de l’executiu, Jaume Bartumeu, per parlar-ne, i va mostrar la seva predisposició a establir contacte permanent amb l’escola catalana i començar a parlar de l’homologació dels títols que atorga l’Escola Gaudí de la Construcció.  

S’ha de crear una fundació
Un dels altres passos que cal seguir és la creació d’una fundació andorrana perquè representi l’escola al país. Des de la corporació també s’ha mantingut contacte amb diversos ministres per tractar aquesta qüestió.
La corporació tornarà a entrar en contacte amb el llevador del quart d’Ordino –l’organisme propietari de l’equipament– per tornar a parlar de les condicions de la concessió del Casamanya a mans del comú. De fet, Espot va assegurar que tots els responsables del quart estan constantment informats sobre com estan anant les negociacions.
Tot i que hi ha la intenció que l’Escola Gaudí de la Construcció ocupi l’antic hotel, no s’ha abandonat la idea que el complex sigui un equipament sociocultural. Per tant, l’escola ocuparia només part de l’equipament. “Aquesta és una bona iniciativa perquè donaria vida a la parròquia”, va assegurar el cònsol. I és que al centre hi podran anar alumnes, segons va manifestar Espot, del Principat, però també de la Seu d’Urgell o de Puigcerdà, ja que en aquestes poblacions no hi ha un centre que ofereixi aquest tipus de formació.
El comú ordinenc també ha informat l’Associació de Constructors, que ha rebut la notícia amb satisfacció. Si la iniciativa es fa realitat, l’entitat cedirà material per a l’escola.

LA CORPORACIÓ TANCA ELS COMPTES DEL 2009 AMB UN SUPERÀVIT DE 2,1 MILIONS D'EUROS

Els nombres positius en el tancament de comptes del comú  d’Ordino van fer que els consellers respiressin tranquils. Fa anys que les finances són una pedra a la sabata per a la corporació. La consellera de finances, Meritxell Martí, va assegurar que el saldo positiu es deu a un increment dels ingressos, que han crescut un quatre per cent respecte de l’exercici anterior, i a la contenció de la despesa, que s’ha reduït un nou i mig per cent. De fet, l’any passat el comú va recaptar, pel que fa als ingressos a la construcció, la part que li correspon del projecte extraordinari del geriàtric de la Cortinada.
Tot i això, el deute de l’ens par­roquial és de 24,7 milions d’euros. Aquest any ha disminuït un 0,13%, però aquesta dada significa que la corporació està tan sols a gairebé un cinc per cent del sostre d’endeutament permès. I és que els mals resultats de Vallnord han arrossegat les finances comunals, la mateixa consellera ho va assumir en la sessió de comú d’ahir. Cap partit de l’oposició va votar en contra del tancament de comptes.