Li puc dir europeista convençut?
Sí, estic a favor de l’europeisme, clar i actiu.

Doncs no està precisament de moda.
Miri, l’Europa unida és un fet històric fins i tot en la història de la humanitat. Mai s’havia creat una entitat de dret amb un aparell polític així sense una guerra. Sens dubte, per a mi és el bon model.

Però admet que ara la idea ha perdut força?
És cert que el projecte s’està esfilagarsant. Potser tothom el donava per consolidat i això ens ha tornat menys exigents. Hem anat per l’autopista del benestar molt temps i ara toca transitar carreteres comarcals.

La crisi vol dir.
Estem en una situació molt complicada. Si pensem en termes europeus hi ha una sèrie de deures per fer des de la creació de l’euro que amb prou feines s’han començat.

Quins?
No s’ha construït bé a l’entorn del que en teoria és una federació d’estats ni en l’àmbit monetari, i encara menys en l’econòmic. Està encara pendent el tema d’un tresor únic, d’un Banc Central clarament protagonista o d’un pacte fiscal únic. I no es pot fer aquesta transició mirant enrere, sinó endavant.

Es deu discutir amb molts euroescèptics.
Sí, i també amb eurodesencantats.

Quina és la diferència entre els dos?
Un eurodesencantat és algú que vol més Europa i més ràpid i veient com costa tot s’ha decebut. L’euroescèptic vol menys Europa i la prevalença dels estats nació.

I en tot aquest context, què ha de fer Andorra?
Andorra té dos camins importants. Per un costat estrènyer els lligams amb la Unió, cosa que fa temps que fa, però no sé si en el ritme adequat. I l’altre, fer evolucionar el seu model productiu i trobar més coses a banda del turisme i el sistema financer.

Parlant de periodisme, què pensa quan veu tants joves periodistes sense feina?
Que alguna cosa hem fet malament. Els de la meva quinta, al postfranquisme vam tenir la sort de posar les bases d’un periodisme democràtic i competitiu i vam creure que amb això ja n’hi hauria prou, però és clar que no ha estat així. Superar-ho és el nostre gran repte.

Alguna idea?
Hem d’aprendre de tot plegat, del que vol el lector, de les noves tecnologies. Mai tanta gent havia estat interconnectada al mateix temps i això farà aparèixer nous models de negoci. Hi haurem d’apostar i potser equivocar-nos fins que l’encertem.

Desapareixeran els diaris de paper a mitjà termini?
No ho crec. Diuen que el màxim de temps de lectura d’una persona davant d’un diari digital és de 30 minuts. La lectura en paper és diferent. Jo llegeixo abundantíssim paper encara.

Golejada freda

| 15/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

“Jugaré amb tres davanters”. Aquesta va ser la declaració d’intencions de José Mourinho que va deixar Karim Benzema a la banqueta. La lesió del francès l’ha deixat a la banqueta i ha donat vida a Higuaín. El Reial Madrid es va trobar amb un CSKA?Moscou amb les idees ben clares i molt ben situat sobre el terreny de joc. Al minut 8, Doumbia va tenir un mà a mà davant Iker Casillas, però va enviar fora. Tot seguit, un contraatac comandat per Ahmed Musa va acabar en una centrada d’aquest per Doumbia, tot i que el davanter no va arribar al remat. A partir d’aquí van despertar els blancs. Van avisar dues vegades fins obrir el marcador, al minut 26, amb un gol d’Higuaín després d’una passada de la mort de Kaká. El primer temps es va acabar resoldre amb un CKSA tancat amb pany i forrellat i amb un Reial Madrid on només li va faltar més profunditat. El CSKA?Moscou va decidir no lluitar massa per igualar l’eliminatòria. Primer va avisar el portuguès Cristiano Ronaldo, que va topar amb el porter Chepchugov en un mà a mà. Al minut 55, un xut des de més de 30 metres força inofensiu se’l va empassar el porter rus. Amb el 2 a 0, els russos van respondre i l’àrbitre va donar un cop de mà als blancs després del gol de Dzagoev anul·lat per un fora de joc dubtós. En la jugada següent, el porter Casillas va regalar una pilota a Doumbia, però aquest va fallar a porteria buida. Qui no va perdonar va ser el Reial Madrid i el francès Benzema, que acabava d’entrar al terreny de joc i va sentenciar amb el 3 a 0. Tosic va posar emoció, però Cristiano Ronaldo va signar la golejada final.
De la seva banda, el Chelsea es va classificar a la pròrroga en eliminar el Nàpols amb un gol d’Ivanovic al primer temps. Els de Roberto di Matteo van igualar l’eliminatòria amb gols de Drogba Terry i Lampard. Un gol d’Ilner va forçar el temps suplementari, però Ivanovic va sentenciar.

L'ATHLETIC BUSCA REMATAR LA GESTA D'OLD TRAFFORD A 'LA CATEDRAL'

El cop d’efecte de l’Athletic de Bilbao a Old Trafford –el Teatre dels Somnis– necessita tenir continuïtat avui (19 hores) per somiar en els quarts de final de l’Europa League. Els de Marcelo Bielsa, amb el dubte del golejador Fernando Llorente reben un Manchester United sense Nani, Anderson i Phil Jones. Els bascos van vèncer per 2 a 3. Mentre, l’Atlètic de Madrid visita (21.05 hores) l’infern turc del Besiktas amb un 3 a 1 del partit d’anada. De la seva banda, l’Sporting de Lisboa vol mantenir l’1 a 0 de l’anada contra el potent Manchester City. El València visita el PSV amb un 4 a 2.

Lluís Marín no passa dels vuitens a la Copa del Món

| 15/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Això sí, complint amb el tòpic, totes les curses són diferents, i més quan es tracta d’una Copa del Món. Una final és una final. Per tant, Lluís Marín no va passar dels vuitens a la Copa del Món que s’està disputant a Valmalenco. Finalment va ser 25è, amb 60 punts, i va baixar del 18è lloc al 21è de la classificació general. El surfista andorrà va sortir en la ronda de vuitens en primera posició i va aguantar en aquesta posició fins que va cometre una errada que el va deixar segon. Aquest va ser el primer error de tres més que el van deixar fora de la classificació per als quarts de final. “En l’últim salt hem presentat una reclamació, però el videocontrol ens ha deixat clar que no hi havia cap maniobra incorrecta”, va assegurar l’entrenador de Lluís Marín, Pere Goicochea.
Avui, el surfista andorrà disputa una nova qualificació amb l’objectiu de classificar-se per a les finals i poder optar entre els 20 primers del circuit mundial.

Joan Verdú, 25è a Auron
Al Campionat de França Júnior d’esquí alpí que es disputa a Auron es va fer ahir un descens, el millor andorrà va ser Joan Verdú, en finalitzar en 25a posició amb 1’29”65 i 107,82 punts FIS. En el 37è lloc va acabar Josh Alayrach amb 1’30”71 i 123,97 punts FIS, mentre que Gabi Barios va ser 42è i Jan Missé, 44è. La resta d’andorrans van finalitzar entre els 50 i 60 primers. Avui disputen el supergegant.
De la seva banda, Mireia Mimi Gutiérrez es troba a Pila fent els entrenaments del descens de Copa d’Europa que es fa avui. Mimi va ser 50a, amb una marca d’1’30”95 i està a quatre segons de les millors. A La Thuile, Kevin Esteve va ser 54è als segons entrenaments consecutius de descens, amb un crono d’1’51”74, i Marc Oliveras va ser 58è, amb 1’52”42. Avui es disputa la cursa de descens Copa d’Europa. A Peyragudes, Sara Raméntol va ser 24a, amb 1’10”41, a tres segons de la guanyadora, la francesa Tiffany Gauthier, i en el segon va ser 34a, amb 1’11”38. La jove esquiadora continua avui per disputar dos supergegants a l’estació francesa de Peyragudes.

Venècia: ara li toca a l’arquitectura

| 15/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Una participació que, no obstant això, no sembla que hagi de comptar amb el suport econòmic del Govern, com en el cas de la biennal d’arts plàstiques. En aquest cas es tractaria de canalitzar la participació a través de la Fundació Ramon Llull.
Així, en principi, l’oferta que es traslladarà als estudis professionals passaria per aprofitar les estructures muntades per a la participació de Catalunya i Balears, a través de l’Institut Ramon Llull (IRL). Podrien també beneficiar-se en els costos de transport i muntatge de l’exposició. No obstant això, els costos de la participació haurien de ser assumits pels estudis que s’hi presentessin. Serà el col·lectiu qui finalment, un cop conegui tots els detalls, decideixi si és viable o no la presència dels estudis d’arquitectura del Principat.
Una oportunitat? “No ho sabria dir –responia el degà del Col·legi, Alfons Valdés–, no sé quines expectatives es podrien acomplir. Igual que en el cas de l’art plàstic sí que veig un benefici immediat per al participant, en aquest no el veig tan directe”. En trauria més profit, hi afegeix, la imatge del país. En canvi, la despesa per a qui participi és important, continua. “I no crec que per a un arquitecte d’Andorra sigui molt factible anar a treballar a un altre país, perquè la nostra feina està molt relacionada amb la normativa i és difícil que facis projectes en un lloc on no tinguis una estructura prèvia, una persona pont, estaríem parlant d’equips internacionals.”
De totes maneres, manifesta, l’última paraula sobre si els interessa o no agafar l’oportunitat –i un cop coneguin tots els detalls de la convocatòria– la tindran els professionals mateixos.
El COAA va rebre una altra proposta del ministeri de Cultura, relacionada en aquest cas amb els entorns de protecció de diversos béns d’interès cultural (els santuaris de Meritxell, Sant Joan de Caselles i la torre dels Moros a les Bons). Tres plans que sortiran a concurs però que el degà dels arquitectes estima que seria més oportú que surtin un cop acabi el termini per al projecte de construcció de l’Estadi Nacional.

El Parlament aprova les noves taxes del govern amb l’abstenció del PPC

| 15/03/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El govern de CiU va treure endavant la llei amb l’abstenció del PPC. El copagament sanitari s’aplicarà l’1 de juny, i la taxa turística per pernoctacions, l’1 de novembre. Altres iniciatives que es van aprovar són la retallada en la jornada i el sou dels interins de la Generalitat en un 15 per cent, l’augment del cànon per captació d’aigua, o la creació d’una taxa per a l’accés a la justícia.
La vicepresidenta, Joana Ortega, també va explicar que el govern negocia amb l’executiu central perquè el cobrament del deute pendent amb la Generalitat, uns 759 milions d’euros, es realitzi en diferents pagaments. Ortega va remarcar que és necessari que l’Estat pagui “al més aviat possible”. El president de la Generalitat, Artur Mas, no va poder assistir a la sessió del Parlament per la defunció del seu pare.
D’altra banda, el PSC va retirar l’esmena a la totalitat de la Llei de consultes que va plantejar l’executiu català. La proposta va entrar a tràmit al Parlament. Laia Bonet, diputada del PSC, va explicar que retiraven l’esmena per poder arribar a un consens, tot i que va considerar que el projecte està basat “en la renúncia, l’engany, la covardia i la supèrbia”. Joana Ortega va considerar que és “un pas endavant que reforça el nostre autogovern”. La llei planteja que les consultes no seran vinculants i el dret a votar dependrà del padró, no del cens.

Furts al Pirineu
Els mossos d’esquadra van detenir cinc persones, entre 18 i 27 anys, dos homes i tres dones, com a presumptes autors de vuit robatoris en diverses localitats de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Els cinc joves, de nacionalitat romanesa i veïns de la Seu d’Urgell, van ser localitzats després d’una investigació que va començar fa mesos. Els dos homes van ingressar a la presó, dues de les dones van passar a disposició judicial i una altra va quedar en llibertat amb l’obligació de comparèixer al jutjat quan sigui requerida. No es descarten més imputacions.

RAJOY CREU QUE EUROPA HA ENTÈS UN DÈFICIT "RACIONAL"

Mariano Rajoy va explicar al ple del Congrés que Europa li ha donat suport en la seva previsió a l’hora d’afrontar el dèficit. El president espanyol va considerar que s’ha substituït l’exigència inicial de dèficit per al 2012 del 4,4 previst a una xifra “més racional i creïble”. Rajoy va explicar l’exigència de l’eurogrup de marcar el límit per enguany en el 5,3 del producte interior brut, inferior al 5,8 que havia proposat l’executiu espanyol. Rajoy va explicar que aquesta diferència de 0,5 punts, que suposa uns 5.000 milions més en retallades, l’assumirà l’administració central. Però va indicar que les comunitats autònomes hauran de fer un major ajustament l’any 2013. El cap de l’executiu també va declarar que no té “cap interès” de fer “taula rasa del règim autonòmic”, a una pregunta de Josu Erkoreka, portaveu del PNB. A més, va considerar que no es pot definir les partides que patiran més retallades abans de presentar els pressupostos.
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar que aquest any “no es destruirà ocupació, ni es baixarà el sou dels funcionaris”, durant el debat al Senat per a l’aprovació del sostre de despesa. Montoro també va replicar l’acusació del PSOE que reduïrien el nombre de treballadors públics, cosa que “vostès no van dubtar a fer”, va dir en referència amb el principal grup de l’oposició.
De la seva banda, Alfredo Pérez Rubalcaba, el secretari general del PSOE, va proposar un debat amb les autonomies per decidir quins han de ser els ajustaments, i va remarcar que hi han serveis com la sanitat o l’educació que cal preservar.