Si no s’aconsegueix la permanència als despatxos, el VPC jugarà la propera temporada a Honor. Diumenge va confirmar el descens amb la 16a derrota de la temporada, així que la directiva comença a treballar en un projecte pensant ja en la pròxima temporada.

Les estadístiques sobre la població que va fer públiques ahir el departament d’Estadística del Govern posen de manifest que la parròquia d’Ordino va ser la que més va créixer al llarg de l’any passat. D’aquesta manera, la població en aquesta parròquia es va incrementar el 6,08%. En segon lloc, pel que fa al creixement, cal assenyalar que Canillo va augmentar el 4,94%.

L’augment del trànsit de divises entre Andorra i Espanya, que ha augmentat espectacularment en els últims mesos, és degut a la crisi econòmica, segons els experts.

Èxit total de participació, en aquesta edició del Cicle de cinema de muntanya i viatges, que ha aplegat 1.967 assistents, comptant les set projeccions i l’exposició sobre l’Índia. Els comuns d’Ordino i la Massana fan una valoració molt positiva d’aquesta acció que organitzen conjuntament.

Primera prova del calendari i primera victòria per a Joan Vinyes, que debutava en competició amb el Suzuki Swift S1600. Va guanyar en la categoria de dues rodes motrius en el Ral·li de Vila Joiosa.

El BP Andorra suma quatre victòries consecutives en la Divisió de Plata. La ratxa de resultats li ha servit per entrar en els play-off d’ascens i ara confia a continuar en el nivell mostrat en les últimes jornades a la Copa Catalunya.

L'article 13 del conveni signat pel ministre Xavier Espot i el secretari d'Estat de Finances neerlandès, Jan Kees de Jagen, disposa que l'acord prendrà efecte en la data d'entrada en vigor del text, respecte als períodes impositius "que s'iniciïn en aquesta data o després". En canvi, segons fa constar ApC, la versió catalana diu que les disposicions es faran efectives per als períodes impositius "iniciats o que s'iniciïn a comptar" de la data d'entrada en vigor, motiu pel qual un dictamen demanat pel Govern el 2009 reconeix que en el text català s'hi estipula "una retroactivitat de grau mínim o mitjà".

L'esmena presentada per Andorra pel Canvi assegura que "el Govern utilitza una traducció no literal del text original i que pot donar lloc a una interpretació d'una clara retroactivitat". Una interpretació de retroactivitat que també va ser constatada per un catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, assistit per dos professors més, en un dictamen presentat el 21 de novembre del 2009 a petició de l'executiu. El catedràtic va dictaminar que si el text feia referència als períodes impositius "iniciats o que s'iniciïn", s'hi estipulava "una retroactivitat", i que el requeriment de l'acord "pot versar sobre períodes impositius ja iniciats i encara no conclosos". Andorra pel Canvi diu que d'una banda els autors del dictamen detecten un problema de retroactivitat "i no es miren el text original en anglès per detectar si existeix algun problema de traducció", i de l'altra, que "el Govern no es mira els dictàmens que encarrega o, encara pitjor, no sap el que signa" perquè "sinó, no hagués enviat al Consell General aquesta traducció al català del text original ni la còpia del dictamen dels professors de la UAB". Segons Nomen, "si veus que hi ha una confusió en la traducció ho arregles i ho envies bé al Consell General", motiu pel qual ha afirmat que "aquesta forma de treballar del Govern, aquesta poca professionalitat és molt preocupant". ApC ha presentat esmena a la totalitat, tot i que només vol mostrar el seu desacord amb l'errada de l'article 13 perquè no es pot esmenar l'articulat de forma separada.

L'article 13 del conveni signat pel ministre Xavier Espot i el secretari d'Estat de Finances neerlandès, Jan Kees de Jagen, disposa que l'acord prendrà efecte en la data d'entrada en vigor del text, respecte als períodes impositius "que s'iniciïn en aquesta data o després". En canvi, segons fa constar ApC, la versió catalana diu que les disposicions es faran efectives per als períodes impositius "iniciats o que s'iniciïn a comptar" de la data d'entrada en vigor, motiu pel qual un dictamen demanat pel Govern el 2009 reconeix que en el text català s'hi estipula "una retroactivitat de grau mínim o mitjà".

L'esmena presentada per Andorra pel Canvi assegura que "el Govern utilitza una traducció no literal del text original i que pot donar lloc a una interpretació d'una clara retroactivitat". Una interpretació de retroactivitat que també va ser constatada per un catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, assistit per dos professors més, en un dictamen presentat el 21 de novembre del 2009 a petició de l'executiu. El catedràtic va dictaminar que si el text feia referència als períodes impositius "iniciats o que s'iniciïn", s'hi estipulava "una retroactivitat", i que el requeriment de l'acord "pot versar sobre períodes impositius ja iniciats i encara no conclosos". Andorra pel Canvi diu que d'una banda els autors del dictamen detecten un problema de retroactivitat "i no es miren el text original en anglès per detectar si existeix algun problema de traducció", i de l'altra, que "el Govern no es mira els dictàmens que encarrega o, encara pitjor, no sap el que signa" perquè "sinó, no hagués enviat al Consell General aquesta traducció al català del text original ni la còpia del dictamen dels professors de la UAB". Segons Nomen, "si veus que hi ha una confusió en la traducció ho arregles i ho envies bé al Consell General", motiu pel qual ha afirmat que "aquesta forma de treballar del Govern, aquesta poca professionalitat és molt preocupant". ApC ha presentat esmena a la totalitat, tot i que només vol mostrar el seu desacord amb l'errada de l'article 13 perquè no es pot esmenar l'articulat de forma separada.

Aquest dissabte la consellera Mariona Gonzàlez, va participar a una reunió de dones parlamentàries on es va tractar la violència envers les dones, en especial, la que té lloc en els centres de retenció i presons, i de la situació de les dones als parlaments nacionals i als càrrecs públics executius. A més, també es van preparar esmenes al Projecte de resolució de la comissió de treball de la UIP sobre el crim organitzat que s’està treballant durant tota la setmana per ser aprovat a la fi d’aquesta Assemblea de la UIP.

A aquesta reunió de dones hi van acudir aproximadament 200 parlamentàries, procedents d’un centenar de països. La directora de l’Organització Internacional Penal Reform Internacional va fer una exposició sobre les necessitats de les dones en els sistemes judicials penals i sobre les noves propostes que s’estan fent a Nacions Unides en relació al tracte de les dones a les presons.
D'altra banda, Òscar Encuentra, Mariona Gonzalez i Jaume Serra van ser els membres de la delegació andorrana que van participar a la primera sessió de treball del Consell Director. En aquesta sessió, que continuarà el proper dijous 1 d’abril, es van presentar els informes de les recents reunions especialitzades i grups de treball de la UIP i es van readmetre els parlaments de Djibuti, Guinea Bissau i Malawi com a membres de la UIP, i també es va admetre el parlament de les Seychelles, com a nou membre. Amb aquestes darreres incorporacions ja són 155, els parlaments membres d’aquesta organització.
El síndic general Josep Dallerès, va intervenir diumenge al matí en el debat general on es preveu que intervinguin 100 oradors de 89 països i que finalitzi dimecres 31 de març al matí. Així mateix  va presidir en dues ocasions aquest debat ja que és un dels vicepresidents d’aquesta 122 Assemblea. El debat general s’ha organitzat sobre el tema global El paper del parlament al centre de la reconciliació i el bon govern. La intervenció del síndic general va ser una reflexió sobre la democràcia i sobre els seus fonaments.
Finalment, el diumenge es va aprovar incorporar a l’ordre del dia de la 122a Assemblea de la UIP un punt suplementari urgent Accions dels parlaments per a enfortir la solidaritat de la comunitat internacional envers els pobles d’Haití i Xile després de les grans catàstrofes devastadores que han sofert i necessitat d’intervenir de manera urgent a fi que en aquests dos països es puguin millorar l’avaluació de riscs així com la prevenció de les conseqüències de les catàstrofes i la seva pal·liació. La delegació andorrana va votar a favor de tractar aquest punt d’urgència.

La ministra d’Educació i Cultura, Susanna Vela, i el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, han signat a Barcelona l'acord de col·laboració en matèria educativa avui a Barcelona. El conveni donarà mobilitat als alumnes que cursin els estudis a Catalunya o a Andorra, ja que podran dur a terme a l’altre territori, la Formació pràctica en Centres de Treball (FCT) o les pràctiques formatives a l’empresa (PFE).

Els objectius d'aquest acord es divideixen en tres eixos: activitats per a les administracions i els centres de formació; activitats per als joves; i activitats per als formadors. El primer eix se centrarà en promoure la cooperació entre les administracions i els centres de formació, pel que fa als projectes transfronterers i per al foment de la mobilitat; facilitar l’intercanvi d’informació i d’experiències sobre els continguts formatius i les qualificacions professionals; desenvolupar altres accions que es consideren d’interès comú en matèria dels ensenyaments de formació professional, d’arts plàstiques i disseny i d’esports; i potenciar la formació professional, les arts plàstiques i disseny i els esports i afavorir la transferència de coneixements i bones pràctiques. Pel que fa a les activitats per a joves, l'acord preveu promoure els intercanvis d’estudiants de formació professional, d’arts plàstiques i disseny, i d’esports; promoure la realització d’itineraris de formació bilateral integrats en els respectius plans d’estudis; afavorir el reconeixement de les experiències de mobilitat; possibilitar l’execució de la fase de FCT o de PFE a l’altre territori; i facilitar, si escau, els contactes que puguin afavorir l’execució de les proves d’accés dels ensenyaments esportius en instal·lacions de l’altre territori.
Finalment, respecte a les activitats per als formadors, l'acord preveu promoure les estades o els intercanvis de professorat de formació professional, d’arts plàstiques i disseny i d’esports, tant per dur a terme activitats didacticometodològiques o tecnicoformatives; i afavorir la reflexió conjunta en relació amb els dispositius de formació i el reconeixement de les experiències.
El Govern ha informat que aquests objectius es concretaran en l’elaboració de plans de treball conjunts, estructurats en jornades de treball, activitats de formació, intercanvi d’experiències per a professorat i responsables de centres de formació, entre d’altres. Amb la finalitat d’impulsar els objectius d’aquest acord, es constituirà una comissió mixta que s’encarregarà d’elaborar els programes de les activitats necessàries per a la seva aplicació i actuarà com a instància de coordinació i de validació.

La Guàrdia Civil va intervenir 75.700 euros a la duana de la Farga de Moles en una operació efectuada aquest divendres.

"Els horts d'Andorra la Vella són un exemple per a la resta de padrins que conreen al país". Així ho han assegurat la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, i la directora de la Fundació Julià Reig, Maria Martí. I és que quan des de la fundació es vol mostrar com són els horts i de quina manera s'hi treballa, agafen com exemple els de la Margineda. Martí ha avançat que l'any que ve es treballarà per fer un altre llibre tal i com es va fer l'any passat, en aquest cas sobre les diferents maneres de conrear i consells, "ja que hi ha gent de moltes procedències, des de Galícia, fins a Andalusia".

Els hortolans de la Margineda han estat els primers de tot el Principat en rebre les claus, "perquè al sud fa millor temps", i durant la resta de setmanes, i fins a mitjans d'abril, es lliuraran a la resta de parròquies. Els padrins, a part de rebre les claus, han pogut escoltar els consells que els tècnics dels departaments de Social i de Medi Ambient els han donat. Entre d'altres, els hortolans no poden fer servir productes químics, seguint criteris d'agricultura ecològica i, a més, cada dilluns hi ha una reunió per a aclarir temes. El que sí que podran fer són petits hivernacles, amb unes mides determinades.

Ferrer com cada any ha ressaltat els beneficis derivats de l'activitat de conrear: afavoreix la mobilitat, intercanvis, es fa una activitat saludable, es promou l'alimentació sana, etc. Els terrenys de la Margineda s'han dividit en 29 parcel·les d'una superfície de 40 m² cadascuna. Aquests horts són cedits per la Fundació Julià Reig durant la temporada de març a octubre, a persones de la parròquia que tinguin més de 65 anys i que no exerceixin cap activitat laboral. En el cas de la Margineda, es van poder construir aquestes feixes gràcies a la cessió de l'espai per part de Molines Patrimonis. La celebració d'aquest dilluns ha servit com a primer contacte entre els hortolans, alguns d'ells nous.