Les autoritats andorranes han bloquejat a petició dels Estats Units tres milions d’euros que Scott Sayler tenia dipositats en un compte del Principat, segons va explicar l’advocat del propietari d’SK Foods, Malcom Segal. El magnat del tomàquet es troba actualment detingut a Sacramento i el fiscal dels EUA, Sean Flynn, ha instat que no es permeti la sortida sota fiança del detingut perquè “hi ha por que fugi a Andor­ra”. El fiscal creu que els 500.000 dòlars que s’han dipositat no serien suficients per garantir que el propietari de Sayler no se’n vagi al Principat aprofitant que An-dorra no té conveni d’extradició amb els Estats Units. L’advocat del magnat havia ofert també la mansió de Pebble Beach, valorada en pràcticament set milions de dòlars, com a garantia per a una fiança, però el jutge de Sacramento Lawrence Karlton l’ha rebutjat perquè la casa és una de les reclamacions de l’exdona del propietari d’SK Foods enmig del procés de divorci. Per tant, continuarà a la presó.

El rei dels suborns
L’FBI i la fiscalia acusen Sayler d’haver desenvolupat durant deu anys un sistema de suborns als responsables de compres de les principals marques de menjar que utilitzen tomàquet per als productes de Kraft, Frito-Lay, B&G?Foods o Saveway, entre d’altres. Aquestes companyies adquirien a SK Foods el tomàquet processat a un preu inflat respecte del mercat. El sistema va permetre a Sayler liderar el mercat mundial del tomàquet processat amb filials en múltiples països del món. A més se l’acusa d’haver adulterat el producte amb utilització de substàncies químiques per sobre dels límits que marca la FDA (Foods and Drugs Administration), l’organisme regulador dels productes comestibles i dels medicaments als Estats Units.
L’FBI va obrir una investigació i va aconseguir que els responsables de compres subornats es declaressin culpables i testifiquessin contra Sayler. També empleats de la mateixa SK Foods van revelar el sistema fraudulent que els havia portat al lideratge del mercat.
L’any passat SK Foods va entrar en fallida i va ser venuda. A l’octubre Sayler va marxar del país i segons la fiscalia va començar a moure milions de dòlars del comptes que tenia ubicats en països del Carib i d’Europa. Però el 4 de desembre el magnat va tornar als Estats Units i un grup d’agents de l’FBI l’estaven esperant a l’aeroport JFK amb una ordre de detenció i una vintena de càrrecs per frau. Des de llavors es troba a l’espera de judici en una presó de Sacramento.

PROPIETARI D'UN TERRENY COM MITJÀ ANDORRA

Scott Sayler era l’hereu d’un dels més grans terratinents de la història de Califòrnia. El seu avi, Clarence Sayler, era un escorxador de mules que va acabar aconseguint un imperi agrícola de més de 260 quilòmetres quadrats. L’àrea cultivable era superior a la meitat del territori d’Andorra (468 quilòmetres quadrats). Els Sayler eren els reis del cotó durant les primeres dècades del segle passat i es van guanyar la fama de taurons en els negocis. Van ser negociants sense escrúpols que van utilitzar les influències polítiques per fer fora la competència i fins i tot no van tenir problemes a enfonsar membres de la mateixa família per expandir l’imperi agrícola. Finalment el negoci familiar va derivar cap al tomàquet i SK Foods era el principal processador d’aquest vegetal als Estats Units. Cal recordar que el 95% dels tomàquets del país es processen a Califòrnia. La tumultuosa vida de Scott Slayer i les males pràctiques van portar l’empresa cap a la fallida i finalment va ser venuda, tot i que la família encara té un important patrimoni econòmic.

LA FISCALIA POT DEMANAR MÉS DE 20 ANYS DE PRESÓ

Scott Sayler es troba en una posició molt complicada ja que la pena pel suborn amb l’objectiu d’alterar els preus pot arribar fins als vint anys de presó. Però s’han de sumar els possibles càrrecs de frau i obstrucció a la justícia, que sumen vint possibles anys més. Es preveu, però, que la fiscalia no demani les dues màximes penes, però en tot cas el ministeri públic podria demanar dues dècades de reclusió per al magnat del tomàquet. Curiosament Sayler ha estat acusat en funció de la famosa acta RICO (estafa i influència en organitzacions corruptes) utilitzada contra la màfia als 60.

Manquen professors. Ara mateix són 5 docents més un cap d’estudis els que cobreixen l’anomenat centre d’educació bàsica d’adults, ubicat al mateix centre que la formació professional, a Aixovall. S’ofereixen 34 mòduls formatius que el segon trimestre del curs ha tingut 280 alumnes. En el primer trimestre el nombre va ser un xic superior, amb 290 estudiants. Les xifres són molt similars a les del curs passat, perquè tal com va manifestar Gálvez amb l’actual massa professoral difícilment es pot donar cabuda a més formacions i, per tant, a més estudiants. És per aquest motiu que va comentar que a partir del setembre es pretén incrementar la quantitat de docents. “Hem de poder donar servei a la gent. La formació bàsica per a adults és tan important com la resta d’ensenyament i vista la situació de crisi, cal formació i s’ha de respondre”, va manifestar.
L’oferta formativa es divideix en tres grans blocs: comunicació, ciències i humanitats. Al primer hi ha classes de lectoescriptura o ortografia, al segon de geometria o operacions bàsiques de matemàtiques i al tercer s’imparteixen ciències socials o ciències de la terra. Gálvez va indicar que el que volen aconseguir és que aquell alumne que ha fet geometria 1 pugui fer el mòdul següent i, per tant, ampliar coneixements en la matèria. Ara es troben amb problemes d’aquest tipus per la falta de docents i, per tant, “necessitem més recursos humans sí o sí per poder respondre a les llistes d’espera”.

Dos perfils
El centre d’educació bàsica d’adults té dos grans perfils d’estudiants. El primer abastaria aquells alumnes d’entre 16 i 20 anys que van deixar l’escolarització obligatòria, sense titulació, però que després acudeixen al centre d’educació bàsica per treure’s el diploma per lliure. Aquest grup és el que més ha crescut els últims anys. I és que abandonen l’escola però després s’adonen que un títol els pot obrir més portes en el món laboral i més ara en el context de crisi, tal com va indicar Gálvez. Després hi ha aquelles persones que no persegueixen cap titulació, sinó que acudeixen a les classes simplement per adquirir coneixements. “I no hi ha límit d’edat”, va indicar el director de l’FP.
L’estadística reflecteix que els últims deu anys el centre d’ensenyament ha tingut un increment d’alumnes més que notable. El curs 2000/2001 en cap dels trimestres no es va arribar als cent alumnes. La xifra s’ha triplicat en deu anys.

LES CLASSES DE CATALÀ I HISTÒRIA, L'ALTRA BRANCA DE LA FORMACIÓ D'ADULTS

És l’altra gran branca de la formació d’adults i inclou classes de català i història. L’ensenyament del català és el que acapara la gran majoria d’alumnes, especialment en el nivell més bàsic (l’anomenat A), al qual s’inscriuen els immigrants acabats d’arribar i que desconeixen l’idioma. Aquest curs s’han inscrit 573 alumnes al nivell A, 241 al nivell B (que ja és de perfeccionament) i 77 més al C. També hi ha classes de conversa i de redacció de documents que han sumat una vuitantena d’estudiants més. Tanmateix, són diverses les empreses que recorren a la formació d’adults per facilitar l’aprenentatge del català als seus empleats i també l’administració facilita cursos als seus treballadors. D’aquest perfil se n’han apuntat 434 persones. Finalment, una seixantena de persones s’han matriculat en ciències històriques. En total, prop de 1.500 alumnes aquest curs. L’anterior van ser 1.290. I és que aquestes formacions també són cada vegada més reclamades. Les classes les imparteixen 15 docents i també hi ha 1 cap d’estudis.

El motiu, segons ha manifestat el president del grup, Eusebi Nomen, és que s'han iniciat unes negociacions per arribar a un consens en relació a partir de quins exercicis es podrà sol·licitar i facilitar informació. La pròrroga només afectaria aquests acords i no pas als que Andorra pel Canvi ja ha presentat esmenes a la totalitat ni Àustria, aquest darrer perquè no hi ha trobat cap problema i els ja esmenats perquè presenten "problemes tècnics difícils de solucionar". Pels textos pels quals s'ha demanat la pròrroga, Nomen confia que es pugui arribar a un consens a partir de les converses iniciades amb el president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, i pel president suplent dels reformistes, Ladislau Baró. Nomen confia que aquest consens prosperi els quinze dies següents després de Pasqua.

Els museus nacionals celebren la Pasqua amb diferents tallers didàctics per als infants com una alternativa més per conèixer les nostres festes i tradicions, a part de les celebracions familiars. Els museus nacionals, com a promotors de l’harmonia social,1 enceten un programa per conèixer les festes tradicionals d’arreu del món, amb les quals, en celebrar-les, s’hi troben arrels comunes que han aflorat de forma diversa amb les nostres.

Per l'alcalde de la localitat alturgellenca, Antoni Fiol, l'exposició permetrà valorar el fet que "algú va notar que tenia un al·licient fer una fotografia del nostre nucli". De fet, l'interès de l'Ajuntament per acollir aquesta mostra ve de quan l'exposició es podia veure a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida i l'alcalde hi va descobrir dues instantànies de la població.

Dues imatges d'Organyà són les que més van cridar l'atenció de l'alcalde, Antoni Fiol: una de la plaça de l'Església, que possiblement data de tot just després que es tragués la capella del Roser; i una del pont de l'entrada de la carretera. Ambdues imatges, juntament amb la resta de la mostra, "són un complement ideal" de l'exposició permanent que acullen els carrers d'Organyà de fotografies d'inici del segle passat i que reflecteixen l'ambient del poble. Sobretot la de la plaça de l'Església, que segons Fiol, capta la "sorpresa" que va suposar l'obertura de l'espai. De fet, l'Ajuntament està en contacte amb la propietat per incorporar algunes de les imatges a la seva col·lecció permanent, segons ha explicat Fiol.

L'alcalde d'Organyà també valora, a part dels paisatges, els personatges que apareixen a les fotografies, que poden permetre ubicar avantpassats, a més de "reflectir les circumstàncies d'aquell temps". Així, Fiol convida a visitar la mostra als seus conciutadans, però també els de poblacions veïnes i d'Andorra, d'on també hi ha instantànies recollides en l'exposició, i comenta que els diumenges, la sala estarà oberta. Pirineus 1900 la van visitar unes 650 persones mentre va estar exposada al Museu del Tabac. La mostra recull imatges dels Pirineus fetes entre el 1904 i el 1911 pel fotògraf lleidatà Amadeu Bordalba.

L’única baixa que hi ha hagut en el servei és a causa de l’ingrés en una residència, on la persona afectada rebrà una atenció diària i continuada a més de tenir cobertes altres necessitats més específiques. Durant aquest any, el SAD també ha ofert serveis d’acompanyament a les visites mèdiques, de forma puntual. La  responsable de l’àrea de benestar social, Anna Call, ha explicat que a Ordino "hi ha la gran sort que encara es conserva el nucli familiar a la majoria de cases". D'aquesta manera, "els pocs jubilats que viuen sols es troben en un bon estat de salut i poden gaudir de la seva autonomia personal a la llar amb normalitat".

De la seva banda, la consellera de Cultura, Educació, Joventut i Benestar Social, Bernadeta Coma, s'ha mostrat satisfeta pel primer any del SAD, ja que posar en marxa aquest servei "era una prioritat necessària que no podia atendre a criteris pressupostaris" i malgrat la contenció de la despesa s'ha pogut tirar endavant. L’èxit' està en la "bona acceptació" que ha tingut entre els padrins de la parròquia, tot i que afortunadament no són gaires els que es veuen obligats a utilitzar-ho. L’equip del SAD està format per una cuidadora familiar i una coordinadora del servei que valora i gestiona les demandes del servei. De forma periòdica es realitzen reunions amb la doctora i la infermera del Centre d’Atenció Primària per poder tenir un coneixement més ampli de l’estat de salut de la gent gran i gestionar millor els serveis que s’ofereixen.

El Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (Cenma) enviarà una enquesta a la població per poder determinar, d'aquí uns dies, la intensitat amb la que s'ha viscut el terratrèmol a Andorra. Natàlia Gallego, geòloga del Cenma, ha explicat que és diferent la intensitat de la magnitud, per això és necessari fer una enquesta. De totes maneres, el Cenma sap de dues persones, com a mínim, que han notat el moviment, segons ha comentat Gallego, que ha assegurat que el fet que hagi passat en una hora on la majoria de gent dormia, fa difícil que molts l'hagin sentit.

Curiosament, el Cenma anunciava aquest dimecres la instal·lació d'una estació sísmica a la Rabassa, a la parròquia de Sant Julià de Lòria. En aquest sentit, el Cenma ha demanat a l'Institut Geològic de Catalunya que els faciliti els registres de l'estació de la Roca de Pimes.