Les cendres volcàniques en suspensió són molt abrasives i posaven els avions en perill d’aturada dels motors. Al llarg del matí van anar tancant l’espai aeri No-ruega, el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i més tard, fins a la nit, es va prendre la mateixa decisió a Bèlgica, Holanda, i als aeroports francesos progressivament, primer als de Calais, Merville, Le Touqet, Dieppe, Cherbourg, Amines, Lille i Valencienne, al nord, fins arribar als dos principals de París, entre d’altres.
Segons les dades de l’Agència europea per a la seguretat en la navegació aèria (Eurocontrol) les restriccions afectaven a última hora d’ahir una quarta part de tot el trànsit aeri del continent. Un portaveu del servei de control de tràfic aeri del Regne Unit anunciava que el tancament continuaria, com a mínim, fins a les sis del matí d’avui i hi afegia que “ningú no recorda cap altre moment abans on s’hagi tancat el trànsit aeri al Regne Unit, i es tracta, sens dubte, d’una de les restriccions més grans conegudes en la història del transport aeri”.
Afectats
En el cas espanyol, la mesura internacional va obligar a suspendre 342 vols amb destinació o procedent del nord i l’oest d’Europa. També a Portugal van quedar sense poder traslladar-se centenars de viatgers, atrapats a diversos aeroports, entre els quals els de Faro.
Les cancel·lacions es van produir també en altres estats i continents, especialment als Estats Units.
Nombroses personalitats internacionals es van veure immobilitzades, entre les quals, a Noruega, el primer ministre, Jens Stoltenberg, i el príncep Haakon; i a Suècia el titular d’Exteriors, Carl Bindt, entre d’altres membres de les cases reials que es disposaven a assistir a Copenhaguen a la festa d’aniversari de la reina Margarita II de Dinamarca.
Paradoxalment, els efectes menors es van produir a Islàndia. L’aeroport de Keflavik, situat a l’est del volcà i glaciar Eyjafjalla, que va entrar en erupció, es va mantenir obert, perquè el núvol viatjava cap al sud i l’est. Els gairebé 800 habitants de la zona més propera, desallotjats inicialment, havien tornat a les llars a la tarda. Les autoritats aconsellaven no sortir de casa, o fer-ho protegits amb mascaretes.
GRÈCIA DEMANA NEGOCIAR EL PLA DE RESCAT AMB EL BANC EUROPEU I EL FONS MONETARI
El ministre de Finances de Grècia, Iorgos Papaconstantinou, va enviar ahir una carta a la Comissió Europea, al Banc Europeu i al Fons Monetari (FMI), per demanar oficialment l’obertura de converses sobre el Pla de rescat de l’economia del país, aprovat inicialment per les tres institucions. És el primer pas perquè, per primera vegada des de la creació de l’euro, el 1999, un Estat de l’eurozona sigui assistit pels socis i per l’FMI. El director general del fons, Dominique-Strauss Khan, anunciava a Washington que enviarà un equip la setmana vinent per iniciar les negociacions sobre els detalls d’un possible programa de crèdit per diversos anys. La portaveu de la institució, Caroline Atkinson, va puntualitzar que el tipus d’interès del préstec seria del 3,26 per cent, si el capital supera els 3.000 milions de dòlars, com s’espera. L’anunci del primer pas per acollir-se als ajuts es va traduir positivament. El diferencial entre la cotització del deute públic grec i l’alemany es va reduir en més de 426 punts bàsics, i la borsa d’Atenes va passar de la baixa a un guany del 2,07 per cent.