Amb aquest objectiu, el servei de la Seu s’ha dotat amb més eines per incrementar l’accés, contribuir a la millora qualitativa de la vida de les persones que atén, i augmentar l’impacte a la ciutat i a la comarca. Amb aquesta finalitat, s’han adquirit teclats adaptats, pantalla tàctil, polsadors, palanques de control i un pro­gramari adaptat a discapacitats físics i visuals. Segons l’ajuntament, els usuaris ho han rebut molt bé i ja han començat a fer servir el nou material.
La responsable de l’àrea de serveis socials de la corporació, Anna Vives, considera aquesta dotació de material com “un premi al bon treball que el Punt Òmnia està desenvolupant amb aquests col·lectius”.
D’altra banda, el Punt Òmnia de la Seu d’Urgell està organitzant diversos tallers d’informàtica que s’aniran obrint durant aquesta primavera. Els cursos programats són de full de càlcul (dilluns, de 4 a 5 de la tarda) i de presentacions amb el programa Movie Maker (els dimecres, també de 4 a 5). Les places estaran limitades en ambdós casos a un màxim de vuit persones per cadascun dels cursos.

BUSQUEN ELS AUTORS DE PINTADES A FAÇANES DE LA CIUTAT

la seu. Mossos i guàrdia urbana busquen els autors de les pintades que van aparèixer el cap de setmana a les façanes de dues entitats financeres on es llegia “culpables de la crisi” i a les seus de PSC-Progrés, CiU i ERC amb la frase “còmplices de la crisi”. Els autors van acompanyar els rètols de senyeres estelades i d’una falç.

Bárcenas, a més, va anunciar l’abandonament definitiu de la política.
Els dos fins ara membres de les Corts espanyoles renuncien així als privilegis que tenien en raó dels càrrecs, entre els quals el de només poder ser jutjats pel Tribunal Suprem. Segons la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, Bárcenas ja ha adoptat la decisió des del convenciment que així es garantirà millor la defensa i, igual que Merino, per no perjudicar els interessos del partit, del qual tots dos es van donar de baixa temporalment fa dotze dies.
Les diligències de la investigació sobre els dos presumptes implicats passaran ara del Tribunal Suprem al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, i els citarà a declarar.
Segons les investigacions prèvies, Luis Bárcenas hauria estat el principal beneficiat dels suborns de l’empresari Francisco Correa, principal imputat, i podria haver rebut 1.353.000 euros per fer de mitjancer en l’adjudicació de contractes a empreses de Correa. Havia declarat davant l’Alt Tribunal el 22 del juliol passat, acusat dels delictes de suborn i contra la hisenda pública. A Jesús Merino, la investigació li atribueix l’obtenció il·legal de més de 230.000 euros.
El Congrés dels Diputats debatrà avui una proposició d’Esquer­ra Republicana per modificar i “endurir” la llei de partits espa­nyola per prevenir més casos de corrupció.

Garzón
El Consell del Poder Judicial (CGPJ) podria no estudiar aquesta setmana, com s’havia anunciat, la suspensió cautelar del magistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, perquè el Suprem encara no li ha fet arribar l’aute on el jutge de l’Alt Tribunal Luciano Varela avançava la decisió de sotmetre Baltasar Garzón a judici. Tanmateix, si el document arribés entre avui i demà, el CGPJ encara podria prendre la decisió, si tots els volcals del màxim òrgan judicial es mostren d’acord.
Mentrestant, el Suprem confirmava una sanció d’apercebiment contra l’advocat José Luis Mazón, un dels autors de la querella pel cas dels suposats cobraments irregulars de Garzón quan va donar uns cursos a la universitat de Nova York. El Suprem ratifica la decisió del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), el qual va considerar que Mazón havia “faltat al respecte” del TSJC en qüestionar-ne la imparcialitat per corporativisme o amistat amb el demandat.

OPERACIÓ CONTRA LA CORRUPCIÓ A LANZAROTE

L’exalcaldessa de la capital de Lanzarote María Isabel Dénmiz, de Coalició Canària, l’exconseller socialista Miguel Ángel Leal i sis persones més, empleats públics i directius d’empreses, van ser detinguts ahir a l’illa de Lanzarote. Segons un comunicat de la direcció de la policia i la guàrdia civil, amb els arrestos s’ha desmantellat “la trama organitzada més important [a l’illa] dedicada al cobrament de comissions il·legals a empresaris, així com a l’enriquiment econòmic de càr­recs públics que compartien interessos en societats beneficiades per les activitats”. La investigació continua oberta, segons manifesta la mateixa font, amb la pràctica d’escorcolls a la seu del Consell de l’illa i de l’empresa Urbaser, concessionària del servei de neteja de l’ajuntament d’Arrecife, a més d’una sucursal bancària i els domicilis i empreses de l’entramat de suposada corrupció.
La batuda d’ahir és una continuïtat de l’anomenada operació Unión, que es va iniciar l’any passat per la guàrdia civil i que es troba sota el secret del sumari.

El col·lapse de l’espai aeri europeu ha significat, per a molts, haver de tornar a casa per mitjans propis, a través d’hores i hores de carretera.
És el cas d’una persona que resideix i treballa al Principat des de fa poc menys d’un any, i que va haver de desplaçar-se fins a Vigo. L’anada la va fer sense problemes. La tornada va ser una odissea de poc més de vint hores. “Tenia un vol per tornar diumenge a l’aeroport del Prat, però va ser cancel·lat perquè sortia abans de les set, l’hora en què es va tornar a obrir”, va explicar. Així, l’única alternativa que li quedava era agafar “un bus a les nou del vespre i viatjar tota la nit”. Disset hores. I en arribar a l’estació de Sants de Barcelona, agafar un autocar que la portés fins al Principat. Tres hores més d’asfalt. Un dia de feina perdut.
També han de fer una bona quantitat de quilòmetres, vint hores de viatge, una delegació de gimnastes del Principat, desplaçada a Bremen, que prenia part al Campionat d’Europa júnior. L’entrenadora de les dues nenes, Sofia Corteçao, va explicar des de l’autocar que viatjava cap a l’aeroport de Girona, el punt d’origen del viatge, que “vam passar tot el dia en un pavelló i no vam seguir gaire les notícies”. Quan es van assabentar que el col·lapse als aeroports era total, es van posar en contacte amb el secretari d’Estat d’Esports, Manel Blasi, que va ajudar-les a través de la intervenció de l’ambaixadora a Alemanya, Imma Tor. Malgrat tot, “les gimnastes ho van fer molt bé i van obtenir molt bones puntuacions”, explica l’entrenadora. Les dues noies anaven acompanyades de deu adults, entre familiars, cos tècnic i representants de la federació, que les van ajudar a trobar una solució que l’expedició va acceptar amb resignació.
Altres persones s’han trobat literalment abandonades a aeroports del nord del continent i, pel que sembla, en tenen per a dies. Així ho va explicar, per exemple, Manel Lara, responsable d’una empresa privada de limusines. Lara va viatjar durant el dia d’ahir fins a Amsterdam, durant catorze hores, a buscar un client. “Molta gent no pot desplaçar-se d’una altra manera i té necessitats personals o laborals”, explica, “i recorren al taxi”. Com a mínim, aquesta alternativa ofereix algunes comoditats que no es poden trobar als autocars.
Una de les preocupacions que tindran a partir d’avui els viatgers, un cop acabat el viatge, és iniciar les gestions per recuperar els diners. El fet és que l’han reclamat directament a les companyies aèries, i no totes han garantit que puguin efectuar la devolució.

EL BARÇA, AMB MENYS SEGUIDORS

El Futbol Club Barcelona, que ha de jugar la semifinal de la lliga de campions contra l’Inter de Milà, comptarà amb menys seguidors andorrans dels que podria haver tingut en un principi a les graderies de l’estadi. Segons va informar un seguidor del club barceloní, Toni Capella, l’agència de viatges del Barça que havia programat el desplaçament els va substituir el vol que sortia avui per un autocar ahir al vespre, o bé el retorn dels diners. Molts viatgers han preferit aquesta segona opció, tot i que suposi perdre l’import de les entrades per al partit, ja que havien d’atendre obligacions personals i professionals. Cal tenir en compte que l’autocar sortia de Barcelona, i a més tornava un dia més tard.

L’eradicació d’aquests punts negres és un dels objectius del pla de sanejament de les aigües que el Govern i els comuns van establir per a un termini de deu anys, des del 2005 fins al 2015. En aquest sentit, la parròquia que estaria més ben posicionada seria Ordino, on no es coneix cap abocament directe d’aigües brutes al riu.
Si es té en compte l’informe elaborat pel cap de l’esmentada unitat mediambiental, Carles Miquel, en el conjunt del Principat hi hauria 21 punts on hi ha aportació d’aigua residual directa al riu. Escaldes-Engordany seria la parròquia on s’han constatat més  punts negres. Al rec del Solà d’Engordany i al rec de la partida d’Ensucaranes hi hauria algunes d’aquestes aportacions. Com també a les zones dels Vilars i Can Diumenge. Altres punts estarien situats a la part baixa del riu Madriu, a l’avinguda Fiter i Rossell i a la zona del Pont dels Escalls. A Andorra la Vella també s’haurien detectat cinc zones conflictives. A l’altura del carrer de Sant Vicenç d’Enclar, de la guarderia de les Dames de Meritxell i de l’antic Hotel Fontaneda. També aigües avall del Lycée, al marge dret del riu Gran Valira, i a la zona dels Marginets.

Controlat
A la resta de parròquies, almenys si es tenen en compte el nombre de punts negres controlats, la situació seria poc preocupant. A la Massana s’hi haurien detectat tres zones d’abocament (a les costes de Giberga; a la zona del canal del Fener dels Cússols, a Sispony, i a la part baixa del riu de Muntaner) i dos punts a Canillo, Encamp i Sant Julià. A la par­ròquia canillenca gairebé seria anacrònic un punt d’aportació d’aigua residual que hi ha al Tarter, a la banda del riu. I se n’hauria detectat un altre a les Bordes d’Envalira. Els d’Encamp estarien localitzats al carrer de l’Abeurador del Pas de la Casa i a la zona de Vila, just a l’encreuament de Radio Andorra. Finalment, les dues zones conflictives lauredianes caldria cercar-les a Aixovall i a l’avinguda Verge de Canòlich.
Carles Miquel va explicar que la relació inclou aquells punts que es coneixen i s’han pogut determinar. Però no vol dir que no n’hi hagi més. En tot cas, i en tots els àmbits, en el marc del pla de sanejament, “és evident que hi ha hagut una millora, però això no vol dir que ens haguem d’adormir”. Justament, el tècnic de Medi Ambient, en l’informe lliurat al Consell General convidava els comuns a mantenir els esforços iniciats i, especialment, a “cloure les obres d’embrancament i de transport d’aigües brutes pendents d’execució” perquè “hi ha punts concrets que encara s’han  de millorar”, i que serien les que, sobre manera, permetrien eliminar, si no tots, la majoria dels punts negres esmentats. A Ordino no se’n coneix cap, “que no vol dir que no n’hi hagi cap”, admet Miquel. No obstant això, els nivells de qualitat dels rius ordinencs són tan bons que “ni que hi hagués abocaments al medi, que són els que fan empitjorar la qualitat”, serien pràcticament imperceptibles.

"CAL CENTRAR-SE EN EL MÉS IMPORTANT"

La primera fase del pla de sanejament decennal establert entre els comuns i el Govern –i del qual periòdicament se’n va fent el seguiment; sense anar més lluny a final del gener passat els tècnics de Medi Ambient van anar mantenint trobades amb els responsables tècnics de les corporacions parroquials– posava especial èmfasi en l’eliminació de les aigües paràsites de les residuals. Alhora, també es volia posar èmfasi en l’eliminació dels punts en què les aigües brutes van a parar al riu. O en la recuperació (o separació, com es vulgui) de les aigües pluvials per al seu aprofitament. Però aquests escenaris darrers serien objecte de les següents fases. I és que, com explica Carles Miquel, el que cal és “centrar-se en el més important”, perquè si es desvia l’atenció hi acaba havent més deficiències que les volgudes. Fins al 2011 és prioritari poder aturar el nivell d’aigua neta (procedent de fonts, de recs, de torrents) que per mals embrancaments o altres anomalies acaba anant a parar a la xarxa d’aigua residual, provocant, aquest fet, diverses alteracions en el funcionament depurador, a banda d’un cost que seria del tot innecessari. En aquest sentit, qui més feina feta té és Sant Julià.

Els fets es remunten fins poc abans de les eleccions comunals. La comissió de candidatures va determinar, segons l’acta del comitè directiu celebrat el 9 de juny del 2007, que els càrrecs de confiança haurien de contribuir al partit amb “un deu per cent del salari brut”. Per si de cas, el partit es va curar en salut i va fer signar als candidats un escrit on reiteraven el compromís. Sense causa coneguda, el comú d’Encamp va limitar aquesta aportació als 200 euros mensuals per persona, decisió que segons les fonts consultades es va prendre “unilateralment”. En canvi, els càrrecs del comú de la capital, que en aquell moment eren Pere López, Jan Cartes, Magda Mata i Marc Cornella, van pagar des del gener del 2008 l’aportació a la qual s’havien compromès els candidats.
Més tard, a les eleccions generals d’ara fa un any, la nova comissió de candidatures també va fer signar als candidats dos documents: un primer on es comprometien a posar el càrrec a disposició del partit si aquest ho requeria, i un altre on es comprometien a obligar els nomenats a aportar el 10 per cent del sou a les finances de la formació. No va ser fins al gener d’enguany quan alguns treballadors del comú d’Andorra la Vella van descobrir que els alts càrrecs de l’executiu tampoc no pagaven el 10 per cent del salari, cosa que va encendre definitivament els ànims del sector més crític. Les mateixes fonts atribueixen aquests fets a una decisió personal del cap de Govern, Jaume Bartumeu. El secretari del comú, Jordi Xandri, i les directores Meritxell Pérez i Meritxell Rabadà són els tres treballadors del comú que, segons diverses fonts, van queixar-se del greuge a l’executiva del partit.
En un primer moment, l’executiva els va respondre que el compromís de pagar no constava enlloc, i que l’acta del 6 de juny del 2007 s’ha perdut. Però els treballadors no van acceptar aquesta explicació i van trametre de nou una queixa, aquest cop per escrit. La segona resposta hauria estat que, a partir de l’abril del 2010, els agreujats quedaven exempts de pagar el 10 per cent. El que desitgen ara és que la decisió tingui efectes retroactius, per a les quotes que ells han estat pagant quan la resta d’alts àrrecs no ho feien.

EL PARTIT JA VA DIR 'NO' A LA REBAIXA

El darrer congrés del Partit Socialdemòcrata, celebrat el setembre del 2009, va incloure una ponència sobre la limitació de les aportacions dels alts càr­recs al partit, presentada pel cònsol menor d’Encamp, Gabriel Dallerès. Allí es va suggerir que en cap cas s’haguessin de pagar més de 200 euros mensuals. Paradoxalment, aquella va ser l’única ponència del congrés rebutjada. Ara, algunes fonts acusen el comú d’Encamp d’haver seguit el que deia la proposta des del gener del 2008.