Una xifra més que considerable i que permet al conglomerat empresarial disposar d’un coixí prou important a l’hora d’anar a negociar amb l’Associació de Bancs (o en el futur, amb les entitats que escaigui) línies de crèdit per poder assegurar-se el finançament necessari que li permeti presentar-se a les licitacions públiques que puguin apostar –com ha passat en les darreres grans obres que s’estan fent al país– pel mètode alemany de pagament (el Govern no comença a abonar imports fins que el treball no ha finalitzat). La facturació esmentada inclou els encàrrecs duts a terme tant a Andorra com a Espanya a través del Grup Excover, que Heracles controla gairebé al cent per cent.

Evolució de l’aliança
Justament, la necessitat d’obtenir “pulmó financer”, segons les paraules del director general del Grup Heracles, Xavier Sabaté, i l’actual conjuntura econòmica són les dues claus que van portar les societats Cimandor (liderada per Treballs Públics Armengol), Cosesa (amb Cevalls de referent) i Serveis Grup Montané (amb Treballs Públics Montané al capdavant) a formalitzar internament una aliança que inicialment només preveia aprofitar sinergies –amb la creació d’un taller industrial a tocar de la frontera hispanoandorrana o la gestió conjunta del transport d’àrids– i “diversificar el risc país” tot duent a terme “inversions fora d’Andor­ra”. La societat que engloba els tres grups de característiques eminentment familiars però que ja llavors, per separat, dins el Principat “tenien força volum”, es va formalitzar a final del 2005 amb un capital social d’1,2 milions d’euros i una estructura accionarial força equilibrada: 36% per a Cimandor, 33% per a Cosesa i el 30% restant per a Grup Montané. Sabaté assegura que “el volum dels tres grups és similar” i que un element que ha ajudat en l’entesa és el “poc endeutament” que per separat suportaven. El moment econòmic i la inèrcia adquirida en els cinc anys de treball conjunt han fet la resta.
La sortida a l’exterior es va materialitzar entre el 2008 i el 2009. I,  el 2009, el grup espanyol participat per Heracles haurà facturat poc més de 70 dels 160 milions obtinguts pel conglomerat empresarial. El grup s’està acabant de “reorganitzar societàriament” per formalitzar-se en el hòlding que les darreres setmanes s’està presentant públicament a les institucions andorranes. El director general de la companyia afirma haver obtingut “una bona resposta de totes” i admet que el sector de la construcció, que passa per moments complicats –“les xifres actuals de licitacions són molt baixes; el que més urgeix és que es recuperi el mercat”– està “a l’expectativa” de l’impacte que pot suposar la materialització de qui passarà a ser, amb diferència, el primer grup empresarial d’obra pública del país.

Professionalització
Xavier Sabaté explica, també, que més enllà de la conjuntura o la necessitat de finançament –en aquest sentit recorda que el Grup Heracles està suportant el finançament d’uns 70 milions d’obra pública al Principat entre dues fases del vial de Sant Julià i la boca massanenca del túnel dels Dos Valires–, cal tenir en compte “els canvis en les normatives comptable i mercantil, que obliga a ser molt més professionals”. Aquesta “major professionalització” passa, entre altres coses, per establir uns serveis centrals, al Principat, que donaran resposta a tot el grup, encara que a Sant Cugat del Vallès hi haurà un altre centre de suport per a la branca espanyola. Àrees com les de comptabilitat, tresoreria, assessorament jurídic o recursos humans tindran a partir d’ara (quan s’acabin les obres els serveis centrals del hòlding s’ubicaran en dues plantes d’un edifici del Clot d’Emprivat) un pes essencial. De fet, separadament aquestes àrees no eren presents en totes les societats (i les 24 empreses) que al país han donat lloc a Heracles.

EL GRUP PREVEU REDUIR EL NOMBRE DE CÀRRECS DIRECTIUS I MANTENIR TOTA LA  PLANETILLA BASE

El Grup Heracles no preveu reduir la plantilla. Pel que fa a la base. Perquè el director general del conglomerat empresarial, Xavier Sabaté, reconeix que en fusionar els serveis centrals, l’administració, i en reduir-se també el nombre de persones amb capacitat per adoptar decisions de negoci, hi haurà càrrecs directius dels quals sí que s’haurà de prescindir, perquè es produiran duplicitats o triplicitats en alguns llocs concrets. En canvi, per a certs punts de comandament de nova creació, producte del creixement empresarial que suposa la constitució del hòlding, s’haurà d’incorporar nou personal. Algun via fitxatge d’un expert extern a qualsevol societat o empresa del grup. El mateix Sabaté no formava part de cap de les tres societats aliades. Es va sumar al projecte procedent del grup Gaces. El màxim responsable executiu d’Heracles admet que el que sí que hi pot haver és certa mobilitat. De fet, en establir-se la seu central de tot el grup al Principat, alguns dels càrrecs de responsabilitat de les empreses que formen part, ara, del Grup Excover, la filial espa­nyola, s’han integrat a l’equip central, a Andorra.
La mobilitat entre el personal de base dependrà, en certa manea, en el nivell d’especialització, en el tipus d’especialització, de què es doti cadascuna de les empreses integrades en el hòlding. Segons Sabaté, “totes les empreses continuaran amb el seu nom i amb la seva activitat. Sí que hi haurà una especialització”, afirma el director general, que admet, però, que no diferirà gaire de la situació actual. A tall d’exemple, l’alt directiu del Grup Heracles exposa que quan hi hagi licitacions públiques és ben evident que només una firma del grup hi prendrà part. “No tindria sentit una altra cosa”, diu Sabaté, que hi afegeix que Cevalls serà la marca destinada a les grans obres d’infraestructura, Treballs Públics Armengol s’especialitzarà més que mai en tasques d’excavació, i Treballs Públics Montané assumirà obra civil de mida mitjana. No serà gaire diferent de la realitat actual, encara que sí que era cert que en una altra època, algunes de les tres empreses citades podien coincidir en un mateix concurs.
Excepte en el cas de les oficines on eventualment les tres societats que donen peu al Grup Heracles  tinguessin els serveis que, ara sí, es fusionaran de totes totes, “la resta de centres es mantindran” (referint-se als centres de producció). I Sabaté insisteix en el manteniment de les places de feina. “Pel que fa als llocs de treball, si hi acaba havent afectació serà en l’àmbit directiu, de gerència, on es tendirà a unificar. On hi haurà una reorganització”, explica el director general del conglomerat empresarial.

BARDERA ÉS LA MARCA ESPANYOLA D'UN GRUP EXCOVER QUE PRETÉN AFERMAR-SE A CATALUNYA

Excover, Bardera i Paexba. Són les tres empreses que configuren el Grup Excover. La marca de capçalera, especialista en obra civil, tenia un fort arrelament a la comarca d’Osona. En adquirir-la el Grup Heracles –que manté un soci territorial que faciliti, sobretot, l’accés a les administracions–, la voluntat del conglomerat empresarial andorrà és fer-la passar d’una dimensió comarcal a una de regional. I en sumar dins el grup l’empresa gallega Bardera –que està entre les vint empreses espanyoles especialistes en construcció d’infraestructura marítima– aquesta firma passa a ser la de capçalera per a la resta de l’Estat espanyol, on ja treballava l’esmentada empresa. Finalment, la tercera de les firmes del Grup Excover és Paexba, una firma especialitzada en treballs asfàltics.
Justament, el 2009, quant a facturació, l’ordre és l’esmentat. Excover va ingressar 40 milions d’euros; Bardera, 20, i Paexba, 10. El director general del Grup Heracles, Xavier Sabaté, ha explicat que l’objectiu del grup a l’Estat espanyol és que “en cinc o sis anys la facturació passi del volum actual a 100 o 150 milions”. El centre de suport del grup està situat a Sant Cugat. I també cadascuna de les empreses manté els seus centres de producció (per exemple, la fàbrica d’asfalt, a Avinyó, es conserva). La intenció del Grup Excover –que actualment construeix un centre de recuperació d’animals marins al Prat de Llobregat, treballa al port de Barcelona o fa canalitzacions a Vigo– és centrar-se en el gran treball públic i abandonar el poc de privat que encara té.