Els propietaris del terreny, que actualment allotja instal·lacions esportives i un parc, ja han expressat el temor a perdre l’edificabilitat del terreny si el contracte que mantenen actualment amb la corporació s’allarga uns anys més, i per això demanen una garantia urbanística, figura que la llei preveu actualment. Alís va explicar ahir que no hi hauria cap inconvenient, per així poder iniciar unes negociacions que permetin al comú llogar l’espai durant un període de cinc o deu anys més.
Segons va comentar el cònsol, “el millor és quedar-se allí”, i per això estaria disposat a donar la garantia urbanística a la propietat, sempre que es faci complint el que disposa l’ordenament actual. Tot i així, Alís va assenyalar que també es treballa en la recerca d’un nou espai, per si la negociació no fructifica o si el propietari decideix no arrendar-lo més. En aquest cas, Alís ha comentat que quan s’edifiqui, una part del parc es mantindrà tal com està, ja que el propietari haurà de cedir obligatòriament el 15 per cent de la parcel·la d’acord amb el que indica la llei.

UNA TRENTENA DE PERSONES ASSISTEIXEN A LA CELEBRACIÓ DE SANT ROMÀ DE VILA

Prop d’una trentena de persones van assistir ahir al matí a la tradicional festa de Sant Romà de Vila. La missa celebrada a l’església de Vila, primer, i l’aperitiu al poble, després, van servir per tancar la segona Pasqua, en el qual es va poder degustar pa amb embotits i formatge. Es tracta de la segona festivitat que es dedica a aquest sant a la parròquia d’Encamp durant l’any. La primera, la de dilluns de Pasqua, va ser el torn de Sant Romà de les Bons, en un altre temple que queda tot just davant del de Vila i que hi guarda molta similitud.
El cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, va ser present a la celebració i va destacar les virtuts d’aquesta tradició, tot recordant que agradava de manera especial a la gent gran “encara que s’hagi de venir a peu”. Així, Alís va ressaltar que hi havia disponible un servei d’autobús per poder acostar la gent fins a l’església. Finalment, la festa va concloure poc després de la una, amb una convocatòria per ballar sardanes que no va tenir gaire èxit.

I, segons l’Associació de Promoció Turística d’Arinsal i Erts (Aptae), la situació ha tingut conseqüències negatives en l’àmbit econòmic per al sector. El president de l’ens, Antoni Corominas, exposa que “hi ha hagut un abans i un després”. De fet, quan va tenir lloc l’accident de trànsit hi va haver pressió popular perquè la policia hi fes més controls d’alcoholèmia i drogues, i el cos d’ordre “es va posicionar de manera extrema”, fent controls exhaustius a dins i fora dels locals, demanant passaports i estant sobre el jovent.
I aquests joves, segons exposa el president de l’Aptae, han optat per deixar de pujar de nit a Arinsal. De retruc, tampoc no ho ha fet la resta de la gent que hi solia anar amb assiduïtat, per evitar els punts de control d’alcoholèmia instal·lats abans d’accedir al poble. “La policia ha aconseguit, de manera voluntària o involuntària, buidar el poble. No hi puja ningú. Estem morts”, assegura Corominas. En termes similars també s’han expressat des d’altres locals d’oci del poble. “La situació ha afectat tot Arinsal. La gent jove ja no ve per les mesures de seguretat que els han posat a sobre”, exposen. Amb tot, asseguren que el nivell de control ha disminuït de manera progressiva des del novembre fins ara i la presència d’agents no és tan intensa com a principi d’any.

Alternatives per a la marxa
Segons Corominas, la situació ha obligat la gent jove a buscar llocs alternatius, en altres parròquies, per anar de marxa. “Fins que la policia decideixi anar a Encamp, a la Massana o a Sant Julià”, exemplica el representant dels empresaris. L’estampida del públic, no obstant això, s’ha fet més evident un cop s’han tancat les estacions. Com que Arinsal és un punt que treballa habitualment amb públic anglès durant la temporada d’hivern, l’increment de les patrulles policials “no s’ha ressentit per la situació” fins un cop les pistes ja han deixat de funcionar. “El que ha passat és que després de Setmana Santa el nucli s’ha convertit en un poble fantasma”, explica.
Amb l’objectiu de recuperar clientela, alguns establiments del poble han optat per oferir un producte diferent, amb actuacions en directe. És una possibilitat que mobilitza gent però que alhora, posen de manifest els empresaris, requereix d’una inversió: “Si no, Arinsal com havia funcionat l’estiu passat per si sol, on la gent venia i s’ho passava bé... ja no funcionarà. Ens han tallat les ales.”
Un dels moments en què la tensió entre els propietaris dels locals nocturns del nucli de la Massana i el ministeri d’Interior es va fer més evident va ser quan, un mes després de l’accident mortal, la policia es va reunir amb els empresaris i els va recordar que si enxampaven un jove de 16 a 18 anys consumint alcohol (si donava positiu en un control) podien multar-los amb 3.000 euros i tancar-los el local. Tot i que la normativa no prohibeix pas l’accés als pubs i discoteques als menors de 16 i 17 anys, sí que limita el consum de begudes a només refrescos. Alguns bars van optar per limitar l’entrada dels joves, per estalviar-se problemes. “Jo entenc que és inadmissible que se subministri alcohol als menors, però crec que el Govern ha de ser conscient que alguna alternativa d’oci se’ls ha de donar. No hem trobat la solució; hem traslladat el problema a un altre lloc”, comenta Corominas.

BUS NOCTURN PER PETICIÓ POPULAR

El tràgic accident també va derivar en una reacció popular, impulsada principalment per pares de nois i noies joves, perquè s’habilités una línia de bus nocturn fins a Arinsal. El que es volia era assegurar l’arribada i la tornada dels joves al punt on hi ha festa a la nit, però amb seguretat. I així evitar nous accidents a la carretera. Es van, fins i tot, recollir signatures per demanar a l’executiu que ampliés la línia d’autobús que a les nits passa per Ordino. El comú de la Massana es va fer ressò de la petició i també la va fer extensiva al Govern. A mitjan desembre es va activar l’itinerari.

Ara, Koldo Álvarez, amb el seu debut com a seleccionador a tocar a l’Estadi Laugardalsvöllur –no és el nom del famós volcà, però quasi–, treballa amb aquest sistema, tal com va avançar el Diari, deixant de banda la defensa de cinc, i també intenta assimilar un altre sistema, el 4-1-4-1, que és el derivat del 4-2-3-1. El nou sistema de Koldo Álvarez ja va ser utilitzat alguna vegada per David Rodrigo i és més equilibrat, ja que posiciona dos centrecampistes que poden donar més recorregut a la pilota. A més, la línia de quatre defensiva dóna opció als laterals a incorporar-se a l’atac i després els tres mitja punta han de tenir molta habilitat i ser ràpids per arribar a la línia de fons i llançar la centrada. Per defensar, l’equip ho pot fer amb vuit jugadors –quatre defensors, els dos centrecampistes i els dos mitja punta de les bandes–. “Hem tingut poc temps per assimilar els nous conceptes perquè no hem pogut disposar de gaires entrenaments ni tampoc d’alguns jugadors importants per baixes per sanció o lesió”, va assegurar el seleccionador, Koldo Álvarez, que no va poder treballar amb jugadors de la talla de Juan Carlos Toscano, Gabi Riera, Víctor Hugo, Iván Perianes, Juli Sánchez o Maneiro. A més, Òscar Sonejee és dubte per la lesió al turmell. “El partit amistós contra Islàndia no ens interessa pel que fa al resultat que podem obtenir, sinó més aviat per provar les coses que hem anat entrenant. Aquest nou sistema ens falta temps per assimilar-lo i tenim preparada alguna variació, com el 4-1-4-1”, va indicar Koldo Álvarez.
El partit contra Islàndia es disputarà dissabte a les 16 hores (18 hores d’aquí) i el seleccionador no podrà comptar amb els sancionats Marc Vales i Cristian Martínez –no podran jugar fins al setembre vinent per la sanció que arrosseguen del partit de la sub-21 contra Moldàvia–. Les altres baixes són per lesió, fins a un total de 10. “És un període d’il·lusió per a tothom i a mesura que arriba el partit tinc dies i moments. El dia del debut l’estic notant molt a sobre i t’adones dels nervis i l’ansietat que això comporta”, va reconèixer el substitut de David Rodrigo. La primera alineació possible podria tenir la novetat del jove Marc García o també la inclusió al mig del camp de Dani Mejías. Al mig centre és probable que se situï Josep Manel Ayala. Veurem les pretensions de Koldo dissabte a Islàndia...

ISLÀNDIA, UN RIVAL LIDERAT PER L'EXBLAUGRANA EIDUR GUDJOHNSEN

Islàndia és un país apartat del continent europeu, com si no volgués molestar ningú. És una de les pitjors seleccions d’Europa i té un palmarès en blanc al futbol mundial. Ocupa el lloc 40 de 53 de la classificació de la UEFA mentre que pel que fa a la FIFA ocupa el lloc 91, un per sota d’Haití. A les eliminatòries per classificar-se per disputar el Mundial del 2010 de Sud-àfrica, els islandesos van ser el pitjor combinat del grup 9, en acabar en última posició amb només 5 punts dels 24 en joc. Mai no ha participat en una Copa del Món ni tampoc en una Eurocopa. El millor jugador és l’exblaugrana i ara al Tottenham Hotspur, Gudjohnsen. En aquesta selecció destaquen també el centrecampista Johann Berg Gudmundsson i el davanter Kolbeinn Sigthorsson, ambdós jugadors d’una de les sensacions de la Lliga holandesa, l’AZ Alkmaar. La resta de jugadors són joves de la lliga islandesa. “És un equip fort físicament”, va dir Koldo Álvarez.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha mantingut aquest dilluns una reunió amb el secretari d’Estat per a la Unió Europea del Govern espanyol, Diego López Garrido.

Després de presentar-se al concurs Nikodemo.TV, de sèries per a Internet, el grup estable d’actors de l’Aula de Teatre ha programat per dimecres a les nou del vespre una projecció gratuïta del capítol pilot de Frens a la sala d’actes de La Llacuna.

Just un mes després que els cònsols abordessin la situació financera parroquial, els líders comunals han complert el compromís contret i han enviat al cap de Govern i als presidents dels tres grups parlamentaris una declaració d’intencions en forma de carta acompanyada dels annexos corresponents.

La reedició del llibre Historia del carlismo, de Román Oyarzun, (publicat el 1944 i reeditat el 1965) per part de l’Editora Nacional de Madrid, permet ara recuperar el capítol de la mort, que va estretament lligada al Principat. Encara que menys divulgada, la presència d’Andorra en els diferents capítols de la història del carlisme no és pas gens menyspreable. El complot ordit contra qui és considerat un dels reaccionaris més ferotges d’Espanya, és l’exemple d’aquesta relació. Fins i tot es poden trobar algunes referències a una suposada estada que el personatge va fer al Principat i durant la qual s’hauria allotjat a la casa d’Areny-Plandolit, a Ordino.
Nascut el 1775 a França, on va viure els fets sagnants de la Revolució Francesa, es va traslladar a Espanya per lluitar primer contra els revolucionaris i després contra les tropes napolèoniques. Va ser virrei de Navarra i capità general de Catalunya. Precisament va ser aquest últim càrrec amb el qual es va buscar la perdició. Era reconegut pels seus mètodes violents i especialment cruels. De fet, els seus enemics l’anomenaven el Trenca-caps i tenia una reputació impol·luta com a botxí eficient.

Acorralat i desterrat
Segons explica Román Oyarzun al seu llibre, les constants accions cruels de Carles d’Espagnac van fer que molts membres de la Junta Governativa de Catalunya volguessin treure’l del mig. Aquests opositors van enviar un sacerdot a visitar el pretendent carlí al tron espanyol, Don Carles, exiliat a Bourges, per obtenir la destitució de D’Espagnac.  Es desconeix si es va aconseguir  perquè el paper que es va lliurar al comte d’Espanya per fer la destitució venia signat des de París i amb la firma d’una altra persona.
Al cap d’uns dies, un grup d’homes armats amb punyals i pistoles, explica Oyarzun, van entrar de sobte en una reunió de la Junta Governativa de Catalunya que presidia D’Espagnac a Berga, i el van informar allà mateix que quedava destituït, que seria traslladat a les valls d’Andorra per passar cap a França.
Dalt d’una mula, el comte d’Espanya va ser conduït per camins i pobles que feien la ruta des de Berga fins a Andorra molt més llarga i complicada del normal, amb l’excusa que havien d’evitar la Seu d’Urgell perquè podrien caure a mans de les forces que dominaven la població. L’acompanyaven un vocal de la Junta Governativa i uns mossos d’esquadra, segons la versió d’Oyarzun: “Va continuar el viatge el comte muntat dalt d’una mula i tractat amb poca deferència i mirament, però sense que res li fes sospitar el seu pròxim i fatal destí.” Durant quatre dies el van deixar allotjat a Organyà, episodi que els habitants del poble encara recorden. “Una nit, canviant d’acompanyants [diu el llibre] el van treure del seu allotjament, ja quan era fosc, i el van portar fins a Coll de Nargó, on el van tirar al riu Segre amb una pedra lligada al cos, tot això després d’haver-lo assassinat; malgrat tot, l’endemà va aparèixer flotant.”

Interrogants per resoldre
Aquesta història està rodejada encara avui d’interrogants, com la suposada estada del personatge a la casa d’Areny-Plandolit. L’historiador que recull aquest capítol explica que, un cop mort, el vocal de la Junta Governativa de Catalunya, lluny de reconèixer els fets –malgrat l’evidència de la seva mort–, va presentar un document en què se certificava que Carles d’Espagnac havia arribat sa i estalvi a Andorra. El que l’autor no explica és si aquest paper existeix encara, si era oficial del Principat o duia la signatura d’alguna autoritat de l’època.

Ruta de les guerres Carlines

Les guerres Carlines van tenir també com a escenari els Pirineus. És per això que Vallnord ofereix en el programa d’activitats d’aventura una ruta de les guerres Carlines en 4x4. Aquesta ruta, guiada, té com a punt de partida la carretera L-510 als voltants del poble de Tírvia, passa per diferents indrets del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell fins a la seva tornada al Principat, tot passant pel poble d’Os de Civís, lloc on antigament hi havia un castell des d’on es controlava el pas des d’Andorra i el Pallars Sobirà, documentat l’any 1102 i propietat de la família Caboet.