Naudi ha indicat que s'han parat les obres tant de la boca oest com de la boca est perquè fins que no es tingui tota la informació sobre les causes no es prendrà cap decisió sobre la continuació del projecte, sobretot pel que fa la part massanenca. En declaracions fetes durant la festa de la patrona de la Policia, que "primer cal saber què ha passat, l'abast dels danys i les causes, i a partir d'aquí es faran les valoracions pertinents per depurar responsabilitats i s'haurà de veure la viabilitat del projecte". De fet, Naudi ha dit que la decisió d'aturar totes les obres "ha estat rígida i inequívoca" en el sentit que "fins que no estigui tot clar no es podran reprendre" les obres.

El ministre Víctor Naudi també ha indicat que és prematur parlar de les causes, i que s'ha exigit a tots els responsables dels treballs que facin la seva valoració i que els passin el màxim d'informació, paral·lelament als estudis que també està elaborant el Govern. Naudi ha assegurat que "fins que no tinguem tota la informació no es podrà prendre cap decisió sobre la continuació dels treballs", almenys pel que fa a la part massanenca. Per la part d'Encamp, el ministre ha dit que "ja veurem, quan sigui el moment i en funció de les condicions, com es reprenen i de quina manera".

Rodríguez ha parlat d'aquest retard a Ràdio Nacional d'Andorra i ha apuntat els tràmits duaners i la validació dels procediments com les causes. La possibilitat de donar el cordó umbilical arriba a Andorra després de l'acord signat el passat mes de març amb el Banc de Sang i de Teixits de Catalunya. La ministra ha explicat que cal assegurar-se que tots els protocols estan fets i els professionals informats sobre els procediments. Pel que fa als problemes amb la duana, Rodríguez ha manifestat que cal aclarir el procediment, i que en aquest cas, està implicat el ministeri d'Afers Exteriors andorrà i el ministeri d'Afers Exteriors espanyol. La ministra ha ressaltat la bona predisposició de totes les administracions, tant la catalana com l'espanyola, per arribar a una solució definitiva per poder passar les mostres per la duana.

El compromís que els cònsols han decidit subscriure està conformat per sis punts, un dels quals significarà adoptar el compromís de no fer noves contractacions de personal per a la resta del mandat comunal, així com a no reemplaçar els funcionaris que causin baixa tret que la vacant tingui una repercussió social. Ara, cada comú haurà d'aprovar aquest document en els respectius consells de comú. El cònsol canillenc, Enric Casadevall ha indicat que els màxims mandataris tenen la intenció de no fer "créixer la nòmina de l'administració"

Un altre punt que hauran de complir serà analitzar la possibilitat de mancomunar el màxim de serveis entre les parròquies, i si és possible entre més de dues parròquies o entre totes elles. També es comprometen a donar compliment a l'article 41.1 de la Llei de finances comunals, on diu que l'import dels preus públics es determina de tal manera que es cobreixi com a mínim el cost del servei i tampoc no fer competència, d'aquesta manera, a les empreses privades que també ofereixen el mateix servei.

D'altra banda, també s'homogeneïtzaran els criteris de càlcul dels preus públics i de les diferents taxes i impostos, de manera que s'aplicaran de la mateixa forma en totes i cadascuna de les administracions, i al mateix temps s'unificaran per reduir les diferències entre parròquies. També es faran modificacions de les ordinacions comunals que desenvolupa la Llei de la Funció Pública per homogeneïtzar-les, de tal manera que s'apliquin disposicions similars en cada un dels set comuns, amb l'objectiu d'igualar les condicions laborals, horaris i altres prestacions. Finalment també s'adoptarà el compromís d'aplicar de forma gradual dins dels paràmetres que marca la Llei de finances comunals, la totalitat de les potestat de la recaptació dels comuns.

El compromís que els cònsols han decidit subscriure està conformat per sis punts, un dels quals significarà adoptar el compromís de no fer noves contractacions de personal per a la resta del mandat comunal, així com a no reemplaçar els funcionaris que causin baixa tret que la vacant tingui una repercussió social. Ara, cada comú haurà d'aprovar aquest document en els respectius consells de comú. El cònsol canillenc, Enric Casadevall ha indicat que els màxims mandataris tenen la intenció de no fer "créixer la nòmina de l'administració"

Un altre punt que hauran de complir serà analitzar la possibilitat de mancomunar el màxim de serveis entre les parròquies, i si és possible entre més de dues parròquies o entre totes elles. També es comprometen a donar compliment a l'article 41.1 de la Llei de finances comunals, on diu que l'import dels preus públics es determina de tal manera que es cobreixi com a mínim el cost del servei i tampoc no fer competència, d'aquesta manera, a les empreses privades que també ofereixen el mateix servei.

D'altra banda, també s'homogeneïtzaran els criteris de càlcul dels preus públics i de les diferents taxes i impostos, de manera que s'aplicaran de la mateixa forma en totes i cadascuna de les administracions, i al mateix temps s'unificaran per reduir les diferències entre parròquies. També es faran modificacions de les ordinacions comunals que desenvolupa la Llei de la Funció Pública per homogeneïtzar-les, de tal manera que s'apliquin disposicions similars en cada un dels set comuns, amb l'objectiu d'igualar les condicions laborals, horaris i altres prestacions. Finalment també s'adoptarà el compromís d'aplicar de forma gradual dins dels paràmetres que marca la Llei de finances comunals, la totalitat de les potestat de la recaptació dels comuns.

Així ho ha anunciat el director del Cos de Policia, Jordi Lluís, durant la celebració del dia de la patrona de la Policia, aquest dimarts. Lluís també ha destacat que durant aquest any s'intentarà desenvolupar al màxim tot el desplegament reglamentari de la Llei qualificada del Cos de Policia, ja que es tracta d'una de les reivindicacions dels agents. El ministre d'Interior, Víctor Naudi, també ha explicat que s'està treballant per implantar els torns de dotze hores que ja funcionen al Pas de la Casa en d'altres parròquies, i que la col·laboració que es farà a nivell comunal també es vol ampliar als agents socials per tal de potenciar l'atenció als col·lectius més desafavorits.

La cita, organitzada per la Casa de Galícia d'Andorra i amb la col·laboració del comú lauredià, espera repetir l'èxit d'anys anteriors. L'objectiu no és altre que, en un marc festiu, tothom qui vulgui durant aquest proper cap de setmana s'acosti fins a la vela del Prat Gran per gaudir de les racions de pop acompanyats, si es vol, d'altres complements gastronòmics típicament gallecs com les empanades, els xoriços i les cols cuites al vi, la tarta de santiago i els licors tradicionals, i una queimada com a fi de festa. Ramon Silva, vicepresident de la Casa de Galícia d'Andorra, ha explicat que els càlculs de racions que es cuinaran s'han fet en base als dels anys anteriors. És a dir, uns 1.600 quilos de pop repartits en 3.000 racions, cuinats per Os popeiros de Carballiño.

A banda de la festa gastronòmica aquest cap de setmana a la mateixa vela també es podrà gaudir d'actuacions musicals que s'aniran fent al llarg dels dos dies a càrrec dels gaiters i el grup de dansa de la Casa de Galícia. Al vespre de diumenge i com a cloenda, un ball popular amenitzat per una orquestra. La inauguració oficial serà a les dotze del migdia, tot i que a partir de les 10 les portes del recinte ja estaran obertes. Silva ha destacat la gran quantitat d'empreses col·laboradores, unes setanta, que aporten cent euros cada una d'elles. El preu de la ració de pop serà d'onze euros cada una.

El comú va entrar fa tres anys dins d'Ategrus per millorar les seves accions en matèria de gestió de residus, neteja viària i medi ambient, i usant els recursos que proporciona l'associació (contacte amb experts internacionals o participació en grups de treball i seminaris i congressos). Ara des del comú s'ha volgut optar al premi presentant documentació i informació sobre les tasques dels darrers anys en la recollida de residus, la treta de neu i neteja viària o l'mebelliment dels nuclis. La Planta d'Intercanvi de residus del Pas, les minideixalleries urbanes, el reglament de cabanes o les campanyes de conscienciació mediambiental són algunes de les innovacions que el comú ha intriduït i arguments que utilitza per optar al premi.

Ategrus, creada l'any 1965 i que convoca els premis des del 1987, celebra el concurs en el marc d'activitats de la Fira Internacional d'Urbanisme i Medi Ambient, del 8 a l'11 de juny a Madrid.

Protegir, prevenir i controlar els riscos  per no haver de passar a l’acció perquè s’ha produït un fet tràgic. Per exemple, controlar les alarmes i els extintors d’una instal·lació. Aquesta és la tasca principal dels vigilants de seguretat, tot i que de vegades també han de retenir algú que ha robat alguna cosa a un centre comercial. Per això, en contra del que s’acostuma a pensar, no cal que siguin persones amb una presència física important, tot i que hi ajuda. És més definitiu la destresa a l’hora de fer les coses bé per evitar tragèdies abans que passin.
Albert Bravo és cap de seguretat. La feina el porta cada dia a controlar els vigilants de diferents destinacions. Té 43 anys, en fa setze que és a Andorra. Ve de Barcelona. No sempre s’ha dedicat a això, abans havia treballat a un fast-food. Fa nou anys que n’exerceix, a dues empreses diferents. Ha fet algun curs teòric i pràctic. Cada dia li agrada més, així que s’hi veu fins que es jubili.
Una cosa important de l’ofici: el gran enemic d’un vigilant de seguretat és la rutina. Si fa temps que no passa res, el vigilant s’acomoda i baixa la guàrdia de la prevenció i el control dels riscos. Per això ell, com a cap, els canvia de lloc sovint, amb l’objectiu de crear vigilants polivalents que poden cobrir més d’un servei i que sempre estan atents.
Cada servei exigeix d’esforços diferents i, per tant, comporta més o menys feina. “Potser és al centre comercial on tot plegat s’accentua, sobretot pel volum de gent. Allà ho tenim tot; si hi ha un incendi ens hem de convertir en bomber, i si hi ha un furt amb un policia, tot i que el primer que hem de fer és precisament trucar-los”. Ara bé, a Andorra no és una tasca tan perillosa com en altres llocs, però sí hi ha molts riscos per evitar.

L'EINA

>> Transceptor portàtil
Una bona comunicació és important entre els vigilants d’una mateixa destinació, sobretot si és de grans dimensions, com ara una nau industrial o un centre comercial. Serveix al cap per dirigir el seu equip i per qualsevol incidència que es produeixi, i per la qual faci falta suport d’una manera ràpida. En definitiva, el millor aliat del vigilant en cas de conflicte.

En un breu discurs, l’argentí va explicar que “José Mourinho es vincula al Reial Madrid per als propers quatre anys. És un honor tenir amb nosaltres un dels entrenadors més prestigiosos del món. Estem molt contents d’incorporar-lo al Reial Madrid”.
Tot seguit, va ser el torn de José Mourinho, que va pronunciar les seves primers paraules com a entrenador blanc: “Bon dia. Primer vull dir que no parlo castellà molt bé. Parlar i estudiar italià m’ha fet oblidar-lo. Necessitaré un més, després estaré preparat.”
Tot seguit, Mourinho explicava que “m’agraden els reptes importants. La meva atracció pel Madrid és l’atracció per la seva història, per les seves fustracions dels darrers anys i per les seves expectatives de victòria. És un club únic i per a un jugador o un entrenador important no estar al Reial Madrid és un forat important en la seva carrera”. El portuguès, que no es cansa de guanyar, va remarcar que “el més bonic no és entrenar al Madrid, el més bonic, bonic, bonic és guanyar amb el Madrid”.
Sobre la seva manera de portar els equips, Mourinho va anunciar que tot i que “Cristiano és un jugador molt important per al Madrid i per al futbol en general, la força dels meus equips sempre ha estat el conjunt, no les individualitats”.
D’altra banda, Mourinho va desvelar que “he parlat directament amb Raúl. He esmorzat a Valdebebas, Raúl s’entrenava i hem aprofitat per parlar de jugador a entrenador, la premsa no hi entra” va dir.
Al nou tècnic blanc se li va preguntar també per la relació amb l’etern rival, el Barça, i el portuguès va afirmar que “jo no sóc antibarcelonista, ni de bon tros. Sóc entrenador del Madrid i això és el que em preocupa, no el Barça. És un grandiós rival a Europa i a Espanya, però no vull pensar en ells. Si m’odien, és problema de qui m’odia, no meu”.
Preguntat pel seu estil defensiu, Mourinho va explicar que “he jugat tres finals de competicions europees, una de la UEFA i dos de Champions. Vam guanyar els tres partits i vam fer vuit gols en tres finals de competició europea. Quan es repeteix una mentida moltes vegades, per a les persones intel·ligents serà sempre una mentida, per a les no intel·ligents,  es transforma en veritat”, va dir el tècnic lusità, que ara es prendrà uns dies de vacances abans de posar-se de ple en la seva nova tasca com a tècnic del Reial Madrid.

JOAN LAPORTA: "EL MADRID PATEIX 'BARCELONITIS'

El president del Barça, Joan Laporta, va assegurar ahir que la reflexió que treu del fitxatge de l’entrenador José Mourinho pel Reial Madrid és que els blancs pateixen barcelonitis.
“La reflexió que faig és que el Barça és la referència. Que tinguin barcelonitis ja em sembla bé i vol dir que tenim un model consolidat que funciona i ells van buscant solucions per contrarestar aquest model” va dir Laporta.
Quant al fitxatge de Cesc, el dirigent blaugrana va agrair l’interès que el jugador ha mostrat públicament i va afirmar que “tenim molt camí recorregut però seguirem amb prudència per no fer coses que no serien lògiques”.

Això ho té clar el director general del River Andorra, Francesc Solana, que ha seguit el canvi de prop enguany al Sant Josep de Girona i considera que “el joc amb la línia de tres més lluny és diferent. Al marge que es necessita un període d’adaptació per mesurar les distàncies, els equips han de tenir un parell o tres de jugadors exteriors que tinguin alts percentatges en triples i siguin una amenaça estable des de fora”. I és que, tot i el mig metre d’allunyament a cistella, hi ha més espai i el defensor ho té més difícil a l’hora de puntejar el tir. En aquest sentit, Solana va assegurar que “el tirador té un segon més per armar el braç i si tens bons elements augmenta l’efectivitat. També és important disposar de bons homes interiors i gaudir d’equilibri en el joc”.
Exemplificant-ho amb el River, Solana va indicar que “amb Zamora i Pigram, si es queda, tenim dos bons exteriors, i en necessitaríem un altre. Olcina? Aquesta és una decisió que ha de prendre l’entrenador”. És per això que la recerca d’un tirador es considera prioritària a l’hora de confeccionar la plantilla 2010-2011.
Sobre el nou entrenador, el director general del River va confirmar que li han fet arribar una oferta a Joan Peñarroya i que l’està estudiant. La proposta és per a un any més un altre “si les coses van bé”. Això comportaria, segons ha pogut saber el Diari, que s’hauria d’aconseguir l’ascens a LEB or perquè tingués garantit el segon any. En cas que no es pugés, les dues parts podrien mantenir la relació contractual però també hi podrien renunciar l’una o l’altra sense haver d’oferir cap contrapartida.

Por a un hipotètic grup únic
Tal com va aprovar dissabte passat l’assemblea de la FEB si no hi ha més de 18 equips inscrits a LEB plata la competició es reduiria a un sol grup, en lloc dels dos previstos, circumstància que preocupa la directiva del River. Sobre això, el president Gorka Aixàs va assegurar que “pressupostàriament seria un problema perquè un sol grup és més car. Quant? No es pot dir fins que no se sàpiguen els equips i d’on són”. El rumors sobre renúncies i clubs que volen plaça són constants i es fa difícil aventurar res, però Solana creu que “per la comunicació que hi ha entre els equips i la situació que hi ha ara es patirà per tenir els mateixos que l’any passat”.

L'EQUIP FEMENÍ PERD LA CATEGORIA I ESTÀ EN DUBTE LA CONTINUÏTAT PER A L'ANY VINENT

L’equip sènior femení del River Andorra no va poder remuntar l’eliminatòria per la permanència a la segona catalana. En la tornada a la pista del Viladecans B va perdre per 67 a 33. Les de Montse Bota ja portaven un desavantatge de vuit punts del partit d’anada, i només van poder resistir fins al descans. El duel va estar marcat per les baixes, i només es van poder desplaçar set jugadores. El futur del River femení està, a hores d’ara, en suspens. Gorka Aixàs va assegurar ahir que “veig difícil un sènior femení si no és amb noies joves i ara no n’hi ha. Durant la temporada ha faltat compromís  i l’equip estava agafat amb pinces. Sí apostem pel bàsquet femení, des de baix i que les noies vagin creixent fins a tenir un primer equip. No té sentit tenir un sènior com el d’ara. Sembla que si no hi ha selecció no hi ha compromís”.