Al migdia s’havia donat com a balanç el de 15 víctimes mortals, la majoria (vuit) a la localitat de Draguignan, la meitat a Trans-en-Provence i una a Luc, Roquebrune i Fréjus, a causa de les inundacions que van seguir unes precipitacions sobtades, d’uns 300 litres per metre quadrat, a partir de les quatre de la tarda de dimarts i durant el dia d’ahir, sobretot al matí, i que van resultar devastadores.
La nova xifra es va fer pública oficialment al vespre, i el ministre de l’Interior, Brice Hortefeux, que va visitar la zona, va avançar que encara pot augmentar, a més de declarar que ha estat “una catàstrofe sense precedents a la regió”. A la tarda començava a millorar el temps. A Draguignan, el centre de la població va quedar devastat, amb vehicles tombats i gairebé coberts del tot per l’aigua i el fang. Quinze vaixells i nou helicòpters van participar en les tasques d’evacuació de nombroses persones que havien buscat refugi i esperaven socors als terrats o els pisos més alts dels edificis, mentre un miler de socorristes i les dotacions completes de bombers i cossos policíacs treballaven sense parar per terra.
Entre 70.000 i 80.000 persones es van quedar sense subministrament elèctric al departament i unes 120.000 sense comunicacions telefòniques, segons la prefectura.

Espanya
A l’altre Estat veí el balanç no era tan tràgic, per falta de notícies sobre danys personals, però les precipitacions i inundacions van continuar tot el dia, des d’Astúries (on començaven a remetre a la tarda) fins a Cantàbria i el País Basc, on continuaven i es pronosticava que es mantindrien avui.
La Confederació Hidrogràfica va anunciar el desbordament dels rius Nalón, Piloña, Sella i Deva en diversos trams, i la policia local el del Nervión, a l’altura de Barakaldo.
A Astúries i Cantàbria, diverses persones van haver de ser evacuades amb llanxa, es van produir més talls a la carretera N-643 i els trams interromputs dels fer­rocarrils de via estreta entre les dues comunitats van arribar a set. El Consell de govern d’Astúries va fer oficial la demanda d’ajut al govern de l’Estat.
Al País Basc el territori més afectat va ser el de Biscaia, amb diverses carreteres tallades i activitat constat dels cossos d’emergència i bombers a Getxo, Barakaldo, Mungia, Basauri i Gatika.

L'ONU ALERTA DEL PERILL DE GUERRES PER L'AIGUA EN EL DIA CONTRA LA DESERTIFICACIÓ

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va alertar ahir del perill d’emigracions involuntàries, desintegració de comunitats, inestabilitat política i, fins i tot, conflictes armats, a causa de la falta d’aigua, en un discurs amb motiu del Dia mundial de la lluita contra la desertificació, que es commemora avui. Segons el secretari general, “el canvi climàtic no farà altra cosa que aguditzar totes aquestes pressions causades per falta d’aigua potable, abans de recordar que més de 1.000 milions de persones pobres i vulnerables viuen a les zones seques del planeta, a més, tres quartes parts dels ter­ritoris de pastura mostren símptomes de desertificació i gairebé un terç de les terres de conreu han deixat de ser productives i, en molts casos, han quedat abandonades. Un altre aspecte recordat per Ban Ki-moon és que la diversitat biològica del sòl té un paper decisiu en la transformació del carboni atmosfèric en carboni orgànic. A Espanya, el director general de Medi Natural, José Jiménez, descrivia una situació paradoxal: la superfície arbrada ja ha augmentat els darrers 50 anys, però els boscos són més petits i dispersos, i això els fa més fràgils. De la seva banda, els ecologistes de Greenpeace denunciaven que no hi ha “cap avenç” contra la desertificació, problema que, amb l’erosió, afecta un terç del territori de l’Estat veí.

La unió temporal d’empreses (UTE) que s’encarrega de la supervisió tècnica de l’obra va advertir que els carros d’avançament necessitaven ser reforçats, per la càrrega que han de suportar després de l’accident que va patir l’estructura el darrer dissabte del mes passat. Una segona mesura urgent seria el recolzament addicional del tauler sobre la segona línia de   torres.
Bartumeu va anunciar ahir que l’executiu havia examinat l’informe de l’UTE que executa la construcció de l’obra, rebut el 14 de juny. El ministre d’Urbanisme i Ordenament Territorial, Gerard Bàrcia, havia donat conformitat als treballs que s’hi plantejaven. En l’informe tècnic hi ha una descripció completa de les obres, així com els càlculs del procediment per estabilitzar l’estructura.
Bartumeu no va donar terminis concrets de quan podrien finalitzar aquestes obres, però va declarar que, sense ser una opinió tècnica, “es podrien enllestir com a molt en quinze dies”. També va deixar clar que l’executiu “no acceptarà cap sobrecost en les obres” derivat d’alguns dels esfondraments.
El cap de Govern tampoc no es va mostrar gaire convençut per la hipòtesi que el segon sinistre al viaducte de la boca oest del túnel podria haver estat causat per canvis bruscos a la temperatura ambient, tot i que va advertir que era una opinió personal i “només fonamentada en sensacions epidèrmiques”. El líder socialdemòcrata va assenyalar que li costava creure que, després d’un accident com el que va tenir lloc el 7 de novembre passat, “l’UTE no hagi estat capaç de preveure en els càlculs un fet com l’exposició al sol”. De tota manera, va posar en relleu que “si ho diuen els informes tècnics, ens ho haurem de creure”.
L’informe de l’UTE observa que algunes parts de l’estructura han patit desplaçaments després del darrer accident, i que això ha comportat el trencament d’algun tensor d’estabilització.

FINS AL SETEMBRE PER FER ELS 'CONTRAPERITATGES'

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va explicar ahir que la batlle instructora de l’accident mortal que hi va haver el mes de novembre al pont del túnel dels Dos Valires ha establert un termini de temps fins al setembre perquè “els presumptes responsables del sinistre”, que serien fonamentalment l’UTE adjudicatària de les obres i la direcció facultativa, puguin accedir al lloc del succés per buscar tota la informació que creguin necessària per presentar les al·legacions oportunes. En essència, això vol dir que puguin elaborar els seus contraperitatges, els informes amb els quals hauran de mirar de contradir l’estudi pericial encarregat al seu dia per la batlle i que encara no s’ha acabat. Les persones representants dels presumptes responsables del sinistre hauran d’accedir al lloc dels fets amb l’acompanyament d’agents de la policia, segons haurien establert la batlle i el Govern. Perquè les parts puguin accedir a la zona on hi va haver l’accident mortal, l’executiu va haver d’aixecar ahir el precinte governatiu que afectava l’estructura danyada al novembre i a la qual s’hi havia prohibit l’accés pel segon accident. Les parts tenen tota la informació des del 28 de maig.

Segons van explicar diferents fonts properes al cas, les entitats interessades oferirien aquesta xifra a un interès de mercat sempre que existeixi un aval que garanteixi el retorn del capital. La negociació està oberta i l’obtenció d’aquest capital donaria marge a l’executiu per fer front als pagaments a curt termini, sense una ampliació dels préstecs que manté amb la banca andorrana.
El Govern va fer una petició a l’executiu francès en el sentit d’estudiar les diferents opcions de què disposava el Principat a l’hora de fer front a un nou sistema de finançament. El nou model és imprescindible un cop es considera que la banca nacional ha arribat gairebé al límit del que pot prestar dels fons propis per cobrir el deute de l’Estat. L’executiu, segons les mateixes fonts, ha renunciat a fer una emissió de deute exterior de gran volada, ja que no es disposen de les condicions per tirar-ho endavant. Sense un sistema fiscal coherent que garanteixi la recaptació impositiva, l’emissió de deute exterior no es podrà fer. Per tant, l’executiu, més enllà d’un préstec per a les necessitats immediates, planeja una primera emissió de pagarés o lletres que podria ser emesa per al mercat interior. Aquest primer projecte és necessari perquè el deute públic andor­rà es doni a conèixer i mostri la seva fiabilitat.

Obtenir credibilitat
L’emissió de caràcter intern podria estar al voltant dels 150 milions d’euros i es col·locaria entre entitats bancàries i institucions com la CASS o l’STA, a més dels privats que hi vulguessin entrar. Es tractaria d’un interès de mercat a un o dos anys i posaria la primera pedra perquè en el futur es pugui crear una emissió de caràcter internacional. Les mateixes fonts van destacar que un producte d’aquest tipus no tindria cap problema per ser col·locat i que un cop finalitzat el període i satisfets els interessos es disposaria d’un primer tast de credibilitat a l’hora d’entrar en els mercats internacionals.
Qualsevol opció per a l’emissió de deute passa ineludiblement per oferir un interès força atractiu, tenint en compte que el ràting de país és d’una A per part d’Standard and Poors. Espanya, que és un Estat amb uns problemes greus respecte de les qualificacions de ràting, es troba amb una AA, la qual cosa significa que el deute andorrà hauria d’oferir un interès força superior per ser competitiu.

El final d’una era
Des de la creació del Govern, l’any 1982, la banca andorrana ha estat l’únic sistema de finançament de l’Estat. Teòricament hi havia un pacte no escrit pel qual el fet de tancar el mercat a un grup d’entitats i no permetre la lliure instal·lació de nous competidors es compensava amb uns préstecs a molt baix interès. El panorama, però, ha canviat els últims anys després que el deute de l’Estat s’hagi disparat i les entitats nacionals hagin avisat que es troben al límit en la capacitat de préstec. Augmentar els crèdits a l’Estat podria derivar en un pitjor ràting bancari per la concentrració de risc.

L'ACOSTAMENT A EUROPA, PENDENT DE REUNIONS

O un acord d’associació específic en el marc de l’article 8 del Tractat de Lisboa o un acord bilateral amb l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Aquestes són les dues fórmules que té sobre la taula l’executiu socialdemòcrata per dur a terme l’anhelat acostament amb Europa. Aquest pas resta pendent –la tria de la via més que no pas la resolució final– de diversos contactes. Entre d’altres, amb representants de la Comissió Europea, segons va explicar ahir el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va assegurar que la decisió de congelar la negociació per un pacte en matèria monetària no s’ha pres del tot, encara que no es descarta. Sí que va assegurar que ja s’havia advertit que aquest acord s’hauria d’incloure en un paquet més global. Bartumeu va assegurar ahir que es vol saber com interpreta exactament la UE l’estatut que es pot donar a les relacions amb els microestats que, d’una manera o una altra, tenen vincles amb la Unió. I que recull l’esmentat article 8.

Segons van explicar diferents fonts properes al cas, les entitats interessades oferirien aquesta xifra a un interès de mercat sempre que existeixi un aval que garanteixi el retorn del capital. La negociació està oberta i l’obtenció d’aquest capital donaria marge a l’executiu per fer front als pagaments a curt termini, sense una ampliació dels préstecs que manté amb la banca andorrana.
El Govern va fer una petició a l’executiu francès en el sentit d’estudiar les diferents opcions de què disposava el Principat a l’hora de fer front a un nou sistema de finançament. El nou model és imprescindible un cop es considera que la banca nacional ha arribat gairebé al límit del que pot prestar dels fons propis per cobrir el deute de l’Estat. L’executiu, segons les mateixes fonts, ha renunciat a fer una emissió de deute exterior de gran volada, ja que no es disposen de les condicions per tirar-ho endavant. Sense un sistema fiscal coherent que garanteixi la recaptació impositiva, l’emissió de deute exterior no es podrà fer. Per tant, l’executiu, més enllà d’un préstec per a les necessitats immediates, planeja una primera emissió de pagarés o lletres que podria ser emesa per al mercat interior. Aquest primer projecte és necessari perquè el deute públic andor­rà es doni a conèixer i mostri la seva fiabilitat.

Obtenir credibilitat
L’emissió de caràcter intern podria estar al voltant dels 150 milions d’euros i es col·locaria entre entitats bancàries i institucions com la CASS o l’STA, a més dels privats que hi vulguessin entrar. Es tractaria d’un interès de mercat a un o dos anys i posaria la primera pedra perquè en el futur es pugui crear una emissió de caràcter internacional. Les mateixes fonts van destacar que un producte d’aquest tipus no tindria cap problema per ser col·locat i que un cop finalitzat el període i satisfets els interessos es disposaria d’un primer tast de credibilitat a l’hora d’entrar en els mercats internacionals.
Qualsevol opció per a l’emissió de deute passa ineludiblement per oferir un interès força atractiu, tenint en compte que el ràting de país és d’una A per part d’Standard and Poors. Espanya, que és un Estat amb uns problemes greus respecte de les qualificacions de ràting, es troba amb una AA, la qual cosa significa que el deute andorrà hauria d’oferir un interès força superior per ser competitiu.

El final d’una era
Des de la creació del Govern, l’any 1982, la banca andorrana ha estat l’únic sistema de finançament de l’Estat. Teòricament hi havia un pacte no escrit pel qual el fet de tancar el mercat a un grup d’entitats i no permetre la lliure instal·lació de nous competidors es compensava amb uns préstecs a molt baix interès. El panorama, però, ha canviat els últims anys després que el deute de l’Estat s’hagi disparat i les entitats nacionals hagin avisat que es troben al límit en la capacitat de préstec. Augmentar els crèdits a l’Estat podria derivar en un pitjor ràting bancari per la concentrració de risc.

L'ACOSTAMENT A EUROPA, PENDENT DE REUNIONS

O un acord d’associació específic en el marc de l’article 8 del Tractat de Lisboa o un acord bilateral amb l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Aquestes són les dues fórmules que té sobre la taula l’executiu socialdemòcrata per dur a terme l’anhelat acostament amb Europa. Aquest pas resta pendent –la tria de la via més que no pas la resolució final– de diversos contactes. Entre d’altres, amb representants de la Comissió Europea, segons va explicar ahir el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va assegurar que la decisió de congelar la negociació per un pacte en matèria monetària no s’ha pres del tot, encara que no es descarta. Sí que va assegurar que ja s’havia advertit que aquest acord s’hauria d’incloure en un paquet més global. Bartumeu va assegurar ahir que es vol saber com interpreta exactament la UE l’estatut que es pot donar a les relacions amb els microestats que, d’una manera o una altra, tenen vincles amb la Unió. I que recull l’esmentat article 8.

L’imputat del cas que va centrar la major atenció de la jornada de tribunal de corts d’ahir va admetre vexacions i maltractaments puntuals a la seva dona, així com la possessió de dues armes, però en tot moment va defensar que la relació era “normal” i va excusar les amenaces de mort que va proferir-li en les “discussions passatgeres” que es produïen a la llar.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Ferran Goya, va defensar ahir la “vitalitat” de la formació, just quan es compleix, avui, el desè aniversari del congrés constituent del partit, que va tenir lloc a Ordino.

L’Open Internacional d’Escaldes-Engordany celebra dissabte al pavelló del Prat Gran el seu 10è aniversari amb una de les edicions amb un millor nivell de competició.

L'acord va ser pres per junta de majoria a meitat del mes passat i ho ha confirmat aquest dimecres en sessió de comú la cònsol major, Rosa Ferrer, responent una pregunta de l'oposició. El Comú d'Andorra la Vella cedirà la sala Ferrum, en règim de lloguer, a la Fundació Maria Teresa Ricart, propietària de la Universitat de les Valls, perquè pugui començar a partir del proper setembre les classes de la facultat d'odontologia d'aquest centre universitari. Ferrer ha assegurat que una de les condicions amb les quals es lloga a la Fundació que presideix l'odontòleg andorrà Philip Garcia Ricart és que quan el comú necessiti la sala aquesta pugui ser utilitzada.

Aquest acord se subscriu per un curs acadèmic, del mes de setembre del 2010 al mes de juny del 2011, ja que s'espera que aquest sigui el temps en què la Fundació Maria Teresa Ricart acabi de trobar la ubicació definitiva, que és un edifici ja existent al centre d'Andorra la Vella i que requereix de reformes per a la seva transformació en universitat. Les classes de la nova universitat privada s'iniciaran a finals del mes de setembre amb una vintena d'alumnes. La sala del Centre de Congressos d'Andorra la Vella no requerirà excessives adequacions, ja que durant aquest curs acadèmic les classes que s'impartiran són més teòriques que pràctiques i aquestes darreres no requereixen grans equipaments. Tot l'equipament que s'ha d'instal·lar el posarà la Fundació propietària de la nova universitat. El personal docent de la nova universitat serà en una primera fase "professorat visitant" és a dir contractat per hores i no pas en plantilla.

La cònsol major, Rosa Ferrer, ha reconegut que recentment s'han registrat actes vandàlics a la parròquia, com ara el trencament d'alguns ascensors públics o de vidres que donen a la part del rec de l'obac dels edificis Jovial. De totes maneres, aquesta modificació del reglament es fa "per prevenir i no pas per sancionar", ha dit Ferrer. En la sessió de consell de comú d'aquesta tarda s'ha deicidit també la suspensió temporal del pagament de la taxa d'autorització de radicació d'activitats comercials a la parròquia, que de manera temporal s'ha suprimit.

Canvis al departament de Cultura

El comú també ha aprovat el nou organigrama del departament de Cultura que ha passat a tenir un director, un cap d'àrea i quatre caps de serveis, a més d'un assessor tècnic. Fins al moment el departament estava estructurat en tres àrees més un cap de servei, a més del director. A partir d'ara hi ha un cap de servei de gestió cultural, un cap d'àrea de l'Escola d'Art, que és Carme Tinturé, un cap d'Àrea de Teatre i Dansa, Pere Tomàs, i un cap d'àrea de l'Institut d'Estudis Musicals, que és Josep Maria Escribano, que alhora té un rang superior, ja que farà d'assessor tècnic. La novetat més important, a part de la nova reestructuració, serà la centralització dels serveis al mateix espai, "per optimitzar recursos", han reconegut els cònsols de la parròquia, Rosa Ferrer i Josep Vila.

El Govern dóna llum verd als treballs després d'un informe de la direcció facultativa de l'obra, condició sense la qual l'executiu no estava disposat a autoritzar cap intervenció. La tasca que es realitzarà és reforçar el carro de formigonament que ha quedat malmès a causa del moviment del tauler, així com reforçar els taulers i les pilastres que conformen l'esquelet del pont entre l'estructura 1 i 2. Es preveu que l'actuació duri uns quinze dies.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha explicat que se segueix a l'espera de tenir sobre la taula els informes demanats sobre els problemes al túnel dels dos Valires i en referència a que el motiu d'aquest últim fos un canvi brusc de temperatura ambiental tal i com apunta un estudi preliminar ha indicat que "sóc escèptic en relació a aquest efecte tèrmic, però és una opinió molt personal". Cal recordar que el primer accident va succeïr el passat novembre i es va cobrar la vida de cinc operaris i que el segon va ser a final del mes passat, quan per fortuna no hi havia ningú treballant a l'obra.