Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el jutjat va rebre ahir el resultat de les proves forenses, que van determinar que en l’accident van morir dotze persones i no tretze com inicialment s’havia apuntat.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va confirmar aquesta  xifra i va matisar que el ball de dades s’explica perquè van creure que dues restes mortals que van trobar pertanyien a dues persones, però en fer la prova definitiva de l’ADN es va comprovar que tenien el mateix.
Quant a les identificacions, tan sols queda un cos per reconèixer, després que ahir es determinés la identitat de dues víctimes més. Es tracta del cadàver d’una dona d’uns 30 anys, de nacionalitat romanesa que no té família a Espanya. Tura va explicar que ja s’ha sol·licitat ajuda a la Interpol per accedir a dades de la seva família al país d’origen.

Evolució favorable dels ferits
Els deu ferits en l’accident evolucionaven favorablement, amb dos de greus, dos de menys greus i sis de lleus, segons el balanç facilitat per la Conselleria de Salut de la Generalitat. Dues dones hospitalitzades a Bellvitge van passar de pronòstic molt greu a greu, una de 25 anys amb una fractura de pelvis i l’altra de 18 anys amb una fractura de tíbia i peroné i traumatisme cranial.
Els dos ferits de menys gravetat són una jove de 18 anys amb fractura de tíbia i peroné, que es troba a l’hospital Clínic, i una dona de 45 anys amb les mateixes fractures i que està ingressada l’hospital Moisès Broggi. Paral·lelament, els lleus romanen repartits entre l’hospital de Sant Boi (un noi i una noia de 18 anys), dos més a Sant Joan de Déu, una altra jove de 19 anys a la Vall d’Hebron i una noia de 16 anys a l’Hospital de Terrassa.
Quant a les causes del succés, el ministre de Foment, José Blanco, va assegurar que els últims treballs “ratifiquen que va ser una imprudència”. De moment, tant “Renfe com la comissió d’investigació estan realitzant la feina i redactant els informes”, que es faran públics una vegada conclogui la investigació, hi va afegir el responsable de Foment.

LES LÍNIES 9 I 10 DEL METRO DE BARCELONA INAUGUREN DUES ESTACIONS NOVES

Les línies 9 i 10 del metro de Barcelona són des d’ahir una mica més llargues, amb la inauguració del nou tram del Bon Pastor-la Sagrera, de 2,8 quilòmetres. Amb aquesta nova ampliació, que forma part del tercer ramal d’aquesta gran infraestructura que s’ha posat en marxa, les línies guanyen dues noves estacions: l’Onze de Setembre, al barri de Sant Andreu, i la Sagrera.
L’ampliació permetrà als veïns de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet enllaçar amb les línies 1 i 5 a la Sagrera, i, d’aquí a poc temps, també amb la nova estació de Rodalies que s’està construint. El nou tram va entrar oficialment en funcionament a les tres de la tarda, i disposa de trens automàtics sense conductor, un sistema pioner a tot l’Estat espanyol que ja funciona en els 12 quilòmetres de les dues línies.
La inauguració va anar a càrrec el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla; el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

També és una autèntica aventura i matada, ja que el pendent més fort és d’un 23% (675 metres de desnivell en 3 quilòmetres) del refugi al pic de Comapedrosa, i la pujada més llarga té 3,5 quilòmetres (427 metres de desnivell, és a dir, un 12% de pendent), del coll de la Botella al port Negre. I de la Federació Andorrana de Muntanyisme competeixen a partir de les nou del matí els germans Casal, Òscar i Marc, i Joan Valls i Xavi Sentís. En total hi haurà un   total de 270 competidors que coincidiran pels paratges de les valls del nord amb els 580 corredors de l’Ultra Trail –ahir a la mitjanit van realitzar la sortida–. “L’any passat vaig competir a l’Ultra Trail i vam haver de plegar a la Margineda per problemes físics. Enguany vam decidir realitzar la Trail perquè pensàvem que seria puntuable per a la Copa d’Andor­ra, però al final no es va incloure al llistat”, va indicar Marc Casal, que va guanyar la cursa de les Tres parròquies el cap de setmana passat. “Intentarem fer-ho el millor possible; tot i així, competeixen gent de molt nivell com per exemple Agustí Roc o Òscar Roig”, va indicar Marc Casal. L’entrenador andorrà Carles Font va parlar dels objectius dels quatre andorrans. “Hauríem d’acabar entre els 10 o 15 primers, però més que la posició és la manera”, va assegurar. Toca competir i esperar.

MIGUEL HERAS, ATLETA DEL SALOMON SANTIVERI OUTDOOR TEAM I GERMÀ DE ROBERTO HERAS

“Sempre penso que quedaré últim”

Els més neòfits del ciclisme associaran el cognom Heras al nom de Roberto. L’exciclista professional nascut fa 36 anys a Béjar (Salamanca) té un germà, Miguel, que fa dos anys va decidir deixar els raids per provar amb curses més extremes, és a dir, les Ultra Trail. Va debutar a la Copa del Món al lloc ideal, Zegama, i va assolir un tercer lloc i ara serà una de les sensacions a la segona edició de l’Ultra Trail. Falta Kilian Jornet, però el cartell continua sent de luxe. Coneix el Principat, gràcies al seguiment que feia al seu germà quan competia a la Volta a Catalunya i a la Volta a Espanya. Ara veurà el país des de la part més alta...

Quins objectius s’ha marcat en la primera Ultra Trail a Andor­ra, amb la sensació de tenir el cartell de favorit?
No ho sé. Mai tinc objectius. Sempre penso que quedaré últim. En principi, l’afronto amb certa por i l’objectiu és donar-ho tot. Favorit? No sé què dir-te.

És la primera vegada que veurà les muntanyes del Principat?
No he tocat les muntanyes d’aquí encara. Em sembla que ara tindré tot el temps del món [somriu]. Això sí, he parlat amb Kilian Jornet o Agustí Roc i ja m’han explicat com és el terreny que em trobaré...

I què li han dit?
Que és un terreny bastant tècnic i són curses molt dures. M’hauré d’adaptar a un altre ritme i aniré fent a poc a poc.

Per què agrada tant una Ultra Trail?
El país on es desenvolupa agrada a molta gent. Als corredors d’ultrafons ens agraden els reptes durs.

JUDIT CASAS, ATLETA DE TERRASSA GUANYADORA DE LA PRIMERA EDICIÓ

“Fa dos anys feia castells...”

Va començar a ser atleta de curses extremes als 29 anys, ara en té 31 i en la seva primera cursa Ultra Trail va guanyar i va ser a Andorra. La catalana Judit Casas va començar a fer atletisme amb curses populars. Va apostar per competicions més fortes com els raids i després va aprofitar el factor sorpresa per conquerir la primera Ultra Trail.

Per què va decidir fer proves d’aquest tipus?
Pel paisatge i per l’entorn, i després per la quantitat de quilòmetres de desnivell. A més a més, rodejada de gent de muntanya.

És una ‘matada’ de prova...
El patiment està inclòs. La recompensa és una satisfacció personal.

El debut en una Ultra Trail va ser ben dolç...
Va ser la meva primera prova de llarga distància. A mi em va encantar l’organització perquè aquí hi ha molta gent al darrere perquè els corredors es trobin a gust. Aquesta prova destaca per això, el component humà.

I quina rival tindrà per poder tornar a guanyar l’Ultra Trail?
La veritat, fa poc que he arribat a aquest món. Fa només dos anys estava fent castells... Hi ha atletes de molt nivell, entre elles la tercera de l’any passat.

I quin és el seu objectiu?
No m’ho plantejo. Aquest any la prova és més llarga i més dura. El repte és acabar-la i que el cos em respecti.

I ser atleta d’ultrafons què té a veure amb fer castells?
En els castells també hi ha patiment i has de ser mentalment molt forta.

Els noms de les nou persones mortes identificades van ser notificats a les seves famílies, una de les quals no va autoritzar que es donés a conèixer la identitat del seu familiar. Així doncs, el departament de Justícia va fer pública la identitat de vuit de les víctimes mortals. Es tracta de sis homes i dues dones d’edats compreses entre els 17 i els 39 anys, de procedències diverses, però tots llatinoamericans. Així, cinc víctimes eren de l’Equador, dues de Bolívia i una de Colòmbia.

Accelerar les identificacions
La consellera de Justícia, Mont-serrat Tura, va assegurar que es preveu que en les properes hores es podran accelerar les identificacions que falten, que es podrien fer públiques durant el dia d’avui. De fet, de les altres quatre persones que queden per identificar, ahir n’hi havia tres en què els treballs estaven molt avançats, mentre que encara hauran de passar uns dies per tenir els resultats pel que fa a la tretzena víctima. Tot i això, el lliurament dels cadàvers a les famílies es pot allargar força, ja que la principal dificultat consisteix a saber del cert que el conjunt de les restes mortals que s’entreguen a les víctimes perta­nyen a la mateixa persona.
Les identificacions van ser possibles en molts casos gràcies a la col·laboració dels familiars, que no es van moure de l’Institut de medicina legal, a la Ciutat de la Justícia, per tenir informació de primera mà de la tasca dels metges forenses.
D’altra banda, deu dels catorze ferits en l’atropellament continuaven ingressats als hospitals. Els tres més greus són una noia de 25 anys i dues de 18, que seguien en estat crític als hospitals de Bellvitge i al Clínic de la Ciutat Comtal. Les joves tenen diverses fractures, i una també presenta un traumatisme cranial. Malgrat tot, dins de la gravetat, el seu estat és estable.

Fora de perill
Dels altres set ferits, no es tem per la vida de ningú. De totes maneres, quatre es trobaven en estat greu. Es tracta de dos nois de 15 i 17 anys, una noia de 19 i una dona de 45. Tret d’aquesta última, tots els ferits que encara estaven ingressats són joves o adolescents. Finalment, hi ha 3 persones més amb ferides lleus. Una d’elles, una noia de 16 anys, fins i tot va poder ser traslladada a un altre hospital per estar més a prop de casa seva.

MÉS DE 200.000 USUARIS AFECTATS PER L'ATURADA A RENFE

La vaga de 24 hores convocada a Renfe pels sindicats CCOO i CGT va afectar ahir més de 200.000 usuaris, i va suposar la supressió de 1.600 trens dels 5.000 que operen diàriament a Espanya, van informar fonts de l’empresa. La protesta responia a la negativa d’aquests sindicats a acceptar l’acord de desenvolupament professional per al personal de Renfe, firmat al març per la direcció de l’empresa amb els representants d’UGT i del sindicat de maquinistes Semaf.
Com acostuma a ser habitual en aquests casos, hi ha disparitat entre les dades ofertes per la companyia i per les organitzacions convocants sobre el seguiment de la jornada, ja que mentre Renfe va parlarde prop d’un 11 per cent, amb especial incidència en els tallers, des dels sindicats es va apuntar prop del 75 per cent. El director general de viatgers de Renfe, Enrique Urkijo, va titllar la vaga d’“il·legal”, i que que “no s’entén que es pugui dur a terme quan és un acord de la majoria del comitè d’empresa”. Poc després, una sentència de l’Audiència Nacional donava la raó a l’empresa, en assenyalar que la demanda que van imposar CGT i CCOO “no té fonament legal” i que no es va produir il·legalitat en la firma de l’acord per part de vuit dels 15 representants dels treballadors.
Els representants dels sindicats convocants van qualificar l’aturada d’“èxit”, i van dir que no tan sols és va dur a terme en protesta per l’acord firmat per Renfe amb UGT i Semaf, sinó que anava “més enllà”. També van dir que l’acord suposa un retall de personal que incidirà en el desenvolupament d’un pla de viabilitat de l’empresa.

L'acord es pren "en conformitat amb la legislació interna de cada país i en règim de reciprocitat". El conveni té una durada de tres anys amb la possibilitat de prorrogar-lo. A efectes pràctics, això significa, d’una banda, que els estudiants que hagin cursat estudis de batxillerat en el sistema educatiu andorrà i que enguany superin la Prova Oficial de Batxillerat, definida en el Decret del 3 de març de 2010 de modificació del Decret d’Ordenament del Nivell de Batxillerat del Sistema Educatiu Andorrà, tindran garantit l’accés a les universitats espanyoles. D’altra banda, i segons els principis de reciprocitat de l’acord, els estudiants del sistema educatiu espanyol que vulguin accedir a les universitats andorranes caldrà que hagin superat la fase general de la prova d’accés a la universitat.

Aquesta mostra havia estat a la Fira de Còmic Nostrum 2010 de Mallorca, que havia acollit peces de dues exposicions cedides per l'associació andorrana. El president d'ARCA, Joan Pieras, ha explicat que és una retrospectiva "molt genèrica" del còmic francès i belga, i "molt concisa". La joia de l'exposició és una peça original d'Hergé que Pieras ha aconseguit. Algunes de les peces que es poden observar a l'exposició representen alguns dels moments més importants de la història del còmic francòfon. Les pàgines van ser dissenyades per ser fotografiades i després impreses. A les originals es poden veure rastres d’informacions tècniques que figuren als marges, o que es marquen amb llapis blau. L’exposició estarà oberta del 25 de juny al 15 d’agost al Museu la Massana Còmic.