Les dades presentades aquest dijous mostren que el deute del Comú de la Massana és de 15.938.516 euros, amb una reducció d’1,8 milions respecte el 2010. En aquest sentit, el deute d’EMAP SA és de 24.986.851 euros amb una reducció de 2,6 milions d’euros; i el Valls del Nord SA és de 2.085.820 euros, en aquest cas, amb un increment de 900.000 euros respecte el 2010, tal com ha informat el Comú a través d'un comunicat. 
En relació a aquestes xifres, el cònsol major, David Baró ha assenyalat que "som conscients que en aquests moments estem per sobre del que indica la llei de finances comunals, però en els últims anys s’està perfilant clarament la tendència a la baixa de l’endeutament, gràcies a fortes mesures de contenció, i a més estem treballant en un pla de xoc a les estacions i amb l’entrada de capital privat".
El Comú assenyala que el pressupost de despeses se situa en 10,4 milions d’euros, un 12,19% menys que l’exercici anterior. El conseller de Finances, Miquel Llongueras ha recordat que en l’exercici anterior les despeses ja havien disminuït en 2,5 milions d’euros. El conseller ha remarcat que s’ha fet un esforç de contenció en tots els capítols, destacant el 5,5% de reducció de les despeses de personal.
Pel que fa a les inversions, el Comú ha assenyalat que s’ha executat un 42% del pressupostat. Segons Llongueras, "ens hem centrat a realitzar les inversions necessàries per a la bona marxa de la parròquia, mantenint en condicions tots els equipaments i millorant la qualitat de vida als pobles". Pel que fa al pressupost d’ingressos, ha estat superior al de despeses, i ascendeix a 11,9 milions d’euros.
D’altra banda, en la sessió d’aquest dijous han pres jurament els deseners davant la capitana del Comú, Sandra Bonet, la primera dona que ostenta aquest càrrec a la Massana. Gerard Gelabert, Jaume Areny i Xavier Garcia són des d’ara els deseners i tenen la funció de vetllar pel manteniment de l’ordre.

El canvi del logotip incorpora un nou codi de formes i colors per donar una nova identitat a la marca Andbank. Segons comuniquen des de l'entitat, es vol 'reforçar els elements de modernitat, elegància i excel·lència'. Així, han canviat la 'c' final per una 'k'; han modificat el tipus de lletra; i mantenen el codi de colors. El Grup Andbank vol aportar amb aquesta nova imatge 'més valor i força', potenciant 'la missió i els valors de l'entitat en el marc econòmic actual'.

No em farà una mica de mandra llegir poemes sobre la mort?
És que el llibre no és sobre la mort, és sobre la vida. Els morts no escriuen, només ho fan els vius.

Ben mirat té raó.
No és un llibre tètric ni pessimista. Però sí que toca el tema de la mort i com ens afecta als vius.

I el títol?
És una anècdota familiar. Jo era petita i ma mare, mentre trossejava un pollastre a la cuina, parlava d’un conegut que havia mort i de com devia ser acabar els dies en una caixa. I jo, tot i que era una criatura, li vaig dir: “Tranquil·la mare, que quan et moris no sentiràs res, igual que el pollastre que estàs trossejant.”

La mort dóna sentit a tot plegat?
Ho he pensat alguna vegada amb aquelles pel·lícules de Los Inmortales. Suposo que sí, que estem pensats per acabar amb la nostra existència tal com la coneixem així, amb la mort.

Hi ha algun poema que vulgui destacar sobre això?
Entre les flors són uns quants poemes dedicats a una amiga que va morir fa tres anys de càncer i de com això ha afectat la colla d’amigues que la coneixíem de tota la vida.

Ja ha escrit cinc llibres.
Estic molt contenta, ja fa onze anys del primer.

La poesia dóna per guanyar-se la vida?
No, hauries de vendre molts llibres i aquest gènere és més minoritari. Jo tinc altres fonts d’ingressos.

I no es planteja fer el salt a la  nar­rativa algun dia?
De moment no m’ho plantejo. Els que ens dediquem a escriure poesia és perquè la portem molt endins. I pel que m’expliquen els meus amics novel·listes, són estructures de treball molt diferents. No ho descarto però jo a això de canviar de gènere li tinc molt de respecte.

Escolti’m, se li han declarat mai amb un poema?
No, però algun cop m’han fet algun poema que, francament, no passarà a la història (riu). Jo sí que n’he escrit d’amor.

La poesia és, sobretot, veritat?
Jo la sento així.

Doncs no va gaire amb els temps que corren.
Ens estem acostumant a mentir per tot. Cada cop ho fem més perquè sentim que la veritat ens pot penalitzar. I oblidem que la veritat pot ser compartida per molta altra gent.

Els llibres poden ser una bona acadèmia per corregir-ho?
Per què no? Quan tens un llibre a les mans et sents acompanyat, potser per la soledat d’un altre com és el cas de la poesia però acompanyat d’una veritat.

Vostè és andorrana, nascuda a la Seu, però viu a Barcelona. D’on és exactament?
Sens dubte d’aquí a dalt. De la Seu i d’Andorra. M’agrada Barcelona però per ser jo necessito pujar de tant en tant.

La primera meitat només va tenir un color, el blaugrana. Després d’un inici amb dubtes, que va generar la primer ocasió per als locals (Robinho), el Barça va ajustar-se al guió habitual. Tocs i més tocs davant un Milan garrepa que buscava defensar la seva porteria i trobar Ibra per trencar el matx. El suec va tenir-la en el minut 19, però no va xutar prou fort per batre Valdés. Va ser la segona i última oportunitat dels rossoneri, generada com la de Robinho per una pèrdua de pilota visitant. La resta d’aproximacions, totes per a l’equip de Pep Guardiola, que només va fallar en el moment de batre Abbiatti. El porter italià va ser el protagonista en el minut 16 quan una falta assajada va acabar amb Alexis a la gespa tirat a terra pel veterà amo de la porteria milanista. Penal clar que l’àrbitre Eriksson no va assenyalar tot i les protestes dels blaugrana.
Els catalans, de tota manera, no es van ensorrar i les ocasions es van succeir amb un Xavi molt actiu en la rematada. La pilota vorejava l’àrea local, farcida de defensors, sense que el gol arribés.
La decoració va variar a l’inici de la segona meitat, quan el Milan, potser recordant que jugava a casa, va pujar una mica les línies. Suficient per obrir més el partit, sent d’anada i tornada. Valdés, però, no va haver d’actuar i menys a partir del minut 70, quan el Barça va tornar a agafar el comandament de les operacions. Un parell d’ocasions de Tello i Puyol, que va ser objecte d’un penal per estirada de la samarreta abans de la rematada de cap, van ser el preludi de la millor ocasió catalana, ja en el minut 87, quan Messi va estar a punt de batre Abbiatti i el posterior xut de Tello va ser rebutjat per un defensa. Era el final. El Camp Nou decidirà.  
En l’altre duel de quarts el Bayern de Munic, que busca protagonitzar la final de l’Allianz Arena, va obtenir un gran resultat per afrontar la tornada. Un gol de Mario Gómez en el minut 44 va començar a obrir el camí de les semifinals contra el Reial Madrid. Robben, ja en el segon temps, va sentenciar els marsellesos.

L'ATHLETIC VISITA EL SCHALKE A L'EUROPA LEAGUE

Els quarts de final de l’Europa League arrenquen avui amb un Shalke 04-Athletic de Bilbao com un dels partits més interessants. Els bascos, que es van desfer de forma brillant del Manchester United en l’anterior ronda europea però estan donant mostres de cansament en la competició domèstica, s’enfronten a un dels equips capdavanters d’Alemanya –és tercer de la Bundesliga– on milita l’exjugador del Reial Madrid Raúl. Dues eliminatòries més tenen equips espanyols de protagonistes: l’Atlètic de Madrid rep un altre equip alemany, el Hannover 96, i el València visita el camp de l’AZ Alkmaar, que és el líder de la lliga holandesa. En la quarta eliminatòria de quarts s’enfronta      l’Sporting de Lisboa contra el Metalist Kharkiv ucraïnès.

A la mitja nit  d’avui, CCOO i UGT de forma unitària, i CGT, CNT i USO, per separat, han convocat una aturada de 24 hores a tot Espanya contra la reforma laboral, mentre que els sindicats nacionalistes bascos i gallecs van fer una crida a les seves respectives comunitats.
El president de la patronal Cepyme, Jesús Terciado, temia que l’actuació dels piquets fos “més coactiva que informativa”, sobretot en el sector del transport. Per això, la presidenta del govern de Madrid, Esperanza Aguirre, ha invitat els ciutadans que vagin a treballar i que, si presencien actes violents, els gravin i els pengin a les diferents xarxes socials.
De la seva banda, el ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va insistir que el govern no modificarà “ni una mica” la seva posició davant la reforma laboral malgrat la vaga general convocada per avui. De Guindos va respectar el dret a vaga, però espera que en consonància es respecti el dret al treball, al mateix temps que va confiar que avui sigui un día “absolutament” pacífic i tranquil.
Les companyies aèries han cancel·lat més de 760 vols als aeroports espanyols per la convo-catòria de vaga general. La informació facilitada per les companyies aèries detalla que Iberia cancel·larà avui 222 vols, i les seves filials Air Nostrum i Iberia Express, 200 i 24, respectivament. A més, Ryanair anul·larà 44 rutes, Air Europa 30, Easyjet 28, Vueling 189, Air Berlin 6 i Air France 20.

Etapa democràtica
La vaga general convocada per CCOO i UGT contra la reforma laboral és la vuitena que s’ha convocat a Espanya durant l’etapa democràtica. De les set anteriors, cinc es van saldar amb aturades de 24 hores (el 1985, 1988, 1994, 2002 i 2010), una de tan sols mitja jornada laboral (el 1992) i una altra d’una hora (1978). Anteriorment, durant 1976 i 1977, en els primers mesos de democràcia, va tenir lloc un elevat increment de la conflictivitat laboral als centres més industrializats d’Espanya, sobretot a Catalunya, Madrid i País Basc. Tot i això, es va haver d’esperar fins al 1985 perquè els sindicats majoritaris convoquessin la primera vaga general de 24 hores.

MONTI AFIRMA QUE LA CRISI DE LA ZONA EURO "GAIREBÉ HA ACABAT"

El primer ministre italià, Mario Monti, va afirmar ahir a Tòquio, on es troba de visita oficial fins divendres, que la zona de l’euro “ha travessat una enorme crisi” que, segons la seva opinió, “gairebé ja ha acabat”.
Monti, que va aterrar al Japó procedent de la II Cimera de Seguretat Nuclear de Seül, que va acabar dilluns passat, va repassar les mesures portades a terme per Itàlia per sortir de la crisi després que el país “passés moments molt delicats”, va afirmar. L’excomissari europeu va destacar el paper “crucial” del Japó en el panorama econòmic global i el va instar a reprendre la seva confiança a Itàlia, un país que es troba “en un any de transformació” en el qual, espera, consolidi la seva situació financera i posi les bases per assolir “un creixement major”.

L’ajornament de pagaments d’obres acordat el mandat passat i la carència de retorn dels préstecs que va aconseguir el 2011 l’equip que llavors liderava Enric Casadevall fan que “en el pitjor supòsit possible” aquest 2012 hi pogués haver mancança de liquiditat. De fet, les dificultats es mantindran “amb vista a una projecció futura”. I davant d’això, la corporació que actualment comanda Josep Mandicó ja ha començat a posar fil a l’agulla per afrontar la complicada situació, segons fonts comunals. No hi ha cap decisió presa. Però Mandicó sí que ha reconegut que s’ha començat a renegociar amb algunes empreses proveïdores “per veure com podem allargar els terminis de pagament”. Evidentment, pagar a més temps del previst suposaria abonar interessos, ha deixat clar el cònsol.
Segons les fonts consultades, si les finances comunals responen tal com s’ha previst al pressupost, aquest 2012 no hi haurà problemes de liquiditat. Ara, “tindrem un any complicat”, en paraules de Mandicó. El cònsol major canillenc ha reconegut que “els dos anys que vénen tindrem un problema de tresoreria per fer front a uns pics”. Aquests pics correspondrien, si fa o no fa, a pagaments ajornats durant el mandat passat d’obres importants o al fet d’haver d’assumir, durant l’exercici, més de dos milions d’interessos del retorn del préstec. Durant el 2011, i gràcies a la carència negociada per la llavors majoria liberal, només es va haver de fer front a un milió d’interessos. L’habitual haurien estat aquests més de dos.

Interessos
Mandicó, en manifestacions a AD?Ràdio, va explicar que tot just està en estudi la manera com poder allargar alguns pagaments i que “l’esforç del proveïdor es vegi compensat d’alguna forma. No és dir-los que ja cobraràs quan puguem i espavila’t. Perquè això és matar l’empresa privada”. El cònsol hi va afegir que “hi ha fórmules per allargar els pagaments. És un tema d’interessos, com els bancs. Si allarguem sabem que haurem de fer front a uns interessos”.
El màxim responsable de la corporació canillenca ha assegurat que el comú de Canillo té al dia els pagaments en funció d’allò pactat. O dit en paraules de Mandicó, “el comú és molt escrupolós amb els pagaments. Als 60 dies paga escrupolosament i ho paga tot”. Ara, allargar el termini per pagar els proveïdors s’hauria de fer només amb els grans, que no són excessius. “Tenim molts proveïdors petits i si els allarguem a noranta dies els pagaments potser no voldran o no podran servir-nos.”
Paral·lelament a l’anàlisi de possibles solucions per anticipar-se a eventuals dificultats, el comú canillenc està acabant de tancar els comptes de l’any passat. La previsió comptable és liquidar el 2011 amb un superàvit d’entre 60 i 70.000 euros. Mentrestant, l’endeutament a llarg termini se situa a l’entorn de 14 milions. Mandicó ha assegurat que “és impossible” reconduir totalment el deute durant el mandat iniciat el gener. Ara, l’objectiu imposat sí que és situar-se dins dels paràmetres legals de sostre d’endeutament establert per la llei de finances comunals durant el 2013. El cònsol canillenc va garantir que es passa el llindar màxim permès “de molt poc” i que és degut a la situació d’Ensisa, de la societat que gestiona les pistes de Soldeu i el Tarter, i no pas del comú pròpiament dit.

GRANDVALIRA HAURIA D'ESCOLLIR UN NOU DIRECTOR GENERAL AQUESTA PRIMAVERA

El cònsol de Canillo, com a màxim responsable d’Ensisa, un dels socis de Nevasa-Grandvalira, preveu que aquesta darrera societat tingui director general durant aquesta primavera. Josep Mandicó ha explicat que “tothom està d’acord [que aquesta figura] hi ha de ser”. I hi va afegir: “S’ha vist la necessitat que cal algú”. I que si s’ha pogut anar endavant sense direcció general des que va plegar José Blanco és per “la inèrcia de l’any anterior”. L’objectiu és que el nou càrrec s’incorpori amb prou temps com per poder planificar la pròxima temporada d’hivern. Segons el cònsol canillenc, la qüestió ha estat àmpliament debatuda en el si dels fòrums d’enllaç entre les dues societats que constitueixen el domini Grandvalira. Mandicó va reiterar que la persona que s’acabi triant no tindrà la mateixa responsabilitat que Blanco. Serà una altra concepció del càrrec. “El perfil que fa falta és el d’un director comercial dur i pur, que sàpiga vendre, que ens faci venir gent, que és el que necessitem.” Malgrat que en una primera fase es van analitzar diversos candidats i es van acabar fent entrevistes personalitzades i, fins i tot, concretar pràcticament el fitxatge d’una persona, la renúncia d’aquesta i el fet que no convencessin la resta de candidats ha comportat que es dilatés el procés. Fins al punt que no s’ha tornat a parlar amb cap altre possible candidat.