Bertolotti ha manifestat la voluntat que Andorra participi en la propera reunió de les cambres de comerç iberoamericanes que tindrà lloc el mes de setembre a Cali (Colòmbia), per tal que el Principat pugui prendre un major contacte amb tots els països que formen part de l’AICO. La trobada que està tenint lloc a Andorra des del dissabte, és entre els representants de la mesa directiva de l’Associació Iberoamericana de Cambres de Comerç. "És allà on es comencen a treballar els contactes amb les cambres", ha dit Bertolotti després de la presentació de l’economia del Principat que han fet aquest dilluns al matí, el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Marc Pantebre, i el ministre d'Economia i Finances, Pere López.
El president de l’AICO ha manifestat la voluntat per part de l’Associació Iberoamericana de Cambres de Comerç, que Andorra participi en la propera reunió, on hi haurà una representació més àmplia de l’AICO, ja que la trobada que s’ha fet al Principat, és entre els membres de la mesa directiva de l’organisme iberoamericà. La propera cita serà al mes de setembre i tindrà lloc a Cali, Colòmbia. Bertolotti ha destacat "l'estabilitat i la gran seguretat jurídica" que ofereix Andorra, que és el que busquen els inversors actualment, sobretot en el context actual de crisi. El president de l’AICO ha explicat que el ministre d'Economia i Finances, Pere Lòpez, els ha parlat de la llei d’inversió estrangera, que facilitarà l'arribada de nous capitals estrangers.
Bertolotti ha valorat positivament el fet que empreses andorranes s'instal·lin a Amèrica Llatina, com és el cas de Crèdit Andorrà, que ja té una sucursal a Panamà i una altra a Uruguai. El president de l'Associació Iberoamericana de Cambres de Comerç també ha valorat positivament el Producte Interior Brut d'Andorra, l'elevat nombre de turistes que visiten el Principat tenint en compte el reduït nombre d'habitants, i la voluntat de la població "jove" de seguir fent créixer el país.
De la seva banda, el president de la Cambra, Marc Pantebre, ha valorat positivament aquesta trobada perquè "és d'especial importància per Andorra obrir-se internacionalment més enllà d'Europa". Segons Pantebre, el fet de pertànyer a una institució com l'AICO, permetrà crear noves sinergies empresarials cap a Iberoamèrica. D'aquesta manera les empreses andorranes que es vulguin expandir a l'Amèrica Llatina, comptaran amb el suport de l'agrupació de cambres de comerç. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, també ha participat en la presentació de l'economia andorrana, que ha tingut lloc aquest dilluns, per tal d'aportar un punt de vista més institucional. López ha exposat les reformes en matèria econòmica dutes a terme fins ara, com la Llei d'inversió estrangera o la Llei d'intercanvi d'informació fiscal. El ministre també ha explicat als representants de l'AICO els altres textos que estan a tràmit parlamentari com la Llei de reforma tributària.

Bertolotti ha manifestat la voluntat que Andorra participi en la propera reunió de les cambres de comerç iberoamericanes que tindrà lloc el mes de setembre a Cali (Colòmbia), per tal que el Principat pugui prendre un major contacte amb tots els països que formen part de l’AICO. La trobada que està tenint lloc a Andorra des del dissabte, és entre els representants de la mesa directiva de l’Associació Iberoamericana de Cambres de Comerç. "És allà on es comencen a treballar els contactes amb les cambres", ha dit Bertolotti després de la presentació de l’economia del Principat que han fet aquest dilluns al matí, el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Marc Pantebre, i el ministre d'Economia i Finances, Pere López.
El president de l’AICO ha manifestat la voluntat per part de l’Associació Iberoamericana de Cambres de Comerç, que Andorra participi en la propera reunió, on hi haurà una representació més àmplia de l’AICO, ja que la trobada que s’ha fet al Principat, és entre els membres de la mesa directiva de l’organisme iberoamericà. La propera cita serà al mes de setembre i tindrà lloc a Cali, Colòmbia. Bertolotti ha destacat "l'estabilitat i la gran seguretat jurídica" que ofereix Andorra, que és el que busquen els inversors actualment, sobretot en el context actual de crisi. El president de l’AICO ha explicat que el ministre d'Economia i Finances, Pere Lòpez, els ha parlat de la llei d’inversió estrangera, que facilitarà l'arribada de nous capitals estrangers.
Bertolotti ha valorat positivament el fet que empreses andorranes s'instal·lin a Amèrica Llatina, com és el cas de Crèdit Andorrà, que ja té una sucursal a Panamà i una altra a Uruguai. El president de l'Associació Iberoamericana de Cambres de Comerç també ha valorat positivament el Producte Interior Brut d'Andorra, l'elevat nombre de turistes que visiten el Principat tenint en compte el reduït nombre d'habitants, i la voluntat de la població "jove" de seguir fent créixer el país.
De la seva banda, el president de la Cambra, Marc Pantebre, ha valorat positivament aquesta trobada perquè "és d'especial importància per Andorra obrir-se internacionalment més enllà d'Europa". Segons Pantebre, el fet de pertànyer a una institució com l'AICO, permetrà crear noves sinergies empresarials cap a Iberoamèrica. D'aquesta manera les empreses andorranes que es vulguin expandir a l'Amèrica Llatina, comptaran amb el suport de l'agrupació de cambres de comerç. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, també ha participat en la presentació de l'economia andorrana, que ha tingut lloc aquest dilluns, per tal d'aportar un punt de vista més institucional. López ha exposat les reformes en matèria econòmica dutes a terme fins ara, com la Llei d'inversió estrangera o la Llei d'intercanvi d'informació fiscal. El ministre també ha explicat als representants de l'AICO els altres textos que estan a tràmit parlamentari com la Llei de reforma tributària.

Segons han explicat des del comú, els nens i nens ja han començat a practicar tècniques d'equilibri. Aquest dilluns al matí molts ja s’aguantaven sobre bicicletes en miniatura. Cada divendres demostraran el que han après amb una exhibició oberta a tothom.

D'altra banda, el parc natural del Comapedrosa, en col·laboració amb el Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (Cenma) va organitzar el cap de setmana un curs d'edentificació auditiva d'ocells, amb classe teòrica i sessió pràctica. Hi van participar 22 persones.

 
La producció pròpia assolida per FEDA aquest mes de juny ha estat rècord. L’anterior rècord del mes de juny va ser el del 2004 que havia arribat a 18,7 GWh. Aquesta producció mensual representa la tercera més important en tota la història de la Central, la màxima és la del mes de maig del 2003 amb 20,5 GWh.

Una trentena de professionals del periodisme han fundat l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA), entitat que pretén vetllar pels interessos de la professió al Principat, a més a més de “vigilar i promoure activament el dret a les llibertats d’informació i expressió, garantides per la Constitució andorrana per a tots els ciutadans”.

La màxima de la història és la del mes de maig del 2003 amb 20,5 GWh. El mes passat es va generar 20,7 GWh entre la central hidràulica de FEDA (19,5 GWh) i el centre de tractament de residus de la Comella (1,2 GWh), el que representa el 50,2% del consum total d’Andorra. El consum elèctric d’Andorra durant el mes de juny del 2010 ha estat de 41,1 GWh, una xifra que representa un augment del 0,6% respecte al juny del 2009. D'altra banda, el consum acumulat durant el 2010 augmenta un 2,2% respecte al mateix període de l’any 2009. Les dades de consum del mes indiquen que la potència màxima registrada ha estat de 77,6 MW, i es va produir el 30 de juny a les 13 hores.
D'altra banda, des de FEDA destaquen que la pluviometria d’aquest mes ha estat abundant i molt per sobre de les mitjanes dels últims 60 anys a Ransol (+46%), Engolasters (+26%) i Central (+5%). Aquesta ha estat una de les raons principals de la bona producció a més del fet de disposar d’unes màquines de producció més eficients.

La Fundació les va localitzar i recuperar a través d'una sala de subhastes a Barcelona. L'anomenada Col·lecció espanyola de la Fundació Valentí Claverol ha augmentat el seu fons amb vuit plaques de vidre originals de qui fou Josep Claverol, pare de Valentí Claverol. Són imatges de paisatges de Barcelona i Montserrat datades entre el 1930 i el 1932. Segons ha explicat el director general de la Fundació, David Claverol, les plaques originals es van recuperar en una sala de subhastes de Barcelona el passat 11 de març. La persona que tenia en propietat les plaques de vidre fins a la data de la subhasta era un senyor de 82 anys. Feia 30 d'anys que les tenia i les va comprar a l'època a una familiar de Josep Claverol.
El director general de la Fundació ha afirmat que "amb les dades que ens va donar el propietari de les imatges i el seguiment que en vam fer a través de l'arbre genealògic de la família vam poder comprovar la seva autoria". David Claverol ha explicat que la Fundació té un servei que està alerta dels lots que tenen les cases de subhastes per així poder detectar amb temps si pot haver-hi alguna peça d'interès per al fons de la Fundació.
Les fotos, segons David Claverol, "segueixen les línies de l'autor en d'altres imatges". Josep Claverol Cirici era un apassionat de la fotografia. L'any 1902 va fer la primera fotografia del Consell General. Vivia a la Seu i les seves imatges eren reproduïdes en postals que després es venien a la mateixa botiga tèxtil que regentava la seva dona. Les fotografies que feia majoritàriament eren paisatges dels seus viatges a cavall, i abunden sobretot per la Seu i els seus entorns. Imatges que formen part de la col·lecció espanyola de la Fundació Valentí Claverol.
David Claverol ha explicat que amb la recuperació d'aquestes plaques originals "seguim amb la política de la Fundació de recuperar el patrimoni de la família que es va perdre, sobretot en el període d'entreguerres amb els múltiples trasllats que es van produir". El director general ha dit que "les plaques estan intactes, és un pur miracle".

L'associació es fixa com a objectius "vigilar i promoure activament el dret a la llibertat de la informació i expressió, garantides per la Constitució andorrana per a tots els ciutadans" i "vetllar per l’ètica professional, que inclou el respecte als drets de les persones en el límit constitucional de les llibertats". L'APCA, de la qual se n'encarrega ara una comissió gestora fins a l'elecció de la primera junta directiva a la tardor, es crea amb la voluntat de "defensar els drets i protegir els interessos de la professió periodística i de la comunicació, vetllant pel compliment de la mateixa". També es buscarà "promoure la formació professional i tècnica dels professionals de la comunicació i proporcionar sinèrgies i intercanvis entre les persones interessades" en aquest àmbit a Andorra i la resta del món.
Davant de possibles conflictes, l’entitat procurarà "fomentar l'esperit de solidaritat entre tots els professionals de la comunicació" així com "representar dins del seu àmbit als professionals associats en totes les ordres legals, socials, administratives o judicials". L'associació vol esdevenir, a més a més, "el punt de trobada per a les persones interessades en la comunicació, tot oferint assessorament i formació". Finalment, l'APCA també neix amb el propòsit de "fomentar i promoure els valors de la democràcia, en un sentit global, tot considerant que són la base imprescindible per al desenvolupament de la tasca periodística en condicions òptimes en qualsevol societat".
La comissió gestora presentarà els Estatuts al Govern per a la seva aprovació definitiva i treballarà en els propers mesos en l'organització de l’estructura administrativa i econòmica de la nova entitat. La previsió és convocar les eleccions per escollir la primera junta directiva a la tardor.

El seu interès pel món juvenil va arribar sobretot el dia que va anar a la seu de les Nacions Unides a una cimera mundial de joves. “Hi vaig veure persones molt implicades i amb moltes ganes. Això va ser una pujada de moral”, assegura. Per aquest motiu presideix el Fòrum Nacional de la Joventut. Un òrgan, creu, “fonamental”, perquè és la veu dels joves a les institucions. Està a punt de fer 27 anys i afirma que el país té un assumpte pendent amb el col·lectiu juvenil.

Quin és el gran tret dels joves andorrans?
Els joves d’avui dia són els més ben preparats de la història. Tenen una formació molt més elevada que les generacions anteriors. I aquestes persones han de tenir cabuda al país. Aquest nivell de formació ha de revertir al Principat. Però les persones quan parlen de joves es perden en la imatge del Ni-Ni, ni treballo ni estudio. Moltes vegades la paraula jove no s’utilitza per parlar d’un actiu. I aquí tenim un problema.

Creu que la formació dels joves no està prou valorada? En aquest sentit s’han de donar més ajuts?
L’edat de les persona que estudien cada cop és més alta. Si fas algun màster o doctorat, el jove torna a Andorra quan té 27 anys, aproximadament. I a banda, tenim una Seguretat Social que a partir dels 25 anys no et cobreix. I això és injust. A partir de llavors t’ho has de pagar com un autònom. Ja no es traca d’ajuts. És una qüestió de cobertura sanitària, que jo, si sóc estudiant, no en tinc perquè el meu país considera que si vull estudiar, que ho faci, però que també treballi. Això és facilitar el camí i tenir joves ben formats? No. Hem de tractar encara coses més bàsiques. Això no és normal.

I com es pot introduir un canvi d’aquestes característiques?
Des del Fòrum creiem que ja és hora que s’afronti aquest tema. La Llei de la CASS es va aprovar l’any passat i aquest punt es manté. Hem de trobar solucions. Hem de tenir en compte que el jove amb una bona formació és un valor afegit per al país.

Alguns comuns estan alertant que hi ha cassos puntuals de botellón i tenen por que el fenomen augmenti. Què s’ha de fer en aquest sentit?
S’han d’habilitar espais on poder anar perquè en manquen. Els adolescents de 16 anys diuen que tenen problemes perquè legalment poden entrar a locals d’oci, però com que està prohibit que consumeixin alcohol fins a la majoria d’edat hi ha locals que no els deixen accedir. Ens hem de plantejar si hi ha joves que fan això perquè no tenen espais on desenvolupar activitats. Què fa un adolescent de 15 anys a la tarda? Quan s’ha fet alguna iniciativa de disco a la tarda s’omple i té èxit. A part, aquests joves també tenen el problema del transport públic.

Fan falta més busos?
El que s’ha de tocar és sobretot el preu. A altres llocs hi ha descomptes per pujar al transport públic, però a Andorra no. I per tant s’està dient a un col·lectiu que no té ingressos que es costegi el transport públic igual que una persona que està treballant. A part, també fa falta més freqüències sobretot pels que ho necessitin de nit.

L’atur està atacant especialmetn els joves?
No tinc dades específiques perquè a Andorra no se’n fan. Però efectivament el col·lectiu jove és un afectat, tot i no saber exactament la incidència. Et pots trobar amb diverses realitats. Tu veus que hi ha sectors especialitzats en què sí hi ha feina. Però hi ha un altre sector amb una mà d’obra no tan concreta i aquí sí que hi ha problemes en el món laboral. Però la crisi s’està notant en altres aspectes. Sense tenir dades a la mà, la remuneració no és la que hi havia fa uns anys. I això complica la realitat de les persones d’aquesta franja d’edat perquè llavors hi ha problemes importants per emancipar-se.

Calen més ajuts per a l’emancipació?
Ja n’hi ha. És de 3.000 euros però com a préstec i se n’han demanat molt pocs. Tot i que els has de tornar. La veritat és que amb aquesta ajuda és molt difícil emancipar-se. El que calen són mesures estructurals per fer la gent més autònoma. I que la gent amb els seus ingressos pugui valdre’s per si mateixa.

Si bé encara és aviat per concretar les propostes que es tiraran endavant –cosa que s’haurà de decidir més endavant, segurament a la tardor–, damunt de la taula de la comissària ja hi ha diverses propostes concretes, la majoria d’entitats culturals catalanes.
Planellas ha avançat al Diari que “entitats de fora, cinc de moment,” han proposat traslladar les seves jornades i congressos a Andorra. “Aquest és el cas de Recercat –comenta la comissària–, que va ser la primera que va donar senyals de vida i que agrupa totes les entitats de recerca local del  territori català.” Aquesta entitat fa sis anys que fa una trobada cada any a la ciutat que ostenta la capitalitat de la cultura catalana. Pot arribar a aplegar mig miler de persones.

L’elecció de la pubilla catalana
Una altra de les organitzacions que han mostrat interès per fer la seva trobada anual a Andorra és la Federació per al Foment de les Tradicions Catalanes, que vol fer a Escaldes l’elecció de la pubilla catalana. Això podria suposar la concentració d’un miler de persones els dies de la celebració, calcula Planellas.
Un altre dels projectes que pretenen fer-se a Andorra és el del Fòrum Auriga de pesnament neoclàssic, encara que, segons Planellas, aquesta és una proposta “que segurament portarà menys gent perquè es tracta d’un tema més especialitzat”. Així mateix, també hi ha la intenció de portar a terme a Escaldes una trobada de programadors de festivals de l’àmbit català amb la celebració d’unes jornades tècniques de pogramació de festivals. “Són coses que van sortint, però és d’hora per concretar el nombre de persones que es poden mobilitzar”, manifesta la comissària.
Planellas va comentar que, quan s’hagin definit els projectes que es tiraran endavant, es programaran al llarg de l’any, però amb preferència a la temporada baixa, perquè esdevinguin motors de dinamització per a la par­ròquia. “No volem que es trepitgin i mirarem de fer-los en temporada baixa, també per la qüestió del temps, ja que hi ha moltes propostes de fires i mercats al carrer”, diu Planellas.

PONTS AMB ENTITATS EMBLEMÀTIQUES DELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA

La comissària d’Escaldes Capital de la Cultura Catalana 2011 ja ha pres contacte amb les principals entitats que treballen en l’àmbit de la cultura i la llengua catalanes per “establir ponts de contacte, ara és el moment”, ha assenyalat Mont-ser­rat Planellas en declaracions al Diari. La comissària anomena organitzacions com Òmnium Cultural, l’Institut Ramon Llull i l’Obra Cultural Balear. “Ja ens hi em posat en contacte per dir-los que som aquí, que estem oberts i disposats perquè és una oportunitat per establir ponts de col·laboració”, assenyala Planellas.
Per un altre costat, Planellas va comentar que s’està treballant en la confecció d’un programa d’activitats que agrupi totes les accions que els comuns d’Andorra creguin adients per emparar-se sota el paraigua de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2011. De la mateixa manera, es vol posar en marxa una pàgina web que concentri tota la informació sobre la capitalitat. En aquest sentit, Planellas comenta que ha estat important en aquest punt la feina que ha fet Promoció Cultural amb la taula de Cultura. Per la comissària, aquestes eines que Escaldes està preparant hauran de tenir vida més enllà del 2011 i es podran fer servir un cop hagi finalitzat la capitalitat cultural.
Encara que no va concretar un nombre, Planellas està convençuda que les activitats culturals a Andor­ra es veuran multiplicades en un nombre bastant important l’any que ve, tenint en compte que només Escaldes té 300 activitats anuals, de tot tipus, i que a aquestes s’hi podran afegir les que facin altres comuns. Així, fàcilment es poden assolir les 900 que va programar la ciutat de Figueres, a Girona, quan va ser Capital Cultural el 2009. “Tot el que encaixi en els objectius i que organitzin altres comuns anirà en una programació conjunta, editarem un programa que repartirem per hotels i oficines de turisme”, explica Planellas.

La llibertat serà total durant les 14 primeres setmanes de l’embaràs i fins a la 22, en cas de risc per a la salut física o psíquica de la dona, i sense límit si es detecten anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremament greu en el fetus.
El punt més polèmic de la norma és situar la majoria d’edat a efectes de l’avortament en els 16 anys. Les menors de 16 i 17 hauran de ser acompanyades per un dels pares o el tutor, però podran decidir, diguin el que diguin els adults responsables, als quals podran no informar si demostren que poden patir coaccions o violència familiar.

Recursos i demandes
La norma està amenaçada per decisions del Tribunal Constitucional de l’Estat veí, que ha        admès a tràmit els recursos del Partit Popular i del govern autonòmic de Navarra contra els vuit articles més significatius de la llei, i han demanat que la vigència d’aquesta quedi suspesa fins que hi hagi un dictamen definitiu de l’alt tribunal.
La consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, va asegurar ahir, de la seva banda, que el nou marc jurídic comportarà una disminució del nombre d’avortaments, que van ser 1.300.000 amb la legislació anterior, segons les estadístiques oficials.
La llei incorpora l’ensenyament obligatori de salut sexual i reproductiva i la formació universitària del personal sanitari en avortaments. Els metges, i els responsables de les clíniques homologades per practicar les intervencions, de la seva banda, demanen més seguretat jurídica.

MAJORIA A FAVOR DE LA SENTÈNCIA SOBRE L'ESTATUT CATALÀ ENTRE ELS ESPANYOLS

El 54 per cent dels espanyols es pronuncien a favor de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, mentre que 6 de cada 10 catalans la rebutgen i la consideren un greuge per al Principat veí, segons l’enquesta de Macroscopia encarregada pel diari El País, que la publicava ahir .
El president de la Generalitat, José Montilla, reiterava en un acte a Balaguer (Urgell) la convocatòria a la manifestació del dia 10 vinent contra la sentència, però demanava que l’encapçali una senyera en lloc del lema Nosaltres decidim, som una nació, escollit per Òmnium Cultural.
El president José Luis Rodríguez Zapatero publicava un article a La Vanguardia on admet que caldrà temps perquè es curin les “esgarrapades” causades per la decisió sobre un Estatut que “ha prosperat en els objectius essencials”.
Dirigents de CiU, Esquer­ra i Iniciativa demanaven que la unitat catalana per l’autogovern es traslladi al parlament de Madrid, amb la inclusió dels vots dels diputats socialistes del PSC.