A la petició del mandatari català de “gestos polítics” per a la recuperació del contingut de l’Estatut anul·lat pel Tribunal Constitucional, Zapatero va respondre amb la promesa de “construir ponts per a l’entesa” i desenvolupar l’autogovern català, però sense esmentar cap mesura concreta en aquest sentit.
La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, encarregada d’informar sobre la trobada, va manifestar que els dos presidents havien compartit “l’essencial” del diagnòstic sobre les conseqüències de la sentència del TC, i la disposició a “rendibilitzar” el text estatutari. Montilla, de la seva banda, assegurava sentir-se “raonablement satisfet” de la trobada, perquè els dos interlocutors havien coincidit en la “magnitud” del problema creat per la sentència i que no és un problema exclusivament de Catalunya, sinó també d’Espanya. A Barcelona, CiU i ERC coincidien a acusar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de donar prioritat a la seva relació amb el PSOE, per sobre dels interessos catalans, perquè els 25 diputats del PSC no van fer costat al Congrés dels Diputats, a la moció acordada al Parlament de Catalunya sobre l’Estatut. De la seva banda, el corrent Nou Cicle, del PSC, demanava el retorn a la política catalana de l’expresident Pasqual Maragall i que el partit es comprometi, davant les pròximes eleccions generals, a formar grup parlamentari propi al Congrés.
Pressupost i reforma laboral
El Senat, ahir, rebutjava el sostre de despesa pública espanyola en els pressuposts de l’any vinent, aprovat el dia anterior al Congrés, amb 127 vots en contra (de PP, PNB, ERC i ICV) tot i el suport dels 117 senadors (els socialistes del PSOE i Entesa i 5 del grup mixt, amb les abstencions de Convergència i Unió, Coalició Canària i UPN. El text haurà de tornar a la cambra baixa per poder ser aprovat definitivament i aplicat. Pel que fa al projecte de reforma del mercat laboral, PSOE, Partit Popular, CiU i PNB van votar en contra de les esmenes a la totalitat, fet que obre el camí al debat del contingut per una amplíssima majoria, tot i les crítiques generalitzades de l’oposició al text, i a la possibilitat de presentació i debat d’esmenes.
PETICIÓ DE 15 ANYS DE PRESÓ AL PRESIDENT DE CASTELLÓ
La Fiscalia anticorrupció va demanar ahir una pena de 15 anys de presó per al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, pels suposats delictes de tràfic d’influències, suborn i frau fiscal, a més de 10 anys d’inhabilitació i una multa de més de 2,3 milions d’euros. L’acusació pública demana també vuit anys de presó per a la dona de Fabra, María Amparo Fernández, i quatre per a l’empresari Vicente Vilar i l’exdona d’aquest, Montserrat Vives.
A Lleida, el fiscal en cap Joan Boné portarà a judici sis dels set regidors de l’ajuntament de Vilaller, inclòs l’actual alcalde, Jaume Monsó (Esquerra Republicana) per un suposat delicte urbanístic en autoritzar la construcció de 36 habitatges a un terreny destinat a equipaments. Per a l’alcalde i l’exregidor d’obres, Manuel Roque, el ministeri públic demana una condemna d’un any i 10 mesos de presó.
A Madrid, el jutge instructor del cas Gürtel de suposada corrupció en l’entorn del Partit Popular, ha cridat com a imputats dos empresaris i l’exregidor de l’ajuntament de la capital espanyola, Alberto López Viejo, per suposada adjudicació irregular de la gestió del servei de neteja de la ciutat a l’empresa Sudi, S. A., el president de la qual hauria pagat una “comissió” al principal imputat en la trama, Francisco Correa.