Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Noticies

◄ Mostrant de 13561 a 13580 ►

Arriba a la Seu una exposició itinerant per conscienciar sobre la seguretat viària

| 01/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 53 | 0 comentaris |

(9 vots) |

La mostra, que es transporta en un tràiler, es podrà visitar a la plaça dels Oms.
La iniciativa té com a lema A Catalunya reduïm accidents cada dia. Tu ho fas possible, i pretén fer arribar el missatge que el paper del conductor és fonamental per evitar sinistres, ja que la majoria de topades i sortides de via tenen com a element determinant el factor humà.
La mostra s’ubica a l’interior d’un tràiler, d’uns 70 metres quadrats, on de manera molt didàctica s’ensenyen gràfics sobre l’evolució de la sinistralitat. També hi ha jocs de preguntes i respostes sobre seguretat viària i s’hi pot veure un vídeo amb l’aportació de ferits, familiars de víctimes i policies.
Les xifres de reducció d’accidents de trànsit a Catalunya se situen per damunt de la previsió de la Unió Europea. El nombre de víctimes mortals ha disminuït el 62% des del 2000, un percentatge més alt del que s’havia marcat com a objectiu, que era del 50%. Tot i així, l’SCT insisteix que “encara queda molta feina per fer”.
Les visites a l’exposició tindran una durada màxima de 20 minuts. La capacitat per a cada grup serà de 25-30 persones. A l’interior del camió hi haurà un circuit estructurat amb espais diferenciats per a totes les activitats i eixos de la campanya. S’inclouen gràfics sobre l’evolució de la sinistralitat a la xarxa viària en relació amb els factors principals de l’accidentalitat com són la velocitat, l’alcohol i els sistemes de seguretat passiva. Així mateix, s’hi podrà veure una exposició fotogràfica sobre el canvi d’actitud en relació amb el trànsit.

Controlat el foc de Tarragona i tall de la C-13 per un altre a Camarasa

| 01/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 54 | 0 comentaris |

(13 vots) |

Poc més d’un centenar d’hectàrees de bosc van resultar cremades, i encara es mantenia un reforç de personal i un helicòpter, per si revifaven les flames.
El foc, iniciat en una fleca de Camarasa (la Noguera), va obligar a tallar totalment al trànsit 20 quilòmetres de la carretera comarcal C-13, i a desviar el trànsit per la C-12 bona part del dia.
A Portugal, efectius de Protecció Civil lluitaven contra cinc incendis forestals, que es mantenien actius als districtes de Castelo Branco, Braga, Vula Real, Viseu i Porto. El que concentrava més efectius era el de la localitat de Covilha (Castelo Branco), amb 192 professionals, 52 vehicles i 11 unitats aèries.
A França, les autoritats investiguen si el foc a la Clape, el “pulmó verd” de la ciutat de Narbona, va ser provocat deliberadament, com sospiten veïns de la ciutat. El sinistre es va donar per extingit divendres i, segons La Dépêche, un bomber va resultar ferit a l’ull i va haver de ser hospitalitzat.

Rússia i Califòrnia
La plaga més estesa de focs forestals continuava patint-la Rússia, on s’havien declarat prop de 800 incendis en les darreres 24 hores, gairebé la meitat continuaven actius i uns 200 amenaçaven la regió de Moscou. La superfície calcinada superava els 400.000 quilòmetres quadrats, una extensió equivalent a la del conjunt d’Espanya. Prop d’una trentena de persones havien mort, i poblacions senceres havien quedat totalment arrasades. Un portaveu del ministeri per a les Situacions d’Emergència assegurava que, tanmateix, la situació estava controlada amb la participació de més de 238.000 persones en la lluita contra les flames, la majoria de l’exèrcit, amb 25.000 vehicles i 16 avions. El president Medvédev i el primer ministre Putin van anunciar ajuts immediats als damnificats, i nous habitatges per als ocupants de les més de 1.273 cases destruïdes pel foc.
Al comtat de Los Angeles, un sinistre forestal havia arrasat fins a última hora d’ahir més de 4.000 hectàrees, i el governador Schwarzenegger anunciava que s’havien desallotjat 300 cases i 2.000 immobles més estaven amenaçats. Avions 747, amb una capacitat de 70.000 litres per viatge, descarregaven sobre les flames que s’apropaven a les línies elèctriques que subministren a tot el sud de Califòrnia.

AIGUATS CATASTRÒFICS AL PAKISTAN I L'AFGANISTAN

Més de 800 cadàvers han estat recuperats i milers de persones es donen per desaparegudes al Pakistan, a conseqüència de les “pitjors inundacions de la història” al país, després de quatre dies d’intenses pluges monzòniques. Al veí Afganistan es van produir també desenes de víctimes mortals pels aiguats, amb un mínim de 64, segons el balanç oficial que feia públic ahir al vespre Asadullah Ebadi, portaveu del centre de catàstrofes del govern del país. A la província pakistanesa de Khiber Pakhtunkhwa, un portaveu de l’autoritat de gestió de desastres, Yasir Hayat, explicava que gairebé un milió de persones es van veure afectades pels aiguats, que van provocar el desbordament dels rius Kabul i Swat, i van arrossegar la gran majoria dels ponts de la zona. L’exèrcit treballa per rescatar els supervivents amb 150 vaixells i 390 helicòpters, i n’ha aconseguit recuperar uns 15.000. A l’Afganistan s’havien rescatat dos milers de supervivents amb el suport de les forces militars internacionals (ISAF).

Els comuns de la capital i Escaldes comencen a treballar unitàriament

| 01/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 48 | 0 comentaris |

(9 vots) |

Les dues administracions parroquials han començat aquest treball unitari i han decidit comprar de manera conjunta el carburant per als edificis públics dels dos comuns. És un fet remarcable perquè es tracta de la primera compra que fan conjuntament i els responsables polítics de les dues corporacions asseguren que es tracta de l’inici, que més endavant serà habitual veure com es realitzen altres compres de forma unitària i fins i tot com es mancomunen serveis. Ja fa mesos que hi ha bona sintonia entre els cònsols de les dues parròquies en aquest sentit i asseguren que aquest és un viatge de llarga durada.
Encara no se sap quants diners es destinaran a la compra de carburant. Tot just s’ha convocat el concurs públic nacional i d’aquí a un mes, aproximadament, se sabrà quines propostes hi haurà sobre la taula. També és difícil calcular quant s’estalviaran els dos comuns, però asseguren que tot estalvi és bo tenint en compte la situació financera per la qual passen. “És complicat dir l’estalvi que suposa respecte a l’any passat, per exemple, perquè el preu del carburant fluctua molt i el que costa ara no té res a veure amb el que valia fa un any. Però és segur que si fem la compra de manera conjunta i el volum a comprar és més gran, el preu per litre serà més barat. I és que l’empresari que ens el vengui ens considerarà un client molt més important”, comenta el cònsol menor de la capital, Josep Vila. El màxim responsable de la corporació d’Escaldes, Antoni Martí, considera que aquest treball conjunt esdevindrà habitual.

La feina dels departaments
En aquest moment és difícil dir quina serà la pròxima compra que faran els dos comuns de manera unitària, però no es tardarà a veure un fet similar, asseguren des de les dues administracions. “En aquests moments diverses àrees ja estan estudiant què es pot comprar entre els dos comuns”, comenta Martí. Per la seva banda, Vila apunta que sobretot s’està treballant en aquesta direcció a l’hora d’adquirir material que es compra en grans quantitats per veure si d’aquesta manera, com que es compren moltes més unitats, el preu surt més barat. Per aquest motiu, assenyala que “s’adquirirà paper o productes de neteja”.
Una de les qüestions que hi ha sobre la taula és la de mancomunar el servei de grues. “No té sentit que una de nostra no pugui travessar el carrer de la Unió”, indica el cònsol menor d’Andorra la Vella, i hi afegeix que quan s’unifiqui el servei “hi haurà estalvis importants a l’hora de comprar-ne, ja que s’ha de tenir en compte que són costoses, i també quan s’hagin de fer reparacions”. Els dos comuns parlen de la necessitat que la bona sintonia es conservi els mandats vinents.

El diner, a judici

| 01/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 62 | 0 comentaris |

(15 vots) |

Ben iguals tots. Llàstima gran que moltes vegades la nostra saviesa popular acumulada ens serveixi, només, per a mal dissimular l’enveja que teníem d’aquells que sí que són rics quan encara no són al cementiri, per bé que moltes vegades no en siguin tant com es creuen o creiem. Però l’ús poc net que puguem fer de la dita popular no li resta pas ni la veritat ni el seny, ni l’agudesa.
Jesús deia als seus amics que no es pot servir Déu i els diners. I és perquè els diners tenen una força i un atractiu tan grans que fàcilment et fan doblegar el genoll o l’espinada, com a signe d’adoració i de submissió a l’absolut. Quan parlem sense gaire cura, potser sense hipocresia, se’ns escapen paraules com aquestes que tan poc ens abelleixen: “El diner ho pot tot”, “tot es pot comprar”, “obre totes les portes”, “si tens ets i si no tens no ets res”... I les paraules que diem, amb el seu esperit, informen moltes actituds nostres, que moltes vegades deixen veure, fins i tot en el nostre subconscient, l’altar en què hi tenim entronitzat el diner, com el nostre déu major. Qui no s’ha avergonyit més d’una vegada d’haver-se tret la gorra, reverent, davant l’estupidesa o la impertinència, només perquè ens venien abillades amb el mantell absolut de molts diners? Més ric, més barretada, no? Però això mateix hem acceptat amb massa normalitat que algun pobre s’emborratxa i algun ric només es mareja en una mateixa nit de disbauxa.
La idolatria és ofensa a Déu, l’únic absolut, i malesa per a tots. El Profeta reptava el poble perquè deixava d’adorar el Déu que és font d’aigua viva, per capbussar-se en una cisterna esquerdada. En el pecat mateix ja hi ha massa penitència. A l’altar del Baal-diner, d’esquena a Déu, s’hi sacrifica la pau, la salut, la família, la dignitat, la paraula, el país, la consciència... De què ens ha servit la història, que hauria d’haver estat la mestra de la nostra vida? Hem vist rius de sang i mars de patiment sublimats per ideals altíssims, ens deien, i hem hagut de veure que la sang i el patiment dels innocents no redimien ni els pecats d’aquells que feien els discursos atiant els focs de les guerres més santes. Una guerra d’altíssimes idees ha resultat ser una guerra de mercats. És l’experiència repetida de les grans guerres i de les petites guerres nostres de cada dia.
Jesús sabia que el diner és el cau on nien els escurçons de més mortal verí. Per això, als seus amics i a nosaltres, perquè ens vol bé, ens agafa pel ganyot amb un argument ad hominem i, per si no hem entès arguments més fins, ens explica la paràbola d’aquell ric que havia acumulat molta riquesa, ampliant graners i comptes milionaris, per dir-se, en el neguit i l’afany d’amuntegar més encara: amuntegaré una mica més i em dedicaré a gaudir-ho. En aquell moment precís, se sentí la veu de Déu que li deia: “Neci! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida”. La dita popular li hauria donat amb saviesa el magre consol de fer-li saber que, a l’endemà, ell seria el més ric del cementiri i els seus fills serien només com ell sap que són, encara que més ben folrats per dissimular-ho.

Si has begut, no condueixis...

| 01/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 50 | 0 comentaris |

(15 vots) |

Les meves paraules són sols i només paraules d’amor envers el nostre jovent que és el nostre futur –i el nostre avui!– a la parròquia! La vida dels joves val massa perquè ens l’arrabassi l’excés d’alcohol. La Trinca que no cantaven cançons de missa, ho denunciaven en els meus anys joves: “Si has begut, no condueixis. No et juguis el clatell. Més d’un fent bestieses hi ha deixat la pell.” Corregir amb el diccionari a la mà un text “pregària per pregó, ban, o proclama a favor de l’alcohol” no vol dir enfadar-me. Per una imprecisió lingüística, no es mor ningú a la carretera ni a la Valira. Però sí que una persona pot morir per “barrejar gasolina i alcohol” per la qual mescla “la dona ja s’emprova un vestit negre per al teu dol”, com resa la cançó trincaire.
Predico contra l’abús de l’alcohol el diumenge de la festa major, dia 18 de juliol. L’endemà dilluns, 19 de juliol, el nostre ministre d’Interior i Treball, Víctor Naudí, confessa a la periodista Cinta Audí del Diari d’Andorra: “Asseguro que un dels objectius en què s’esmerçarà més el ministeri és el de la lluita contra el tràfic d’estupefaents. El control de toxicitat es posarà en marxa a la tardor.” Deixo ben clar que, en preparar la meva prèdica, ignorava les declaracions del nostre ministre d’Interior: “Pensem repetir la campanya adreçada als joves en què regalem un alcoholímetre i un prospecte, perquè creiem que va donar bons resultats. De vegades pot fer la sensació que som excessius, però interessa rebaixar la sinistralitat derivada de l’alcoholèmia, d’una banda, i que el consum d’alcohol entre els joves sigui el menor possible, de l’altra.” El problema del ministeri rau que per a molts joves “els controls, la policia, la por” no són res més que palla al foc per a un desafiament i burla a l’autoritat. André de Pezenas, turista a Soldeu, se’m desfoga contant-me les paraules del seu fill: “Moi, je dis qu’il n’y a que le plaisir qui compte! A bas la morale! (Afirmo que sols compta per a mi el plaer. A fora la moral!).” Trobo l’eslògan més greu que aquell ni Dieu ni maître del meu maig del 68.
Divendres, 16 de juliol, als titulars de les portades dels diaris catalans es denuncia “l’augment d’adolescents beguts”. La desgraciada nova em qüestiona: de què fugen aquests nois i noies que s’emborratxen als 14 anys, segons l’estudi sociològic d’aquest cap de setmana? Fa anys que em pregunto de què fugen els joves que s’han familiaritzat amb la droga? Cap a on va aquesta joventut a una velocitat que trenca radars i que ni Déu pot atrapar? Gràcies al senyor batlle que ha empresonat un amic, aquest llegeix la Bíblia. “Esgotat de tant córrer a la recerca de la felicitat, ara, aturat a la cel·la de la presó he trobat Déu”, em confia.
Qui té la culpa de la manera de ser del nostre jovent? El terapeuta familiar d’esquerres i agnòstic Jorge Barudy afirma: “En tenen la culpa els pares que han fet dels desigs i capricis dels fills, els seus drets humans.” “En tenen la culpa les autoritats que, amb l’afany de ser simpàtics i guanyar-se els vots dels joves, han fomentat tenir-ho tot.” Em fa pena que avui es conreï ser diferents dels padrins d’aquella “Andorra, lliure i creient onze segles”. Continua dient el neuropsiquiatre Jorge Barudy: “El resultat és el que veiem en el nostre entorn, nens, adolescents, joves molt egocèntrics que, en general, no respecten l’autoritat.” Em pregunto de nou, no en tindrà una bona part de culpa la meva Església que s’ha envellit per la senzilla raó d’haver negat l’esperança als joves? Afirmava el filòsof Miguel de Unamuno: “De sueños vive el hombre, de sueños sobrevive.”
El meu Mestre, a la casa de colònies de Betània, confia a Maria, noia jove de no gaire bona fama, i amb ella a tots els nois i noies de la història de la humanitat: “Només hi ha una cosa important”. Us avanço que no és l’alcohol, aquesta cosa important. És estimar amb un amor que és més que donar sense esperar res a canvi; que és més que donar i rebre. L’única cosa important de la vida és l’estimar del voler rebre. Si demano un consell al pare i a la mare, els demostro que els estimo. Si dic a la nostra farmacèutica que ens assessori en la farmaciola d’AINA, li confiem que la necessitem, és a dir, que l’estimem. No acceptaré mai de la vida un noi o una noia com a monitor d’AINA que no vulgui aprendre. L’autèntica estimació s’inicia amb “l’escolta”.
Visito el meu company a la presó. Li porto l’estampa de la meva Confident. Li prego que cada vespre resi les pregàries que hi vaig escriure: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar. Meritxell, Mare de Déu, ensenyeu-nos a estimar.” Ella em somriu: “Recorda que vaig obligar el meu Fill a convertir l’aigua en vi.” He comprès. La meva germana em fa present que “un vas de vi a cada àpat, ho recomanen tots els metges”. I si el vi és bo com el de Canà de Galilea, “no sols és saludable sinó que alegra el cor”, paraula del salmista de l’Antic Testament.

Liderar o inspirar?

| 01/08/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 54 | 0 comentaris |

(16 vots) |

Em semblà molt didàctic, ben escrit, i molt adient, no tan sols per als empresaris, sinó també per als polítics, i també per als de casa nostra, certament. Els de la nostra Andorra.
Ells es pregunten, i jo també (jo en l’àmbit polític i ciutadà) i en general, què significa ser un líder inspirador. Les seves preguntes i les seves conclusions, em permeto la llicència d’aplicar-les, a la política, a la ciutadania.
D’entrada, per a ser efectiu, cal l’autenticitat: no ser fals, ni aparentar ser allò que hom no és.
Després, fiabilitat, és a dir, guiar els seguidors, com a subjectes clars i explícits, i no despistar-los.
Després, també, respectar la cultura de la comunitat. També, ser optimista, però essent realista en els riscs, innombrables.
També, ser conscients. Ai!
I és clar, tenir sentit del que hom s’ha proposat, amb passió, però sense abusar del poder, ni intimidar en cap moment. També, escoltar i incloure els altres amb un estil suau. Essent respectuós i no manipulador. Cal dir que la manipulació sempre es nota, se sent, es constata..., a la curta o a la llarga.
I, finalment, sempre amb el lúcid suggeriment que vol dir que és més important el suggerir que l’exigir. I, sobretot, no ofegar nous líders, per conservar, malgrat tot, matant si convé, els que poden ser millors líders que un mateix...
No es tracta de receptes. Ser un bon i esplèndid líder és més senzill si comprenem el fons de les qüestions.
I ben entès, no hi ha receptes que valguin. Cap tipus de receptes, però principis, sí!
I, és clar, duríssim el que diuen: “si el seguidor no és en realitat un esclau, tard o d’hora deixarà de seguir i abandonarà l’organització”.
Penso que això succeeix, també a Andorra, en el si dels partits polítics, o de qualsevol organització cívica. I, cada dia ho veig més, tant pel que es refereix als que manen aparentment, com per als qui volen manar, també aparentment... Ai!
Jo m’inclino, sempre amb un sentit comunitari de la vida, més aviat per inspirar que per liderar. Aquest darrer verb és més dictatorial. Menys comunitari, molt individualista. Inspirar és crear equips, més important que el propi líder. Somiatruites, jo? Potser sí! Però sempre han estat els inspiradors més importants que els falsos líders, i sense aquells, Andorra no seria res. M’explico? I parlo des de totes les cartes de la baralla. Però, també, cal dir que al nostre país hi ha cert nombre d’indiferents, que sempre es poden comprar. Oi? M’interessen els inspiradors, certament!

El suro dels taps d'ampolla del xampany més antic del món provindria de Juclar

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 56 | 0 comentaris |

(14 vots) |

A mitjans del mes juliol passat, un equip de submarinistes va trobar en perfecte estat 30 ampolles de xampany que datarien de finals del segle XVIII. Amb tota probabilitat es tracta del xampany Veuve Clicquot i que podria haver estat embotellat entre el 1772 i el 1785, cosa que el catalogaria com a xampany més antic del món.
Les cròniques de la jornada que es va fer pública la troballa expliquen que les ampolles van ser trobades en molt bon estat, però sense etiqueta, i havien estat fabricades a mà. El suro amb què es van fabricar les ampolles provenia d'Andorra, o almenys això dedueixen els experts ja que al damunt del tap hi figura el nom de Juclar, els llacs situats a la parròquia de Canillo.
Les ampolles van ser trobades quan un equip de submarinistes estava explorant un vaixell enfonsat al mar Bàltic a mig camí entre les costes sueques i finlandeses. Els bussejadors el van tastar i van explicar que "tenia un sabor molt dolç, amb gust de roure i una olor molt forta a tabac'" i el van qualificar de "fantàstic", segons el bussejador suec Christian Ekstrom.

El Barça anuncia que l’Arsenal li ha comunicat que no ven Cesc

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 62 | 0 comentaris |

(19 vots) |

El vicepresident esportiu del Barça, Josep Maria Bartomeu, va explicar ahir durant la presentació d’Andoni Zubizarreta com a nou secretrari tècnic que “no donem res pes perdut. L’Arsenal ens va dir que no el volien vendre i que serien inflexibles. Aquesta és la posició d’avui, no sé què passarà demà. Hem de respectar la seva posició”. El dirigent blaugrana hi va afegir que “tots volem que Cesc vingui a jugar al Barça, però arribats a aquest punt, més esforços no podem fer”. I va indicar que si hi ha la possibilitat de negociar, anirien “sense llançar la casa per la finestra. Tenim diners suficients per fitxar jugadors que ens facin falta, no aceptarem xifres astronòmiques, sinó quantitats que siguin correctes”. També va explicar que “no hi havia res” sobre una negociació de l’anterior junta.
Per la seva part, Arsène Wenger va reiterar ahir a la tarda que “Cesc és un jugador molt important per nosaltres. És el nostre capità i hem treballar molt perquè sigui el nostre futur. Per això, sempre som inflexibles a l’hora de deixar-lo marxar”, i va remarcar que el jugador no deixarà l’equip londinenc aquest estiu.
Respecte del màxim rival del Barça a la lliga espanyola, el Reial Madrid, ahir a la tarda va confirmar que Sami Khedira, que fins ara jugava a l’Stuttgart alemany, ha fitxat pel club blanc per cinc anys i que signarà quan passi el reconeixement mèdic.
D’altra banda, l’escàndol que hi va haver a la selecció francesa al Mundial de Sud-àfrica és notícia als tribunals. El davanter Nicolas Anelka va manifestar que havia posat una denúncia contra el diari L’Équipe per dir que havia insultat el seleccionador, Raymond Domenech, i ara el mitjà francès ha anunciar que citarà els diferents testimonis de l’escena a les audiències en el jutjat la tardor vinent.

Les seleccions andorranes lluitaran pel tercer lloc

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 63 | 0 comentaris |

(15 vots) |

Ahir les dues van caure derrotades a les semifinals. L’equip femení va perdre en un emocionant partit contra Mònaco per un ajustat 36 a 37. El partit va començar amb domini de les andorranes, que a falta d’un minut i mig per al final del primer quart guanyaven per 10 a 1. L’avantatge es va mantenir fins al descans, al qual es va arribar amb un 21 a 20. La igualtat va continuar, tot i que les de Manel Sánchez eren les que estaven més estona per davant. El partit es va decantar amb un tir lliure anotat a sis segons del final. Ara les andorranes buscaran el tercer lloc contra Xipre –un combinat al qual ja han guanyat– a les 11.45 hores al Poliesportiu d’Andorra. La final serà entre Escòcia i Mònaco (16.15).
El duel en la categoria masculina va ser més descompensat. Xipre, que ha demostrat ser l’equip més fort del torneig, va superar Andorra per 87 a 45. Els insulars van estar per davant en tot moment en el marcador, i l’únic instant en què els del Principat es van apropar bastant va ser amb un 21 a 17 en el segon quart. Després el matx es va trencar per a Xipre. Els de Xavi Mujal jugaran avui contra San Marino, a les 14 hores, i la final entre Escòcia i Xipre serà a les 18.30. Amb aquest partit es tancarà tota una setmana de competició.

Rapers a Andorra

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 77 | 0 comentaris |

(11 vots) |

La primera maqueta que van enregistrar, El país de las maravillas, fa referència irònica al Principat. Despotriquen, principalment, de la policia, els polítics i el sector financer. Triplefecto es presenta avui a les 23.30 hores al Cau d’Arinsal i divendres que ve a Andorra la Vella en el marc de la festa major.
En Borja Sánchez, de 20 anys i portaveu de la formació, explica que es va interessar pel rap gradualment, primer escoltant artistes que li agradaven, fins a fer el salt a la composició dels seus propis temes. Havia practicat el bibox, el break dance o el grafit, tot allò que envolta la cultura del rap, eminentment urbana i d’arrel negra. “Va arribar un moment que vam voler fer els nostres propis raps i no escoltar els dels altres”, assegura Sánchez. Ara estudia a Barcelona i col·labora en alguns projectes, encara que a la capital catalana tampoc el gènere hi està molt estès, afirma.
Avui posaran de manifest la voluntat d’aportar coses noves a la música. “Estem buscant fer mes coses, a partir de ritmes nous i no el simple i característic estil de rap”, apunta Sánchez, pioner del gènere al país. “De rap no n’hi havia gens a Andorra, el que he escoltat aquí són els que han començat amb mi o aquells amb qui jo he començat”. Amb tot, sí que sorgeixen oportunitats per actuar. “Aquí és més fàcil, hem actuat a la Festa de la Joventut i tres vegades al Testarrock.” A més de Borja Sánchez, àlies Jordan, el grup el formen Javier Carabantes (Lokra) i Damià Verdú (DJ Woof). Hi col·labora Èric Martín, del grup Jamed.

L’índex d’atur passa del 20 per cent a Espanya i s’estanca a Catalunya

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 91 | 0 comentaris |

(17 vots) |

En xifres absolutes, els desocupats eren 32.800 més que a la fi del trimestre anterior, tot i que s’havien creat 82.700 llocs de treball, i el nombre total d’afectats per l’atur se situava en més de 4,6 milions.
A França, la taxa va augmentar d’una dècima al juny respecte del maig, i va passar del 9,9 al 10 per cent, que és la mitjana al conjunt dels països de la zona euro, gairebé la meitat exactament de l’espanyola, que està compensada per la davallada de desocupats a Alemanya, en set dècimes, fins al 7 per cent.
Al conjunt de la Unió Europea també es va mantenir invariable, en el 9,6 per cent, segons les dades que ahir va fer públiques a Brussel·les l’oficina d’estadística Eurostat, que xifra el total d’aturats en 23,06 milions.
Juntament amb Alemanya, la desocupació va baixar també a Àustria, que marca el mínim de desocupats amb el 3,9 per cent, i a Malta, del 7,2 al 7 per cent.
Els índexs més baixos corresponen a l’esmentada Àustria, Holanda (4,4 per cent) i Luxemburg (5,3). A més d’Espanya, els índexs més elevats eren els de Letònia (també amb el 20 per cent) i Estònia (19).

Zapatero promet canvis
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va comparèixer ahir davant la premsa després del consell de ministres per fer balanç de l’evolució econòmica durant el primer semestre de l’any, i la va qualificar com a “inassumible”, tot i matisar que s’ha creat ocupació nova, i anunciar que, després de la reforma laboral, hi haurà aviat altres canvis polítics, amb atenció preferent a la reinserció al mercat laboral dels desocupats.
De la seva banda, el secretari d’Estat d’Economia, José Manuel Campa, va assegurar que l’executiu manté la previsió que la taxa d’atur torni a baixar del 20 per cent a final d’any, i se situï al 19,6.
Zapatero va anunciar que defensarà “on calgui” la reforma laboral aprovada inicialment en comissió al Congrés dels Diputats, i va assegurar que la nova normativa “evitarà acomiadaments.
També va afirmar que el conjunt de l’economia segueix el bon camí i “només cal complir, complir i complir amb les reformes”, tot i les crítiques frontals del conjunt de partits de l’oposició i dels sindicats.

EL DÈFICIT FRANCES SUPERIOR AL 3% EL 2013

El dèficit de França es mantindrà el 2013 per sobre del límit del 3% del PIB autoritzat per la Unió Europea, tot i que el govern gal va assegurar que mantindrà, costi el que costi, la promesa de conduir el dèficit públic des del 8% del PIB d’aquest any, un rècord, fins al 3% el 2013.
Així es desprèn de l’informe del Fons Monetari Internacional (FMI), publicat en el marc de les consultes anuals de l’organització, que conclou que el dèficit de França refluiria bé, fins al 6,1% del PIB, l’any que ve, gràcies a les mesures d’austeritat anunciades per l’Elisi. Per contra, però, es reduirà lentament més endavant, i s’establiria al 3,9% del PIB a final del 2013 i al 3,2% al 2014.
D’altra banda, l’FMI va alertar de “greus” desafiaments econòmics a Espanya, i va considerar “decisiu” actuar amb rapidesa en les reformes, al mateix temps que va qualificar de “potencialment optimistes” les projeccions macroeconòmiques de l’executiu de Zapatero. L’ens també opina que Espanya té un mercat d’ocupació disfuncional, un gran dèficit fiscal i un alt endeutament públic i privat.

El telecadira de les Portelles se’n va als Andes

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 73 | 0 comentaris |

(14 vots) |

De fet, ja fa setmanes que els tècnics de l’empresa Teleski estan treballant en el desmuntatge del giny –el primer que va tenir el domini–, una operació que podria estar enllestida a final d’agost. La cònsol menor ordinenca, Consol Naudí, xifra entre 30.000 i 40.000 euros el benefici net de l’operació per a la corporació, ja que, tot i que la transacció es va tancar per 110.000, s’ha de tenir en compte el cost del desmantellament.
D’aquesta forma, el comú, que ja havia intentat col·locar el giny en una primera subhasta, aconsegueix l’objectiu de treure un profit econòmic per a una instal·lació que, de cara a l’estació d’Arcalís, generava més problemes que no pas beneficis. De fet, ja durant la temporada d’hivern passada, el telecadira no va funcionar perquè “el seu manteniment generava un cost enorme”. A més, es guanyarà pel que fa al paisatge, ja que “tenir unes pilones sense ús malmet molt ràpidament el medi”.
Els treballs de desmuntatge van iniciar-se a mitjan juny. Fins al moment, ja s’han tret els elements de seguretat i els operaris continuaran les setmanes vinents per fases retirant les cadires, el cable, les pilones i, finalment, la maquinària motriu. Tot el material que ja s’ha desmuntat s’està emmagatzemant a l’aparcament d’Arcalís.
Un cop hagi finalitzat tot el procés, el telecadira desmuntat es traslladarà en contenidors especials i en un vaixell cap al país andí. Es preveu iniciar el muntatge a l’estació de la Parva durant la tardor, coincidint amb l’estiu austral. D’aquesta forma, el giny andorrà estaria operatiu per a l’hivern xilè de l’any vinent. L’empresa que gestiona aquest domini esquiable també s’emportarà el remuntador dels Orris.

Restauració d’Arcalís
D’altra banda, la corporació ordinenca també estudia la possibilitat de donar en concessió a una empresa externa el servei de restauració de l’estació d’Arcalís. En aquest sentit, la cònsol menor de la parròquia va mostrar-se prudent a l’hora d’avançar quina pot ser la decisió final que es prengui. El que sí que té clar Naudí és que la determinació final s’hauria de prendre al més aviat possible.

La “satisfacció plena” de Sarkozy

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 72 | 0 comentaris |

(15 vots) |

Així ho va confirmar ahir el màxim responsable dels serveis del cap d’Estat, Pascal Escande. “La visita ha estat molt positiva”, va assegurar l’assessor al Principat de Sarkozy, que va afirmar que el mandatari va estar “molt content” d’haver pogut complir el seu compromís i “molt satisfet de la jornada, perquè tot va anar bé”. Escande va explicar que encara que no hi ha res impossible, i malgrat que li hagués pogut agradar tornar, difícilment Sarkozy podrà fer-ho durant la resta del mandat. Les eleccions presidencials es preveuen per al 2012. Per al representant dels serveis del Copríncep francès, el missatge principal és que el Principat té “el suport de França” per dur a terme l’acostament amb Europa, però “la feina l’han de fer els andorrans”.
El programa que s’havia marcat el Copríncep francès es va complir gairebé fil per randa. Fins i tot els vint minuts de retard que duia l’helicòpter militar que va traslladar Sarkozy al Principat “es van compensar”. Especialment, va assegurar ahir Escande, pel fet que el mandatari francès no va descansar tota l’estona que s’havia previst que ho fes a l’hotel on el Copríncep va convidar a un dinar oficial un centenar de persones. Allí no hi va haver discursos. No estava pas previst. “Es tractava de compartir una estona amb les autoritats andorranes”, va explicar Escande. També va ser una mica més curta la trobada amb el copríncep episcopal, Joan Enric Vives, amb el qual “va coincidir molt”.

La Mitra
El cap d’Estat bisbe ja havia expressat dijous mateix, a través d’un comunicat, la seva satisfacció pel desenvolupament de la trobada a Casa de la Vall i la cordialitat amb què va succeir. Tots dos mandataris haurien coincidit que han de ser el Consell General i el Govern els que han de mostrar una clara voluntat de transparència i d’obertura vers la comunitat internacional. Sense dubtes. Sense embuts.

AMPLI SEGUIMENT DE LA PREMSA GAL·LA

La primera visita de Sarkozy al país en qualitat de copríncep ha tingut un important ressò mediàtic en la premsa internacional, especialment en els mitjans francesos. Cal recordar que una quarantena de periodistes gals van desplaçar-se dijous fins al Principat per seguir l’esdeveniment. La breu però intensa estada de Sarkozy no ha estat eclipsada per altres fets que han situat el líder francès al centre de l’actualitat, com la polèmica que ha iniciat sobre la immigració o l’incident protagonitzat fa pocs dies amb uns fotògrafs.

La Vanguardia
El rotatiu baceloní ha publicat un ampli resum de l’estada de Sarkozy, tant a la versió impresa del mitjà com a la digital. És destacable que la crònica d’aquest diari retallava fins a només mitja hora la visita del Copríncep, tot i que realment va estar prop de tres hores. És especialment destacable que l’article del director de La Vanguardia, José Antich, es dedica a aquest tema. Potser no sorprèn tant si es recorda que és natural de la Seu d’Urgell i que segueix l’actualitat andorrana.

ABC
El diari espanyol ha ofert un ampli resum dels actes de dijous, i fins i tot fa esment a la “plantada” que van protagonitzar els cònsols d’Ordino. També explica alguns detalls del discurs del polític francès. Cal ressaltar que ni El País ni El Mundo han cobert l’esdeveniment a través de l’edició digital.

L’Indépendant
El mitjà responsable de cobrir el sud de França posa en relleu que els termes “frau fiscal” i “opacitat” no eren en principi al discurs oficial de Sarkozy, i que malgrat això els va acabar pronunciant. Així, recorda que l’ombra de la crisi dels paradisos fiscals va planar sobre l’acte en tot moment. Però L’Indépendant també destaca que la visita “no era de caràcter folklòric”, tal com el mateix Sarkozy va destacar en més d’una ocasió durant les intervencions. Així, el rotatiu no menysté de cap manera la importància institucional de la visita.

Le Figaro
Es tracta d’un dels pocs rotatius que han destacat la “irritació” que va manifestar el síndic general, Josep Dallerès, per les amenaces d’abdicació que el Copríncep francès havia formulat l’any 2009, si Andorra no abandonava la llista de jurisdiccions fiscalment no cooperatives. Malgrat tot, també posa en relleu l’aprovació i la felicitació que Sarkozy va expressar, perquè entenia que el país ja ha “fet els deures”. A banda, dedica una peça informativa a difondre les característiques més importants del Principat.

Libération
Es tracta sens dubte d’una de les cròniques més radicals que s’han efectuat de l’estada de Sarkozy al país del qual és cap d’Estat, amb constants al·lusions a la condició d’Andorra d’exparadís fiscal. El rotatiu, reconegut per la forta oposició a Sarkozy, aprofita la visita per redactar un article on s’assegura que la transparència fiscal d’Andorra no ha millorat gens, malgrat el que va dir el Copríncep. A més, afirma que encara es practica el turisme fiscal al Principat i que, malgrat tot, Sarkozy s’hi mostra complagut.

A l’amic Josep Serra Prats

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 67 | 0 comentaris |

(12 vots) |

Precisament la seva implicació total en la creació de l’estació d’esquí d’Arinsal el va fer deixar el Moto Club d’Andorra, del qual n’era president fundador.
Vaig tenir la sort de fer de secretari del Moto Club fins que ell ho va deixar. Tos dos anàvem en moto de trial, ell Bultaco, jo Montesa, i un dia em va dir que l’acompanyés amb el seu fill Jordi a Arinsal. Vam pujar pel camí vell fins a Comallempla (nosaltres patint, el Jordi “amb una mà al clatell”, com ara diem els de moto neu) i, arribats a dalt, al costat d’una glacera que hi havia a la font, em va dir que s’havia quedat la concessió d’Arinsal. Era el mes de desembre del 1972 i encara no havia nevat. Després va fer el que va fer per la Massana i per Arinsal. Molts en van treure un gran profit, sense fer res, perquè el valor d’Arinsal va pujar de cop i es va mantenir. Ell va seguir treballant, invertint i enterrant salut i diners a les obres i a la gestió.
Aquell Moto Club, que va haver de deixar per implicar-se amb tota la seva família en la gran obra d’Arinsal, l’havia fundat amb els amics Antoni Crespo, Martí Martínez, Ladislau Soler, Josep Alsina, Lluís Muñoz, Amadeu Codina i uns quants més per fer trial, estripades contra rellotge i algun motocròs. Al cap de pocs anys el Michel Brard, ànima de molts programes a Sud-Ràdio, ens va portar els del Mirepoix Moto Sport, poblet del Tarn, entre Tolosa i Albi. Aquella gent havia muntat una trobada de motos al Cap del Port i volien fer una concentració a Andorra. Era l’any 1971 i s’ha de recordar que aquell any es va matricular la primera Honda CB-750four a Andorra (la que ara és al Museu de la Moto d’Encamp). A Espanya hi havia moltes Derbi, Guzzi, Bultaco, Montesa, Ossa i Sanglas, alguna Laverda, poques BMW i cap moto japonesa…
Ens van parlar de fer venir cinc-centes o sis-centes motos un cap de setmana d’octubre. D’antuvi vam pensar que s’havien begut l’enteniment, però que si volien provar-ho no hi podíem perdre res. El Josep va acceptar que el Moto Club fes els tràmits legals. Érem una mena de prestadors de país i de club. A nosaltres ens van reservar de fer un motocròs que tenia assegurada la presència dels inscrits a la concentració.
La primera concentració de motos d’Andorra es va fer aquella tardor del 1971, quan els diumenges d’octubre i de novembre a Andorra hi venien ben pocs turistes compradors. No hi havia encara ni les botigues Molines a Escaldes: a aquell terreny es va fer la inscripció. Van ser més de vuit-cents inscrits! Tot va anar prou bé, fins i tot el motocròs a l’herba magnífica del Prat Gran, de Cal Nicolau d’Ordino.
Però vista la magnitud del fet, per a aquella Andorra en la qual hi havia tres o quatre botigues que venien motos quasi per encàrrec i algun accessori, el president, amb total suport de la seva junta, va decidir parlar amb els de Mirepoix i plantejar de fer-ho tot a mitges. Ens semblava una opció lògica i, fins i tot, generosa: hi posàvem el país, podíem assumir les conseqüències d’un fracàs possible, a causa del clima o de l’ordre públic, i ens semblava molt lògic de poder-hi decidir en tots els àmbits. I, naturalment, partir els beneficis.
Per discutir-ho ens en vam anar el Josep Serra i jo mateix a Perpinyà a trobar-nos amb els de Mirepoix (per aquells atzars de la vida recordo perfectament que, sent a Perpinyà, vam veure a la tele en blanc i negre el triomf del Paquito Fernández-Ochoa, a Saporo). Però la reunió no va anar tan bé. Els nostres interlocutors volien seguir remenant totes les cireres i deixar-nos a nosaltres com una mena de prestanoms. El Josep els va engegar a passeig, i els digué que si hi havia una altra concentració de motos a Andorra, la faria el nostre Moto Club i ningú més. Ells, amb una indissimulada fatxenderia, van dir que no ens en podríem sortir!
El president va encarar la decisió més difícil del jove Moto Club. I ho va fer com ell feia: pensant i consultant tots els qui havíem d’arremangar-nos i, després, decidint sense més retards ni dubtes (o potser més aviat dient el que ell faria, i convencent-nos a tots de la seva decisió).
El resultat fou el següent: 1972: 1.250 inscrits. 1973: més de 2.000. 1974: més de 2.500. 1975: més de 3.000. 1976: més de 4.000, i 1977: 5.000 inscrits i molts que no van poder-se inscriure. A més, la concentració portava milers de cotxes que venien a veure-la i que van acabar fent impossible la desfilada… Però, sobretot, el Josep va posar en marxa una implicació de gent que després, quan vaig assumir entre el 1973 i el 1977 la feina de president, tot era molt més fàcil. Només calia convocar tothom el dilluns de la darrera setmana a la Borda Mateu. Cada cap de servei ja sabia el que faria i la gent amb qui comptava. Per al president allò anava rodat. Els Ruano, Bergés, Alsina, Mas, Crespo, Rubinat, Brard, Massana, Martí, Castillo, Amat, Russo, Sala, Guillamet, Montserrat (de Sagim) i tants altres caps de colla es cuidaven de tot, sense demanar res a canvi.
Però no ho era tant de fàcil al començament, quan el Josep Serra podia ser president del Club, però no podia votar a les eleccions, perquè era un dels andorrans de primera generació. Sort per al nostre país que, malgrat aquella discriminació absurda, amb la seva vida i obra va poder demostrar que fou un gran andorrà.

Tres expedients per no tancar durant la visita de Sarkozy

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 64 | 0 comentaris |

(10 vots) |

Els dossiers oberts pels agents de l’ordre, en tots tres casos, es van deure a l’incompliment, per part d’alguns establiments, de l’obligatorietat de tancar entre les 11.00 i les 14.30 hores. Per la resta, i segons va exposar ahir el secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé, “el desenvolupament de la jornada i la valoració del funcionament del dispositiu programat són molt satisfactoris, ja que s’han assolit tots els objectius previstos sense enregistrar cap incident”.

Correos
Les actes aixecades pels agents de la policia seran analitzades dilluns, segons les fonts d’Interior consultades, que van assegurar que “s’ha de valorar quina gravetat van tenir les faltes comeses” i, a partir d’aquí, mirar si s’acaba instruint expedient sancionador obertament i, finalment, si se sanciona l’incompliment. Interior va explicar que fins que no hi hagi una decisió definitiva no es farà públic a qui afecten les actes. Però, segons ha pogut saber el Diari, el cas més exemplar seria el de l’oficina de Correos, a la zona de Prada Ramon, que va mantenir-se oberta gairebé una hora més del que estava permès. Inicialment, les insistències de la policia no van reeixir vist que el responsable del despatx hauria al·legat que tenia ordres de Madrid de mantenir el servei al públic, entenent que aquell espai es podia considerar territori espanyol i, per tant, no calia fer efectiu el decret govenamental. Finalment, i després d’aixecar el corresponent acte administratiu, es va tancar l’oficina.
Més enllà d’aquesta circumstància, que caldrà veure com evoluciona des del punt de vista administratiu, Bartolomé va afirmar que la planificació havia estat “excel·lent”, i que la policia va donar una imatge “ordenada, seriosa i de primer nivell”. El fet que el cap d’Estat, Nicolas Sarkozy, trenqués el protocol, no va agafar del tot desprevinguts els responsables de tot el muntatge. El contacte amb la població, segons el secretari d’Estat d’Interior, havia de ser “un dels objectius de la visita”. I, en conseqüència, ja s’havia previst que “en algun moment donat” hi hauria canvis en el protocol inicialment previst. El moment més complicat pel que fa a seguretat, segons Bartolomé, hauria estat quan Sarkozy, després dels discursos a la plaça del Poble, es va adreçar a saludar el quartet de corda de la Jonca que havia interpretat l’himne. Però no satisfet amb això, el president francès es va adreçar, tot decidit, cap al públic infantil que hi havia, a primera fila, en un dels laterals de la plaça. I va apartar, ell mateix, la tanca per poder contactar amb el públic. La policia de proximitat de Sarkozy va reestablir el cordó sense gaire més complicacions.

LA FACA ESPERA QUE LA VISITA PUGUI ATREURE GENT

La Federació d’Associacions de Comerciants (FACA) ha valorat de forma positiva la visita del Copríncep francès. El seu president, David Fraissinet, entén que la repercussió internacional de la breu estada de Sarkozy a Andorra pot suposar un important impuls per al comerç. I és que, malgrat que durant gairebé quatre hores les botigues van haver de tancar per obligació del Govern, aquest inconvenient s’ha vist recompensat per una important publicitat internacional.
“És clar que, en part, el fet de tancar ens ha afectat, però crec que el resultat és positiu”, va explicar ahir Fraissinet, que ho va argumentar indicant que “era una visita necessària i, a més, el ressò que està tenint tant a França com a altres països serà molt bo per a nosaltres perquè pot ajudar a atreure gent”. I és que, com va recordar el dirigent de la FACA, “s’ha parlat molt bé” del Principat.
De fet, l’empresari va voler agrair de forma especialment significativa al Copríncep francès la referència que, durant el discurs a la plaça del Poble, va fer al turisme. “S’ha donat molt bona imatge”, va assegurar el màxim responsable de la federació. A més, des de l’entitat es considera que les gairebé quatre hores de tancament tampoc no van tenir una repercussió gaire negativa pel que fa a la xifra de vendes finals de la jornada. “Hi ha molts clients que han sortit de la botiga, sí; però un cop obertes han tornat i han comprat”, va explicar Fraissinet.

Tres expedients per no tancar durant la visita de Nicolas Sarkozy

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 93 | 0 comentaris |

(13 vots) |

LA FACA ESPERA QUE LA VISITA PUGUI ATREURE GENT

L'escultura de Dalí ja llueix a la plaça de la rotonda

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 94 | 0 comentaris |

(11 vots) |

Segons el Govern, Sabater “va mostrar la voluntat de donar una escultura de Salvador Dalí” i va escollir Noblesse du temps, datada entre el 1977 i el 1984, realitzada en bronze, i d’unes mides de 4,90 metres d’alçada per 1,70 i 2,60 metres de fondària i llargada, amb un pes total de 1.400 quilos. La peça va passar a mans del comú d’Encamp en règim de cessió d’acord amb el contracte signat l’11 de juny del 1999 entre l’aleshores ministre de Cultura, Enric Pujal, i l’antic cònsol major Jordi Mas. Per una reorganització urbanística de l’emplaçament on estava ubicada es va decidir que el Govern recuperés la peça i la instal·lés en un altre indret.
La nova ubicació de l’escultura s’ha decidit després de les converses del Govern amb el comú de la capital i amb l’acord d’Enric Sabater. Una peça de la mateixa sèrie està ubicada en el marc del projecte Parc Place a l’avinguda Nankin, de gairebé vuit quilòmetres, de la ciutat de Shangai.
Algunes altres peces que tenen el mateix disseny han estat fetes sota el títol en anglès, The Nobility of Time, de les quals se’n poden trobar exposades en espais públics de Londres o Suïssa. L’obra de Salvador Dalí ha estat de les més falsificades en el món de l’art. L’autenticitat de les peces com la d’Andorra només es prova si prové d’una sèrie produïda amb el consentiment de l’artista.

UNA ANTIGA MASMORRA DEL SEGLE XVI SERÀ VISIBLE DES DEL CARRER DE DAVANT DEL COMÚ

Un reduït espai de dos metres quadrats de base i nou de profunditat, que hauria servit com a masmorra als segles XVI i XVII a la capital, serà visible a partir d’aquesta setmana a la plaça Príncep Benlloch (davant del comú). El comú de la capital ha decidit deixar-la a la vista posant-hi un vidre que permeti donar un cop d’ull a l’interior. S’hi instal·laran cadenes i grillets antics pertanyents a d’altres presons del Principat, provinents de la col·lecció privada de Casimir Arajol.
La cònsol major, Rosa Ferrer, va explicar ahir que s’ha fet una excavació arqueològica per si es feia alguna troballa, però “no hi ha absolutament res”. En la investigació sobre aquest espai hi ha participat també l’historiador Pere Canturri. La cònsol major va comentar que el que es vol amb aquesta iniciativa és “posar en valor la nostra història i els nostres orígens”. Els operaris del comú de la capital van treballar durant la jornada d’ahir en la instal·lació del vidre que permetrà veure la masmorra des del carrer.

Canillo, Ordino i Encamp són les prioritats d’Educació

| 31/07/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 83 | 0 comentaris |

(12 vots) |

La ministra Susanna Vela considera que qualsevol decisió sobre altres infraestructures, com ara les previstes a Sant Julià o Escaldes, han de quedar en espera dels nous estudis que s’han de fer sobre l’evolució de les necessitats escolars del país tenint en compte la conjuntura arran de la crisi econòmica.
La màxima responsable d’Educació valora de manera positiva poder disposar ja dels terrenys per a l’escola a Canillo, tot recordant que aquesta instal·lació és, ara per ara, la més urgent. “Per a l’any vinent, és prioritària”, afirma Vela, que justifica aquesta posició indicant que “és l’únic lloc on encara hi ha prefabricats i això no és acceptable”. A aquesta situació hi afegeix la inundació patida a l’actual centre de primària després del desbordament del riu Montaup.
De fet, la ministra es mostra encantada amb la parcel·la final –al costat del càmping Pla– cedida pel comú. “És un terreny molt maco i cèntric, com demanàvem, perquè els pares ho tinguin fàcil per portar els nens, i sense riscos naturals”, destaca. Fins i tot, assegura, creu que “hem guanyat” en relació amb la idea inicial de Sella, que “estava massa allunyat del poble”. Amb els terrenys ja disponibles, el proper pressupost comptarà amb una partida per al futur centre, que hauria d’estar enllestit de cara al curs 2014-2015. “Poden passar tres o quatre anys, però més enllà d’aquest termini no es pot anar”, assegura la ministra, que xifra “entre tretze i quinze milions” el cost del projecte tenint en compte “les particularitats del terreny i els inconvenients que es puguin trobar”.

Previsió per A Encamp i Ordino
Els comptes que presentarà el ministeri per al 2011 també inclouran partides per a les ampliacions dels centres de secundària d’Ordino i del de primària a Encamp. En el primer cas, Vela entén que “és necessari” perquè “tant la de primera ensenyança francesa com l’andorrana han crescut molt”. El pla passa per aprofitar els terrenys del costat, que ja són del Govern, i per tant “no hi ha d’haver cap problema”. A les instal·lacions d’Encamp, tot i el projecte futur d’un nou edifici, es vol aprofitar l’actual per ubicar “de forma permanent” la cuina centralitzada, que aquesta tardor estarà provisionalment als prefabricats d’Ordino.
El ministeri es troba ara en espera dels estudis de futur per definir noves actuacions, com les de Sant Julià o Santa Coloma –on diverses classes es traslladaran a la tardor a la capital per manca d’espai–. “La planificació que teníem es va fer amb dades econòmiques, de població, de creixement, que ara han canviat i no són vàlides”, explica la ministra, que considera necessari saber on anem “a cinc o deu anys vista”.

NETEJA DELS DANYS DEL MONTAUP

Tot i els danys patits pel desbordament del Montaup, l’escola de primària de Canillo estarà a punt per al nou curs. “Per sort, tot són tasques de neteja. No s’han fet malbé les cuines i només ha calgut reparar els vidres. Al setembre estarà perfectament”, indica Susanna Vela. La ministra entén que, després dels fets, “els pares puguin tenir una certa inquietud” però confia que “les obres que es facin al torrent ajudin que no es pugui repetir”. La titular d’Educació recorda que va ser el pont al costat del centre “el que va fer de tap”, i que ara “Ordenament està estudiant com s’ha de reconstruir la passarel·la per fer l’accés, que serà reservat per als docents”.