En el futur, però, es vol que Art Futura pugui celebrar una de les seves edicions a Andorra, que actuaria com a país amfitrió, explica Algora. De moment, però, la primera participació es limita a ser part dels indrets que durant els dies del festival projectaran el programa audiovisual de l’esdeveniment, on es dóna cita tot allò que es relaciona amb la cultura digital i les principals tendències en aquest terreny, ha explicat Algora, qui fa vint anys que està al capdavant del festival.
“Art Futura és un festival de cultura i creació digital i cobreix tot el que s’inscriu en aquest panorama, des de l’animació als videojocs”, comenta Algora. Després de 20 anys de festival, assegura que han vist passar “totes les etapes” en una evolució permanent de l’ús de la tecnologia digital en els processos creatius. “Quan vam començar, Internet –recorda Algora– encara era un instrument d’ús militar, va ser cap al 1993 que es va llançar el World Wide Web, des d’aleshores l’ús de la xarxa ha passat dels dos milions als més de mil milions d’usuaris actuals, el 28,7 per cent de la població mundial”.
La primera edició d’Art Futura a Andorra, els detalls de la qual encara s’han de donar a conèixer, se celebrarà probablement en diferents punts del Principat, de manera que les activitats es repartiran per parròquies. Segons Algora, Andorra vol passar el programa audiovisual d’Art Futura conicidint amb la celebració de l’esdeveniment a Buenos Aires, del 3 al 7 de novembre vinent. Les ciutats que s’integren a la xarxa en aquesta edició són, a més d’Andorra i Buenos Aires, Alacant, Barcelona, Gijón, Granada, Huarte-Pamplona, Madrid, Múrcia, Palma de Mallorca, Santiago de Xile, Segòvia, Tenerife, Valladolid, Vigo i Saragossa.
200 curts d’animació
A banda de les conferències, els debats i tallers, a Art Futura es projecten en cada edició uns 200 curtmetratges d’animació. En cada edició hi poden arribar a participar entre 20 o 30 conferenciants, referents en diferents aspectes de la cultura i creativitat digitals. Segons Algora, Art Futura acostuma a mobilitzar unes 8.000 persones al nucli central quan se celebra, i unes 30.000 en general que van a les altres ciutats a veure el programa audiovisual que es projecta.
Els vint anys de treball en el món de la cultura digital han fet que Art Futura s’hagi convertit en un festival de referència en aquest tipus de pràctiques. De fet, s’han fet presentacions en centres museístics. La més recent al Centre d’Art Reina Sofía de Madrid, on la proposta va rebre més de 450.000 visites. “En els últims 10 o 15 anys hi ha museus que han començat a treballar amb els nous mitjans”.
LA FURA DELS BAUS I UN CLÀSSIC DE PIXAR VAN OBRIR LA PRIMERA EDICIÓ DEL FESTIVAL
L’11 de gener del 1990 Art Futura arrenca al Mercat de les Flors de Barcelona. El festival va començar amb un únic espectacle i un cicle de conferències. El muntatge va consistir en una projecció d’una hora i una performance de 30 minuts titulada Mugra. Era el producte de la col·laboració entre l’artista californiana Rebecca Allen i La Fura dels Baus, que posteriorment va evolucionar en una de les obres més completes de la Fura, Noun. L’espectacle incorporava 40 pantalles de vídeo i creava potents metàfores visuals sobre la relació home-màquina. L’espectacle audiovisual inclou treballs ara clàssics d’animació 3D, com Knick-knack, de Pixar, i Eurhythmy, de Susan Amkraut i Michael Girard. També va incloure Capriccio, de Zbig Rybczynski; Time, d’Animàtica, i una retrospectiva de l’artista japonès Yoichiro Kawaguchi. Moltes d’aquestes imatges es van mostrar per primera vegada a Espanya. Al final de la projecció va tenir lloc una actuació de l’artista Zush i el seu grup Zush-Tres, que van preparar un vídeo especial per a l’ocaisó.