La presidenta de l’associació, Cristina Fernandes, considera que en “l’actual conjuntura econòmica”, el pagament per a l’exercici 2011 (el que s’està cobrant ara), que multiplica per set el que van haver de fer front l’any passat per concepte d’impost municipal sobre immobles (IMI), és “inassumible” per a la majoria dels residents afectats per la mesura del govern lusità. “Hi ha molta gent que pensava marxar del país perquè pràcticament no guanya per al dia a dia i ara té un nou motiu per fer-ho”, explica Fernandes, que lamenta que el Govern no hagi fet prou perquè Andorra deixi de ser considerat per Portugal un paradís fiscal.
Els afectats per l’augment de l’IMI, que per a l’exercici del 2012 (hi hauran de fer front l’any vinent) hauran de pagar el 7,5% del valor cadastral de les seves propietats, són “la majoria” dels gairebé 11.000 residents portuguesos. Segons explica el conseller d’aquesta comunitat, José Manuel da Silva, “aquí tothom té algun immoble a Portugal, ja sigui un pis o una caseta a la platja de la qual eren propietaris quan van venir o que han adquirit un cop residien al país”. Da Silva ja s’ha posat en contacte amb les autoritats portugueses per fer-los arribar la preocupació de la comunitat i intentar redreçar la situació.        

Indignació amb el govern lusITÀ
La indignació és el sentiment generalitzat entre els residents lusitans afectats per una mesura que per un habitatge de 200.000 euros obliga a pagar al seu propietari 10.000 euros anuals d’impostos. Cristina Fernandes considera “molt trist” que el govern del seu país d’origen, afectat per greus problemes econòmics, “sempre vulgui recuperar-se a costa dels emigrants”, i que hagi creat un “impost específic per a nosaltres”.  
Per José Manuel da Silva, la pujada de la taxa arriba en el pitjor moment, “quan la crisi ens ataca per tots costats”, i recorda que si ja “és prou difícil sortir del teu país per intentar guanyar-te la vida, ara encara ens ho posen més complicat”. El conseller insisteix  que “sempre paguen els mateixos” i es mostra “molt preocupat” per la situació en què es trobaran “molts compatriotes”.

EL NOMENAMENT DEL CÒNSOL HONORARI, ÚLTIM PAS PER A L'OBERTURA DE L'OFICINA

La comunitat portuguesa lamenta la situació “d’abandonament” en què es troba des del tancament de l’ambaixada i el consolat de Portugal el gener passat i espera l’obertura al més aviat possible de l’oficina consular. Ara s’està en espera de la publicació al Diari de la República de la signatura del conveni entre els governs lusità i andorrà, i del nomenament de la persona que ocuparà el càrrec de cònsol honorari en representació de l’executiu portuguès. El conseller José Manuel da Silva, que recorda que l’espai físic i el mobiliari de l’oficina consular ja estan preparats, igual que les dues persones que treballaran atenent els residents portuguesos, espera que el nomenament es faci al més aviat possible, ja que “ara no poden fer cap gestió ni demanar cap autorització”. La previsió de Da Silva és que aquest tràmit es resolgui durant el mes d’abril.

Un nou partit polític, Iniciativa Ciutadana (IC), es va donar a conèixer ahir. El projecte neix en constatar un grup de ciutadans de “la necessitat d’un nou plantejament de la política d’Andorra”, tal com explica el seu president, Guillem Pons.

La relació entre el BC River Andorra i el seu entrenador, Joan Peñarroya, va començar la temporada passada. Es van trobar en un camí amb molts punts on confluïen i en poc més d’un any i mig han aconseguit el gran objectiu que s’havien plantejat des que van començar a parlar. Un trajecte que, si no passa res d’estrany, continuaran fent plegats.

Ahir va ser una de les sis persones que van estrenar el servei de menjador social que ofereix el Casal Calones. Poder fer un àpat de forma gratuïta li permet millorar una mica la seva situació econòmica. “És una ajuda, però jo necessito treballar”, assegura, i hi afegeix que l’angoixa que té fa que “a vegades a les nits no dormi”. Està separada i d’ella també depèn una filla de dinou anys que estudia educació infantil a Bourg-Madame. Sobreviu amb 118 euros al mes que li donen com a pensió d’invalidesa –li van denegar la prestació d’atur– i destaca que “amb prou feines en tinc per pagar la llum i el telèfon”. El lloguer el sufraga amb la liquidació que li van donar en acomiadar-la, però “s’acaba”, afirma. I és que una de les seves preocupacions és poder pagar els estudis de la filla, ja que actualment no reben cap ajuda i “no sé fins quan podré aguantar”.
Ahir va poder menjar calent i de forma gratuïta. Malgrat que ja fa temps que està en contacte amb els serveis socials del comú de la capital, els responsables del menjador també li van demanar les seves dades per intentar trobar alguna sortida al seu cas integrant-los en la xarxa d’assistència social de què disposa la parròquia i el país. La possibilitat de poder anar al Calones, però, també els serveix per relacionar-se amb més gent i no quedar exclosos, ja que de moment, en ser pocs usuaris, no s’ha hagut d’habilitar cap lloc especial i per tant comparteixen taula amb els padrins que habitualment dinen allà.

Afluència
“El primer dia ja prevèiem que no seria massiu, però el boca-orella farà que a poc a poc vingui més gent”, va explicar el cap de l’equip del casal, Cristian Asensio, que va remarcar que de moment es tracta d’una prova pilot de tres mesos i per tant no els preocupa en excés el fet que de moment siguin poques les persones que s’han interessat pel servei. Un altre dels elements a què atribueixen la poca afluència de comensals és la vergonya. I és que els responsables del casal reconeixen que a la gent que passa per situacions difícils encara li costa buscar ajuda de manera oberta. En un país petit on la majoria de gent es coneix es fa difícil fer el pas.
Pel que fa als àpats, els usuaris del servei de menjador social tenen a la seva disposició el mateix menú que la resta de comensals, i el projecte engegat pel comú d’Andorra la Vella preveu oferir aquest servei tant a les persones en situació de risc social de la parròquia com de la resta del país.
La resta de persones que van passar ahir pel Casal Calones també tenen cita avui amb l’educador social per tal de donar-los a conèixer la xarxa d’atenció social. Si es pot trobar una sortida pel seu cas, és probable que no hagi de tornar al menjador. El cap d’equip del casal va explicar que el perfil d’usuaris és molt semblant, amb persones d’entre 39 i 55 anys, amb pocs ingressos o fins i tot nuls, perquè en la majoria de casos s’han quedat sense feina.
Per la Marta, la primera impressió del servei de menjador social va ser bona. I de fet va reconèixer que el més probable és que el recomani a altres companys que es troben una situació similar a la seva. “Tenim un grup de pares i mares separats i segurament alguns d’ells estaran interessats a venir a menjar aquí perquè també estan sense feina. Quan se n’assabentin, vindran”, va afirmar. A partir d’ara, ella aprofitarà el servei per poder fer un àpat sense tenir una despesa extraordinària i així intentar estalviar alguns diners per millorar la seva situació i pagar els estudis de la filla.

SUPORT PER BUSCAR FEINA

La necessitat de la Marta de trobar una feina per poder millorar la seva situació econòmica fa que no s’estigui de braços plegats. Està inscrita al servei d’Ocupació però reconeix que de moment no li ha servit de gaire. “No truquen, per això m’he de buscar la feina jo”, explica. És per això que també ha acudit a la Creu Roja, on rep suport per intentar trobar una ocupació. “Faig cursos, m’ajuden a buscar alguna feina, amb el cur­rículum, m’expliquen com funcionen les ajudes socials i també tenim una psicòloga que ens dóna suport perquè no ens quedem a casa”, apunta.

Per primera vegada el nombre de clients que tenen un servei de telefonia fixa a les llars (que inclou també als negocis) via la fibra òptica ha superat els clients amb línia analògica, segons les dades fetes públiques ahir per Andorra Telecom.

L’objectiu del seminari és dissenyar tasques amb competències bàsiques i crear rúbriques per avaluar per competències. Entre d’altres, s’hi abordaran els conceptes, les tasques competencials, els indicadors i els criteris d’avaluació, amb exemples concrets de proves d’avaluació diagnòstica de competències bàsiques.
El Cicle de Perfeccionament Professional compta amb la col·laboració de la Fundació Crèdit Andorrà que, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament i al progrés social, té subscrit un conveni de col·laboració amb la Universitat d’Andorra des de l’any 2004, a través del qual contribueix a facilitar l’accés a la formació.