La segona reunió entre el Govern i els cònsols de les set parròquies ha servit perquè els mandataris parroquials entreguessin, aquest dimarts, el document consensuat sobre les competències que creuen que hauria d’assumir l’administració central i les que haurien de mantenir els comuns.

S’han fet esperar, però federacions i clubs ja coneixen quines seran les xifres definitives de les subvencions esportives d’aquest any. El pressupost a repartir és sensiblement inferior al del 2009 i la distribució s’ha fet seguint estrictament els criteris establerts.

Els bombos a vegades són capritxosos, i el BP Andorra es trobarà amb els mateixos rivals que va tenir la temporada passada. Enguany s’estrena la Copa del Rei com a nova competició de futbol sala i els de Jandro Álvarez s’enfrontaran amb el Centelles en primera ronda.

Aquest òrgan està format pels representats de 12 països d’entre els 53 estats membres que conformen actualment la regió europea de l’OMS i té com a missió principal vetllar perquè l’Oficina Regional de l’OMS desenvolupi aquelles accions i mandats que li són donats pel seu màxim òrgan de Govern, és a dir el propi Comitè Regional i l’Assemblea Mundial de la Salut, a través de les resolucions que són adoptades durant les seves sessions anuals. La presidència s'estendrà durant un any. La sessió del comitè regional de l'OMS, que se celebra al llarg d’aquesta setmana a Moscou  i a la qual el Principat és representat per Josep M. Casals Alis, Director de Desplegament Estratègic del Ministeri de Salut, Benestar i Treball, també ha elegit Andorra com a membre de l’executiva del Comitè Regional, assumint la vicepresidència executiva adjunta d’aquest òrgan de Govern de l’OMS. L’oficina regional de l’OMS s’ha marcat enguany el repte d’instaurar una nova política sanitària regional per l’any 2020 (Salut 2020)

Bartolomé ha afegit que amb vista a la propera reunió es començarà a treballar en propostes de millora pel que fa a la carrera professional i al sistema d'avaluació Gada. La sessió del 28 de setembre se centrarà en la carrera professional i el Gada. En aquest sentit, Bartolomé ha manifestat que actualment "la trajectòria professional ha quedat contaminada amb l'avaluació del Gada" que és el que permet créixer en cada franja professional. Amb la revisió de la llei es pretén ampliar el ventall de possibilitats perquè el progrés de la carrera professional inclogui altres elements de valoració de la tasca feta pels funcionaris, de manera que augmenti la motivació i la implicació del treballador. Amb l'actual sistema, segons Bartolomé, els funcionaris no perceben una vinculació clara que valori els coneixements, l'experiència o el compromís.

Bartolomé ha destacat l'entesa de tots els membres de la taula a l'hora d'identificar els problemes que presenta la llei, i ha reconegut que la tasca difícil serà la de definir les propostes de millora. Unes orientacions que es veuran reflectides en l'informe que es presentarà al Consell General perquè si ho considera oportú modifiqui la Llei de la funció pública. Bartolomé ha apuntat que cal modificar el text perquè és un element clau per les finances de l'Estat i la sostenibilitat de l'administració.

El portaveu dels cònsols, Enric Casadevall, ha explicat a la sortida que "hi ha hagut coincidència en què hi ha coses que fem i que no hauríem de fer" i ha declarat que tot el que és social "hauria de ser igual per a totes les parròquies", és a dir, tenir el mateix cost per a tothom i, per tant, "hauria de donar-ho Govern". Casadevall ha posat l'exemple de la diferència de preus que hi ha segons quina sigui la parròquia entre escoles bressol, esplais o transport públic.

A la sortida de la reunió, que s'ha allargat més de dues hores, el cònsol major de Canillo ha explicat que de tot el llistat de competències ha estat l'article 4 apartat 12 que tracta sobre L'organització i promoció d'activitats socials, culturals, esportives i d'educació física no escolar i de les festes "el que haurem d'afinar més, el que s'ha de clarificar bé, perquè hem fet coses que no havíem de fer". Casadevall ha posat com exemple els preus de les escoles bressol, els esplais, les ajudes a la gent gran o fins i tot el transport públic "que és una competència clara de Govern" però en què hi ha hagut comuns que han ampliat el servei perquè no en tenien prou amb el que hi havia. "El que és social hauria de ser igual a totes les parròquies i ho hauria de donar Govern", ha conclòs. El portaveu dels cònsols ha constatat per part del Govern bona sintonia i que en la propera reunió prevista per a principis del mes d'octubre hauran de rebre el retorn del Govern sobre la delimitació de competències proposada des dels comuns. Un cop finalitzat aquest debat s'entrarà en el de les transferències.

La reunió ha arrencat a les quatre de la tarda i el cap de Govern, Jaume Bartumeu, hi ha assistit acompanyat del ministre d'Economia i Finances, Pere López, el ministre d'Interior, Víctor Naudí, i el ministre d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Xavier Espot. A l'altra banda de la taula s'han assegut sis cònsols majors i un de menor: Enric Casadevall (Canillo), Miquel Alís (Encamp), Ventura Espot (Ordino), Josep Maria Camp (la Massana), Rosa Ferrer (Andorra la Vella), Antoni Martí (Escaldes-Engordany). Per part de Sant Julià  hi ha assistit el cònsol menor Enric Sangrà.

El descens del PIB s'agreuja de forma important, ja que el mateix informe de l'any 2008 fixava una caiguda del 3%, que en un un any s'ha doblat. Complementen aquest registre altres dades negatives que ha recollit l'informe de la Cambra com la caiguda d'un 13,4% en el capítol d'importacions, d'un 3% en el nombre d'empreses i del 4,4% pel que fa al nombre de turistes i excursionistes.

Pantebre, ha destacat del panorama econòmic global que el 2009 passarà a la història "com l'exercici amb pitjors resultats des de la Segona Guerra Mundial" i en el cas del Principat ha explicat que no hi va haver cap sector que esmorteís la davallada. Amb tot, ha parlat d'una tímida remuntada, ja que que durant el primer semestre del 2010 s'observa una moderació del ritme de caiguda dels principals indicadors econòmics. El president de la Cambra ha indicat que entre les principals accions que el país necessita, "el cor de les preocupacions de la Cambra", és la importància de potenciar la competitivitat dels empresaris. També ha demanat mesures per fer front a l'endeutament de l'administració, i la reforma del "model social insostenible de la CASS", una afirmació que el cap de Govern ha qualificat de "gratuïta i alarmista".

Els destinataris de les beques són Joan-Baptista Pons Rozados que cursarà un màster en Relacions Internacionals i Economia a la London School of Economics (Londres); Gregory Souque Reig que farà un MBA a ESADE (Barcelona); i Rupert Fornell Prat, que cursarà un MBA a l’Instituto de Empresa, IE (Madrid).
Les ajudes, que permeten cursar màsters, doctorats o postdoctorats, cobreixen la pràctica totalitat de les despeses acadèmiques, d’allotjament, manutenció i desplaçament. Les beques s'han lliurat després que un jurat extern a l'entitat hagi avaluat les sol·licituds rebudes fins al 21 de juny, data en què es va tancar la convocatòria d’aquest any. La decisió del jurat té en compte tant el projecte d’estudi presentat per cada candidat com els seus mèrits. L'objectiu del programa de beques de la Fundació Crèdit Andorrà és "contribuir a potenciar que els joves d'Andorra tinguin una bona preparació, una de les garanties per a poder créixer i progressar, en un país que cada cop demana més especialització en sectors econòmics nous".
El programa de beques és la primera de les iniciatives socials que va impulsar la Fundació Crèdit Andorrà, l'any 1988, i el principal projecte en matèria d'educació. Des de llavors, s'han lliurat 170 beques que representen més de quatre milions d'euros en ajudes directes a la formació dels joves. Actualment, la Fundació està finançant els estudis d'onze becaris, tenint en compte que hi ha beques de doctorat de fins a tres anys. Des de Crèdit Andorrà destaquen que el programa de beques no és l'única acció que l'entitat duu a terme per promocionar l'educació ja que la Fundació col·labora amb altres projectes que es desenvolupen al país. De fet, està previst que aquest any 2010 l’entitat dediqui prop de 500.000 euros a formació de joves i altres col·lectius.

El grup parlamentari d’Andorra pel Canvi (ApC) ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de llei de crèdit extraordinari per realitzar les obres del nou edifici de l’Àrea de Conservació i Explotació de Carreteres (COEX) a Encamp.

El grup parlamentari d’Andorra pel Canvi (ApC) ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de llei de crèdit extraordinari per realitzar les obres del nou edifici de l’Àrea de Conservació i Explotació de Carreteres (COEX) a Encamp.