La proposta que va plantejar Foment, “globalment equival a l’ordre ministerial del 2002”, en la qual també es basa la de CCOO i UGT presentada dilluns.
Representants del ministeri i de les centrals convocants es van reunir per iniciar la negociació dels serveis mínims. Després de quatre hores i mitja de trobada, però, no es va arribar a cap acord, de manera que les converses es reprendran avui. Malgrat tot, els representants dels sindicats van comentar que la línia de les negociacions és “positiva”.
L’executiu ha adaptat el seu contingut a les actuals circumstàncies del transport a Espanya. Des del 2002, el país ha ampliat la seva xarxa ferroviària, tant la d’alta velocitat com el segment de mitjana i llarga distància. També han crescut les infraestructures i el trànsit del sector aeri.
Tenint en compte les noves circumstàncies, Foment ha decidit reduir els serveis mínims del sector aeri al 25%, del 33,3% a què obligava l’ordre ministerial del 2002, i compensar aquesta reducció amb un augment dels del tren de llarg recorregut, del 0%, de fa 8 anys al 20% actual. Pel que fa a la resta dels transports –carretera, salvament marítim, tren de mitjana distància, rodalies i ports–, els serveis mínims es fixen exactament igual que al 2002.
La proposta dels sindicats preveu, entre altres mesures, que no hi hagi vols internacionals i que només estiguin operatius trens de Rodalies. A més, demanen que no circulin autobusos de llarg recorregut coincidents amb altres modalitats de transport.
Dues persones per escola
D’altra banda, UGT, CCOO i la Unió dels Treballadors d’Ense-nyament de Catalunya (Ustec) van reclamar al sector de l’ense-nyament uns serveis mínims iguals als de la vaga general del 2002, de dues persones per escola. Representants dels tres sindicats majoritaris del sector de la docència a Catalunya van assegurar que, segons les seves informacions, el seguiment de la vaga serà “significatiu i ampli” i esperen que massiu.
LA GENERALITAT ENTRA AL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ D'SPANAIR
La Generalitat de Catalunya contribuirà a l’ampliació de capital d’Spanair amb una aportació de 10 milions d’euros, a través de la societat pública Avançsa, i disposarà d’un lloc al consell d’administració de l’aerolínia, segons van informar fonts properes a l’operació. El govern català va aprovar ahir l’acord pel qual atorgarà els 10 milions a Avançsa i aquesta, al seu torn, els aportarà a la societat Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (Ieasa), principal accionista d’Spanair amb el 80,1 per cent del capital i encarregada de nomenar els membres del consell. El 19,9 per cent restant és en mans de la sueca SAS, empresa a la qual els accionistes catalans van comprar Spanair el 2008.
Segons fonts de l’aerolínia, Spanair i la Generalitat han arribat a un acord perquè el nou membre del consell que representi l’executiu sigui un independent i no estigui vinculat a l’administració. El conseller Josep Huguet ja va avançar que l’entrada al consell era una qüestió innegociable –“serà així o no serà”–, si la companyia esperava la injecció del govern català com un accionista més.
Amb l’aportació de la Generalitat, Spanair té pràcticament coberts els 50 milions d’ampliació de capital –només quedarien 10 milions–, després que l’Institut Català de Finances (ICF) concedís dos crèdits de 10 milions d’euros cada un a Turisme de Barcelona i a l’associació d’empresaris Volcat, i després de l’aportació de Fira de Barcelona de 10 milions més. La companyia encara ha de buscar inversors per tal de cobrir els 10 milions restants.