Tota l’expectació possible està posada en el que pot fer el BC River Andorra. En la segona temporada a la LEB Plata, comença un nou projecte buscant estabilitat i creixement. Ha actuat ràpid i, gràcies a la celeritat amb què va entrar al mercat de fitxatges, ha pogut formar una de les plantilles més competitives de la categoria.

L’associació Andorra Professionals de l’Audiovisual i la Imatge (APAI) va avisar que prendrà actuacions respecte als assalariats d’Andorra Televisió (ATV) que treballen per compte propi, ja que ho consideren competència deslleial.

La vaga general espanyola no ha tingut gaire ressò a Andorra. Segons han indicat des dels sindicats, aquest dimecres han secundat l’aturada un 15% dels assalariats: un 20% del personal de l’Institut Espanyol, un 5% de les escoles i prop d’un 20% dels funcionaris de Correos.

Les adjudicacions a l'empresa Hummanova i la relació d'aquesta amb l'empresa Argo i Miquel Clua han encetat un agre debat entre el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi i el cap de Govern, Jaume Bartumeu.

Nomen ha explicat que el Govern va adjudicar la realització de l'estudi a l'empresa Hummanova per un import de 45.500 euros quan la llei estableix que les adjudicacions directes no poden ser superiors als 12.000 euros. I ha afegit que els tres pressupostos que es van demanar corresponien a Argo i Europainnova, empreses, segons Nomen, relacionades entre sí i amb Miquel Clua. Precisament la relació d'aquest últim amb el cap de Govern ha estat objecte d'una de les preguntes d'ApC. En aquest punt, el cap de Govern ha manifestat que no entenia perquè es barrejava una sessió de preguntes a l'Executiu amb atacs personals i ha passat a relatar la relació personal que l'uneix amb Clua des de l'època escolar. Bartumeu ha afegit que probablement Nomen no sabia "què són les relacions personals a Andorra" ja que no és nascut ni criat al Principat. Un comentari que Nomen ha qualificat de "malaurat".
La resta de preguntes i repreguntes d'ApC han anat encaminades a posar de relleu la relació entre les tres empreses i la il·legalitat, que al parer d'ApC, hi ha hagut en les adjudicacions, i finalment han demanat que es descobreixi qui va permetre aquestes adjudicacions i es prenguin les mesures oportunes. En tots els casos, Bartumeu ha reiterat que el Govern ha actuat correctament i ha convidat Nomen a impugnar les decisions de l'Executiu si ho considera necessari.

El Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans és la institució que representa Andorra al GBIF. El GBIF s’estructura com una xarxa de nodes nacionals amb secretaria a Copenhaguen (Dinamarca). L’objectiu és donar accés via Internet (lliure i gratuït) de les dades de biodiversitat de tot el món per donar suport a la investigació científica, fomentar la conservació biològica i afavorir el desenvolupament sostenible.

El Govern no ha donat resposta a les mesures pal·liatives que hauria d'aplicar per compensar la pèrdua que s'ha causat pel tancament dels vuit diumenges a la tarda que ha realitzat Joan Gabriel a la sessió del Consell General. El president del grup reformista, Joan Gabriel, ha demanat que es concretessin les mesures que es prendran per compensar el mal que ja s'ha fet, però Benet ha respost dient que si els empresaris es comprometen a donar tres diumenges sencers de festa als treballadors, permetran que obrin la resta de diumenges previstos de tancament que queden per finalitzar l'any.

Gabriel no s'ha donat per respost i ha acusat Claude Benet d'haver de defensar un decret que ni ell mateix comparteix, i que és indefensable i d'haver-se vist obligat a amenaçar les grans superfícies per que no obrissin diumenge passat. Gabriel ha dit que li hagués agradat que respongués el cap de Govern que és amb qui va deixar obert el debat. El ministre Benet s'ha defensat dient que la davallada en els comerços no s'ha limitat als diumenges de tancament i que per tant no consideren que la crisi de l'economia vingui arrel d'això.
Eusebi Nomen (ApC) ha volgut que se li assegurés si el Govern està disposat a fer una moratòria al decret dels diumenges de tancament, però no ha rebut resposta.

La ministra de Cultura, Susanna Vela, davant la demanda dels motius de l'acomiadament de la directora del Cor Nacional dels Petits Cantors, Catherine Metayer, s'ha limitat a indicar que el consorci va prendre la decisió perquè va cometre una falta molt greu tipificada a l'article 104 del Codi de Relacions Laborals, i ha afegit que no podia concretar la falta per prudència, ja que la qüestió podria ser portada als tribunals per part de Metayer. Vela també ha explicat que el consorci va escoltar la directora i va tenir en compte les seves explicacions a l'hora de prendre una decisió, i que se li va demanar que presentés la seva dimissió, cosa que va refusar.

Tant el grup parlamentari reformista com el d'Andorra pel Canvi han insistit en els motius de l'acomiadament i han acusat el Govern d'opacitat i d'estar fent una "cacera de bruixes". ApC també ha fet una demanda d'informació per tal de conèixer tot l'expedient i ha preguntat si el motiu ha estat relacionat amb l'apropiació dels diners d'una actuació del 4 de setembre, pel fet de no haver comunicat al consorci l'actuació, o per haver utilitzat menors per a ús propi. El cap de Govern ha respost dient que el motiu de l'acomiadament no ha estat un delicte i ha dit que no pensava participar en "un judici demagògic popular". La ministra també ha anunciat que està previst que a principis d'any el Cor pugui tenir un nou director, i que la voluntat del consorci no és altra que poder-li donar una continuïtat. El debat parlamentari s'ha desenvolupat malgrat els cants i les protestes que es podien escoltar fora de Casa de la Vall.

Protesta davant de Casa de la Vall

Una barreja de cants i crits és el que s'ha pogut escoltar aquest dimecres a la tarda des de dos quarts de quatre a la porta d'entrada de Casa de la Vall mentre anaven arribant els consellers generals per assistir a la sessió del Consell. El Cor dels Petits Cantors, dirigit per un antic membre, Marcel Clement, amb una pancarta que deia La gran família dels Petits Cantors vol la Catherine i cartells amb la imatge de la ja exdirectora del Cor amb la frase Volem la Catherine, ha estat amenitzant amb els seus cants l'arribada de les autoritats.

El moment més emotiu ha estat quan Marcel Clement, en nom de tots els Petits Cantors, ha lliurat al síndic general, Josep Dallerès, un ram de flors agraint-li que ell hagués estat un dels fundadors del Cor. L'escridassada se l'ha endut el Govern quan, encapçalat per Jaume Bartumeu, ha arribat en grup a Casa de la Vall. Posteriorment, el Cor dels Petits Cantors s'ha traslladat a les escales de la porta dels Pariatges i s'han posat a cantar l'himne andorrà El Gran Carlemany. El cant ha coincidit amb el moment en el que els consellers generals i els membres del Govern accedien a la sala del Consell i no s'han assegut a les seves cadires fins que el Cor no ha acabat de cantar l'himne.

El tancament no afecta l'accés al restaurant ni el camí que travessa el parc, però sí que ha quedat restringit el pas a la zona de jocs i de gespa. Els serveis del Departament de Medi Ambient han detectat el punt d’enverinament a l’aparcament privat situat entre la seu de la Justícia i el recinte del Parc. El Servei de Circulació Comunal mantindrà instal·lades les mesures de protecció durant el dia d’avui i tota aquesta nit amb la presència d’efectius que controlaran fins a la mitjanit, hora habitual de tancament del recinte, els tres accessos.

A hores d’ara, hi ha una protecció de tanques amb cintes que delimiten el camí entre l’entrada pel carrer Prat de la Creu i l’accés per l’avinguda Tarragona, l’accés a la Casa Pairal i al restaurant, protegint les zones enjardinades. La porta d’entrada per l’aparcament ha estat clausurada. Tan bon punt s’hagi revisat escrupolosament tota la superfície del Parc i s’hagi rebut notificació favorable de la Direcció de Salut del Ministeri, es procedirà a la reobertura total del Parc Central.

Els centres han conegut l'experiència d'una escola catalana i han rebut les pautes i una bateria d'accions relacionades amb els residus, l'aigua, el canvi climàtic i el patrimoni natural, d'entre les quals escolliran les que portaran a terme durant el curs. Al juny, el comitè de seguiment avaluarà com s'han portat a terme les accions i atorgarà els distintius Escola Verda.

Dolors Fernàndez, directora de l'escola Mare de Déu de la Mercè de Calonge, que fa deu anys que és Escola Verda, ha valorat molt positivament que a Andorra aquest projecte compti des de l'inici amb el suport del Govern perquè això permetrà avançar molt més ràpidament. La responsable de projectes de l'empresa Lavola, Arantxa Arnaiz, ha explicat que les accions proposades a la guia que aquest dimecres s'ha presentat a les escoles són diverses, i el que és important és que cada centre se les faci seves i esculli les que cregui més factibles. Com a exemples, ha esmentat la recollida d'olis, la recollida selectiva de residus, un estudi sobre la procedència de l'aigua que arriba a l'escola, i aprendre a llegir els rebuts de l'aigua, entre altres.
Dolors Fernàndez també ha explicat que a la seva escola de Calonge es porten a terme accions com és el conreu d'un hort i la realització de compostatge, un aprenentatge que està integrat dins del currículum. També fan auditories energètiques, control del consum d'aigua, tenen comitès ambientals formats per mestres i alumnes, i disposen d'un sistema de reciclatge i reutilització dels llibres de text que redueix la despesa de les famílies en una quarta part.
El director de Medi Ambient, Xavier Cuenca, ha indicat que les escoles pilot són dels tres sistemes educatius, i que un cop es donin els primers distintius, el projecte s'obrirà a la resta de centres que hi vulguin participar per anar ampliant la xarxa d'escoles verdes. Cuenca també ha indicat que l'avaluació dels centres serà continuada cada any.

Les escoles faran la fase de diagnosi i es marcaran els objectius a llarg termini d'aquí al desembre, un procés que actualment és molt més àgil per l'experiència que hi ha en territoris com Catalunya, i perquè els recursos estan adaptats a la realitat de les escoles. Al desembre serà quan els centres escolliran les accions a impulsar. L'objectiu és potenciar els hàbits sostenibles no només entre l'alumnat, sinó també a tota la comunitat educativa, que inclou el professorat, el personal no docent i les Ampes. Les accions que es desenvolupin seguiran unes pautes comunes perquè després es puguin crear sinergies entre els centres i es puguin compartir experiències, tal com ha informat Arantxa Arnaiz.

Des de l'APAI qualifiquen aquesta situació d'"il·legal" i de "competència deslleial", respectivament. Els professionals de la imatge van posar sobre la taula el problema de l'intrusisme professional de la gent de fora que ve a treballar a Andorra sense complir els requeriments legals necessaris. En aquest sentit, des del Govern se'ls va informar que s'està treballant en una llei que reguli aquests casos.
D'altra banda, durant la trobada els professionals de la imatge van reiterar les queixes pel que fa a RTVA. D'una banda, per la producció gratuïta de publicitat i de l'altra, per la feina que fan els treballadors d'ATV per a tercers i que consideren "il·legal". Pel que fa a la primera qüestió, des de l'APAI reclamen que ATV valori el cobrament de la producció visual d'anuncis a preu de mercat per poder competir en igualtat de condicions. Respecte a la feina dels treballadors d'ATV per a tercers, la solució passaria o bé per establir un procediment en què el treballadors sol·licités permís a la direcció o bé que la productora i ATV acordessin el servei puntual d'un treballador de l'ens públic. En aquest sentit, l'APAI espera poder reunir-se properament amb la direcció d'ATV per tractar aquests temes. Finalment, pel que fa als treballadors d'ATV que treballen per compte propi, l'APAI ha manifestat que "prendrà cartes en l'assumpte" perquè es tracta de competència deslleial.

La majoria dels presents són treballadors de l'Hospital de la Seu, segons ha confirmat el president del seu comitè d'empresa, Antoni Rueda, que s'han desplaçat fins a la rotonda en manifestació des de l'hospital. Els vaguistes han tallat durant prop de mitja hora la rotonda a l'entrada de la Seu d'Urgell que enllaça la N-145 amb la N-260. La concentració ha provocat el tall de trànsit de les tres vies de circulació que distribueix aquesta rotonda: la d'accés a Andorra, la via en direcció Puigcerdà i la de direcció Lleida.

Segons el president del comitè d'empresa de l'Hospital la concentració és "simplement que hem volgut posar el nostre petit gra de sorra a la protesta". El tall es repetirà a la tarda a les 17.30 hores. Rueda ha explicat que "tampoc volem originar un gran trasbals, sinó que es noti, fer acte de presència" cosa que ho demostra l'hora en la qual han convocat les concentracions que 'no és estratègicament dolenta' per als usuaris de la via. Tot i això, durant els minuts que ha durat la protesta dels vaguistes hi ha hagut retencions en les dues carreteres que s'uneixen a la rotonda.