Els empresaris andorrans podran prestar serveis a l’Estat veí del nord sense haver de veure’s penalitzats amb una retenció del 34% sobre la facturació. El conveni (CDI) serà plenament operatiu no abans del 2013, segons va informar ahir el cap de Govern, Toni Martí, en una compareixença expressa per donar els primers detalls del tancament de l’acord. “Avui hi ha una extremada alegria”, va reconèixer Martí acompanyat del ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, i en presència de pràcticament tot el gabinet (només faltava el responsable de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp). Saboya va definir l’acord amb França com un “element clau en la nostra estratègia” per reactivar l’economia del país en el marc de l’obertura. I va assegurar que el conveni és “una mostra de confiança internacional cap a nosaltres” que, espera, generi també una major seguretat interna. “El CDI amb França no és el final de res. És el principi de tot”, va assegurar Martí, conscient que el fet d’haver tancat el conveni amb Matignon “ens aplana el camí” davant altres negociacions. La següent estació és Espanya.

Grans trets
Saboya, que dilluns que ve acudirà a Madrid per entrevistar-se amb el seu homòleg, José María García-Margallo, abans que Martí es trobi amb Mariano Rajoy per impulsar un acord amb la Moncloa,va ser l’encarregat de donar alguns detalls del conveni amb França. Es tracta d’un acord “molt potent”, segons el cap de Govern, que l’executiu té previst exposar la setmana que ve davant el Consell General després que ahir mateix es detallessin les grans línies del pacte als presidents dels dos grups parlamentaris. Saboya va deixar clar que el CDI amb França s’ha “estructurat d’acord amb el model OCDE”, per la qual cosa això és “una bona referència de cara al futur”. Els dos mandataris governamentals van donar per fet que l’acord negociat amb l’equip d’Alain Juppé hauria de mostrar el camí al govern espanyol.
El ministre d’Afers Exteriors va garantir que França homologa els impostos directes existents, amb els gravàmens del 10% establerts, i “se’ns homologa de forma automàtica l’IRPF quan el tinguem en vigor”, que serà entre el 2013 i el 2014, encara que Martí va donar per fet que serà la primera de les dues dates esmentades. El CDI?comporta l’abolicio de la retenció del 34% sobre els serveis prestats a França i imposa unes retencions si mai es repatrien cap al Principat els eventuals diners obtinguts a França per persones físiques o jurídiques en dividends, interessos o cànons. La retenció màxima sobre els dos darrers conceptes esmentats serà del 5%. Aquest mateix percentatge es retindria, com a molt, dels dividends obtinguts en societats participades en més d’un 10%. Si la participació és inferior, la retenció podria arribar al 15%.
Que França homologui amb la rúbrica de l’acord el marc fiscal que s’està construint al Principat va ser especialment lloat tant per Saboya com, especialment, per un Martí que va agrair i “honorar” la feina feta pels tècnics del Govern que han participat en la negociació del conveni, i que va nomenar un per un amb nom i cognoms. En una referència inequívoca a Jaume Bartumeu i el PS, el cap de Govern va lamentar que “de portes endins no tothom ha fet confiança”a les converses que s’estaven duent a terme. “Algunes veus van arribar a afirmar” que no s’avalaria el model fiscal directe. “Aquestes veus han quedat avui, afortunadament per Andorra, desacreditades”, va dir un Martí que va mostrar confiança en el fet que abans no acabi la legislatura a França s’haurà signat el conveni. “Mai Andorra no havia estat tan bé a escala internacional”, va assegurar Martí.

CRÍTIQUES DE BARTUMEU A LA NEGOCIACIÓ

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va criticar ahir la negociació del Govern amb França pel conveni de doble imposició. “Si algú dissenya una estratègia pensant que el millor moment per negociar és enmig d’una campanya electoral s’equivoca, i molt”, va afirmar el polític en una entrevista a Ràdio Nacional d’Andorra. Bartumeu, que ahir mateix va entrar a Sindicatura una pregunta per formular al Govern sobre “la negociació amb el Govern de la República Francesa d’un acord per impedir la doble imposició”, va lamentar que s’hagi “volgut insistir tossudament a signar en plena campanya. I ha estat un error”. Bartumeu va venir a dir que el Govern de DA ha volgut negociar sí o sí amb Nicolas Sarkozy com a cap d’Estat preveient que amb un triomf de François Hollande seria pitjor, cosa que el líder del PS va descartar. El parlamentari va recordar que per molt que el Govern hagi volgut fer veure el contrari “el marge (de negociació) és petit”.

La carta posa de relleu que aquesta decisió és 'inoportuna' i que agreuja la 'situació difícil' que viuen els comerços del país. Els comerciants, a més, lamenten que aquesta comissió no la poden repercutir en el preu de venda al públic, perquè suposaria una pèrdua de competitivitat respecte a altres mercats.
La carta recorda que fins al moment la relació entre els comerciants i les entitats bancàries del país ha estat de 'col·laboració mútua' i que fins i tot el comerç ha promocionat el pagament amb targetes del país. Per aquest motiu, els comerciants asseguren que no entenen "el gir sobtat d'aquesta situació, malmetent una relació que sempre ha estat de confiança".

El Govern ha licitat dos concursos que permetran millorar les barreres de seguretat i protecció de motocicletes a la xarxa de carreteres generals i secundàries del Principat.

Desembarca per quedar-se o només per ‘Stargate’?
Per quedar-me, la idea és que aquest projecte tingui un gran futur i que això sigui només el principi. A més, estic encantat a Andorra.

Sóna bé. Creixement, llocs de treball...
És la idea, ara en aquest joc treballarem unes 15 persones més o menys i amb el temps si tenim diversos projectes alhora, cadascun haurà de tenir el seu propi equip.  

Comptaran amb gent del país?
És clar que sí. Aquí hi ha molt talent.

I està segur que hi haurà més encàrrecs de jocs.
Completament. Mira, jo he treballat en algunes de les produccions més importants que s’han fet dar­­rerament com Avatar o Tintín, sé com funciona aquesta indústria. I mira, on sóc? Aquí. El projecte és molt bo.

Suposo que serà important començar bé amb ‘Stargate’.
La sèrie de TV té fans a tot el món, de fet em sembla que és la que ha tingut més temporades en pantalla en l’àmbit de la ciència- ficció. En teoria tenim entre mans un èxit. La idea és anar fent jocs com els capítols de la sèrie.

Escolti, ja posats, facin sortir Ordino a la trama.
Ben mirat, la o d’Ordino pot ser perfectament una porta astral. Potser la travesses i apareixes en un altre lloc.

Sap què hauria de fer?
Què?

Un videojoc que tracti sobre com sortir de la crisi.
Podria estar bé, seria un joc d’aventura, tal com estan les coses. Això segur.

Quants cops li diuen que té molta sort perquè es passa el dia jugant a la feina?
He perdut el compte, m’ho diuen constantment. I el cert és que treure endavant un joc representa molt d’esforç, es pot dir fins i tot que quan arribem als terminis d’acabament genera molta tensió.

Però no deu haver perdut la capacitat de jugar.
No del tot, però ara quan jugo ho faig buscant sempre detalls relatius amb la feina. Em passa fins i tot en la vida real.  

Com vol dir?
Doncs que si estic al carrer i veig una farola o la roda d’un cotxe, me les quedo mirant pensant en com les podríem representar en un joc. No puc parar de fer-ho. Em passo el dia disseccionant les coses.

Té fills?
No.

Quan en tingui, com els pensa introduir en els videojocs?
Sens dubte vull que juguin i m’encantaria que es dediquessin al mateix que jo, és molt maco. A part, sempre hi haurà gent que voldrà jugar.

Digui’m el joc de la seva vida.
Molt difícil contestar, però si n’he de dir un, el Metal Gear. Ara estic jugant al Witcher 2.

Però sí és el primer cop que la col·laboració es fa amb un ens museístic espanyol i de l’envergadura de l’Arqueològic, dirigit per l’andor­rà Xavier Llovera. “Una excel·lent oportunitat per a nosaltres”, assegura la directora del centre escaldenc, Imma Zamora.
Encara falta molt perquè l’exposició es materialitzi: les previsions són que s’inauguri a principi de l’any vinent. Però Llovera i els seus col·laboradors ja han fet una ullada a la col·lecció escaldenca i s’han interessat per algunes de les peces. Per començar, un joc de pinces per depilar-se les celles, datades al segle I d.C. i que formen part d’un joc amb un altre curiós instrument: una mena de cullereta de metall que feien servir els romans per netejar la cera de les orelles. Seguint amb els articles d’higiene, també va cridar l’atenció de Llovera i col·laboradors un estri per netejar-se les ungles, una mena d’espàtula curosament decorada –també del primer o segon segle de la nostra era– i que s’exhibeix a les vitrines del Museu del Perfum.
“De flascons antics ells ja en tenen molts, al MAC, així que em sembla que estaven més interessats per altres accessoris de tocador”, apunta Zamora. I també es van detenir en una mostra de sabó d’Alep que té molts números per acabar formant part de la mostra. Un parell de pastilles d’un sabó elaborat a la ciutat síria des de fa dos mil anys, a base d’oli d’oliva i llorer. A les vitrines escaldenques va arribar com una cessió de la família Rossell, de les Bons, que el va portar com a record d’un viatge. Va ser el primer sabó sòlid que es va fabricar –segons creuen els investigadors–, ja que fins aquell moment eren emulsions o líquids. Una tècnica que es va importar a Europa rran de les croades.
El recorregut, va explicar Xavier Llovera al Diari, es planteja com una exposició de format fàcil, apta per a tots els públics, que justament es projecta amb la finalitat de captar segments de població que romanen allunyades de les sales de l’Arqueològic.

UNA DE LES SET ARTS DE 'KAMASUTRA' HINDÚ

Al marge de les peces històriques, també sembla que l’audiovisual que projecta el museu escaldenc s’imbricarà en el muntatge expositiu que preparen els responsables del MAC. Un documental que, tot i que breu, fa una interessant i curiosa repassada a la història dels perfums, un viatge d’Orient a Occident, des de les civilitzacions xinesa i nipona, on les fragàncies eren tan presents a la literatura eròtica, tant com al Kamasutra hindú, que identifica la de perfumar-se com una de les set arts.
El muntatge recorda també “la saviesa perfumista” dels perses i exposa moltes anècdotes relacionades amb personatges històrics: des de  Cleòpatra, que es perfumava la boca per deixar un regust molt marcat després de fer un petó al Calígula que va regir un imperi on es deixaven anar coloms perfumats en el transcurs dels banquets. O Maria Antonieta, que abans de fugir del París revolucionat va passar-se per casa del seu perfumista personal.
Aquesta col·laboració entre el museu escaldenc i el MAC és un pas endavant en els lligams entre ambdues institucions: des d’Escaldes han demanat en certes ocasions assessorament expert.

Rajoy va citar al Palau de la Moncloa la ministra de Sanitat, Ana Mato, i el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, per “definir el programa nacional de reformes” i “determinar les mesures per aconseguir una major racionalització, eliminació de duplicitats i eficiència en la gestió dels grans serveis públics que s’endegaran aquest mes”, va informar el ministeri de la Presidència en un comunicat.
A més, el mandatari es va reunir amb al seu equip econòmic per definir els continguts del programa d’estabilitat 2012-2015 i el programa de reformes per aquest any, que es presentaran en breu a la Comissió Europea. A aquesta reunió hi van acudir la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

Reduir el dèficit al 3% del pib
El programa d’estabilitat estableix “el ferm compromís” de reduir el dèficit públic al 3% del PIB el 2013. El pla introdueix un quadre macroeconòmic que reflecteix que “la major estabilitat pressupostària i les reformes estructurals dirigides al creixement suposaran un canvi en la tendència recessiva i de destrucció d’ocupació actual”, segons el govern.  
En la reunió de Rajoy amb els seus ministres també es va decidir l’acceleració de la venda de les entitats financeres amb participació majoritària del sector públic i “avançar decididament en el procés de consolidació del sector”. Igualment, es van estudiar mesures per posar a la disposició dels sectors productius un major volum de crèdit que redueixi l’actual contracció financera que viu l’economia del país.
Segons l’executiu, totes aquestes decisions suposen l’adopció d’un calendari de reformes estructurals per a les pròximes setmanes, que també inclouran diverses privatitzacions i reformes en diferents àmbits, orientades tant a la racionalització dels costos com a la millora de la competitivitat.

EL PSOE CREU QUE L'AJUSTAMENT ÉS INSOSTENIBLE

La sotssecretària general del PSOE, Elena Valenciano, va advertir que el sistema sanitari i educatiu “no suportarien un ajustament de 10.000 milions”. En declaracions als periodistes al Congrés dels Diputats, Valenciano va assenyalar que aquest estalvi, que hauria d’anomena-se retallada, “posa en qüestió la sanitat i l’educació tal com les coneixem”, a l’hora que l’anunci provoca “molt desassossec i desconfiança dins i fora d’Espanya”. La número dos del PSOE va demanar “serietat” al govern, que va fer l’anunci després del “cor de contradiccions” que, en la seva opinió, van protagonitzar l’executiu i el PP. Valenciano va assenyalar que el govern i els populars “s’equivoquen” si pensen que d’aquesta forma, o amb declaracions del govern a l’estranger, recuperaran la “credibilitat perduda en pocs mesos”.