Així ho mostren les dades fetes públiques pel Departament d'Estadística corresponents a l'abril-juny del 2010, i on es posa de relleu que el total de baixes comptabilitzades durant el trimestre és de 293. Aquesta xifra s’està reduint del -5,6% en tendència anyal.

Les dades registrades entre l'abril i el juny posen de relleu que s'han acordat un total de 909 autoritzacions inicials. Les autoritzacions de treball fronterer són la minoria, amb 41 acords, mostrant una tendència anyal amb un fort creixement, concretament del 86%. En canvi, les autoritzacions de residència simple, 301, han disminuït en un 21,4% en la tendència anyal. Pel que fa als permisos de residència i treball, han representat 256 autoritzacions inicials, amb una tendència anyal creixent d’un 23%. També una tendència a l'augment han mostrat les autoritzacions de treball temporal per a empreses estrangeres, on s'han acordat 311 autoritzacions. D'altra banda, el total de baixes comptabilitzades durant el trimestre és de 293. Aquesta xifra s’està reduint del -5,6% en tendència anyal. En termes generals, el 30 de juny del 2010 es comptabilitzaven un total de 1.794 permisos de treball fronterer en vigor, el que suposa una reducció important del 10% en la tendència anyal. Pel que fa a les autoritzacions de treball temporal, se n'han registrat 237 per a empreses estrangeres en vigor, una xifra que mostra una tendència decreixent d’un 30,2% anyal.

Estadística assenyala que la tendència general de la corba és a la baixa amb unes dades pel 2009-2010 globalment inferiors a les del període 2007-2008. A més, les dades posen de relleu un augment estacional al juny i al juliol de cada any, corresponents a la renovació del personal docent dels sistemes educatius espanyol i francès.
De les 909 autoritzacions d’immigració inicials acordades durant el trimestre, 557 (el 61,3%) corresponen al règim de resident, mentre que les autoritzacions de residència i treball representen el 28,2% del total i les autoritzacions temporals per a empreses estrangeres pugen al 34,2%. Per nacionalitat, els espanyols continuen sent el col·lectiu més representat, amb un total de 535 autoritzacions (el 58,9%), lluny de les altres nacionalitats i particularment dels francesos (el 6,4%).
Pel que fa al total d'autoritzacions, amb i sense treball, se'n comptabilitzen 42.303.  Els espanyols estan particularment presents en els treballadors fronterers amb el 90,1% de representació i totalitzen el 49,8% de les autoritzacions en vigor. Els francesos representen el 8,5% de les autoritzacions en vigor per aquest mes mentre que els portuguesos pugen al 29%. Respecte a l'edat, la part més important (el 74,5%) de les autoritzacions d’immigració en vigor es concentren en els trams de 18 a 59 anys, és a dir, en edat de treballar. En canvi, les autoritzacions de residència simple difereixen bastant de les altres, pel caràcter no laboral que tenen. Així el 57,6% d’aquestes autoritzacions es troben en el tram de menys de 18 anys, i el 23,6% en els trams superiors a 60 anys. D’una manera global, el 51,3% de les persones que tenen una autorització d’Immigració en vigor estan registrades des de fa més de deu anys. Aquesta proporció baixa al 27,3% per les autoritzacions de residència simple, mentre que el 50% porten cinc anys o menys registrats a Immigració. Aquesta característica s’explica, segons Estadística, perquè aquesta categoria agrupa molts nens, i també en relació amb els canvis legislatius del 2002.

La secretària d'Estat de Cultura, Clara Vives, ha parlat de les tasques de rehabilitació que es faran a la instal·lació, la cessió de la qual s'ha concretat fa poc temps des del Govern espanyol al Govern d'Andorra. El deteriorament de l'edifici propicia que amb urgència es facin les obres de remodelació de la coberta i la remodelació total es farà efectiva un cop es decideixi el futur ús. "decidir-ho és molt complex", ha explicat Vives sobre un calendari per establir la nova utilització de l'espai.

La secretària d'Estat ha assegurat que, personalment, veu "molt factible" que Ràdio Andorra es converteixi en la seu de Ràdio Televisió d'Andorra. Segons ha comunicat, el futur inquilí de l'edifici haurà de fer una reforma a l'interior en el que haurà de comptar amb el vistiplau de Patrimoni Cultural i no podrà utilitzar tots els espais de la ràdio. La secretària d'estat ha manifestat que veu "inviable" que l'edifici acabi sent un museu. Tot i això, Vives ha assegurat que els agradaria que "la maquinària fos visitable". En la roda de premsa convocada per explicar les actuacions d'urgència que es faran a l'edifici històric, també s'ha explicat que el Govern està acabant d'inventariar el material de l'interior de la ràdio i es duen a terme actuacions per mantenir-ne els actius immaterials, com el testimoni dels tècnics.

Anar de la mà en les accions que s’han d’emprendre per reactivar l’economia, ha estat una de les mesures més compartides pels experts que han participat, aquest dijous al matí en el debat econòmic celebrat al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. En una cita convocada i organitzada per la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial (CEA) i l'Empresa Familiar (EFA), els economistes Jordi Alcobé i Fernando Álvarez han fet una reflexió sobre l’estat de l’economia actualment i el moment de crisi que encara estem vivint, i han apuntat que és preocupant, sobretot l’endeutament del Govern.

Les conclusions de la jornada, que ha relatat el president de la Cambra, Marc Pantebre, han deixat clar el punt de vista de l'empresariat. Pantebre ha indicat que s'ha de guanyar competitivitat per tenir una economia forta i que s'està davant d'un "canvi de cicle". Pantebre ha afegit que toca modificar el model, buscant activitats que se se sustentin en el talent i el coneixement i ha explicat que per aconseguir-ho cal un canvi del marc jurídic, mercantil i fiscal. També s'ha posat èmfasi en la necessitat d'actuar "ràpid i amb contundència" per fomentar aquest canvi. Pantebre també ha parlat del sector públic, la dimensió del qual creu que cal plantejar: "què necessitem i què podem suportar", ha comentat.

Com a mesures urgents, han estat el director general de Pyrenées, Ramon Oliva, el director general adjunt de Perfumeries Júlia, Josep Alboquers, i el president de l’Adha, Daniel Aristot, els qui han exposat les seves idees. Impulsar la imatge d’Andorra per captar més turistes és una mesura que tots consideren necessària, i a més, consideren que cal fer-ho anant tots de la mà, i tal com ha assenyalat Daniel Aristot, "no és lògic que cada comú faci una promoció turística individual, s’ha de cridar al turisme de manera conjunta". Altres empresaris participants han estat Maria Reig, presidenta de Reig Capìtal Group, que ha insistit en la importància de vèncer la por a allò que vingui de fora, en referència a la inversió estrangera, o Jordi Marquet, per al qual "sense una economia diversificada el país no tirarà endavant".

Anar de la mà en les accions que s’han d’emprendre per reactivar l’economia, ha estat una de les mesures més compartides pels experts que han participat, aquest dijous al matí en el debat econòmic celebrat al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. En una cita convocada i organitzada per la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial (CEA) i l'Empresa Familiar (EFA), els economistes Jordi Alcobé i Fernando Álvarez han fet una reflexió sobre l’estat de l’economia actualment i el moment de crisi que encara estem vivint, i han apuntat que és preocupant, sobretot l’endeutament del Govern.

La taula rodona posterior a la intervenció dels economistes sobre el nou model per al creixement de l’economia andorrana, ha exposat mesures que caldria prendre. Les idees més generalitzades han estat la crítica al proteccionisme del sistema actual, la demanda d’una major obertura del país, de potenciar la competitivitat com a element positiu i la diversificació de l’economia, així com la necessitat de recuperar la identitat del Principat i utilitzar-la com a eina per captar el turisme. Aquestes mesures les han proposat els empresaris andorrans, Jordi Marquet, Josep Cairó i Maria Reig, i el president de la CCIS, Marc Pantebre, en representació dels organitzadors del debat, les ha recollit i s’ha compromès a defensar els empresaris en aquest sentit i a que les tres entitats organitzadores, conjuntament, puguin donar continuïtat al pla estratègic local que s’ha proposat. Les conclusions de la jornada, que ha relatat el president de la Cambra, Marc Pantebre, han deixat clar el punt de vista de l'empresariat. Pantebre ha indicat que s'ha de guanyar competitivitat per tenir una economia forta i que s'està davant d'un "canvi de cicle". Ha afegit que toca modificar el model, buscant activitats que se se sustentin en el talent i el coneixement i ha explicat que per aconseguir-ho cal un canvi del marc jurídic, mercantil i fiscal. També s'ha posat èmfasi en la necessitat d'actuar "ràpid i amb contundència" per fomentar aquest canvi. Pantebre també ha parlat del sector públic, la dimensió del qual creu que cal plantejar: "què necessitem i què podem suportar", ha comentat.

Maria Reig, presidenta de Reig Capìtal Group, que ha insistit en la importància de vèncer la por a allò que vingui de fora, en referència a la inversió estrangera. L'empresària ha argumentat que aquesta por al talent de fora no té raó de ser i que el que cal, com han fet altres països, és acollir-los i permetre que desenvolupin projectes i es creïn empreses punteres. Ha insistit reiteradament en que s'ha de veure la competitivitat com un fet positiu que motiva per avançar, i no com una amenaça. També ha coincidit en la necessitat d'una identitat del país potenciant l'autenticitat que la gent relaciona amb els Pirineus, i el fet de ser sobirans. Jordi Marquet, de Gourmeterie Marquet, creu que "sense una economia diversificada el país no tirarà endavant". Marquet ha dit que "el nou model ha d'anar dirigit a la caiguda de les muralles virtuals del proteccionisme".

L'empresari del Grup Cairó, Josep Cairó, ha agraït la iniciativa de debat organitzada però ha subratllat la necessitat de començar a actuar i deixar de parlar i comentar tant les coses. Ha demanat que es comenci a actuar i ha anunciat que la setmana que ve, el sector de la construcció es reunirà per veure què és pot fer, què es pot renovar, i com es poden aplicar les noves tecnologies ja que aquest és el sector més perjudicat per la crisi. D'altra banda ha insistit en que s'ha d'informar al turisme, que és el motor actual de l'economia, dels llocs i la cultura andorrana.

Maria Reig ha volgut remarcar, també, que un error del país ha estat no articular la nació, i ha considerat que intentar atraure el turisme de manera separada entre els comuns no és productiu. A més, ha recordat la necessitat de crear una legislació que sigui àgil, i ha estat positiva qualificant Andorra i els andorrans com persones amb bona capacitat de treball i esforç i de superar les adversitats. El turisme ha estat protagonista de gran part del debat, com a sector més rellevant dins l'economia, però també s'ha plasmat la conveniència d'impulsar altres sectors, com per exemple l'agricultura, segons ha destacat Marquet, que creu que cal revitalitzar-la.

Altres empresaris com el director general de Pyrenées, Ramon Oliva, el director general adjunt de Perfumeries Júlia, Josep Alboquers, i el president de l’Adha, Daniel Aristot, han exposat les seves idees durant la jornada i les mesures que creuen que s'han d'adoptar per avançar. Impulsar la imatge d’Andorra per captar més turistes és una mesura que tots consideren necessària, i a més, consideren que cal fer-ho anant tots de la mà, i tal com ha assenyalat Daniel Aristot, "no és lògic que cada comú faci una promoció turística individual, s’ha de cridar al turisme de manera conjunta".

L'espectacle, dirigit per l’italià Marzio Conti, tindrà lloc a les 21 hores a l’Auditori Nacional d’Andorra. La primera part del concert de l’ONCA estarà dedicada a Coppélia, un ballet sentimental i còmic del compositor francès Léo Delibes amb coreografia original d’Arthur Saint-Léon. Està basat en una història de l’escriptor Eta Hoffman, titulada Der Sandmann (L’home de sorra), publicada el 1815. El ballet es va estrenar el 25 de maig de 1870 a l’Òpera de París. L’ONCA interpretarà la suite original francesa amb una durada aproximada de trenta minuts.

Les àries de la popular òpera Carmen de Georges Bizet protagonitzaran la segona part del concert. Bizet va compondre aquesta obra l’any 1875, sobre un llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy basat en la novel·la Carmen de Prosper Mérimée. Es va estrenar el 3 de març de 1875 a l’Opéra-Comique de París i es va convertir en l’obra mestra del compositor. La història es desenvolupa a l’Andalusia de 1820, amb la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo com a protagonistes. L’ONCA interpretarà les àries més conegudes de la famosa òpera francesa. Estarà acompanyada pels solistes Marina Rodríguez Cusi (soprano), Isabel Monar (mezzosoprano), José Concepción Hernández (tenor) i José Antonio López (baríton). D'altra banda, la programació del Festival Internacional Narciso Yepes, organitzat pel comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà a través de l’Associació Festivals d’Ordino, continua el diumenge 17 d’octubre, a les 12 hores, amb el concert matinal que oferiran els Solistes de la JONCA a l’església parroquial d’Ordino. Actuaran en format de quartet, d’una banda, i de quartet acompanyat d’una acordió, de l’altra, en un concert homenatge al compositor argentí Astor Piazzolla.
Els Solistes de la JONCA obriran el seu concert en format de quartet de corda per interpretar les obres Marron y azul, Prepárense, Libertango, Oblivion i Tango ballet del compositor argentí Astor Piazzolla. Aquesta part del concert serà interpretada per Àlex Arajol i Francesc Planella (violins), Sílvia Garcia (viola) i Daniel Claret (violoncel). La segona part estarà dedicada a l’obra Five tango sensations, la segona peça que va compondre Piazzolla per a la formació Kronos Quartet. Francesc Planella i Josep Martínez (violins), Elias Porter (viola), Jordi Claret (violoncel) i Cristina Cortina (acordió) en seran els intèrprets.

Des del Departament d'Estadística s'assenyala que la tendència anyal en l’entrada de vehicles s'ha tornat lleugerament negativa (a l'agost era positiva en un 1,8%) en un -0,8%, sobretot pel mal comportament del grup de vehicles pesats. Per fronteres i tipus de vehicle, Estadística destaca el bon comportament en l’entrada de vehicles per la frontera hispanoandorrana, amb una tendència anyal positiva del 2,2%, mentre que per la frontera francoandorrana s'ha registrat una davallada del 6%.

El nombre de vehicles entrants al país el mes de setembre ha estat de 344.114, el que suposa una variació de la tendència d’un -0,4% respecte al mes passat, i una tendència anyal que es torna negativa en el -0,8%. Per tipologia del vehicle i respecte el mes passat ha disminuït d’un 0,2% en turismes i d’un 7,4% en vehicles pesats. La tendència anyal, en canvi, és positiva en un 0,2% en turismes, però negativa d’un 10,9% en vehicles pesats. Per fronteres, els vehicles provinents d’Espanya han estat 227.664, disminuint la tendència en un 0,3% respecte el mes anterior, tant en turismes (0,3%) com en vehicles pesats (1,2%). La tendència anyal, en canvi, és positiva en un 2,2%, havent entrat un total de 222.086 turismes el que representa un 1,3%, i 5.578 vehicles pesats, un 18,2% més que l’any passat.
Per la frontera francoandorrana, s'han registrat 116.450 vehicles, el que suposa una tendència del 0,1% respecte el mes anterior, situant la tendència anyal en el -6%. Han entrat 114.691 turismes, amb una tendència mensual del 0,1% deixant la tendència anyal en el -5,6%. De vehicles pesats, n'han entrat només 1.759, amb una tendència mensual del -12,4% i una tendència anyal del -57,2%.

La xifra d'assalariats del mes de juliol confirma la tendència anyal a la baixa amb la disminució d'un 3,4%. La construcció, amb un -16,2%, continua sent el grup més afectat, mentre que administració, salut i educació han augmentat un 2% el nombre d'assalariats. Pel que fa a la massa salarial, al juliol s'ha situat en 73.994.530 euros. Estadística assenyala que després de baixar des de la segona meitat del 2008, sembla que s’estigui estabilitzant amb una tendència anyal del 0,5%. El sectors on més s'ha reduït han estat la construcció, l'agricultura i la indústria, i l'hoteleria i el turisme. Només el sector serveis ha registrat un augment de l'1,4%, mentre que administració, salut i educació s'ha mantingut estable amb un 0,2% mensual.
D'altra banda, el salari mitjà total és d'1.968,36 euros per aquest mes de juliol, de manera que està estabilitzat en tendència des de la segona meitat del 2009, malgrat que ara, segons Estadística, sembla que comenci a disminuir lleugerament, amb una tendència anyal de –0,4%. Les dades mostren que el salari mitjà ha crescut particularment en el sector comerç amb una tendència anyal de l'1,1%. En canvi, agricultura i indústria, construcció, i administració, salut i educació, han reduït el salari mitjà.

La col·laboració del banc ha estat clau per garantir aquesta presència a la fira durant set noves edicions. Per a aquesta edició, que arribarà els dies 22,23 i 24 al Parc Central, hi haurà la vintena d'establiments adherits a l'AIVA, que ocuparan 4.500 metres quadrats dels 7.000 que té el recinte de la fira. El conveni fixa que l'espai que ocupa el sector té un preu de 4,5 euros per metre quadrat, una xifra assumible per les dues parts, a part d'establir l'aportació econòmica que l'entitat bancària concedirà durant els pròxims set anys per ajudar al lloguer dels metres quadrats que ocupen els vehicles. Totes les parts han destacat la importància d'haver arribat a un acord per garantir la presència dels vehicles "a llarg termini", que posa fi a les negociacions i desavinences que històricament hi ha hagut en aquesta qüestió entre el comú i l'AIVA.

Crèdit Andorrà col·labora amb l'AIVA des de l'any 2008, quan per primera vegada va patrocinar la presència de l'associació a la fira. L'entitat bancària també estarà present a la mostra amb un stand propi.

Pel que fa a la inflació subjacent, també ha registrat una variació mensual del 0%, estabilitzant la variació anual en el 0%. En termes anyals, els grups de l’IPC que han tingut una tendència inflacionista al mes de setembre han estat ensenyament, i béns i serveis. En canvi, els grups de l’IPC que han mostrat una tendència menys inflacionista han estat aliments, begudes i tabac, roba i calçat, mobles, transport i esbarjo. Els grups que s'han mantingut han estat habitatge, salut i hotels i restaurants.

Respecte a la comparativa amb els països veïns, l’IPC interanual de França se situa a l'1,6% després de registrar aquest mes de setembre una variació mensual del -0,1% (setembre 2009 -0,2%).

Antoni Pampliega, nascut a la Seu, ha vist créixer el món de la banca a Andorra, on va arribar a treballar-hi el 1960. El seu testimoni és el d’una persona que ha viscut els entrellats de l’evolució de les maneres de fer en un sector clau per al país. “Treballava al banc central de la Seu i, quan van començar a obrir bancs a Andorra, em van oferir que pugés, cosa que vaig fer el 1960, quan aleshores aquí només vivien unes 7.000 persones, pràcticament tothom es coneixia, era com un poble, sorties al carrer i trobaves gent coneguda. En canvi, ara, surts al carrer i és molt difícil trobar ningú que coneguis.”
“La informàtica als bancs va arribar cap al 1963, a Crèdit quan vaig començar hi havia dos ordinadors, un a la central i un altre a l’oficina principal, era un trasto gros, primer funcionava amb targetes perforades, una per a cada document”, explica Pampliega. Amb el temps, les formes de treballar van anar canviant, a mesura que el negoci financer esdevenia més complex. L’Antoni va assumir el càrrec de director d’organització del banc. “S’havia de planificar com havien de fer les coses tots els treballadors.” Té plenament presents encara tots els mecanismes que fan funcionar un banc, en parla extensament, fet que revela que, tot i estar jubilat, la feina el segueix apassionant.
L’Antoni Pampliega viu entre Escaldes i Andorra la Vella i té quatre fills. Ara que està jubilat –prefereix no revelar la seva edat– juga a escacs a la llar de jubilats del comú escaldenc. “Per a mantenir la memòria activa”, assegura somrient. Amb tot, sembla que de memòria no li’n falta pas, atès que no escatima detalls sobre els canvis a la banca del país i recorda que, en certa manera, aquesta també és una part de la història del Principat que no pot caure en l’oblit.

>> anècdotes
Mantenir al dia el sistema informàtic d’un banc no és fàcil. Ho sap millor que ningú l’Antoni Pampliega, que ha participat en la implementació de sistemes informàtics a Crèdit Andorrà diverses vegades. Recorda que en una ocasió una vintena d’especialistes de París van venir per organitzar un sistema informàtic propi per al banc i les dificultats que el vocabulari tècnic va representar per entendre’s.

Koldo Álvarez hi creu i al jugador del Bellinzona, que ja ha ocupat aquesta posició a Itàlia i a Suïssa, no li desagrada, tot i reconèixer les seves limitacions en atac.
Aquestes van ser les reflexions un dia després de la derrota contra Armènia, que deixa Andorra sense puntuar al Preeuropeu i els amfitrions segons del grup B de forma momentània. Sobre la posició de Lima, el seleccionador va comentar que “hi continuarem treballant i no és descartable per a propers partits. És un bon recurs i llàstima que contra els armenis el gol al minut 3 marqués tant el partit. L’Ilde ens pot aportar feina a dalt i crec que és un recurs que ens ofereix més coses positives que negatives”. Sobre el fet de canviar sobre la marxa el plantejament inicial, cosa que Koldo va fer al minut 20 i amb 2 a 0 al marcador, el preparador va indicar que no ho va fer perquè ho considerés una errada d’entrada i va assegurar que “si avui hagués de tornar a plantejar l’enfrontament segurament canviaria algunes coses, però aquesta no”. El tècnic va destacar, com ja va fer a la roda de premsa posterior al matx, que Ilde Lima havia fet una bona feina en atac prolongant algunes pilotes i que el va endarrerir “per buscar més experiència a la defensa”.
El jugador del Bellinzona, de la seva banda, va indicar que no s’havia sorprès quan Koldo li va comunicar la nova posició al camp i va afegir que “és una opció més que podem crear, encara que potser és millor utilitzar-la al Comunal perquè els espais són més reduïts”. El defensa va assegurar que “si he de sortir un altre cop de davanter, cap problema. Ja ho he fet als meus clubs i la setmana prèvia ho vam treballar. Si em toca fer la guerra amunt, la faré, però no espereu meravelles, que no sóc Ibrahimovic”.
Ildefons Lima va coincidir amb Koldo que Armènia ha estat “el rival que més problemes ens ha donat. Va sortir molt fort i nosaltres vam entrar amb manca de concentració i sense estar per la feina i ho va aprofitar. Vam patir, de veritat”. Koldo va elogiar el rival tot afirmant que “no té set punts perquè sí. No és de casualitat. Si veia una golejada més gran? A vegades t’adones que pot passar, però l’equip ha demostrat per moments maduresa. La segona part no va tenir el ritme de la primera, vam fer més faltes i es va veure el compromís dels jugadors, ja que al minut 30 perdíem 3 a 0 i no és fàcil jugar així. Ara tornem a posar els peus a terra i hem vist que, encara que sortim més a l’atac, per moments ens tocarà patir i defensar”.

ANDORRA SUB-19 PERD AMB IRLANDA DEL NORD PER UN GOL AL MINUT 95

L’últim partit d’Andorra al Preeuropeu sub-19 va tenir un final de tensió. Els de Justo Ruiz van estar a punt de sumar el primer punt contra Irlanda del Nord, fins que van rebre un gol quan s’havien jugat cinc minuts del temps afegit (2-1). El partit va ser dur des del començament, amb nombroses faltes pels dos costats. Al minut 38, l’entrenador d’Irlanda del Nord va decidir fer dos canvis, però continuaven sense efectivitat davant de la defensa andorrana. Fins que McAlinden va obrir el marcador al minut 45.
A la represa, els andorrans no van abaixar els braços i van obtenir el premi d’un gol al minut 60. El va marcar Diego Marinho, que havia entrat al terreny de joc vuit minuts abans. Els últims minuts van ser durs, amb jugadors dels dos equips amb targetes grogues i amb Thompson expulsat al 92. Amb un menys, Irlanda del Nord va obtenir un gol en una jugada a pilota aturada. Gray va marcar de falta directa, al 95, i no hi va haver temps per a més. Les dues primeres posicions del grup les van ocupar Alemanya, la selecció amfitriona i que va acabar invicta, i Suïssa. El duel entre les dues a la dar­rera jornada va finalitzar en empat a dos.

Unes hores abans es constatava que les operacions anaven amb més rapidesa de la prevista, a un ritme de tres ascensions a la superfície per hora. De la seva banda, el ministre de Sanitat del país va afirmar que els homes que anaven tornant a la superfície es trobaven en bones condicions de salut i que fins i tot els que quedaven a dintre “tenien una situació anímica tranquil·la”.
A l’hora del tancament de l’edició, la majoria havien estat retornats a la superfície, i quedaven aproximadament una desena a l’interior de la mina, de coure i or, al desert d’Atacama.
Segons anaven sortint, cadascun mostrava la seva personalitat, amb bon humor, o amb oracions d’agraïment, i tots es fonien en abraçades i gestos emocionats amb els familiars i amics presents. Al campament Esperanza s’havien anat reunint els darrers dies fins a 3.000 persones, entre les quals el president del país, Sebastián Piñera, amb la dona, i el cap d’Estat de Bolívia, Evo Morales, que va abraçar personalment el quart rescatat i connacional, Carlos Manani.

Felicitacions i expectació
Els principals mandataris del món van enviar felicitacions a les autoritats xilenes per l’èxit de l’operació, que va superar en rapidesa totes les previsions, al punt que la sonda Fènix 2, que extreia els miners, l’havien rebatejada els equips de tècnics com la llebre per la celeritat.
Centenars de milions de persones van seguir les operacions en directe, en un moment o un altre des de la matinada europea d’ahir, a través de cadenes de televisió a les quals s’hi va afegir, en un gest insòlit, la xinesa CCTV. 350 mitjans tenien enviats sobre el  terreny i les pàgines virtuals dels principals diaris d’Amèrica, Europa i Àsia actualitzaven en temps real els fets.
L’ordre havia estat prèviament establert, i contra el consell de l’Agència d’Exploració Aeroespacial Japonesa (JAXA), que recomanava evitar una excessiva exposició dels miners als mitjans, gairebé tots, i diversos familiars, van ser entrevistats, abans de ser traslladats a l’hospital de Copiapó, com a mesura preventiva.
Mario Sepúlveda, segon en l’ordre de sortida, va fer riure tothom amb el seu sentit de l’humor. Va treure el cap al crit de “Visca Xile, merda!” I hi va afegir: “El diable i Déu se’m han disputat i ha gua­-nyat Déu.” I sobretot va demanar, sense cap èxit: “No ens tractin com a artistes, ni com a periodistes; tracteu-nos com a miners treballadors.”

SEMBLANCES D'HOMES D'ENTRE ELS 19 I ELS 63 ANYS

Els 33 miners tenen peculiaritats personals: el més jove, Jimmy Sánchez, de 19 anys, és pare d’una nena de tres mesos. El més gran, Víctor Gómez, de 63, amb 33 de matrimoni civil, ha decidit tornar a casar-se per l’església. Va patir diversos accidents i li falten tres dits d’una mà. La de Renan Ávalos (29) va ser la primera cara que es va poder veure quan es va establir la comunicació per vídeo. Yonny Bar­rios, de 50, ha estat l’infermer, encarregat de posar injeccions als companys i redactar informes mèdics. Víctor Segovia Rojas (48) ha escrit un diari i es proposa publicar un llibre mentre a Victor Zamora (33) li diuen “el poeta” perquè ha esctrit versos a la dona. Franklin Lobos (52) va ser futbolista professional de primera divisió i va jugar amb Iván Zamorano. Ariel Ticona (29) podrà conèixer la filla que va néixer mentre estava atrapat i  molts d’altres esperen descendència aviat. José Henríquez (56), evangèlic, ha fet de guia espiritual del grup. Edison Peña (34), fanàtic de l’esport, corria 10 quilòmetres diaris dintre de la mina. Carlos Manani, bolivià, és l’únic estranger...

Aquest és l’objectiu que persegueix el nou decret de regulació del funcionament de l’organització en xarxa de l’atenció sanitària i sociosanitària, aprovat ahir durant la reunió setmanal del consell de ministres. Segons va explicar el portaveu de l’executiu, Bruno Bartolomé, un cop el nou sistema estigui plenament implementat, “el pacient es convertirà en el centre de tota aquesta xarxa”.
La reestructuració afectarà, segons va explicar ahir el portaveu del Govern, “tots els elements que ja existeixen en el sistema”. Així, es permetrà la creació “d’un circuit i d’itineraris clínics” per a totes les persones i, d’aquesta manera, “regular de forma progressiva quines són les necessitats sanitàries de cada pacient” perquè els professionals puguin donar la millor resposta en cada moment.
El nou reglament també ha de servir, segons Bartolomé, per facilitar el desenvolupament de noves accions específiques per afrontar determinades problemàtiques de salut, entre les quals l’executiu va destacar les cures pal·liatives, l’atenció a la gent gran, la diabetis, l’atenció maternoinfantil o la domiciliària.
“En tot el reglament hi ha un principi d’eficiència de la gestió”, va afirmar el portaveu del Govern, que també va assegurar que amb aquest document es fa realitat “una vella aspiració del departament de Salut”. Al llarg dels dies vinents està previst que des del ministeri s’iniciïn els contactes i les reunions amb els diferents agents que formaran part del sistema per comunicar com funcionarà la nova organització. “Hem de posar-los en xarxa, coordinar-los i ajustar-los”, va afirmar Bartolomé.

SIS NOUS SEMÀFORS PER FER MÉS SEGURA LA XARXA VIÀRIA

El Govern destinarà 120.000 euros a la instal·lació de semàfors en sis punts conflictius de la xarxa viària, detectats després de les reunions mantingudes entre els comuns i el ministre d’Interior, Víctor Naudi. Abans de final d’any, els nous elements de seguretat viària ja estaran situats, si es compleixen les previsions, a la CG-2, a la zona de la Bartra i de Valira Nova; a la CG-3, al costat del cementiri d’Ordino; a l’avinguda d’Enclar, al costat de la rotonda de Santa Coloma i amb la cruïlla amb el carrer de Prat Salit, i a la cantonada del carrer Esteve Albert amb el passatge d’Arnaldeta de Caboet.