La creació servirà per veure que hi ha "una poesia molt rica dins el flamenc", diu Pagés, que ha relatat que l'obra va sorgir d'un encàrrec gràcies al qual va sopar amb Saramago. La relació entre els dos va ser tant bona que l'espectacle compta amb la locució del portuguès en una part de la funció. La resta del muntatge se sosté a partir de la música i l'art dels "cantaores". Segons ha explicat l'autora, els passos li van sorgir de forma natural i molt immediata. "Si alguna cosa m'emociona em fa sorgir moviments de forma natural, tot i que després ho vas treballant". D'altra banda, la coreògrafa ha explicat que actualment està gaudint tant de l'exercici de dansar com del de muntar coreografies.
A més, la creadora també ha explicat que està preparant un espectacle basat en l'arquitecte Òscar Niemeger. "Més que combinar la dansa i l'arquitectura, el que em plantejo és com és el personatge". El professional de 103 anys és un referent en la seva empresa i sols amb la seva presència és capaç de tirar endavant el seu treball. "Als seus inicis, dibuixava a l'aire, quasi com si fos dansa", ha explicat Pagés.

Cada vegada sembla més clar que el pressupost per al 2011 no tirarà endavant, almenys tal i com s'ha dissenyat. El conseller general de Coalició Reformista (CR), Jaume Serra, ha fet una crítica rotunda del projecte de pressupost presentat pel Govern per a l'exercici 2011 qualificant-lo de "pressupost de capitulació enfront la crisi econòmica". Serra ha indicat que "sembla que estiguin absolutament concentrats en les reformes estructurals per la banda dels ingressos però gens per la banda de les despeses". Per tant, el grup troba una "manca de rigor" pel que fa a les despeses corrents i de funcionament, i qualifica de "fàcil" l'opció de rebaixar la partida d'inversions.

De la seva banda, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, considera que el projecte de pressupost per a l'exercici 2011 és una continuïtat del de l'any 2009 i "pràcticament idèntic" al projecte del 2010, tot i que pitjor en el dèficit. A més, ha criticat que les "despeses siguin imparables" ja que tots els capítols de despesa corrent pugen, i ha lamentat que per assolir una xifra similar de despesa que la presentada per al 2010, es compensi reduint la inversió. Nomen també ha dit que cal tenir en compte que la quantitat de dèficit està en funció de si el Govern pot aconseguir el finançament a 20 anys de tots els imports que ha de pagar durant l'any vinent de la desviació de Sant Julià i del túnel dels Dos Valires.

Format digital HD-alta definició. Una càmera HDW F-900 Cinealta de Sony. Aquesta màquina, segons els entesos, va oferir una vistosa saturació de brillantor i contrastos, sempre apropant-se a la imatge cremada –especialment les seqüències que es van desenvolupar a l’illa, on hi va haver una notable sobreexposició–. Així es va filmar Lucía y el Sexo de Julio Medem, i darrere de tot aquest entramat hi havia el director de fotografia, Kiko de la Rica. Ell, des del seu objectiu, ha treballat amb veritables cracs, com Álex de la Iglesia, Julio Medem, Icíar Bollaín o Karra Elejalde. En realitat, què fa un director de fotografia? “Al nord una veïna quan em veia em deia que si li arreglava la televisió, que no li funcionava... molta gent no sap el que fem. És un treball molt individual i té dos components, el tècnic i també l’artístic. En aquest últim gaudeixes i pots aportar. El que fem és ajudar a visualitzar la pel·lícula al director”, explica Kiko de la Rica. I?tan important és la imatge a les pel·lícules? “És una part important, però no ho és tot. El més rellevant és la història i els actors. És un ingredient més.”
Amb 45 anys ja fa temps que viu de les seves fotografies, però com va arribar a decidir-se per aquest món? “Un dels meus germans grans –som nou– tenia un laboratori de fotografia i em va semblar màgia. Ell pintava i jo l’acompanyava a fer fotografies. Sóc autodidacte i sempre he fet el mateix: viure i veure”. I fer clic, oi? El seu primer llargmetratge va ser Salto al vacío. Molt premonitori... “Ho vaig entregar tot. Va causar sensació. A partir d’aquest salt al buit [somriu] aquí estic. Aquesta professió és força ingrata, però amb això gaudeixo.” Un fotògraf està obligat a viure experiències, una darrere l’altra, i el seu record el porta fins a la pel·lícula de Torremolinos 73. “Candela Peña i Javier Cámara estaven fent una escena de llit i el plànol era molt subjectiu. Semblava que ell em donava a mi.” Coses dels rodatges...

APUNT BIOGRÀFIC

>> fet a ell mateix
Ha treballat com a director de fotografia a les pel·lícules  Los crímenes de Oxford (Álex de la Iglesia), Lucía y el Sexo (Julio Medem), La Comunidad (Álex de la Iglesia) o Torremolinos 73 (Pablo Berger). Va néixer a Bilbao fa 45 anys i resideix a Madrid. La seva afició prové del seu germà i de mica en mica es va fer un lloc en un món que considera “complicat i un circuit molt petit”. Ja ho diu... “Viure i veure.”

Mentre el ministeri de l’Interior va comptabilitzar 560.000 manifestants al conjunt del país, la CGT va parlar de deu milions de persones. “Cada manifestant d’avui val per deu d’altres dies”, va afirmar Didier, un militant de la CGT que va constatar que el nombre de participants en la nova jornada de protesta era molt inferior.
“El text ha estat aprovat pels parlamentaris i la gent comença a estar una mica cansada. Però els que som aquí seguirem endavant”, va assegurar aquest treballador del sector de l’ensenyament que acudia per sisena vegada a una manifestació a la capital contra una reforma de les pensions que suposa un retard de dos anys de l’edat de jubilació. Motivat per continuar amb la protesta, Didier va afirmar que “cal mostrar al govern que encara es manté la resistència i que no ens rendim”.

Recurs al constitucional
Les xifres confirmaven que el nombre de manifestants a París era inferior que en altres convocatòries, però el sindicalista va considerar que cal convèncer els francesos que la guerra no està perduda. “Encara queda un recurs davant del Constitucional i, a més, no és la primera vegada que una llei és derogada”, va assenyalar Didier.
Per primera vegada els sindicats apel·laven a protestar contra el retard de la jubilació a França, després que la llei acabés el seu tràmit parlamentari amb la votació i aprovació del text el dimecres, a l’Assemblea Nacional. Els líders sindicals ja havien advertit que comptarien amb un menor nombre de manifestants, però ho van atribuir al cansament de la gent i a les vacances, encara que van esgrimir les enquestes per mostrar que l’opinió pública continua oposada a la reforma. En aquest sentit, un sondeig aparegut ahir a Le Parisien revela que dos de cada tres francesos està a favor de les manifestacions.
Ahir també va ser menor l’aportació dels grups d’estudiants, que havien estat un pilar important de les mobilitzacions en les últimes convocatòries, ja que els alumnes dels instituts i universitats estan de vacances.

FRANÇA CONSIDERA QUE EL MISSATGE AMB AMENACES DE BIN LADEN ÉS AUTÈNTIC

El govern francès considera que el missatge del líder d’al-Qaida, Osama bin Laden, que dimecres va llançar amenaces contra el país gal, és autèntic, i que confirma l’amenaça terrorista sobre França. El ministeri d’Afers Estrangers va declarar sobre el missatge que la seva autenticitat “pot considerar-se confirmada a vista de les primeres verificacions”, segons un dels seus portaveus, Bernard Valéro.
En la seva declaració, el portaveu d’Exteriors va afegir-hi que el missatge “no fa més que confirmar la realitat de l’amenaça terrorista contra la qual les autoritats franceses han pres i continuen prenent les mesures apropiades per garantir la seguretat del territori i dels ciutadans”.
Al missatge d’al-Qaida, que va ser difós per la cadena de televisió Al-Yazira, Bin Laden va assegurar que el segrest dels francesos treballadors del grup nuclear Areva al nord de Níger, és la resposta als atacs de França a la “nació musulmana”.

ELS SINDICATS, CONTRA ELS PLANS D'AUSTERITAT DE LA UE

Els sindicats europeus van manifestar ahir el seu rebuig general als plans aplicats fins ara a la UE per superar la crisi econòmica, així com a l’enduriment de les sancions per als països que incompleixin les regles de disciplina fiscal, una mesura que ahir van debatre els líders comunitaris. En la cimera social celebrada a Brussel·les poc abans de la reunió de caps d’estat i de govern, la Confederació Europea de Sindicats (CES) es va posicionar en contra de la Comissió Europea (CE), del Consell d’Europa i de la patronal de la UE quant a les vies per tornar al creixement econòmic. Els sindicats mostraran aquest rebuig a les polítiques d’austeritat empreses als estats membres a través de noves mobilitzacions, convocades a diversos països, entre els quals França i Espanya, per a mitjan del mes de desembre.

Durant tot el dia, van passar per l’estrada de testimonis nombrosos metges, tant del país com de l’estranger, i les diferències d’opinió van ser importants.
Així, al matí van declarar pèrits proposats des de l’acusació, entre els quals va destacar un doctor francès, autor d’un informe sobre les proves fetes a les quatre dones. El facultatiu va apuntar que no eren actes “corrents” en una consulta pneumològica i que, vistes les històries clíniques “no estaven justificades”. A preguntes de l’advocat defensor, sí va admetre que la formació de l’acusat com a metge internista “podia fer entendre aquestes pràctiques” tot i avisar que “continuava sorprès”.
També va testificar un psiquiatre que havia avaluat l’imputat per explicar que no havia detectat “cap anomalia ni trastorn” i va avisar que això “no confirma ni exclou” que pogués ser un agressor sexual. Sí va advertir, però, que, en cas de ser culpable “pot tornar a repetir”. Un altre especialista en la matèria va comparèixer per comentar els trastorns que els suposats abusos haurien provocat en dues de les víctimes. El matí el va tancar un especialista en medicina interna que va assegurar que “no fem gaires tactes vaginals” i que fer-ho amb la pacient a quatre grapes –com van explicar les dones– “no és la posició més habitual”.

Nou testimonis de la defensa
A la tarda va ser el torn dels testimonis demanats per la defensa. Fins a nou facultatius –entre els quals tres expresidents del Col·legi, un exdirector del SAAS i d’altres doctors provinents de centres catalans de prestigi com el Trias i Pujol de Badalona o la ciutat sanitària de la Vall d’Hebrón– van assegurar que en les seves respectives especialitats (pneumologia, capçalera, traumatologia o rehabilitació entre d’altres) aquestes pràctiques eren habituals i fins i tot necessàries emmarcades dins del que ha de ser una atenció integral al pacient al qual s’ha de veure “com un tot” i no limitar-se a l’especialitat”. En aquest sentit, un d’ells, oftalmòleg de professió, va arribar a assegurar que “jo també puc fer tactes vaginals però no ho faig perquè si no estaria també a la banqueta”, per afirmar després que “ens hem tornat més prudents”.
Des de la defensa se’ls va plantejar què farien en cas de trobar-se amb pacients que presentessin símptomes similars als de les víctimes quan van acudir a la consulta del pneumòleg processat i si entenien que, davant el seu estat, era lògica la realització de proves com tactes vaginals o rectals. La resposta va ser que era necessari finalitzar primer “l’exploració física” abans de recórrer a “proves complementàries”, com ara una ecografia –opció defensada dimecres per l’excompany de consulta de l’acusat i el metge de capçalera d’algunes de les víctimes. Sí que van reconèixer, però, que la posició emprada per fer els exàmens, en particular el tacte vaginal, no era pas “la més habitual”, tot i ser factible en segons quins casos.

MÉS TENSIONS ENTRE L'ADVOCAT DEFENSOR I EL TRIBUNAL

Si dimecres la tensió entre el president del tribunal, Enric Anglada, i l’advocat de la defensa ja va ser elevada, especialment arran de l’intent de presentar com a prova la investigació feta a les denunciants per una agència de detectius de Barcelona, ahir la fricció va continuar. El lletrat no va amagar l’enuig per algunes de les preguntes que el magistrat feia als declarants i tot va esclatar amb el darrer d’ells, un psiquiatre barceloní.
Anglada va argumentar que, tot i ser presentat com a testimoni, l’home feia “valoracions tècniques” més pròpies d’un pèrit i que “no coneix personalment l’acusat”. Per això, va mostrar-se partidari de fer-lo declarar la jornada d’avui, la darrera del judici, com a pèrit. La defensa no ho va considerar oportú i va continuar les preguntes, tot i que Anglada va advertir que “no servirà de gaire”. Al final, el psiquiatre va explicar que “un metge de capçalera pot induir a un pacient a pensar que l’exploració és correcta o no. El malalt s’ho empassa tot”.

Els botiguers creuen que restringir el trànsit a l’eix Meritxell-Carlemany és una condició necessària però no suficient per dinamitzar el comerç. Així mateix, la majoria indica que cal impulsar l’animació als carrers amb activitats complementàries.

Les estadístiques serveixen per estudiar-les i tenir-les en compte. Les de l’Óbila són curioses. És el cuer de la categoria, amb cap victòria, però alguns dels seus jugadors estan entre els més destacats de la LEB Plata. Tenint aquests aspectes en compte, el BC River Andorra rep demà (21.00 hores) els castellans, amb l’oportunitat de mantenir la seva condició d’invicte i continuar fent el ple de triomfs, que ja es convertiria en el cinquè del curs.