Ja estan col·locats els motius nadalencs a alguns dels carrers del Principat, però no serà fins d'aquí uns dies, segurament el 3 de desembre, que s'encendran els arbres, estels i altres motius lluminosos. Aquest any, els comuns han volgut embellir els seus territoris, però ho han fet prioritzant l'eficiència energètica, i és que la majoria de l'enllumenat estarà format per bombetes leds. Les set corporacions han informat que han buscat la manera de mantenir l'esperit nadalenc combinat amb la sostenibilitat, i procurant reduir la despesa al màxim, per això alguns comuns reutilitzen el material d'anys anteriors, i d'altres el lloguen per no haver d'invertir en emmagatzematge.

La data de l'encesa dels llums de Nadal es decideix en reunió de cònsols, i segons han informat des de la corporació escaldenca, la data assenyalada podria ser el 3 de desembre, i l'apagada després de Reis, però encara s'ha de concretar. Els comuns d'Escaldes-Engordany o de Canillo són exemples de sostenibilitat pel que fa a l'enllumenat que utilitzaran aquestes properes festes, ja que el 100% de les bombetes que encendran són leds, i, per tant, podran estalviar en el consum d'energia. Les altres parròquies, però, també s'apliquen en aquesta matèria, i tot i que encara no han arribat a la totalitat de l'enllumenat, sí que asseguren que la majoria de bombetes que utilitzen són d'aquesta mena, i per exemple, Ordino, preveu arribar al 100% de l'enllumenat d'estalvi en un termini de tres anys.
Els llums leds s'obtenen a uns preus superiors al de les bombetes incandescents, però segons s'ha anat veient amb la seva aplicació en els últims anys, produeixen un estalvi energètic que permet recuperar la quantitat invertida en la compra de l'enllumenat, a més de tenir una vida útil superior a la de la resta de bombetes. És per això que el seu ús s'està estenent tant en les corporacions com en el sector privat, i aquest tipus de llums cada vegada suposen un percentatge més alt dins la il·luminació nadalenca que utilitzen els particulars.
Pel que fa a la despesa que suposa l'enllumenat de Nadal, tant si és de compra com si és de lloguer, els comuns hi destinen entre 28.000 i 55.000 euros anualment, amb l'excepció del d'Escaldes-Engordany, que com que va comprar l'enllumenat l'any passat i va fer una despesa de 110.000 euros, aquesta temporada no ha d'invertir en això ja que no ha de llogar llums ni comprar-ne. Altres comuns, com per exemple el de la Massana, reutilitzen materials d'altres anys, però per estalviar en emmagatzematge ho combinen amb llums adquirides per leasing, és a dir, llogades amb l'opció de comprar-les més tard, i a això hi destinaran 50.000 euros aquestes festes.

Sant Julià de Lòria és una altra parròquia que barreja motius de decoració de propietat amb altres que lloguen cada any. D'aquesta manera, el 75% de les figures lluminoses que decoren els carrers lauredians es renoven cada any, trencant així amb la monotonia de tenir sempre els mateixos estels o arbres decoratius. Tot i així, el comú de Sant Julià és el que té un pressupost més reduït per aquesta partida a la que hi destina 28.000 euros aproximadament, entre el que costa el lloguer i el que es gasta en arreglar el material del que ja disposen. Canillo es troba a l'altre extrem pel que fa a la despesa en enllumenat, ja que té un contracte de lloguer per tres anys a un preu de 55.000 euros anuals. Tot i ser la despesa més elevada en comparació a la resta de parròquies, cal tenir en compte que la totalitat de les bombetes que fan servir són leds, i, per tant, és normal que sigui una mica més car, però se suposa que repercuteix finalment en un estalvi energètic i que, per tant, la diferència de preu es recupera a posteriori.
Una altra manera de renovar els motius nadalencs sense necessitat de llogar el material cada any, és el sistema que fa servir Ordino, que encara que el té de propietat, en canvia el 30% cada any i en conserva la resta. D'aquest manera llença el que s'ha fet malbé i pot disposar de figures noves per donar un toc original cada Nadal, invertint en aquest exercici 35.000 euros. Encamp, per la seva banda, utilitza un sistema similar i dedica una despesa poc inferior, 30.000 euros per ampliar l'enllumenat del que ja disposa amb noves bombetes leds.
Els motius que adornaran els carrers aquestes properes festes, seran, per tant, en gran mesura els que ja es van veure altres Nadals, però també n'hi haurà de nous, com algunes de les boles amb leds per a l'avinguda Meritxell i Prat de la Creu. Per reparar les ja existents i crear-ne de noves, en total, Andorra la Vella gastarà 31.900 euros. Altres motius que embelliran el Principat, seran els arbres lluminosos i de disseny modern de la Massana, les cascades de llums, els estels o els fanals coberts i les cascades d'aigua de Canillo.

A través d'un comunicat, el Govern es fa ressò de la decisió de la Comissió, que va ser adoptada el 19 d’octubre i publicada al Diari Oficial de la UE el 21 d'octubre. L'Executiu destaca que aquesta decisió de la Comissió representa noves possibilitats per a empreses i organitzacions, facilita la instal·lació i la creació de nous projectes empresarials, estalvia la tramitació d’autoritzacions d’exportació de dades cap a Andorra davant de les agències nacionals europees, i representa un estalvi de recursos econòmics.

En virtut de la directiva europea, la transferència internacional de dades personals des dels Estats membres de la Unió Europea cap a un país tercer només pot ser efectuat si aquest país assegura un nivell de protecció adequat, o bé es donen les garanties previstes a la directiva. La comissió pot constatar que un país tercer assegura aquest nivell de protecció, i llavors s’autoritza que les dades poden ser transferides sense que calgui cap altra mesura complementària. La decisió de la Unió Europea contempla també tota una sèrie de mesures que permeten als Estats membres de suspendre la transferència de dades de caràcter personal, com es preveu també per la resta de països tercers, en el cas que es constati per part de l'autoritat competent andorrana que el destinatari de les mateixes no respecti les normes aplicables en matèria de protecció, o que aquestes normes no fossin respectades i l’autoritat competent andorrana no actués amb la deguda diligència per evitar els perjudicis a les persones concernides que es poguessin derivar d’aquest incompliment.
La Comissió Europea ha declarat que es consideren països amb nivell de protecció adequat: Suïssa, Argentina, Guernsey, Illa de Man, Jersey, Canadà respecte de les entitats subjectes a l’àmbit d’aplicació de la llei canadenca de protecció de dades, i les entitats nord-americanes adherides als principis de Port Segur (safe harbor). Amb aquesta recent decisió, també Andorra passa a formar part dels països homologats.

Dels vehciles matriculats 184 (el 79% del total) han estat turismes, 34 motocicletes i ciclomotors (14,6%) i 10 camions i camionetes (4,3%). D'aquesta manera, segons Estadística, el mes d’octubre confirma cert repunt a la baixa amb una tendència mensual negativa en tots els tipus de vehicle, especialment en motocicletes i ciclomotors amb un -2,8%, un -1,6% en turismes, un -2,3% en camions i camionetes, i d’un -3,8% en altres vehicles. D'altra banda, en la tendència interanual, és a dir, respecte al mateix mes de l’any anterior, destaquen les tendències positives dels camions i camionetes, de l'1,3% i les motocicletes i ciclomotors. En la resta de tipus de vehicle, segons assenyala Estadística, les tendències interanuals negatives s’accentuen, sent en turismes d’un -8,3%, i d’un -38,3% en altres tipus de vehicles.

El Col·legi de Psicòlegs ha fet vint anys i ja ha culminat els tràmits per ser oficialment col·legi professional. En paral·lel a la celebració de l’aniversari, el ministeri de Salut ha anunciat que està decidit a complir el gran desig del col·lectiu professional, pel qual fa anys que lluita.

El ministeri de Salut s’ha compromès que les consultes psicològiques estiguin cobertes per la CASS. Per fi?
No sé encara ben bé la fórmula. S’està organitzant una xarxa de salut mental i els psicòlegs que estiguin dins d’aquesta xarxa veurien unes prestacions convencionades. És possible que sigui això el conveni amb la CASS o podria ser una altra fórmula que desconec. Estem mantenint reunions amb el Govern perquè hi ha un grup de treball sobre aquesta xarxa. Hem avançat en algunes coses, però de moment no podem parlar de com s’organitzaran els serveis psicològics, és massa d’hora.

El col·legi està participant en la confecció d’aquesta xarxa?
Sí.

I tot i que encara no estigui massa definit, quina primera impressió tenen d’aquest treball en xarxa?
Efectivament s’han de reorganitzar els serveis de salut mental en relació amb les consultes psicològiques. És important que hi hagi dos vessants, un servei des de l’atenció primària i un servei a l’àmbit hospitalari. Els dos aspectes han d’estar coberts. Un és més d’atenció precoç, un servei que es pugui usar de manera més propera i també de manera més ràpida. I, d’altra banda, és important que en l’àmbit hospitalari es puguin desenvolupar serveis més d’acord amb les patologies greus. Tor això està relacionat amb una redistribució dels serveis pel que fa als professionals del país, uns en liberal i els altres en l’àmbit hospitalari. Ara, el fet d’haver d’anar al centre de salut mental per un problema que pot ser menor també pot esdevenir un fre.

El centre de salut mental pateix certa saturació i els psicòlegs estan a l’abast de la població però hi ha una barrera econòmica. Arriba la solució?
Hi ha una barrera econòmica i, evidentment, aquesta és més important per a les persones que disposen de pocs recursos. És cert que sempre hem demanat una continuïtat en l’atenció que es faci al pacient i que aquesta també sigui psicològica. Aquest és l’objectiu.

Fins i tot van encomanar un estudi per provar que era necessària aquesta cobertura sanitària. Quines conclusions n’han extret?
No es va poder arribar a acabar tal com l’havíem pensat perquè ens falten unes dades que finalment no hem pogut obtenir. Sí que es van aconseguir xifres sobre el nombre de dies d’atur en relació amb les malalties mentals, però sobre això no es poden avançar massa coses. Es pot dir que sí, que és important, que ens hem d’ocupar d’això.

Sobre les baixes relacionades amb la salut mental hi ha controvèrsia, es parla d’atur en-cobert, es posa en dubte la intervenció dels metges de capçalera.
La despesa sanitària a nosaltres també ens preocupa. A nivell de l’atenció psicològica penso que és important que puguem atendre aquestes persones i ajudar amb un seguiment. Les coses no són tan senzilles. Si els metges de capçalera donen baixes podem pensar que són raonades, però és veritat que un acompa-nyament psicològic és important. Situacions com perdre la feina posa les persones en una situació complicada. El vessant psicològic ajuda a veure les capacitats, pot ajudar a donar un impuls per tirar endavant.

Com han percebut a les consultes els efectes de la crisi?
Des de fa uns cinc anys el que percebem és que hi ha un malestar de les persones, un malestar de les parelles, també a nivell dels infants, un malestar laboral. No són pròpiament trastorns però és gent que no acaba de trobar-se bé. La crisi ha vingut en un moment molt peculiar de la nostra societat, on finalment les coses tampoc no estaven ben establertes. No és que amb la crisi hi hagi més problemes, ja hi eren abans. El que passa és que ara, amb la crisi, s’han accentuat.

El ministeri ha encarregat un estudi per concretar l’afectació dels trastorns mentals.
És una enquesta que té dos vessants, el de veure l’afectació sobre la població d’aquests trastorns, de problemàtiques com la depressió i l’ansietat, i l’altre vessant consisteix a constatar com la gent es representa la malaltia mental. A mi això em sembla bé tot i que finalment la manera que té un individu de representar-se la malaltia mental està molt vinculada a tota una sèrie de valors que circulen dins de la societat.

Creu que s’ha avançat en la normalització d’aquests trastorns, en eliminar l’estigma?
La depressió, l’ansietat perquè acabes de perdre un fill o perquè no tens feina, no té cap estigma. No és un problema, encara que sí que t’has de medicar. I això no deixa de ser una banalització. Però a nivell de les patologies greus cal dir que aquestes persones tenen molt difícil la seva integració social i laboral quan finalment poden treballar molt bé. De la psicosi infantil tampoc no se’n parla massa, no hi ha un servei que pugui atendre aquests infants.

Quins recursos creu que necessita el país?
Penso per exemple en les patologies greus que afecten els infants.

Amb el mallorquí –a qui l’uneix una relació d’amistat des de fa anys– va col·laborar en la decoració de la immensa cúpula del Palau de les Nacions, oficina europea de l’ONU a Ginebra. Un llenç de 1.500 metres quadrats. I d’aquí a poc es retrobaran per tornar a treballar plegats. Sense desvelar en què, de moment. “Deixar-se assessorar per algú que sàpiga de conservació és criteri de l’artista: si vol que perduri o no”, apunta Guillamet. “Hi ha Tàpies, com els primers Barceló, que cauen a trossos.” La seva mà experta passarà també en breu per algunes de les creacions escultòriques de Joan Miró que es conserven al taller que l’artista tenia a la masia-taller de Palma de Mallorca.
Això es projecta cap al futur, mentre que la feina que Guillamet està ultimant ara per ara mira enrere, molt enrere: trenta mil anys, que és la datació molt contrastada de les pintures rupestres d’Arcy-sur-Cure, a la Borgonya francesa. Les segones més antigues del món, després de Chauvet. Al costat, els 1.600 anys d’Altamira són pura modernitat.

Sota una capa de calcita
Guillamet es va involucrar en el projecte –dirigit des del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS)– el 1996. Porta ja catorze campanyes. Que van començar amb la recerca de quin seria el mètode més útil per eliminar la capa de calcita (com la de de les estalactites), formada al final de la glaciació, uns deu mil anys enrere. Un estrat que amagava les pintures, al temps que les preservava. Ni làser ni ultrasons, ha emprat, sinó un sistema d’abrasió amb una fresa molt similar a les que fan servir els dentistes. I què ha anat posant al descobert? La mà privilegiada d’algun Leonardo del paleolític, “bons dibuixants, des de la nostra concepció estètica actual”. Amb altres figures de més rudimentàries. Totes pintades per artistes caçadors que seguien les migracions del bestiar, que vivien a l’entrada de les coves però feien els dibuixos als llocs més recòndits. No se sap ben bé per quin motiu, ni quin era l’objectiu del seu art. “Les teories han evolucionat –recorda Guillamet– i ja no estan tan esteses les que parlen de rituals per propiciar la caça, perquè també dibuixaven figures que no es menjarien, com són els lleons o els rinoceronts.” Les últimes propostes apunten a rituals xamànics.
L’equip d’arqueòlegs i restauradors ha posat al descobert una seixantena de figures d’animals (sobretot, mamuts), algunes de molt grans: 1,65 metres. I mans siluetejades. Alguna d’infantil, potser del fill del pintor que s’avor­ria a la gruta mentre el pare treballava.

GRAFITS DE LA SOLDADESCA EMBRUTANT UN LLOC DE CULTE DELS BEDUÏNS

Car els va costar al simpàtic cap Isaac i al Petar de l’armada croata, cascs blaus de l’ONU, deixar constància del seu pas pel Sàhara fent grafits –en blanc i blau, els colors de Nacions Unides– en un lloc tan poc adient com la Cova del Diable, un lloc de culte per als beduïns. Una balma que alberga unes pintures rupestres que daten d’entre sis i vuit mil anys enrere.
Una malifeta que un equip coordinat per Guillamet s’ha encarregat de solucionar. “Sort que van fer servir pintura i no un punxó, perquè es tractava de pedra molt dura, granit”, es felicita el restaurador. Que va haver de treballar de valent per treure la indesitjable petjada de la soldadesca. “Em sembla que els va caure el pèl i que les seves car­reres van quedar estroncades”, apunta.
Si no va ser una feina tècnicament dificultosa, ni va resultar personalment perillosa tot i desenvolupar-se en una àrea de conflicte perpetu, sí va córrer uns altres riscos, que ara funcionen com a anècdotes: “Allà anàvem nosaltres, carregats amb una maleta de sis quilos amb tots els productes que es puguin imaginar prohibits per portar en un avió: dissolvents, materials ignífugs, cancerígens, una mica de tot.”

L’alcalde del municipi, Benet Fité, va explicar que Urbanisme va comunicar a l’ajuntament que el polígon previst, de 12 hectàrees, passaria a ser de 3 hectàrees,  fet pel qual l’equip de govern va decidir “poder negociar-lo posteriorment amb la Generalitat”. Urbanisme tampoc no aprova, segons Fité, la ubicació que proposa el consistori per a la superfície industrial, a poc més d’un quilòmetre de la població, ja que “el govern vol un creixement més proper al nucli”.

Per tot això, l’ajuntament va aprovar la retirada “provisional” del projecte del polígon amb els vots a favor dels tres regidors de CiU, els dos d’ERC i el del regidor independent de l’IPCN-FIC. La regidora del grup del PSC, a l’oposició, va votar en contra en considerar que “el polígon és l’única font de riquesa que podria tenir el municipi”.

Joseph Ratzinger va denunciar així mateix que en l’època actual l’home “pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li”.
A la missa solemne hi van assistir unes 8.000 persones, entre les quals els reis d’Espanya, mentre que més de 50.000 van seguir-la des de l’exterior de l’emblemàtic monument. Abans de la cerimònia, el Papa va mantenir una breu entrevista amb el rei Joan Carles a la Sala del Museu del temple.
Durant la missa, el bisbe de Roma va subratllar que el temple, que va elevar a basílica –església important per la seva antiguitat, extensió o magnificència, en imitació de les tretze grans de la capital italiana–, està dedicat a la família de Nazaret, “escola d’amor, oració i treball”. I va afegir-hi que encara que les condicions de la vida han canviat molt, i amb aquestes s’ha avançat enormement en àmbits tècnics, socials i culturals, la humanitat no pot acontentar-se amb aquests progressos.

“Progressos morals”
“Al costat d’aquests hi ha d’haver sempre els progressos morals, com ara l’atenció, la protecció i l’ajuda a la família, ja que l’amor generós i indissoluble d’un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu creixement i en el seu terme natural”, va manifestar. Benet XVI va remarcar també que l’Església demana que es defensi la vida “sagrada i inviolable” des del moment de la seva concepció, i que la natalitat sigui dignificada, valorada i i rebi suport jurídic, social i legislatiu. “Per això, l’Església s’oposa a totes les formes de negació de la vida humana, com ara l’avortament i l’eutanàsia, i aprova tot allò que promogui l’ordre natural en l’àmbit de la institució familiar”, va subratllar.
Pel que fa a dades d’assistència, l’ajuntament de Barcelona va xifrar en 250.000 les persones que van seguir la visita del Papa. Aquesta quantitat inclou el recor­regut del papamòbil, els fidels a l’interior i exterior de la nova basílica i les persones que van seguir la missa des de la pantalla instal·lada a la plaça de toros Monumental.
El trajecte del papamòbil entre la seu de l’arquebisbat de Barcelona i la Sagrada Família es va fer més de pressa del previst, ja que havia de durar una mitja hora i es va fer en uns 10 minuts escassos. En aquest recorregut s’hi van congregar unes 180.000 persones, segons fonts municipals.

DIVERSOS COL·LECTIUS ES MANIFESTEN CONTRA LA VISITA

La ciutat de Barcelona va viure ahir diverses protestes coincidint amb l’estada del Papa, entre les quals cal destacar una manifestació contra aquesta visita, un acte convocat per la denominada Plataforma de dones contra el Papa, i un altre protagonitzat per col·lectius de gais i lesbianes.
Coincidint amb la cerimònia de consagració de la Sagrada Família, prop d’un centenar de persones es va concentrar a la plaça de la Universidad, convocades per la Plataforma de dones contra el Papa, sota el lema Fora els rosaris dels nostres ovaris, en un acte festiu i reivindicatiu. Així mateix, diversos centenars de persones van participar en una manifestació alternativa celebrada al migdia, convocada per la coordinadora Deixem-nos d’hòsties: jo no t’espero, que reuneix diverses plataformes, grups juvenils i sindicats. La manifestació es va celebrar en la confluència del Passeig de Gràcia amb la Gran Via, i en s’hi va llegir un manifest que denunciava que “l’Estat continua finançant l’Església catòlica amb uns 6.000 milions d’euros anuals, dels quals la meitat es destinen a mantenir col·legis religiosos concertats”.
D’altra banda, a primera hora del matí, un centenar d’activistes de col·lectius de gais i lesbianes es van petonejar enmig d’una gran expectació mediàtica davant del Museu Diocesà just en el moment en què va passar el papamòbil. Els mossos es van haver d’interposar entre partidaris i detractors de Benet XVI per evitar que la confrontació verbal anés a més.

Encara que es tracta d’un cas que fa més de cinc anys que es mou, les fonts consultades han assegurat que encara no hi ha fixada una data per celebrar-se el judici. La complexitat de la instrucció –amb documentació confidencial i informes pericials suposadament extraviats– i la pressió que envolta el cas hauria desanimat algun dels afectats. La suposada mala praxi del dentista processat hauria comportat, en alguns casos, des de la pèrdua d’alguna peça dental o l’anul·lació d’algun nervi que no tocava a la causació de perjudicis estètics o el fet que els pacients haguessin d’acabar agafant més dies de baixa dels que hauria pertocat arran del dolor provocat.
L’odontòleg implicat en l’afer ja va ser desconvencionat per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) entre els anys 2005 i 2006 per les queixes que generava l’especialista mèdic. Un cop acabat el termini de suspensió, i amb el procés judicial en marxa però no pas aclarit, el dentista va ser reingressat a la CASS. L’afer el va portar a la justícia fa uns cinc anys el propi Col·legi d’Odontòlegs. El col·lectiu professional, per evitar pronunciar-se sobre un col·lega, i davant les reiterades advertències d’alguns dels pacients del dentista, va decidir posar en mans de la fiscalia els fets. El ministeri públic hauria vist de seguida possibles indicis de delicte i en poques setmanes, a final del 2005, va portar la causa a la Batllia perquè obrís les corresponents diligències prèvies i actués en conseqüència.

Llibertat provisional
Només tres dels afectats –els que patien les lesions més greus– van decidir defensar els seus interessos personalment, tot i la dificultat que haurien trobat per localitzar un advocat que els volgués dur el cas. Dels interessos de la resta de pacients se n’hauria ocupat la fiscalia. Ara ha transcendit el processament de l’odontòleg, que s’hauria acordat fa uns mesos, per uns fets que “poden ser constitutius d’onze delictes menors d’imprudència professional greu amb resultat de lesions”. En el moment de comunicar-li aquesta situació processal, la batlle també va decretar la llibertat de qui es creu “penalment responsable” dels fets. En el mateix aute de processament al qual ha tingut accés el Diari es declara la responsabilitat civil del processat, que al seu dia va afirmar ser víctima “de les enveges”. I veient que l’odontòleg té contractada una pòlissa de responsabilitat civil amb una companyia d’assegurances, es declara alhora la responsabilitat civil solidària de l’empresa en qüestió.

L'AFER ES VA TRACTAR AL CONSELL GENERAL

El cas del dentista processat va arribar a ser motiu d’interès parlamentari. El febrer del 2007, els llavors consellers generals socialdemòcrates Mariona Gonzàlez i Vicenç Alay van entrar a Sindicatura sis preguntes en què es volia conèixer l’abast de la intervenció de qualsevol organisme dependent del Govern de l’època. Entre d’altres qüestions se sol·licitava que s’informés de quantes persones s’havien adreçat al ministeri de Salut per posar-lo en coneixement del cas i quins intercanvis d’informació, o quins contactes s’havien mantingut, entre la CASS i el Col·legi d’Odontòlegs.

Canvi de líder en setena jornada de la Lliga Nacional. El Matecosa UE Sant Julià comanda la Primera Divisió després de guanyar el seu partit i que el Pidasa FC Santa Coloma, que encapçalava la classificació, hagi sumat la primera derrota des del començament de campionat davant el Construccions La Posa FC Lusitans.

Els familiars de les víctimes de l'accident del Túnel dels Dos Valires, coneguts i autoritats han assistit aquest diumenge al matí a la missa en record de les víctimes que fa un any van perdre la vida a l'obra. Mossèn Jordi Miquel, rector de la Massana, ha presidit la missa en què han llegit paràgrafs de la Bíblia en català i portuguès i on la coral de Santa Maria de Fátima ha participat amb els seus cants. L'ambaixador de Portugal, Mario Damas Nunes, ha assistit a l'acte commemoratiu i ha manifestat el seu agraïment a Andorra i les seves autoritats pel suport que han donat i perquè assegura que s'està fent tot el possible per trobar les causes de l'accident. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, per la seva banda, ha indicat que l'informe pericial ja està a la justícia i per tant 'esperem que molt aviat la batlle instructora del cas procedeixi a dictar un aute de processament' amb els presumptes responsables. Un any després, però, encara hi ha una vídua que espera la indemnització que ha de rebre, ja que no ha arribat a un acord amb l'UTE, i les causes de la tragèdia segueixen sense aclarir-se.

La missa en memòria de Carlos Alves, Olimpio Carrizo, Carlos Duarte Campelo Marques, Antonio Mateus i Toni Cristiano da Costa Riveiro, ha omplert l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana. Els familiars de les víctimes residents al Principat, representants de les autoritats, com el cap de Govern, Jaume Bartumeu, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, l'ambaixador de Portugal, Mario Damas Nunes i la ministra de Salut, Benestar i Treball, Silvia Bonet, han acudit a la missa per tornar a mostrar el seu suport a les famílies i recordar la tragèdia.

Jaume Bartumeu ha manifestat que “aquest és un mal moment per les famílies però hi hem parlat el suficient per dir-los que estem al seu costat”. En aquest sentit, l'ambaixador portuguès ha assegurat que hi està en contacte permanent, sobretot en el cas de la vídua que encara no ha cobrat la indemnització ja que diu que parla amb els advocats de les dues parts i que 'hi ha la voluntat que es pugui arribar a un acord' perquè la dona del difunt a l'accident pugui rebre el que li correspon.

La vídua que encara espera la indemnització, ha assistit a la missa en memòria de les víctimes a la Massana, i ha indicat que és el seu advocat qui està negociant el que li correspon, perquè encara no ho han pogut solucionar. Va ser durant la visita del president portuguès, Aníbal Cavaco Silva, quan la dona va informar que encara no havia rebut la seva part, i en aquell moment va mostrar el seu enuig i la seva indignació per la proposta d'indemnització que li feia la Unió Temporal d'Empreses (UTE). Aquest diumenge al matí, però no ha volgut incidir en aquestes qüestions, ja que el motiu de la missa era el record del seu marit i els seus companys.

L'ambaixador portuguès ha confiat que s'arribarà a bon terme en aquesta negociació i ha aclarit que la resta de casos es van solucionar de manera molt ràpida, i que sap que les autoritats andorranes fan tot el possible per trobar les causes de l'accident i poder identificar les responsabilitats. Ha opinat que és important trobar les causes de l'accident i no oblidar el què va passar per evitar que mai més pugui produir-se un drama com el de fa un any.

El cap de Govern ha coincidit amb l'ambaixador en la necessitat de “recordar el drama que va patir tot el país”, i més directament les famílies i la comunitat portuguesa. Segons el seu parer es tracta de mantenir viu el record i que “quan s'hagin depurat les responsabilitats això no torni a passar mai més”.

Referent a la investigació de les causes, ha recordat que està en mans de la justícia i des del Govern només poden demanar que facin tot el possible, “que és el que s'està fent”. Ha dit que l'informe pericial ha trigat molt a fer-se però que ara “he de creure que aviat la batlle instructora procedirà a dictar un aute de processament on els presumptes responsables vegin dibuixada la seva presumpta responsabilitat”.