Bond, James Bond. Així s’ha identificat molts cops, o millor dit, ha fet identificar Pierce Brosnan. Folk, Abel Folk és la seva veu a Espanya i Catalunya, l’encarregat de fer-li el doblatge. Un més de les nombroses ocupacions d’aquest polifacètic actor català que ja no és, però, l’agent secret d’ençà el canvi d’intèrpret. Ell, assegura, no ho troba a faltar. Brosnan, sí. “L’he conegut personalment i sé que li hauria agradat fer alguna altra pel·lícula”, explica.
Com molts dobladors, Folk va entrar a la professió des del món de l’actuació, on es va iniciar “a l’institut de Montbau, on estudiava, amb el suport de l’associació de veïns”. Finalitzats els estudis, va optar per entrar a l’institut del teatre, decisió que “no va fer gaire gràcia als meus pares”, ja que “ara ser actor està ben vist, té prestigi; llavors era horrorós”. De fet, els seus primers passos sobre els escenaris eren més una afició que una feina. “Jo treballava de pastisser i no tenia gaires esperances de deixar-ho.” Però Núria Espert, que el va escollir per participar a Fedra, li va canviar la vida. “Vam estar prop d’un any voltant pertot el món. Vaig plegar de la feina perquè era incompatible, però pensava que hi hauria de tornar. Al final, vaig tenir sort”, recorda.
La seva participació a multitud de muntatges teatrals i també a sèries de televisió l’ha fet popular, però ho porta bé. “Els catalans són discrets; la gent em coneix pel carrer però no em sento incomodat”, afirma un Folk que està casat amb la Glòria, sòcia en dues empreses de productor, i té tres fills. Admet que “no sé si m’agradaria veure’ls d’actors i, de fet, no és el que més desitjaria”, tot i que si ha de ser així els avisa que “és una feina que exigeix treball i sacrifici”. Estar amb la família “és el que més m’omple, anar a veure els nens jugar a futbol o la nena a bàsquet”. També confessa estar “enganxat” a la bicicleta, de la qual és “un viciós” i assegura que “quan no puc agafar-la, no sóc feliç”.

APUNT BIOGRÀFIC

>> Actor... i molt més
Abel Folk va néixer l’any 1959 a la Farga de Bevier, una antiga colònia industrial prop de Ripoll que es troba tancada ara –“no tinc poble, estic desolat”, apunta–. El gran públic el coneix sobretot per la seva participació a sèries de TV3 com Secrets de Família o Ventdelplà o pel·lícules, però també és director (Xtrems) i productor de teatre. Actualment participa a Agost, al Teatre Nacional de Catalunya.

Els dotze controladors que van acudir ahir al matí al tribunal van assegurar que es replantejaran el seu posicionament quan siguin citats pel jutge que consideren competent, ja que entenen que després de la militarització del control aeri i la declaració de l’estat d’alarma no han de ser investigats per la jurisdicció ordinària, sinó per la militar.
Així ho va explicar el fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Madrid, Eduardo Esteban, que va afegir que la fiscalia els va aclarir que la jurisdicció ordinària és l’única competent fins ara, ja que els fets pels quals anaven a ser preguntats són els que van tenir lloc entre la tarda de divendres i el matí del dissabte, abans que el govern decretés l’estat d’alarma.
Els citats dotze controladors, que van arribar pels volts de les 08.30 hores amb l’objectiu d’esquivar els periodistes, tot i que estaven citats una hora i mitja després, no van voler parlar amb els nombrosos mitjans de comunicació que hi havia a la porta de l’Audiència madrilenya.
Sí que ho va fer com a portaveu de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA) César Cabo, que va assegurar que va ser AENA la que va prendre la decisió de tancar l’espai aeri, però que divendres passat es podia haver continuat volant, encara que “no en les mateixes condicions” que en un dia normal.

Sessió parlamentària
Al mateix temps, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, rendia comptes al Congrés, on va rebre el suport parlamentari a l’estat d’alarma declarat el 4 de desembre passat per restaurar el trànsit aeri a Espanya després de la plantada dels controladors, encara que no exempt de crítiques d’improvisació per part del PP i de dubtes jurídics d’IU.
Malgrat que alguns grups parlamentaris van exigir que es retiri com abans millor l’estat d’alarma, Zapatero va assegurar que el mantindrà i, fins i tot, demanarà al Congrés una pròrroga si continua el risc per a la seguretat o el xantatge als ciutadans: “Ni un dia més, però ni un dia menys” del que sigui necessari. El president espanyol va defensar que el decret d’alarma va ser una “mesura proporcionada” davant la gravetat dels efectes de la protesta dels controladors, que va definir com “una amenaça a l’ordre públic constitucional”. Zapatero va afirmar que l’executiu “va exhaurir totes les seves possibilitats d’actuació” abans de posar en marxa el decret d’alarma, per primera vegada en democràcia.

L'AUDIÈNCIA NACIONAL DECIDEIX L'ABSOLUCIÓ D'OTEGI

L’Audiència Nacional ha absolt  l’exportaveu de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per l’exhibició de fotos d’etarres durant la seva intervenció al velòdrom d’Anoeta, el 14 de novembre del 2004.
Així ho va acordar la secció segona de la Sala del Penal en una sentència notificada ahir en la qual també absol els altres dos membres de Batasuna, Joseba Permach i Joseba Álvarez, pels quals la fiscalia reclamava, igualment que per a Otegi, 18 mesos de presó i el Fòrum d’Ermua dos anys de reclusió.
La Sala, que destaca que només té en compte raons jurídiques i no d’una altra índole “per molt legítimes que siguin” (en al·lusió a les reivindicacions de pau que va fer l’acusat al judici), va decidir absoldre’ls als tres per entendre que existeixen “seriosos dubtes” que fossin ells els que van exhibir fotos d’etarres i repartir propaganda de l’organització durant la celebració del míting.
Otegi, al qual la setmana passada aquesta mateixa Sala li va denegar per quarta vegada la seva excarceració, es troba actualment en presó provisional per mirar de reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través d’un grup denominat Bateragune i per la causa en què s’investiga el finançament d’ETA a través de les herriko tabernes.

Un 27% de les empreses tenen problemes de finançament i tresoreria greus o molt greus (el nivell més elevat assolit fins ara). Per aquest motiu, la Cambra de Comerç creu que s’hauria d’estudiar la implementació d’avals públics adreçats a petites i mitjanes empreses i a autònoms.

La investigació efectuada pel Grup d'Estupefaents de l'Àrea de la Policia Criminal ha permès l'arrest, des de dilluns, de totes aquestes persones vinculades al tràfic de cocaïna.Les detencions es van iniciar la matinada de dilluns i van afectar vuit persones d'edats compreses entre els 30 i els 55 anys, tots residents i la majoria andorrans, que van ser posats a disposició judicial dimarts. Entre dimarts i avui s'ha controlat i detingut la resta d'implicats, d'entre 30 i 55 anys, també residents i la majoria andorrans.

La investigació ha estat judicialitzada des de l'inici i després de començar fa uns mesos amb els primers reculls d'informació, es va entrar en una fase operativa a mitjan d'any després de recollir indicis sobre persones, llocs i presumptes sistemes d'introducció i distribució de droga. En l'operatiu final han participat equips amb guies canins i gossos ensinistrats en la detecció de drogues de l'Àrea de Seguretat Pública i Proximitat Ciutadana de la Policia. La batlle instructora ha decretat el secret de les diligències d'investigació, que segueix oberta sense que es descartin noves detencions en els propers dies.

El Trofeu Andros es disputa per 16a vegada al Principat. Avui mateix s’inicia una nova edició al Grandvalira Circuit del Pas de la Casa, en una cursa on els pilots comencen a agafar posicions en la classificació general en aquest inici de temporada. Enguany, tampoc no hi haurà participació nacional en cap de les categories.

Eusebi Nomen ha criticat que les entitats andorranes no puguin invertir encara a Espanya perquè no s'han tancat les negociacions, i el cap de Govern ha indicat que es vol establir ben aviat un conveni de col·laboració perquè el Banc d'Espanya i l'Institut Nacional Andorrà de Finances es puguin facilitar mútuament les tasques de supervisió mitjançant l'intercanvi d'informació. Les negociacions que s'han dut a terme entre la vicepresidenta del govern espanyol, Elena Salgado, i el cap de Govern d'Andorra, Jaume Bartumeu, tenen com a finalitat que el Banc d'Espanya i l'INAF puguin intercanviar informació significativa per a l'establiment d'entitats de crèdit trasfrontereres i per a la supervisió de les entitats tant en moments de normalitat com de crisi, segons ha dit Bartumeu.
La crítica del conseller d'ApC ha estat que encara no s'hagi aconseguit tancar el fet que les entitats andorranes puguin invertir a Espanya, i ha fet esment que precisament quan s'esgota la legislatura, el cap de Govern s'interessi per aquestes negociacions. A més ha demanat al cap de Govern que faci una compareixença explicant el contingut específic de les trobades amb Salgado. En referència a la informació sobre les negociacions, Bartumeu ha dit que requereixen d'una responsabilitat i discreció que desaconsellen tractar-ho en sessió parlamentaria, i que és així com de moment s'ha de seguir treballant. Ha subratllat que "no s'ha d'intentar forçar la màquina d'unes converses", però que és normal interessar-se per aquestes qüestions perquè "ens hi va la solidesa del sector financer".

Entitats financeres estrangeres
Eusebi Nomen ha posat en dubte també la fiabilitat que dóna el Govern andorrà a l'estranger, pel fet que cap entitat bancària de fora s'hagi interessat en establir-se al Principat. Això ho ha fet després que el ministre de Finances, Pere López, respongués a la seva pregunta sobre si s'ha rebut alguna sol·licitud per a la creació d'una nova entitat financera. Segons ha informat López, només un andorrà s'ha interessat per aquest aspecte, i Nomen interpreta això com una falta de credibilitat del Govern.  López, ha assegurat que la intenció del Govern no és aconseguir que vinguin bancs de fora aquí sinó facilitar l'expansió de les entitats andorranes, i ha afirmat que per tant això no els preocupa. Ha dit que el problema és que "vostè (dirigint-se a Nomen) no confia en el país", però que ell creu que el treball que s'està realitzant des de la comissió de finances donarà com a resultat uns textos molt importants.

López ha indicat que l'estudi actuarial encarregat a l'empresa AON Hewitt sobre aquesta qüestió demostra la consideració que en té l'executiu, i ha acusat el conseller general d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, qui ha fet la pregunta, de crear alarmisme i voler confondre la gent. El ministre, que ha explicat que les dades s'han extrapolat tenint en compte informació referent al 73% de la plantilla de l'administració general i sense l'informe del cos de policia, ha volgut deixar clar que el compromís d'assumir aquests 220 milions és exclusiu de l'executiu com a complement de pensions i està al marge de les jubilacions que es cobren a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Nomen, de la seva banda, ha indicat que "la institució del Govern està creant un forat que només fa que agreujar l'endeutament del Principat" i ha acusat l'Executiu de "no donar viabilitat al l'endeutament". López ha indicat que l'executiu afronta la problemàtica del complement de jubilació ja que es treballarà en el departament i es parlarà amb els sindicats.

D'altra banda, els consellers també s'han enfrontat donant una visió diversa de la interpretació de l'obligació del Govern de cobrir els dèficits de la CASS. López ha assegurat que garantir el dèficit de l'entitat a data del 2010 és de 22 milions d'euros que es cobreixen amb les reserves que disposa la branca general de la Caixa Andorrana. A més, ha explicat que l'executiu no comptabilitzarà els futurs dèficits de la branca vellesa de la institució i ha explicat que l'apartat general s'autofinança. Nomen ha acusat al Govern de "no tenir un projecte de futur", de no voler reconèixer "el forat de la CASS creat pels pressupostos anteriors i que condicionarà els que vindran". López ha assegurat que les previsions de l'integrant d'ApC són "desencertades".