Jose Luis Carvalho i David Borges, càrrecs de l'entitat, opinen que fins fa uns anys la comunicació entre aquesta entitat i els membres de les associacions permetia que el conseller parlés en nom de tota la comunitat i treballés per uns objectius compartits. L'ambaixador portuguès a Andorra, Mario Damas Nunes, va exposar, al col·loqui sobre el paper del moviment associatiu a les comunitats, la necessitat d'un ens que englobi totes les associacions de residents portuguesos, per donar més força a les negociacions que es fan amb el Govern. Des de la Casa de Portugal, però, asseguren que aquesta feina la feia el conseller de la Comunitat, però que en els darrers anys s'ha perdut aquesta comunicació.

Els interessos comuns dels residents portuguesos, com en pot ser un bon exemple l'ensenyança de la llengua portuguesa a les escoles, s'han de defensar de manera conjunta per tenir més força. En això hi estan d'acord tant els membres de l'associació de la Casa de Portugal, David Borges i Jose Luis Carvalho com l'ambaixador Mario Damas Nunes. La diferència és que l'ambaixador suggereix la creació d'un ens que englobi totes les associacions i que així doni suport a la part diplomàtica que representa l'ambaixada, mentre que des de la Casa de Portugal opinen que aquesta és la funció que ha de fer el conseller de la Comunitat, i que si vol el suport de les associacions, el tindrà.
Jose Luis Carvalho, director artístic del grup de folklore de la Casa de Portugal, és l'anterior conseller de la Comunitat, que va ocupar el càrrec durant sis anys, i ara dirigeix el grup artístic, organitzant esdeveniments i espectacles tant per Andorra com a l'estranger, fent arribar arreu la representació dels portuguesos al Principat. Tot i que la seva tasca sigui més lúdica actualment, el grup al qual representa engloba una gran part de la comunitat lusa i és per això que a més d'organitzar balls i sortides, continua mantenint la seva voluntat per defensar els drets dels ciutadans vinguts de Portugal.
Tant Carvalho, pel grup folklòric, com David Borges, que és el president de la Casa de Portugal, coincideixen que l'associació "va donar la cara per defensar i englobar tots els portuguesos durant molt de temps", però ara que hi ha més associacions, la seva tasca ha d'anar més dirigida cap a donar servei als seus associats, i és per això que es dediquen més a la vessant lúdica.
Durant el col·loqui sobre el paper del moviment associatiu a les comunitats, un dels ponents convidats va ser el president de la Confederació de la Comunitat Portuguesa a Luxemburg, José Coimbra, que va aportar la seva experiència. Els representants de la Casa de Portugal, però, consideren que no pot comparar-se la comunitat portuguesa d'Andorra amb la de Luxemburg, ja que la situació és molt diferent per a una persona que viu a Luxemburg i no pot visitar sovint el seu país d'origen que per a algú que viu a Andorra "i si hi ha una urgència pot anar a casa seva en poques hores de cotxe".

Ensenyament del portuguès

Una de les qüestions que preocupen tant a l'ambaixador com als representants de l'associació és el fet d'impartir la llengua portuguesa a les escoles, i és que, segons afirma Borges, és molt necessari. El portuguès afirma que quan els nens acaben l'escola si volen continuar els seus estudis, "l'oferta d'Andorra és limitada" i abans que anar a Catalunya o França potser prefereixen anar a Portugal, però allà no els accpeten perquè no tenen una titulació de la seva pròpia llengua. El fet que destaquen Borges i Carvalho és que no es demana en cap cas que s'ensenyi de manera obligatòria, però sí que els alumnes puguin triar-la com a llengua optativa i així no l'hagin d'estudiar en hores extraescolars que a més no els atorguen cap titulació.

L’enfrontament de nou amb Cesc Fàbregas, l’home que va intentar fitxar a l’estiu Sandro Rosell per al Barça, i Arsène Wenger, el tècnic que ho va impedir, és el gran al·licient del duel, al marge del bon futbol que practiquen els dos equips. Pep Guardiola, en una primera valoració de l’eliminatòria, va assegurar ahir que “els dos som molt semblants i veig uns vuitens interessants. Ells juguen molt bé, obligant-te a esforçar defensivament. Serà una bona eliminatòria”. El tècnic francès dels gunners, Arsène Wenger, veu el duel contra el Barça “dífícil, però possible. La revenja no està en el meu cap. Només vull guanyar i classificar-nos. Ells són els favorits”. L’Arsenal buscarà la primera victòria contra l’equip blaugrana en cinc partits disputats.  
El Reial Madrid encara té un pitjor balanç contra l’Olympique de Lió: 0 triomfs en 6 partits. L’últim va significar l’eliminació  blanca en els últims vuitens. Iker Casillas avisa que els francesos són “un rival difícil, al qual hem de tractar amb la màxima prudència i respecte. Ja tenim males experiències amb ells. És clar que els tenim ganes, però no ens hi va la vida”. El tècnic de l’Olympique, Claude Puel, no va dubtar a assenyalar que “el Reial Madrid és el favorit, com ho era la temporada passada. Sempre s’ha de creure en la proesa, però aquesta eliminatòria serà diferent”.
L’altre gran emparellament dels vuitens serà el que enfrontarà els dos darrers finalistes, l’Inter de Milà, que avui juga la final del Mundial de Clubs, i el Bayern de Munic, tots dos amb problemes. El València intentarà eliminar el Shalke 04 de Raúl, i Manchester United i Chelsea tindran rivals assequibles.

EL SEVILLA-PORTO SERÀ UN DELS DUELS MES FORTS A L'EUROPA LEAGUE

Els setzens de final de la UEFA Europa League, sortejats també ahir a Nyon, depararan una interessantíssima eliminatòria entre el Sevilla i el Porto, líder destacat de la lliga portuguesa. L’altre equip espanyol viu a la competició, el Vila-real, tindrà també un rival d’entitat, l’històric Nàpols, amb l’anada a l’estadi San Paolo. Els partits es jugaran el 17 i 24 de febrer. D’altres emparellaments interessants són els que enfrontaran el Rangers contra l’Sporting de Lisboa i el Benfica contra l’Stuttgart alemany. A França, el Lille rebrà el potent PSV Eindhoven i el PSG jugarà l’anada al camp del Bate Borisov.

La falta d’acord entre els partits polítics del Pacte de Toledo sobre aquest aspecte concret de la reforma del sistema de pensions no ha fet canviar d’opinió el govern en aquest sentit.
Pel que fa a la flexibilitat en l’aplicació, segons Zapatero, no tots els treballadors arriben a la mateixa situació a l’edat de la retirada, perquè han estat ocupats durant períodes de temps diferents i perquè les condicions dels treballs no són les mateixes en totes les professions.
El cap de l’executiu va recordar que l’edat mitjana de la jubilació real se situa a Espanya als 62,5 anys, i això “no és sostenible”, a més de referir-se a les reformes que ja apliquen alemanya, França, el Regne Unit, Suècia i Dinamarca.

Defensa de l'euro
Zapatero va fer aquestes declaracions a Brussel·les, en la conferència de premsa posterior al Consell de govern (cimera de caps d’Estat i de govern) de la Unió Europea, que ahir es va cloure amb l’acord de crear un nou mecanisme permanent de rescat de les economies amb dificultats per defensar l’euro contra qualsevol eventualitat.
La mesura comunitària succeeix a la decisió del Banc Central Europeu (BCE) anunciada el dia anterior, de duplicar el capital i es completarà el juny de l’any vinent amb la definició d’un govern econòmic europeu.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, es va manifestar positivament “pressionada, per les mesures econòmiques que han adaptat Espanya i Portugal els darrers mesos, i que van ser exposades pels caps de govern respectius, Zapatero i José Sócrates.
El Consell europeu no va aprovar l’establiment d’eurobons de deute públic. El president de l’organisme, Van Rompuy va dir que són una “bona idea” però que cal “madurar”. El president Sarkozy deia que els eurobons “no tenen cap sentit ara”, sense harmonitzar les polítiques econòmiques dels estats membres mentre que per a Sílvio Berlusconi serien una solució “òptima”.

AUGMENTA EL DEUTE PÚBLIC I PRIVAT A ESPANYA

El deute públic del conjunt de les administracions espanyoles va augmentar el tercer trimestre de l’any fins als 611.198 milions d’euros, equivalent al 57,7 per cent del producte interior brut (PIB), xifra que representa l’1,89% més que el trimestre anterior, segons el Banc d’Espanya, que preveu acabar l’any a un nivell del 62,5% del PIB. El gruix del deute l’acumula l’administració central (467.348 milions) i la resta, les comunitats autònomes. D’aquestes, la més endeutada és Catalunya, seguida del País Valencià i Madrid. L’augment proporcional més alt el va registrar el País Basc, amb un 143,76% sobre el 2009. La morositat (impagament) dels crèdits de bancs i altres entitats financeres per part dels particulars també va tornar a pujar l’octubre i es va situar al 5,66 per cent, el nivell més alt des del 1996.

DIÀLEG DELS CONTROLADORS I PROPOSTES A AENA

Els controladors aeris espanyols i l’empresa pública dels aeroports (AENA) reprendran les negociacions del nou conveni dilluns vinent, segons va anunciar ahir el sindicat del col·lectiu (USCA), en un comunicat on “valora positivament la disposició del govern i la nova interlocució”, a la vegada que el portaveu de l’USCA, César Cabo, considerava “un absurd” la pròrroga de l’estat d’alarma aprovada pel Congrés dels Diputats. Els treballadors d’AENA, de la seva banda, van continuar amb les protestes contra la privatització de l’empresa als aeroports de Barcelona, Madrid i Gran Canària, on van fer crides a la vaga.

El comú va aprovar anit –amb el vot en contra de l’oposició– un pressupost equilibrat que, com era voluntat de la majoria, queda per sota dels 12 milions d’euros (11.956.830) i que té com a dades significatives una reducció d’ingressos del 2,12%, una rebaixa de les despeses de funcionament del 4,08% (tot i fixar en l’IPC l’increment salarial) i un augment del 25% en inversió, que en xifres absolutes suposa invertir 784.420 euros més que el pressupostat en la   darrera revisió per al 2010.
Com ja va anunciar el Diari fa setmanes, els projectes principals són una altra fase de l’aparcament del Prat del Riu (1,4 milions) i una nova actuació per millorar la xarxa d’aigua, que, en xifres rodones, ha de suposar un desemborsament de mig milió d’euros. La consellera de Finances, Dolors Cabot, ha afirmat que s’opta per “una gestió acurada sense deixar d’invertir”. El cònsol major, Enric Casadevall, va recordar que “s’ha fet un esforç per retallar. Però costa molt reduir les partides”. El cap de l’oposició, Francesc Xavier Riba, va felicitar el treball de la majoria però “no és el nostre pressupost” i, per això, hi va votar en contra.
L’increment inversor, gràcies al fet d’haver de destinar menys a l’amortització de préstec bancari, es veu reflectit en el fet que l’únic departament que veu molt notablement incrementada la seva dotació pressupostària és el d’obres i urbanisme, que passa de disposar de 3,1 milions el 2010 a preveure’n 3,7 per a l’any que ve. Quant a les despeses de funcionament, que representen gairebé el 60% de les despeses del comú, es preveu una reducció de 300.808 euros. En aquest capítol s’hi inclou la despesa de personal, que es retalla en un 0,5%. Cabot va afirmar que aquesta reducció s’assoleix de contractar menys eventuals i pressupostar menys hores extra. “Es pretén aconseguir el màxim de rendiment del personal fix”, va recordar la responsable de Finances, que és un dels departaments que veu més minvada la seva dotació, passant dels 3,1 milions d’euros pressupostats per a aquest 2010 que ara s’acaba als 2,3 que es preveu destinar-hi l’any que ve.
Un altre dels departaments que percentualment veu caure de manera important la dotació pressupostària és el de Medi Ambient, Agricultura i Turisme. El pressupost aprovat pel comú reflecteix una rebaixa de 111.388 euros, que representa un 11% i no arriba al milió d’euros quan el 2010 l’haurà superat. Encara que per poc. La reducció percentual és molt menys sensible quant a la comissió de serveis, que passarà de disposar 2.144.499 euros a dotar-se de 2.112.013. Pel que fa a la resta de departaments, i a banda del ja esmentat d’Obres i Urbanisme, que és amb diferència el de més pes, tant Atenció Social com Cultura preveuen un lleuger increment. En el cas de l’àrea social, el creixement real és de poc més de 12.000 euros, que suposa un increment percentual de l’1,6%. De la seva banda, en el capítol cultural, l’augment pressupostat és del 3,1%. O el que és el mateix: una dotació suplementària respecte del 2010 de poc més de 61.000 euros.

413.464 EUROS DE BENEFICI A ENSISA

Durant la sessió de consell de comú d’ahir es va donar compte del benefici obtingut finalment per Ensisa –la societat que gestiona les pistes de Soldeu i el Tarter– durant la darrera temporada d’hivern. Els guanys obtinguts van ser de 413.464. Un 10% va a reserves, mentre que la resta es reparteix en format de dividends. A la corporació canillenca li correspon ingressar una mica més de 189.000 euros. Casadevall va mostrar la seva satisfacció perquè, inicialment, no havien previst que Ensisa tingués guanys.

Uns textos que tres consellers del seu mateix grup van consensuar amb el PS i que van estar negociant durant mesos. Gabriel va explicar que dimecres vinent es plantejarà el problema a la resta del grup, i que entre tots els consellers es prendrà una decisió.
Gabriel va ser molt contundent al migdia, i estava convençut del no al nou marc tributari. Tant és així que es va posar en contacte amb una part dels consellers del grup, que li van manifestar suport immediatament. I ja no tenien cap dubte què calia votar el dia 29 de desembre a l’impost de societats, el d’activitats econòmiques i el de no residents. Malgrat tot, Gabriel va repetir les declaracions a la tarda, i en va suavitzar molt el to. Va assenyalar que calia un debat previ en el si del grup. Això sí: la condició imprescindible per obtenir suport a les lleis fiscals és que l’executiu es comprometi a avançar les eleccions. Aprovar les lleis fiscals “no tindria gaire sentit si no va lligat a una declaració del cap de Govern”.
L’immobilisme del l’executiu és la principal causa que va asse­nyalar el líder de l’oposició a aquesta decisió, i va declarar que “no voldríem ser utilitzats per la nostra forma de treballar en clau d’Estat” com a pretext perquè el cap de Govern, Jaume Bartumeu, allargui la legislatura.

Queixes de CR pels "Insults"
A banda de la intenció manifestada per Bartumeu de no avançar les eleccions, el grup reformista està queixós de com s’ha desenvolupat el darrer debat al legislatiu. Concretament, els consellers de CR van declarar ahir que se sentien “insultats” per les afirmacions que va fer la consellera socialdemòcrata Mariona González. Fonts reformistes van explicar al Diari que la decisió de Gabriel estava motivada per demostrar que “amb insults no es va enlloc”, i que no es podia mostrar “tant menyspreu al treball dels consellers”.
El president de la comissió de Finances, Jordi Font, va manifestar, d’entrada, que no es creia les afirmacions de Gabriel. “Vull creure que només ha estat una reacció en calent, tothom té dret a estar enfadat”, va assenyalar. Per Font no tindria cap sentit tombar la fiscalitat directa “perquè és una eina per al país, no una arma contra nosaltres”. Sobre els suposats insults que denuncia CR, Font va explicar que “n’hi ha que tenen la pell molt fina”, i va recordar que des del PS també han hagut d’escoltar acusacions greus “i no ens sentim insultats”. Però va ressaltar que “si finalment no les voten, serà massa trist”.

SESSIÓ LEGISLATIVA ENTRE "POPULISTES", "DEMAGOGS" I "MENTIDERS"

La darrera sessió legislativa del Consell, iniciada dijous a la tarda i finalitzada ahir al matí, ha deixat una col·lecció d’adjectius que demostren que els debats són cada vegada més tensos. La primera va ser obra de la consellera socialdemòcrata Mariona González, que va protagonitzar la intervenció que més tard els reformistes van considerar “insultant”. Fins a dues vegades va acusar González de “populistes” i “demagogs” els consellers de CR, per les reserves d’esmena que van presentar a la llei de mesures per reactivar l’economia. A més, González va dedicar una al·lusió personal al conseller Daniel Armengol, en insinuar que era un beneficiari de les obres del Govern perquè era contractista. Però a l’executiu també li va tocar el rebre, com ja és habitual, des de l’escó que ocupa el president d’ApC, Eusebi Nomen. El líder d’ApC va acusar fins a tres vegades Pere López de “mentider”. Nomen es va queixar que una demanda d’informació no li havia estat contestada, i López va replicar que sí que ho havia estat, i que la Sindicatura havia d’haver rebut la resposta. Però el líder d’ApC va insistir que a ell no se li havia tramès res. I va demanar que López aclarís si realment havia mentit, cosa que el ministre no va respondre.

L'OPOSICIÓ FULMINA L'AJUT PER A LES LLARS D'INFANTS I EL "PLA RENOVE" DE VEHICLES

Ni guarderies, ni pla renove, ni pagament a 55 dies als proveïdors del Govern. Les mesures estrella contra la crisi no han prosperat. Els vots de Coalició Reformista i Andorra pel Canvi van impedir que passessin tres punts fonamentals de la llei per a la promoció de l’activitat econòmica, probablement els tres que afectaven un major nombre de persones, tal com reconeixia el mateix ministre Pere López.
De fet, dels 36 articles que conformaven la llei només en van quedar fora quatre, a banda d’una disposició addicional i una altra de derogatòria. Però el debat dividit en dotze blocs va ser intens, i els grups de l’oposició ho van considerar una constatació més que el Govern “està esgotat”.
Andorra pel Canvi es va mantenir ferm en el plantejament de votar negativament qualsevol mesura que contribuís a generar nou endeutament. En el cas del pla renove per retirar del parc automobilístic els vehicles més contaminants, a més, va argumentar que una de les mesures penalitzava fiscalment aquells que tenien un vehicle massa antic, concretament, amb un 50 per cent més de l’impost de circulació. De fet, aquest va ser el mateix argument que va fer servir el grup reformista per impedir l’aprovació de l’article.
Un altre punt força esperat era l’ajut per a les famílies que porten infants a la guarderia, i que atorgava un descompte de fins a 75 euros per nen. L’increment del dèficit que hauria implicat aquesta mesura hauria estat d’un milió d’euros, i per això ApC hi va votar en contra. Coalició Reformista, a més, va argumentar que calia classificar les famílies per donar l’ajut als més necessitats. La consellera del PS Mariona González va defensar que la subvenció havia de ser universal. Finalment, el tercer punt polèmic va ser el del pagament als proveïdors del Govern en un màxim de 55 dies, que redueix en cinc dies el termini actual. En aquest cas, la mesura anava acompanyada d’un crèdit extraordinari de 37 milions d’euros, que tant CR com ApC van trobar “injustificat”.
Fonts del Partit Socialdemòcrata van explicar al final de la sessió que estaven totalment sorpresos pel resultat de la sessió, ja que CR s’havia abstingut en el treball en comissió en algunes de les mesures, i posteriorment al ple hi van votar en contra.

ES CONGELEN ELS SALARIS PÚBLICS DE MÉS DE 2000 EUROS

Els salaris públics a partir de 2.000 euros han quedat finalment congelats. Aquesta va ser una de les mesures que van prosperar, i afectarà tots els treballadors de l’administració pública i la de justícia. A més, els grups parlamentaris també van acordar impedir per llei la creació de noves places de funcionaris o agents de l’administració. Malgrat tot, el punt que més ha enfrontat els grups polítics no ha prosperat. Es tracta de la disposició que permetria allargar l’excedència als funcionaris que ocupen un càrrec polític, més d’un mandat. CR va recordar que té molts funcionaris entre les seves files, i ApC va lamentar la defensa “ferotge” que va fer Mariona González d’aquest punt.

Actualment està implantat el sistema GAdA que es basa que cada categoria professional té un sou fixat i totes les persones que estan incloses en aquest grup cobren entre el 80% i el 120% d’aquesta xifra. El canvi pactat comportarà que cada lloc funcionarial tindrà una escala. Per exemple, un treballador públic comença a la classe A amb un sou de 1.500 euros. Per passar a la B haurà de complir tres requisits. En primer lloc ha de fer suficient temps que és a l’esgraó (en aquest cas l’A) abans de passar al B. En segon terme cal que disposi de les titulacions acadèmiques que es requereixen per a la promoció laboral. I tercer: disposar de l’informe avaluador en què se’l consideri vàlid per passar al següent nivell. A cada ascens el sou que es cobrarà serà superior.
El canvi està consensuat entre els participants a la taula, però hi ha temes que no han estat resolts com, per exemple, els triennis. En aquest cas, els sindicats mantenen la petició de conservar-los, mentre que el Govern és més partidari de limitar-los o eliminar-los. El tema ha quedat irresolt i el secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolome, va afirmar ahir que “de moment es troba congelat”.

Mobilitat acceptada
En total s’ha arribat a 31 punts d’acord sobre els quals s’ha desenvolupat un esborrany. Ara es portaran a d’altres interlocutors perquè donin el vistiplau o recomanin alguna última modificació. Un dels punts destacats sobre els quals hi ha entesa és la mobilitat entre departaments. Actualment la legislació és molt rígida i gairebé no permet que els treballadors públics puguin ser transferits a d’altres departaments on hi hagi necessitat de personal. La regulació proposada inclou una mobilitat voluntària, per si el treballador demana un canvi, o obligatòria.
L’objectiu és consensuar definitivament una sèrie de canvis que es volen incloure a la Llei de la Funció Pública i ajudar a flexibiiltzar la política laboral a l’administració. Un cop finalitzat el text, pels volts del gener, es decidirà si el Govern la pren com a pròpia i la presenta com a projecte de llei al Consell General o si es presenta a tots els grups parlamentaris per consensuar-la amb els partits de l’oposició. Cal recordar que només els socialdemòcrates formen part de la taula ja que ni Coalició Reformista ni Andorra pel Canvi (que va abandonar un cop ja s’havia començat) formen part ara mateix d’aquest organisme.
Precisament ahir el president de l’USdA, Gabriel Ubach, va “felicitar” el Govern per haver impulsat la iniciativa i va criticar els grups de l’oposició per no ser-hi. Bruno Bartolomé va comentar que hi ha dos principis bàsics els quals tothom ha estat d’acord que cal modificar. Per Bartolomé, “la llei és caduca i cal canviar-la i es farà per consens”.

TREBALLADORS I GOVERN COFINANÇARAN LES PENSIONS DE JUBILACIÓ

El tema que ha quedat més penjat respecte a la reforma de la Funció Pública és com se soluciona el pagament de les pensions dels funcionaris. Cada treballador té una cotització a la CASS com a l’empresa privada, però els públics reben una pensió sensiblement superior ja que el Govern paga la diferència. Concretament els funcionaris cobren el 70% del sou de l’últim any. Cap dels executius andor­rans havia fet una provisió de fons per fer front a aquesta despesa i actualment ja hi ha 220 milions d’euros compromesos per a aquests pagaments i no estan previstos en cap partida. Bruno Bartolomé va explicar ahir que és clar que en el futur ha d’existir un cofinançament d’aquests diners entre els treballadors i el Govern. La fórmula, però, no és clara i ara es preveu crear un nou grup de treball perquè estudiï quines són les opcions existents. Gabriel Ubach va comentar que els sindicats no estan tancats a l’opció del cofinançament i ara caldrà veure com s’estableix la caixa en la qual s’hauran de fer les aportacions. Bartolomé va incidir que la situació és complexa i que “és clar” que els futurs funcionaris ja s’hauran de regir plenament per aquest sistema i que cal establir què passa amb les pensions pendents.
Tant el sindicalista com el portaveu del Govern van instar que els grups de l’oposició se sumin al futur grup de treball atesa la gran importància per a les arques de l’Estat dels acords que es prenguin. Ahir un expert va exposar als integrants de la taula de la Funció Pública tot un seguit de dades sobre l’impacte de cadascun dels models per al cofinançament.

L'esportista ha volgut mostrar la seva part professional però també donar a conèixer també "l'Edurne persona" i per això ha explicat els sacrificis i esforços que ha hagut de fer per aconseguir passar a la història com la primera dona que ha coronat els catorze pics. Pasaban ha reconegut que en alguns moments s'ha plantejat si valia la pena, però que ara que ho ha aconseguit pot afirmar que és feliç amb el que fa i que ha merescut la pena

L'alpinista ha ofert la seva vivència als assistents a la conferència organitzada conjuntament per Crèdit Andorrà i el patrocinador oficial de l'esportista, Grifone. La superació, el treball en equip i l'esperit de sacrifici són valors que ha remarcat l'alpinista per la seva importància en l'escalada, però també en el dia a dia de la societat. El treball en equip és important en el dia a dia i en l'alpinisme, i per això Pasaban considera que el més destacat del seu equip no és que siguin els millors alpinistes del món sinó que siguin bones persones, i assegura que el seu equip n'està ple i que l'han ajudat moltíssim.
El repte que ha assolit com a primera dona al món a pujar els catorze 8.000 no ha estat sempre entre els seus objectius, sinó que Pasaban ha explicat que des de petita anava a la muntanya, i que a mesura que va anar tenint oportunitats de fer expedicions hi va agafar el gust. Segons ha dit, al principi ho feia com a hobby, i no va ser fins que va arribar als nou 8.000 quan es va plantejar l'objectiu d'arribar als catorze, i ara ja pensa en el proper repte, que és ascendir a l'Everest sense oxigen artificial, a la primavera de l'any que ve.
Pasaban ha declarat que durant els anys que ha dedicat a l'alpinisme, la seva vida s'ha centrat només en això i no ha estat capaç de pensar en res més, per això no es lamenta de no haver format una família, ja que "no ho he buscat". El que ha lamentat són les crítiques que ha rebut al llarg de la seva carrera professional, però assegura que per cada missatge negatiu li arriben deu de felicitació, i que és per aquests que val la pena el que fa.

Martí ha destacat en el seu discurs que es tracta d'una oportunitat "per exportar la nostra cultura a través de tot el mapa lingüístic català". Martí ha destacat que el projecte d'Escaldes-Engordany com a Capital de la Cultura Catalana ha comptat amb l'adhesió de la resta de comuns i del Govern.

El cònsol ha recordat que Andorra és l'únic país del món on el català és la llengua oficial i en aquest sentit considera que "la capitalitat cultural és una excel·lent plataforma per impregnar tots els ciutadans i les ciutadanes sense distincions, dels valors de la cultura catalana i andorrana". Finalment, Martí ha destacat que la capitalitat d'Escaldes-Engordany serà una bona oportunitat per donar a conèixer l'Andorra més desconeguda, més enllà de les compres i les pistes d'esquí.

El president del grup parlamentari, Joan Gabriel, ha dit aquest divendres després del Consell General que CR "no vol ser còmplice d'allargar aquesta legislatura quan no té cap sentit". El líder reformista ha explicat que han arribat "al límit de la paciència". Gabriel s'ha mostrat especialment molest amb l'actitud del grup socialdemòcrata en la sessió d'aquest Consell General i, sobretot, en les noves propostes que va llançar el cap de Govern a principis d'aquesta setmana. Gabriel ha dit que "ara de cop es despengen dient que han sortit una sèrie de problemes diferents i que hem de fer una sèrie de lleis".
El polític massanenc ha deixat clar que els reformistes en cap moment seran utilitzats com a excusa per allargar una legislatura que consideren esgotada: "no voldríem ser utilitzats per la nostra forma de treballar en clau d'Estat". Ha afegit que "no podem continuar votant sempre en clau d'estat i lleialtat institucional totes les suggerències del Govern, perquè ens hi podríem passar quatre anys" i "l'únic que fa és malmetre la situació econòmica del país".
Amb aquests arguments, Joan Gabriel portarà a debat del grup parlamentari del proper dimecres "replantejar si és convenient passar el nou model fiscal directe pactant amb el grup parlamentari socialdemòcrata". Ha dit que aprovar les lleis fiscals directes "no tindria massa sentit si no va lligat a una declaració del cap de Govern" de convocatòria electoral, ja que l'oposició no ha presentat esmenes parcials al pressupost i un cop passat el debat a la totalitat  "ja es poden convocar eleccions; així també ho ha dit el president del seu grup parlamentari i d'ApC".
El líder de CR ha conclòs explicant que "no volem perpetuar-nos en una cadira i fent aquesta comèdia de votar crèdits extraordinaris. Cap país del món pot continuar així". I ha afegit que si aquesta és l'estratègia de Govern per allargar la legislatura "nosaltres no la volem jugar perquè es confia en la bona fe i la lleialtat institucional que només està donant CR, però arriba un moment que la nostra funció és fer oposició" i "no hem de ser còmplices d'allargar aquesta legislatura quan no té cap sentit de fer-ho".

El president de la taula, Brunó Bartolomé, ha titllat aquest aspecte de jubilació d'"absolutament vital", estarà relacionat amb com evolucioni el calendari legislatiu i segons ell el més probable és que s'acabi de debatre en una nova taula centrada únicament en aquest aspecte. Serà al mes de gener quan es decidirà el procés que segueix per fer la proposta de reforma de la Llei de la funció pública.

Les valoracions del president de la Taula, Bruno Bartolomé, i del secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, han estat totalment positives, i han confiat que les decisions preses serviran per reformar la Llei de la funció pública. Bartolomé ha destacat del treball de la Taula "la certesa que la llei ha quedat caduca i s'ha de canviar", sobretot pel que fa referència als aspectes com l'aplicació del sistema de Gestió de l'Acompliment, que des de la Taula es proposa que es tinguin en compte els mèrits i la carrera professional. El fet de potenciar la mobilitat dins l'Administració ha estat un altre dels punts clau del treball, en el que tots els sectors han coincidit que és favorable tant pel treballador com per a l'Administració. Ubach ha felicitat el Govern per haver impulsat aquesta taula que ha permès aclarir aspectes problemàtics que vénen de fa molt temps i per haver-ho fet mitjançant el diàleg. En aquest sentit, ha criticat la postura del grup parlamentari Coalició Reformista per no participar-hi, i d'Andorra pel Canvi, que la va abandonar a falta d'algunes sessions.
Ubach s'ha mostrat satisfet pel treball que s'ha fet, però ha recordat que falta una part molt important, que és el model de jubilació. Aquest s'haurà d'estudiar, segurament, en un nou grup de treball, tal com ha indicat Bartolomé. Per a aquesta nova Taula, Ubach i Bartolomé han coincidit en la necessitat que els grups parlamentaris s'afegeixin a la feina. En la darrera sessió de la taula un expert ha comentat els models que es podrien seguir per a la jubilació dels funcionaris, i Ubach ha avançat que no estan tancats a un model de cofinançament, que seria una de les possibilitats presentades. 
L'esborrany que s'ha donat per tancat aquest divendres al matí, ha de passar a l'estudi per part de tots els implicats per a la seva aprovació. Serà al gener quan es decidirà si es passa a tràmit parlamentari a través d'un projecte de llei presentat pel Govern, si es presenta a tots els grups parlamentaris o si s'entra a Sindicatura perquè el prengui en consideració. Bruno Bartolomé, però, ha recordat que es decidirà tot això en funció del calendari legislatiu.

Aquest és el pressupost més baix dels últims quatre anys de mandat, i s'ha aconseguit reduir la xifra en prop del 30%, ja que el primer any d'aquesta legislatura comunal, el 2008, el pressupost era de 47 milions. Les inversions reals ascendeixen a 963.238 euros. Les despeses de personal seran lleugerament més baixes, tenint en compte que no es contractaran nous funcionaris i que no se supliran les baixes per jubilació. Amb tot, per en aquest apartat es contempla 16,7 milions. Begoña Montes ha explicat que regnaran els "principis de contenció econòmica, de transversalitat, flexibilitat i d'optimització dels recursos". A més, també ha remarcat la necessitat d'afavorir la flexibilitat entre els treballadors i la seva adaptació al context actual.

El mateix principi s'emprarà en les inversions, capítol en el que es disposa de poc menys d'un milió d'euros i "s'intentaran fer obres amb recursos propis", ha dit la màxima mandatària, Rosa Ferrer. En aquest sentit, la cònsol ha apuntat algunes tasques que podrà dur a terme el comú amb els seus propis mitjans: l'adequació d'un terreny de Santa Coloma per a lleure, la plaça de la Margineda, acabar amb les obres de l'antic incinerador o alguns trams de voravies d'algunes zones de la parròquia. Amb tot, s'ha recordat que l'època de les grans inversions, "ja ha passat", ha dit Ferrer, i aquesta va coincidir amb la remodelació del centre de congressos i de l'hostal Calones.
En l'apartat d'ingressos es preveu ingressar menys impostos que l'any anterior per diferents motius. Els impostos directes, així com els indirectes patiran una disminució del 13%, i les taxes i altres ingressos es veuran afectats amb un -10% d'ingrés a les arques. Segons ha indicat la cònsol, aquesta disminució ve donada per la tendència que han vist durant aquest 2010, i per altres motius, com la reducció d'algunes taxes tal i com s'ha acordat amb les mesures anticrisis pactades amb anterioritat. A més, també cal recordar que la crisi ha ocasionat que no hi hagi tantes operacions de compravenda d'immobles, i consegüentment menys transaccions patrimonials.
Un dels temes que s'ha tornat a posar sobre la taula en aquesta sessió de consell és el de la capitalitat d'Andorra la Vella i els beneficis i contrapartides econòmiques que la parròquia com a tal ha d'assumir. El conseller de la minoria, Jordi Minguillón, ha defensat que el comú està en una situació molt complicada i que una de les sortides seria reclamar que les transferències de diners que rep del Govern siguin més elevades, ja que ha d'assumir moltes despeses extres que altres parròquies no tenen. Sobre això, la cònsol ha dit que es va avançant a poc a poc amb les reunions que es mantenen entre els cònsols i l'Executiu. Ferrer ha manifestat que, de moment, han començat a definir les competències d'alguns serveis i que més endavant es perfilaran altres temes, com és la qüestió de la capitalitat. I és que des de la minoria, aquest fet es veu com que el comú està assumint serveis que no li pertoquen, com ara l'Institut de Música, o altres prestacions culturals i socials, que estan sota la gestió de la corporació però que les gaudeixen ciutadans de tot el país. Els consellers de la minoria reclamen que el sobrecost que això ocasiona per al comú, sigui assumit pel Govern.
Unes altres xifres que s'han tancat són les de la liquidació del pressupost del tercer trimestre d'aquest 2010, que porten fins a la data uns ingressos de 22 MEUR i unes despeses de 21 milions.

Queixes pel tracte del Govern

Finalment, els tres consellers de la minoria han tret el tema del tracte que la corporació va rebre durant la inauguració de la rotonda de la Comella. Creuen que el comú, i més concretament la cònsol, no van ser tractats com es mereixien, ja que durant l'acte, Rosa Ferrer no va poder participar ni tenir la rellevància "que es mereix aquest càrrec". A més, han recordat que a la placa commemorativa no apareix el nom del comú per enlloc. Els consellers s'han negat a assistir a cap acte més que tingui a veure amb el Govern actual, com a gest solidari amb la corporació, i pel mal tracte que van rebre aquell dia, segons el seu parer.

La mesura premetrà un estalvi de més de 350.000 euros segons ha indicat el ministre d'Economia i Finances, Pere López. També s'han aprovat altres mesures per racionalitzar la despesa de l'administració, com la congelació de la creació de noves places de funcionaris, i que en un termini de quatre anys es redueixi a la meitat el personal eventual, cosa que farà estalviar 140.000 euros. En canvi, l'oposició ha fet que no prosperi la proposta de limitar a dos places el personal de relació especial per cada ministeri. Andorra pel Canvi ha votat en contra de totes aquestes mesures de contenció perquè considera que "és temerari fer reformes a les fosques" i que primer cal que el Govern posi sobre la taula l'estructura real de l'administració.

'No' a  l'ampliació de la reserva de plaça

D'altra banda els vots en contra dels grups de l'oposició han evitat que es derogui la Llei 31/2008 de mesures de reactivació econòmica, cosa que fa que es mantingui la limitació a un mandat de la reserva de plaça d'un funcionari en excedència. Aquest punt ha estat considerat pel president d'Andorra pel Canvi com "el veritable cavall de Troia" de la llei que aquest divendres se sotmetia a votació, amb l'objectiu de "donar uns privilegis a les persones que fan de la política una forma de vida", "amb el cost que comporta mantenir aquestes reserves de plaça". També els reformistes han criticat que es volguessin establir privilegis a uns andorrans enfront dels altres. En canvi, la consellera socialdemòcrata Mariona Gonzàlez ha defensat la mesura i ha dit que no és cap privilegi ni genera cap despesa per a l'adminsitració. A més, ha afegit que el veritable cavall de Troia va ser la llei del 2008, perquè aquesta limitació no tenia res a veure amb la reactivació econòmica.

El director de Relacions Laborals i Polítiques Socials de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), José Hallado, ha comparegut aquest divendres al matí davant els membres de la Confederació Empresarial Andorrana per donar el punt de vista de l'experiència espanyola quant a les lleis sindicals. La seva visió ha estat totalment crítica, tot i que ha volgut deixar clar que ni la CEA ni ell estan en contra que es formin sindicats. Entre altres qüestions, el que ha criticat és que s'hagi fet amb tràmit d'urgència un tema de tanta importància, i que s'hagin copiat les lleis espanyoles mentre que Espanya les està modificant per adaptar-se a la Unió Europea. Hallado ha desaprovat el fet que els grups parlamentaris no hagin tingut en compte el posicionament de la CEA i ha recomanat als empresaris que estiguin units i s'enfrontin a aquest problema perquè "tindrà greus repercussions". Segons ha apuntat, la normativa no serà eficient perquè no s'adapta a la realitat del país i no té en compte que a Andorra els sindicats no estan prou estructurats. Ha indicat que si es fa així s'haurà de modificar i que "els traumatismes de canviar una llei són pitjors que crear-ne una nova".

El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, ha donat el seu suport a les observacions que ha fet Hallado, que ha aportat la seva visió sobre la proposició de llei de llibertat sindical que es va presentar aquest dijous a la sessió del Consell General per ser presa en consideració. Altimir ha manifestat el seu desacord pel fet que els grups parlamentaris no els hagin tingut en compte, i ha assegurat que no són contraris a l'existència dels sindicats, però que l'estructura sindical andorrana no està preparada per adquirir les responsabilitats que van lligades als drets que se'ls han d'atorgar.
Els empresaris de la confederació han pogut escoltar els apunts que ha aportat el responsable de la patronal catalana sobre la legislació espanyola des de la seva experiència. Aquest, ha opinat que les lleis andorranes són una còpia de les espanyoles, i que això no té sentit perquè al país veí s'estan modificant per adaptar-se a la Unió Europea, ja que les lleis han quedat antiquades perquè responen a les necessitats que hi havia quan es van crear però no a les actuals. En concret, referint-se al dret a vaga, ha apuntat que és una qüestió de "magnitud important", i que a Espanya porten quinze anys per desenvolupar-ho, mentre que aquí "amb quatre fulls s'ho ventilen". El fet que s'hagi presentat la proposició de llei amb caràcter d'urgència ha estat molt mal vist per Hallado, que considera que s'ha d'estudiar pausadament i ha de seguir un procés de maduració i de consens. Ha posat alguns exemples del perquè no són acceptables les lleis, com és el fet que mentre que a Espanya calen 150 treballadors d'una empresa per poder designar un delegat sindical, la proposició de llei preveu que a Andorra es pugui fer a partir d'una cinquantena, i aquest punt no convenç al director de Relacions Laborals de la PIMEC.
El representant de la patronal ha volgut remarcar que no critica els sindicats, i que aquests han de jugar un paper "importantíssim com el que juguen a Espanya", però que s'han de tenir en compte les conseqüències que hi pot haver sobre la competitivitat de les empreses. Ha incidit sobretot en el poder i la representativitat que es donarà a sindicats que potser no la tenen.
Davant alguns representants dels empresaris andorrans, Hallado ha fet comentaris molt crítics com dir que "les empreses no pinteu res en aquestes lleis, només es té en compte els sindicats". Ha recomanat unió a la CEA en aquest front ja que si això tira endavant serà "una errada històrica que Andorra pot pagar cara".

El ministre ha dit que "si l'obra no és fa en la seva totalitat no pot donar la fluïdesa que el trànsit necessita i durant el 2011 reavaluarem les possibilitats que hi ha" per fer l'adjudicació de les fases 1 i 2. Les condicions, però, no canviarien i es planteja la fórmula de finançar aquesta part de la infraestructura sota una concessió a l'empresa constructora, que haurà d'assumir el cost de les altres fases. Bàrcia ha indicat que durant l'any vinent es valorarà la viabilitat de licitar l'obra i que dependrà en bona part de trobar empreses disposades a assumir el cost de les fases 1 i 2. Ha afegit que per a l'any vinent no es preveu una situació tan complexa com aquest any en aquest sentit i que hores d'ara hi ha petits contactes.

El cònsol major de Sant Julià, que ha assistit a l'acte d'unió de les dues boques del túnel de la Tàpia, ha valorat positivament les paraules de Bàrcia però ha expressat que segueix sent pessimista sobre l'obra i que considera que la parròquia pateix un greuge. "Al túnel es veu la llum, però d'aquí cap a baix tot és molt fosc", ha declarat per afegir que "això va per llarg i es penalitza Sant Julià, perquè les retencions són aquí".

Calendari d'obres

En l'acte d'avui s'ha informat sobre l'estat de les obres. Pel que respecta a la fase 3, i després d'unir les dues boques, es procedirà a baixar uns metres la plataforma del túnel i s'acabarà amb la dotació de serveis a l'interior del túnel. Es calcula que podria estar acabada abans de final de l'any vinent. Paral·lelament s'espera avançar en la fase 4, que farà la connexió del túnel amb la carretera general i que hores d'ara pateix un cert retard. Si les previsions es compleixen i no hi ha retards, a final del 2011 o principi del 2012 tot aquest tram del vial de Sant Julià podria estar operatiu.  

Els vots en contra dels grups parlamentaris reformista i d'Andorra pel Canvi han fet desestimar l'article 7 del projecte de llei de mesures de promoció de l'activitat econòmica i social, i de racionalització i d'optimització dels recursos de l'Administració. La mesura refusada feia referència a la disminució fins a 55 dies del termini de pagament dels proveïdors de l'administració de manera immediata i fins a 45 dies a dos anys vista.

El president del grup d'ApC, Eusebi Nomen, que ha liderat la crítica a l'article, ha assegurat que es tracta d'una "maniobra per aconseguir 37 milions d'euros per estirar el mandat al llarg del 2011". A més, s'ha compromès a presentar una proposta d'acord per dinamitzar la tresoreria dels proveïdors sense comportar cap dèficit pel Govern.

D'altra banda, l'oposició també ha desestimat l'article 18 d'estímuls per a reducció de les emissions contaminants dels vehicles, perquè consideren que penalitza gran part del parc automobilístic actual, amb increments de l'IMI i de la taxa de tinença de vehicles.