Sense voler llançar les campanes al vol, l’empresari va mostrar-se esperançat que, com a mínim, s’hagi “aturat la sagnant baixada” d’operacions dels darrers exercicis –fins a un 30%, va recordar, el 2011 en comparació amb un 2010 “que ja havia estat dolent”– i que sigui l’inici d’una normalització del mercat, un dels àmbits que més fortament ha estat colpejat per la crisi. “M’atreviria a dir que hi ha una mica més de demanda, el client demana més”, va assegurar Camp en declaracions al programa Parlem-ne d’AD Ràdio. El màxim dirigent de l’AGIA va admetre que aquesta sensació és “més de nas” que no per xifres oficials (recaptació d’ITP) però va apuntar que “hi ha gent que s’està donant compte que els preus no poden baixar més del que estan baixant” i que ara, “qui té capital o capacitat per pagar la hipoteca s’està decidint a llançar-se i comprar”. Es tracta, indica l’empresari immobiliari, majoritàriament de compradors locals, però també alguns d’estrangers “pel tema de les residències passives”.
El president de l’entitat va remarcar que el preu de molts pisos està ara per sota, fins i tot, “del seu preu de cost”. I és que, va apuntar, que “qui té la necessitat, li estreny molt la sabata i està disposat a vendre al preu que sigui”. Aquesta situació, però, té data de caducitat, perquè segons Camp “quan la cosa torni a funcionar, els preus tendiran a estabilitzar-se”, ja que malgrat la crisi, “els costos, com el sòl o l’obra, no han baixat”.
La relació amb els bancs
El màxim dirigent del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris va xifrar en “aproximadament uns 5.000” el nombre de pisos en estoc al Principat, i va assegurar que “els bancs no en tenen tants com es pensa”. Malgrat això, sí que va admetre que l’interès de les entitats financeres per desfer-se dels seus habitatges els suposa “una competència deslleial” encara que “lícita”, ja que “poden oferir més facilitats si el producte és seu”.
Justament, per poder solucionar aquest problema un dels projectes del col·legi és la creació d’un portal que agrupi tota l’oferta immobiliària del país, inclosa la dels bancs. “Si comercialitzem un habitatge d’un banc, podrem oferir les mateixes condicions”, va explicar Camp, que va mostrar-se confiat que, al final, “els bancs puguin fer el finançament i nosaltres la comercialització”, ja que “espero i desitjo que tots s’apuntin al carro”.
Dubtes sobre la futura tva
El president de l’AGIA va admetre també que hi ha certa preocupació en el sector per com pugui acabar afectant la implementació de la futura TVA, que substituirà l’ITP en les operacions que es facin directament des de promotora. “Si hi ha un 1% amb l’IVA per sobre del 4% de l’ITP, és un gravamen més a l’hora d’adquirir l’habitatge”, va indicar Camp, que va defensar la necessitat “d’un ventall d’exempcions que ajudin a agilitzar les vendes” ja que “el mercat ara està col·lapsat, quan es descol·lapsi tornarà a funcionar”.
També es va mostrar esperançat amb l’efecte del canvi en les residències passives, una novetat que cal anar a publicitar a l’estranger. “Hem de ser proactius, anar a fora a vendre-ho. Si ja no som un paradís, podem anar a intentar captar gent”, va afirmar.
ELS ARQUITECTES CONFIEN QUE L'OBERTURA POSI FI AL "GREUGE COMPETITIU" A L'ESTRANGER
L’obertura econòmica que promourà la llei d’inversió estrangera és vista amb bons ulls per la renovada junta del Col·legi d’Arquitectes, encapçalada per Víctor Blasi. D’una banda, els nous màxims responsables de l’entitat valoren positivament posar fi al “greuge competitiu” amb què havien de lluitar a l’hora de sortir d’Andorra a treballar. De l’altra, també aplaudeixen que la nova legislació permetrà un control dels professionals forans que vinguin a realitzar projectes al Principat i, a la vegada, donarà unes majors garanties als clients que els contractin.
Així, Blasi va recordar que “els impostos a França i a Espanya no ens deixaven competir” i va assegurar que “tenim clients del país que ens volien contractar per fer feines a baix i no han pogut”. Aquesta situació canviarà, al seu entendre, amb l’obertura, una oportunitat que els professionals de l’arquitectura andorrana estan preparats per aprofitar. “Som perfectament vàlids per fer projectes a fora, i de fet molts de nosaltres ja n’hem tingut l’opció”, va afirmar, per després destacar que hi ha camps “especials, com és la muntanya” on “podem aportar molta experiència”.
Els canvis legals també permetran posa fre a un intrusisme per part de professionals estrangers que, fins ara, no estava gens controlat. “No hi havia zel per veure qui ve i qui no”, va lamentar el nou degà. Blasi va explicar que, fins ara, el sector no havia pogut actuar, ja que, d’una banda, “era difícil de demostrar” i, de l’altra, “també hi havia un volum important de feina”. De cara al futur, es va mostrar confiat que la legislació ara a tràmit “esdevindrà una garantia, ja que els que vinguin hauran de complir uns requisits, entre els quals tenir una assegurança de responsabilitat civil”.
La junta també vol treballar per tal d’impulsar la rehabilitació d’edificis, un àmbit clau en un moment de crisi, amb molt poca obra nova.