Amb consens o sense dels actors socials, perquè sempre són millors les reformes amb acords generals “que l’absència de consensos amplis per establir-les i poder-les aplicar”. Zapatero va incloure aquesta ratificació ahir en presentar l’informe econòmic de l’any passat davant els actors socials i els dirigents polítics, entre els quals només van assistir membres de l’executiu i del partit governamental i representants de l’empresariat, a més de l’assessor del president Barack Obama i excap de la Reserva Federal dels Estats Units, Paul Volcker.
Segons el cap de govern, l’any passat s’haurà complert “àmpliament” l’objectiu de reduir el dèficit al 9,3 per cent del producte interior brut (PIB) i l’any vinent la reducció continuarà fins al 6% del PIB. Amb això, i les reformes en curs i d’altres, la previsió de creixement de l’economia espa-nyola serà, segons Zapatero, d’entre el 2 i el 2,5 per cent en el quinquenni, fins al 2015.
Es va referir concretament a la reforma laboral, encara pendent de confecció en els reglaments, a la del sistema de pensions “imprescindible per raons demogràfiques, a la pendent de la negociació col·lectiva i a un projecte de llei de serveis professionals, la qual també preveu que “pugui trobar resistències”.
Diàleg sobre les pensions
Pel que fa a les negociacions sobre la reforma del sistema de pensions, el govern preveu una pròxima presa de contactes amb els sindicats, i el ministre de Treball, Valeriano Gómez, va anunciar que hi ha “avenços tangibles” que permeten preveure un acord amb les organitzacions de treballadors. El dirigent de l’UGT, Toni Ferrer, declarava, de la seva banda, que el moment de la negociació és “crític” a falta d’entre 10 i 15 dies per aconseguir un pacte que eviti noves mobilitzacions, entre les quals la vaga general.
Alerta catalana
Zapatero es va referir també als deutes públics dels països “perifèrics” de la UE, i va fer una crida al Banc Europeu (BCE) perquè continuï assumint un paper cabdal en aquest afer.
L’anunci del cap de l’executiu que plantejarà a les comunitats autònomes un pacte per homogeneïtzar els horaris comercials, reduir les activitats sotmeses a llicència municipal i establir mecanismes de coordinació amb el govern central per evitar limitacions que minven la capacitat de l’economia, va rebre immediatament resposta de la Generalitat catalana contra la temptació d’una nova retallada de l’Estatut.
EL JAPÓ TAMBÉ COMPRARÀ DEUTE EUROPEU I S'ALLEUJA EL CSOT DEL CRÈDIT ALS PERIFÈRICS
El ministre de Finances del Japó, Yoshihiko Noda, va anunciar ahir que el Japó comprarà el 20 per cent dels bons que emeti el fons europeu per contribuir a l’estabilitat dels mercats, i s’afegeix a la declaració que en el mateix sentit havia fet la Xina dies enrere. Ahir, Espanya, Portugal i Irlanda aconseguien rebaixar la remuneració de les respectives emissions de deute, i Grècia col·locava una emissió de 1.950 milions d’euros en lletres a sis mesos, a un interès del 4,9 per cent, lleugerament més alt que en l’anterior, de novembre.
A Espanya, en només dues hores, el diferencial del bon propi respecte de l’alemany baixava set punts, fins als 5,52 per cent respecte del germànic. A Grècia, la prima de risc se situava en 942 punts, mentre que la portuguesa baixava a 409 i la irlandesa a 598. El banc emissor anunciava que Portugal tornarà a la recessió aquest any, amb una caiguda de l’1,3 per cent del PIB, mentre el primer ministre, José Sócrates, anunciava que el país va reduir el dèficit l’any passat més del previst, en dos punts, i el va situar en el 7,3 per cent, abans d’assegurar que el país no necessita cap rescat financer, i que els rumors en aquest sentit només serveixen per perjudicar l’Estat i l’euro, i ajudar els especuladors.