Les importacions han anat davallant en els últims quatre anys. El 2005 es registrava 1.442 milions i al 2006 començava el descens, amb 1.417 milions. Seguien 1.396 el 2007, 1.314 el 2008, 1.138 el 2009. L'augment del preu dels carburants, un dels apartats destacats de les importacions, ha tingut a veure amb el canvi de tendència del 2010, ja que del 2009 al 2010 s'ha crescut un 21,3%. Un altre creixement important s'ha donat en begudes i tabac, del 10,7%. De fet, Estadística posa de relleu que les importacions totals encara es troben en un context de contracció respecte a anys anteriors, principalment com a causa de les menors importacions que han vingut registrant durant els últims anys els grups electrònica, construcció, industrial i transport. Els tres primers cauen del 2009 al 2010 un 16,8%, 14,7% i 4% respectivament, mentre que transport creix un 6,2%. Altres capítols amb un pes específic important en les importacions tenen comportaments oposats. Alimentació cau un 1,1% i vestit i calçat augmenta un 3,7%. Els grups restants, joieria i diversos, creixen un 10,8% i un 2,4% respectivament.

Tendència positiva al desembre

Pel que respecta al valor brut de les importacions del desembre, s’ha situat en un total de 109 milions euros. Aquesta xifra es tradueix en un nou augment de la tendència mensual (1,5%) així com en un increment de la tendència interanual (7,8%). Estadística ha assenyalat que aquest augment representa el quart mes consecutiu de diferencial interanual positiu, després de 33 mesos en que la tendència interanual ha estat permanentment negativa. L’impuls del diferencial anyal que es registra al mes de desembre pel que fa a les importacions s’explica principalment per l’augment del valor del grup vestit i calçat. El grup alimentació ha patit un lleuger retrocés de la tendència interanual durant el desembre (-0,5%). El grup combustibles, amb un pes relatiu en el total de importacions proper al 10%, contribueix a aquesta millora de la tendència interanual marcant el diferencial més destacat, un 33%. De tota manera, Estadística també assenyala que aquest increment en el valor de les importacions de combustibles obeeix en una part important a l'alça de preus que estan experimentant els derivats dels petroli. A banda, el grup diversos torna a registrar una variació interanual de rellevància (15%) i el grup industrial registra la primera variació positiva dels últims tres anys, i de manera significativa, és a dir, un 10,6%. Finalment, Estadística destaca que d’aquests grups, industrial ha entrat en variació interanual positiva i construcció continua retallant la seva variació interanual de manera significativa, marcant a desembre el menor diferencial dels últims tres anys, un -2%. No succeeix el mateix amb els grups electrònica i transport, encara amb importants variacions interanuals negatives (-15,6% i -17,5% a desembre, respectivament) i sense perspectiva de recuperació.

Exportacions a la baixa

Pel que respecta a les exportacions, segueixen la tendència a la baixa dels últims anys, tot i que el descens del 10,5% del 2010 sobre el 2009 és menys important que en anteriors exercicis. El 2006 les importacions eren per valor de 120 milions, el 2007 92, el 2008 65, el 2009 45 i l'any passat van ser de prop de 41 milions.

Les dades facilitades pel departament d'estadística mostren equilibri de les importacions total de l'any passat respecte el 2009. En els dos nys precedents s'havia arribat a 203,32 milions i al 2006 la xifra ascendia als 206,90 milions.

El total d’importacions de carburants presenta una tendència mensual estable al desembre, després de cinc mesos consecutius amb increments al voltant d’un punt i mig. Aquests diferencials mensuals han estat impulsats per les importacions de fuel domèstic que, des de juny de 2010, registren una tendència mensual mitjana d’un 1,5% (1,3% a desembre).
En termes interanuals, destaquen les majors importacions en fuel domèstic, que registren una tendència d’un 8,1%, que representa el diferencial interanual més elevat dels últims tres anys. Per contra, les importacions de gasolina sense plom continuen presentant una tendència interanual descendent, una situació que es manté durant els últims tres anys. Les importacions de gasoil locomoció són les que evolucionen de manera més estable en les dues tendències, mantenint la tònica que s’ha observat al llarg de 2010.

Es defineix com a home de muntanya, i d’aquí en deriva la seva principal activitat, als 70 anys i jubilat: caminar cada dia amb el germà gran. “De tant en tant” també va a la llar de jubilats, “però no sóc capaç d’estar-m’hi des de les tres fins a les set, tota la tarda. Potser una altra conseqüència de la condició de muntanyenc és la superació d’una segona intervenció quirúrgica que l’ha tingut gairebé un mes a l’hospital.
Per la resta, la vida de Josep Surana és senzilla, va ser –diu– rutinària: treballar (sense comptar hores, no com es fa ara), menjar, i dormir. Arribava el 1964 de Pont de Suert (Alta Ribagorça), on va néixer, “era jove, acabat de llicenciar de la mili” i aviat es va posar a treballar en el sector de l’automoció, de recanvis de cotxes. Es va jubilar com a encarregat d’aquesta especialitat en una estació de servei.
En gairebé quaranta anys, els recanvis, l’automoció, “han canviat tant com el país. Ara ja no hi ha mecànics, hi ha canviadors de peces”.
Si alguna part de la biografia de Surana és ben diferent de la de generacions actuals és la del seu matrimoni: “La Carme i jo ens teníem vistos des de petits. Ella va tornar de vacances des del País Basc, d’Elgoibar, vam coincidir a la discoteca, vam parlar...”
I es van posar a festejar. Per correspondència, carta va carta ve, un mitjà de comunicació ara residual, gairebé oblidat. Es van casar un any més tard, al poble, i la va portar.
Ella va treballar de cuinera, també aquí, a cases particulars “mai en hotels”. Tenen dos fills i un nét de l’hereu, perquè “el petit diu que encara és massa jove per pensar en fills”. I al Josep li llueixen els ulls en assentir quan li diem que deu gaudir d’allò més, amb la cuina de la Carme.

>> anècdotes
Els Surana tenen dos desplaçaments pendents. Un, el retorn definitiu al poble. La dona li deia “tant punt es casin els nois, tornem”. Però mai no ho han acabat de fer, tot i que hi van amb freqüència. Per contra, l’altre viatge, que sí li recorda la Carme sovint, és a Elgoibar, on ella encara conserva amistats. En aquest sí que insisteix la mestressa “i sempre diem que hi anirem, però no hi acabem d’anar mai”.

I la declaració d’intencions va arribar ben aviat. En el primer minut i mig de joc. Falta lateral i Molina que s’avança a tota la defensa blaugrana per obrir el marcador. El Barça, amb Piqué, Xavi i Messi d’entrada, estava endormiscat. I el despertar encara va ser més dur quan en el minut 7 Molina va tornar a marcar. L’afició ni s’ho creia. L’imbatible equip de Guardiola, que acumulava 28 partits consecutius sense perdre, estava caient. El miracle era possible, pensaven. I els aficionats encara el van veure més a prop quan Molina, omnipresent, es va plantar pràcticament sol davant Pinto. Només la rapidesa de Piqué va evitar el gol. Encara no s’havia jugat el primer quart d’hora i només hi havia un equip al camp. I anava de verd-i-blanc.  
A poc a poc, però, el Barça es va despertar. A poc a poc la pilota va ser blaugrana i el control corresponia al líder de primera. Afellay, titular per primera vegada, va avisar amb un xut llunyà que Casto va enviar a córner. La velocitat de pilota no era la de sempre i els minuts passaven sense inquietar el porter bètic. Fins que va aparèixer Messi al rescat. Fins aleshores no s’havia vist, però en una acció de velocitat li va pispar la pilota a Isidoro i va superar Casto per sota les cames. Era el 2 a 1 que feia impossible la remuntada (37’). El Betis va notar el cop anímic i quan tot feia indicar que  s’arribaria al descans amb aquest marcador, els locals es van trobar el 3 a 1 en una falta que Milito va rebutjar malament de cap deixant la pilota a peus d’Arzu, que va rematar amb tranquil·litat. Passava un minut del temps reglamentari i el Betis complia amb el seu guió: es divertia i feia gaudir els seus incondicionals.
En la segona part, el ritme va baixar i les ocasions van minvar. Les que van arribar, però, van ser claríssimes. Messi, en el 52, va fallar un penal –també és humà– que ell mateix havia forçat en rebutjar Isidoro amb el braç un xut que anava a gol. El Betis va respondre tocant la pilota i en una acció ràpida Nacho va enviar un xut al pal. L’afició s’ho passava d’allò més bé i així va ser fins al final. La victòria era un premi merescut. El líder de segona podia amb el de primera.

Sorpresa a riazor
El Barça es trobarà en semifinals el sorprenent Almeria, que ahir va fer història després de derrotar a Riazor el Deportivo. Els de José Luis Oltra, cuers de primera i que portaven un 1 a 0 de l’anada, es van situar amb un 0 a 2 en vint minuts (gols de Corona i Crusat), que el Dépor, molt criticat per l’afició, va igualar amb un penal transfomat per Pablo Álvarez i una diana de Adrián. L’Almeria no es va capficar i Goitom, de penal, va fer el definitiu 2 a 3. La grossa els queia als andalusos.

MOURINHO MANTÉ EL DUEL AMB VALDANO

José Mourinho, l’entrenador del Reial Madrid, va carregar contra el director general del club, Jorge Valdano, que havia criticat que deixés Benzema a la banqueta al darrer partit de lliga. “Sóc massa gran per a missatges per la premsa. L’equip el faig jo i les decisions són meves”, va dir, i va afegir-hi que “els últims dies qui parla de davanters no sóc jo”. El tècnic també es va referir als àrbitres i va dir que, “la polèmica es crea quan inventes històries, però allò que és bàsic no té discussió. La humilitat no existeix, seria quan arribi un àrbitre i digui que s’ha equivocat perquè eren dos penals”, i va indicar que “no estic en contra dels àrbitres espanyols. Si un és honest com jo, veient el partit d’Almeria no existeix polèmica, hi ha dos penals que no han estat xiulats”.
Al mateix temps s’ha creat una altra polèmica entre el Reial Madrid i la Federació Espanyola de Futbol, després que durant uns minuts es va poder llegir a la web de l’ens federatiu, al comentari del partit entre l’At­lètic i el Reial Madrid, que “Turienzo Álvarez xiularà sota l’atenta mirada de Mourinho, que es considera perjudicat pels àrbitres dels últims mesos”. Des del club blanc es va emetre un comunicat en el qual mostra la “indignació” per les “al·lusions directes”, i es considera que “es predisposa de manera deliberada a un organisme com l’arbitral contra l’entrenador del Reial Madrid i el mateix club”. Un portaveu de la federació espanyola va explicar que “no és l’opinió de la Federació, sinó que ho va escriure una becària”.

El secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, va destacar ahir en roda de premsa que aquestes dades encara són provisionals i que podrien variar una mica quan l’executiu presenti l’execució pressupostària en el seu conjunt.
Aquest fet té lloc perquè –va indicar– també es tindran en compte els resultats del Fons de Garantia Salarial (Fogasa) i dels Serveis Públics de Treball, que han acabat el 2010 amb un dèficit que no va xifrar.
Pel que fa a l’evolució de la Seguretat Social el 2010, Granado va explicar que el superàvit va ser resultat d’uns ingressos de 122.484,55 milions d’euros, el 0,97% menys que un any abans, i d’unes despeses de 120.101,58 milions d’euros, el 4,55% més.
El resultat, de 2.382,97 milions, és inferior a la previsió inicial de superàvit de la Seguretat Social, que era de 2.800 milions d’euros, va recordar el secretari d’Estat.
Sobre això, va indicar que la desviació de l’IPC de l’any passat ha descompensat el tancament de l’any 2010, ja que es preveia que fos del 0,8% i al final ha arribat a l’1,3%, cosa que ha provocat una major despesa en pensions de 400 milions d’euros.
Aquest desenvolupament “pitjor del previst” de l’IPC ha tingut lloc pel creixement “brusc” del preu de l’energia i el petroli, va precisar Granado.

Ingressos i despeses
En el seu desglossament dels ingresos que va tenir la Seguretat Social, el secretari d’Estat va informar que les cotitzacions socials van arribar el 2010 a 105.682,72 milions, xifra que suposa una disminució interanual de 0,82 punts percentuals respecte a l’any anterior, quan el mes de gener el descens era del 3%.
De la seva banda, en matèria de despeses, la partida més gran (95.714 milions, un 6,38% més) va correspondre a les pensions contributives, que va incorporar la paga per la desviació de l’IPC. També va pujar, un 18% (fins als 2.198,89 milions), la partida destinada a la dependència, mentre que les despeses corrents en béns i serveis van caure un 3%. A la incapacitat temporal s’hi va destinar un 4,69% menys, sobretot per les mesures de control.

PROTESTA PER LA INTENCIÓ DE FIXAR L'EDAT DE JUBILACIÓ ALS 67

Delegats de Comissions Obreres (CCOO) i de la Unió General de Treballadors (UGT) van fer ahir una tancada a la seu madrilenya de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), acció convocada també a altres centres similars d’arreu d’Espanya, amb l’objectiu de protestar per la intenció del govern de retardar l’edat de la jubilació fins als 67 anys.

MAS NEGOCIA UNA SOLUCIÓ AL DÈFICIT CATALÀ ENTRE RETRETS AL GOVERN ESPANYOL I AL TRIPARTIT

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha posat en marxa la maquinària per negociar amb el govern espanyol una solució per al dèficit català entre retrets al tripartit i a l’executiu central per intentar culpar les comunitats autònomes del problema del dèficit del conjunt de les administracions.
Artur Mas va comparèixer ahir al Parlament català per donar compte de la composició del nou govern, i va aprofitar la seva intervenció per deixar clar que “no és responsable” de la situació de les finances de la Generalitat, tot i que va subratllar que no refusarà el problema i va demanar ajuda a l’oposició en aquesta tasca.
D’entrada, el president va avançar que el pressupost per al 2011 que ha d’elaborar el nou govern comptarà amb un 10% menys de recursos que el de l’any 2010, l’últim elaborat pel tripartit.

D’aquesta manera, si la valoració que es fa de la qualitat de les aigües del riu o de l’aire és en general molt positiva, més recels desperten el soroll i l’urbanisme.
Així, a la pregunta sobre el soroll, el 42,7% dels ciutadans enquestats en fan una valoració regular i, per tant, opinen que hi ha camí per millorar. A més, un 12,9% i un 2,8% la qualifiquen com a dolenta i com a molt dolenta, respectivament. Les opinions positives també són importants (un 40,7% dels participants en el baròmetre entenen que és bona o molt bona), però aquest percentatge ha caigut de forma significativa en relació amb l’enquesta d’ara fa un any, quan superava el 45,4% de les respostes donades per la població que va participar en la consulta.
La qualitat de l’urbanisme del país també es posa en dubte si s’analitzen les dades de l’Observatori. El 38,1% el qualifiquen de regular i un 23% de dolent. Aquestes darreres respostes, a més, han registrat un increment de gairebé sis punts en relació amb l’enquesta realitzada des del Centre de Recerca Sociològica ara fa un any.

Aspectes amb bona nota
L’enquesta sí que dóna bona nota a altres aspectes també vinculats al medi ambient. Així, el 51% de la població qüestionada entén que la qualitat de l’aigua dels rius és bona o molt bona. En canvi, només un 11,6% dels participants creuen que és dolenta. Pel que fa a aquesta matèria, les respostes positives s’han anat incrementant en els Observatoris dels dar­rers anys.
Encara millor és la valoració que es fa de la qualitat de l’aire. Una àmplia majoria dels ciutadans (gairebé el 65%) entenen que és bona o molt bona i les valoracions més crítiques no arriben ni al 6%. Aquest aspecte  també continua millorant al parer dels consultats pels enquestadors del CRES.
Per últim, la gestió que es fa des de les administracions públiques dels residus també rep l’aval de la ciutadania. Així, un 57% de la població la considera bona o molt bona. Únicament, el 8,3% dels entrevistats es mostren crítics amb les polítiques que s’apliquen en aquest àmbit.

L'ENQUEST REVIFA ELS RETRETS ENTRE L'EXECUTIU I L'OPOSICIÓ

Els resultats de l’Observatori van ser aprofitats pel Govern per tornar a carregar contra l’oposició. Així, el portaveu de l’executiu, Bruno Bartolomé, en ser preguntat sobre com valorava el fet que la nota mitjana que els ciutadans donen al Govern i partits polítics hagi caigut, va afirmar que “les dades demostren que aquesta no és la forma de fer política que desitgen els ciutadans”, tot recordant que al Consell General “hem tingut actituds mai vistes fins ara”, com per exemple la plantada dels grups reformista i d’ApC durant la sessió informativa sobre l’acord monetari amb la Unió Europea.
Per Bartolomé, “aquesta forma de fer política-espectacle fa malbé la feina i l’apreciació que els ciutadans en tenen”, i l’enquesta “constata que la voluntat de desgast i d’erosionar la vida pública no provoca cap benefici”. El portaveu, però, va admetre que tots, fins i tot l’executiu, pateixen desgast, i va assegurar que “aquest retrocés ens fa pensar i ens obliga a exigir-nos més i a ser més seriosos”.
Sobre la preocupació per l’existència de corrupció (apuntada per un 47% dels enquestats), des de l’executiu, tot i remarcar que “està per sota de la percepció que hi ha a altres estats europeus”, sí que es va assegurar que “reiterem el compromís per actuar amb claredat i contundència en cas de denúncies”.
La inquietud per la corrupció va ser, justament, un dels temes del baròmetre destacats pel parlamentari d’Andorra pel Canvi Eusebi Nomen. “És normal que hi hagi la percepció perquè realment hi és i ja n’hem denunciat diversos casos”, va assegurar el líder de la plataforma centrista, que entén que “potser hi ha qüestions que no són penals però sí abusos de poder i és clar que estan succeint a Andorra”. De l’Observatori, Nomen també va voler destacar l’interès per la lectura dels ciutadans “tot i els horaris habituals”, i la bona percepció que tenen sobre la qualitat del medi ambient.

Ho va explicar al programa d’AD Ràdio Parlem-ne, en una tertúlia que va compartir amb el president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez. Sangrà va detallar que la intenció de les persones que estan donant un impuls al nou partit és “fer diverses reunions amb l’objectiu de construir una alternativa real”, una cosa que, segons Sangrà, només es podrà aconseguir “sobre la base de sumar esforços”.
Durant la conversa, es va demanar a Sangrà si era cert que des del PRA s’estava cercant la col·laboració de persones com Jordi Cinca o Antoni Martí, fet que l’exministre i simpatitzant reformista no va negar. És més, va admetre la possibilitat que al gran conglomerat s’hi afegeixin persones d’Andorra pel Canvi, com ara Eusebi Nomen.

Culminació d'un llarg procés
Durant la visita als estudis d’AD Ràdio, Sangrà va posar en relleu que el Partit Reformista ja ha finalitzat el procés formal, amb l’entrega dels estatuts al Govern que es van portar a terme al desembre. Ara, la feina se centra a buscar suport, un procés que Sangrà no dóna ni de bon tros per tancat. “De moment ho estem impulsant”, va afirmar. Cal asse­nyalar que la constitució formal del nou partit culminarà amb una propera assemblea, en la qual el PRA es declararà creat de forma oficial.
Tal com ja va avançar el Diari, els moviments per trobar aliances entre els reformistes s’han accelerat des que va prendre força la hipòtesi d’avançar les eleccions, i també des de l’entrega al Govern dels estatuts oficials del PRA per part de l’altre gran cap visible d’aquest procés, el noucentrista Gilbert Saboya. Les converses haurien versat sobre la situació econòmica actual del país i sobre el possible escenari polític després dels comicis vinents. Nomen, que ja va fer declaracions sobre aquesta qüestió, va explicar al seu moment que es tractava d’un procés “per obrir portes”, i que ara mateix no es podia considerar com a res més.

Rodríguez aposta per Bartumeu
Francesc Rodríguez, un dels previsibles adversari del Partit Reformista a les properes eleccions, va assegurar que es podria valorar millor aquesta opció política un cop s’hagi consolidat del tot, però no va amagar que a la pràctica es tractava d’una mena de “tots contra el PS”, cosa que va considerar “legítima”, i que Sangrà no va negar.
També es va demanar a Rodríguez pel procés de recerca de candidat que s’ha iniciat des de les files del partit on milita. Tal com Rosa Ferrer va expressar dilluns, Rodríguez també pensa que l’actual cap de Govern, Jaume Bartumeu, és el candidat “natural” dels socialdemòcrates. No obstant això, va discrepar de l’opinió de la cònsol major de la capital en el fet que sí que fan falta unes eleccions primàries al partit. “N’hi ha d’haver, perquè tenim uns estatuts i uns reglaments que s’han de respectar.” A més, Rodríguez va recordar que si no s’obre el procés de primàries “no es pot saber segur si hi ha algun altre candidat”, tot i que és partidari de Bartumeu.

CASADEVALL MARXARÀ DEL PLA "TAN SI ES DISSOL COM SI NO"

El cònsol major de Canillo i membre de la junta gestora del Partit Reformista, Enric Casadevall, va anunciar ahir que la marxa del Partit Liberal està assegurada, “tant si finalment decideix dissoldre’s com si no”. Així ho va explicar en una entrevista a AD Ràdio amb Gabriel Fernàndez, al programa Sentit comú. El cònsol considera que els que estan impulsant el PRA “estem complint el mandat que es va decidir als congressos”, i es va mostrar indignat perquè de tant en tant es facin públics discursos en els quals “sembla que els del PRA som els traïdors”.
Casadevall va remarcar que la intenció de la majoria dels membres ha estat des d’un principi “anar cap a un partit nacional”, i això significa la dissolució del PLA. De fet, va afirmar que “jo me n’hauria anat ja fa un any”, però que ha volgut quedar-s’hi “per fer les coses amb seny”. També va parlar del deute de més de 200.000 euros que té la formació liberal. Segons Casadevall, el PRA estava disposat a assumir-lo, però sempre que això signifiqués la renúncia a la continuïtat de l’antiga formació liberal. “El que no podem fer és assumir un deute sense saber si els membres voldran venir al PRA”, va declarar.
A més, no va amagar que existeixen diferències de criteri importants amb l’actual president del grup reformista, Joan Gabriel. Casadevall va admetre que el panorama polític ha canviat des de la primera assemblea del Delfos, però va recordar a Gabriel que “la filosofia segueix sent la mateixa, ser l’adversari del PS”. Finalment, va assenyalar el 10 de febrer com a data límit perquè el PLA es decideixi.

En les properes setmanes Cyril Despres ha de reflexionar. El seu calendari competitiu no para, però li toca pensar si vol tornar a la cita que prefereix per sobre de totes, el Ral·li Dakar, un raid que li ha portat les alegries més grans de la seva trajectòria esportiva.

Andorra participa a la 31a fira de turisme Fitur a Madrid amb l'objectiu de consolidar-se com a destinació de vacances dels turistes espanyols, mantenint el contacte directe i personal amb els principals operadors turístics per tal de conèixer les tendències d’aquest mercat en vistes a la propera temporada d’estiu. L'estand andorrà, en el pavelló dels països euroepus i al costat del de Portugal, té més de 200 metres quadrats.

Durant la seva estada a Madrid per a l'esdeveniment, el ministre de Turisme, Claudi Benet, manté diverses reunions de treball amb homòlegs seus, i altres autoritats. En aquest sentit, aquest dimecres s’ha reunit amb el ministre de turisme de Rússia, Vitaly Mutko, i l’ambaixador d’aquest país a Andorra i Espanya, Alexander Kuznetsov. També ha mantingut una trobada amb la direcció de l’oficina nacional de turisme de la Xina a Espanya, i l’ambaixador de la Xina a Andorra, Bangzao Zhu. Benet també s’ha reunit amb l’ambaixador d’Ucraïna a Andorra, Anatoly Scherba, i per aquest dijous té prevista una reunió amb la ministra de Turisme de Polònia. Aquestes reunions tenen per objectiu encetar noves línies de cooperació turística amb Andorra com és el cas de la Xina i de Polònia, i consolidar les ja encetades, com és el cas de Rússia i Ucraïna.

El certamen ha estat inugurat per la reina espanyola, Doña Sofía, que durant el recorregut de la comitiva oficial per la fira, ha visitat l’estand d’Andorra on ha estat rebuda per Benet. En el breu intercanvi de paraules, la reina ha ressaltat al ministre el disseny de l’estand i l’organització d’Andorra en aquest certamen.

El pilot de motos francès resident al Principat ha deixat clar en una roda de premsa per fer balanç de la prova que "és la primera vegada que quan torno penso a no repetir". Els arguments que ha detallat per pensar en renunciar al raid més important del món i que ell ha guanyat tres cops són la pressió i el desgast físic i piscològic que suposa la prova durant quinze dies. "Els paisatges i les imatges que es veuen a la televisió són la part gratificant, però no tot és de color de rosa", ha dit Despres, que enguany ha competit en el primer Dakar sent pare, d'una nena de mesos.

Tot i aquestes sensacions que fins ara no havia tingut, i que no ha pogut aconseguir la victòria, Despres ha indicat que va acabar content pel treball fet per l'equip. La segona posició l'ha definida com agredolça. Ha comentat que una de les coses que més li pesen de la competició és el reglament: "estic fart de les 80 pàgines de reglamentació i penalitzacions", ha explicat, tot i reconèixer que la seva sanció, que considera clau en la lluita pel triomf, va ser justa. També ha matisat, però, que "és el primer cop en deu anys que veig que sancionen pel que em van sancionar a mi a un dels pilots capdavanters". La penalització, de deu minuts, va ser per saltar-se un punt de control a la sortida de l'enllaç.

Sobre la rivalitat amb el català Marc Coma, que ha guanyat aquesta edició i empata amb ell en nombre de triomfs al Dakar, ha explicat amb ironia que "no l'he felicitat, em vaig oblidar, De tota manera ell tampoc no em va felicitar a mi l'any passat". I sobre el fet que desempatar amb Coma sigui un al·licient per tornar al Dakar, assegura que "ara mateix no ho és. No m'he plantejat mai un nombre de Dakars per guanyar abans de retirar-me".

El president del grup, Joan Gabriel, ha lamentat que a la primera demanda d'informació la resposta fos que no tenien cap auditoria, i que en canvi un mitjà de comunicació hi hagi tingut accés. Gabriel ha criticat "l'opacitat frontal del Govern davant del Consell General" i ha dit que si hi ha indicis que s'està incomplint un contracte, "l'obligació del Govern és portar-ho a la justícia, no denunciar-ho als mitjans de comunicació".

El grup lamenta que no puguin disposar de les eines per fer-se una composició exacta dels fets que el Govern ha qualificat de tan greus i puguin marcar un posicionament rigorós sobre l'assumpte. Gabriel ha explicat que a la primera demanda d'informació, el Govern va contestar-los abans de Nadal que "no existia cap auditoria" i que, en canvi, la televisió pública està informant sobre els seus continguts i "té accés a una informació que no es vol donar al Consell General". D'altra banda, CR també critica que el Govern, si creu que en aquesta qüestió hi ha alguna responsabilitat per depurar, no acudeixi a la justícia. El president del grup considera que si el contracte signat per l'anterior govern amb les empreses gestores no funciona, el que hauria de fer l'Executiu és rescindir-lo. A més, Coalició Reformista s'ha mostrat sorprès que el Govern faci públiques ara les característiques del contracte "després de divuit mesos de conèixer-ne la seva existència i contingut", qualificant aquest fet de preelectoralisme.

Bartolomé diu que s'ha lliurat l'auditoria

Aquesta mateixa tarda, i després del Consell de ministres, el porteveu del Govern ha indicat que s'ha facilitat l'auditoria del forn als reformistes, en concret al conseller general Amadeu Rossell. Ha afegit que als socis minoritaris de CTRASA també se'ls ha facilitat aquesta informació i que en algunes reunions als que se'ls havia convocat, aquests no s'han presentat.