L’estampa actual és clara: present infaust, futur encara incert. La venda de vehicles nous ha caigut més d’un 50% els últims anys, el sector de compravenda ha vist tancar molts establiments, i els tallers mecànics es troben amb cotxes cada vegada més deteriorats, de reparació costosíssima, i amb una clientela on els casos d’impagament són cada vegada més habituals...
Fins quan? La presidenta de l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), es mostra realista en assegurar que, ara per ara, ni tan sols s’endevina la llum al final del túnel. “Veiem cada dia més empreses que fan fallida, com creix el nombre d’aturats... És una situació que no s’havia viscut mai al país. Hi ha una incertesa laboral enorme, que repercuteix a l’hora de fer una despesa important com pot ser un vehicle”, assegura.
Davant aquest context, Mas creu que “aquest any no hi haurà una recuperació del sector automobilísitc, i si n’hi ha, serà molt paulatina. Potser a poc a poc s’arriben a normalitzar unes vendes que ara mateix són molt baixes”.
Observant l’evolució del sector els últims deu anys, Mas destaca que “es va arribar a màxims històrics de matriculacions entre el 2001 i el 2006, van ser exercicis extraordinaris que difícilment es repetiran”. A partir del 2007, aquestes xifres comencen a davallar, fins a data d’avui. “El 2005 es va arribar al rècord de 4.492 mariculacions, mentre el 2011 no es van assolir ni les 2.000, ni un cinquanta per cent”, remarca Mas, qui reconeix que serà difícil, per no dir impossible, “arribar als nivells del 2005, però sí a una certa estabilització”.
Agafant com a referència un període de temps més recent, la presidenta de l’AIVA remarca que durant l’any passat, “només es van poder assolir xifres positives en tres mesos: febrer, novembre i desembre, però amb uns marges molt poc significatius respecte al 2010”. Per exemple, el novembre tan sols es va matricular un vehicle més en comparació al mateix mes de l’any anterior.
Amb menys vendes, el sector està obligat a aguantar com sigui. De moment, cap concessionari oficial ha hagut de tancar les portes, però alguns sí han reestructurat les plantilles. “Durant aquests anys hi ha hagut força casos d’acomiadaments, i aquest 2012, malauradament, la tònica seguirà sent la mateixa”, afirma Mas al respecte.
Tot, fins que la confiança dels consumidors es recuperi tant com perquè la inversió en un vehicle nou torni a ser la tònica habitual. Mentrestant, es van perfilant altres opcions que representen menys despesa. D’una banda, allargar al màxim la vida útil del cotxe. “Abans, el normal era canviar de cotxe cada 3 o 4 anys. Avui aquest període es va allargant”, explica Mas, “fins a límits que en molts casos posen en perill la seguretat del propietari del vehicle i dels altres conductors”.
L’Àmbit més castigat
L’altra opció és acudir als establiments de compravenda. Paradoxalment, tot i que el nombre de clients ha crescut, el sector dels cotxes de segona mà ha estat un dels més castigats. Aproximadament, la meitat dels establiments ha hagut de tancar des de l’any 2005 fins ara. Joan Sala, propietari de Kars Andorra i president de l’Associació de Comerciants de Vehicles d’Andorra (ACVA), avui dia aturada precisament a causa de la crisi, dóna aquesta dada, que assegura que és “aproximada”, però en tot cas una referència per saber quina és la situació que travessa el gremi.
Sala vol deixar clar que parla a títol personal, i no en nom de l’associació, que ha vist paralitzada la seva activitat des de fa temps. L’ens comptava amb uns dotze associats de mitjana, però la situació va canviar quan alguns negocis se’n van donar de baixa i d’altres membres van decidir tancar les portes. És també per aquest motiu que no se saben les xifres globals de la disminució de vendes de vehicles d’ocasió.
En qualsevol cas, Sala remarca que la mateixa mala situació econòmica ha servit per fer un cribratge dins el sector. De l’escabetxina, només s’han salvat “els establiments seriosos, els que han estat capaços d’oferir un bon producte i respondre davant el client amb un servei acurat”. Així, la crisi ha significat un reajustament d’aquest àmbit econòmic, ja que hi ha empreses que han aguantat bé la recessió de l’economia i que fins i tot han pogut ampliar el negoci. “En aquests moments la qualitat en el servei és primordial per tirar endavant”, comenta Joan Sala.
Per contrapartida, els membres de l’ACVA que van decidir deixar l’associació “es van negar a acatar el seu codi ètic, força estricte”. Sala posa de relleu que “evidentment, si vols formar part d’una associació d’un sector com aquest, cal complir amb uns requisits mínims. Si algú no jugava net, o era expulsat o marxava per voluntat pròpia”, sentencia.
Precisament arran de la crisi, les males praxis s’han estès també en altres àmbits. Per exemple, el dels tallers de reparacions, on es multipliquen els casos de “mecànics que acaben la jornada laboral i fan feinetes pel seu compte, robant clients al mateix amo amb preus molt més assequibles, i sovint amb resultats que no compleixen amb les exigències mínimes de seguretat”, denuncia el president de l’Associació An-dorrana de Tallers Mecànics, Víctor Iruela.
L’intrusisme es generalitza
Tot i que aquesta és una pràctica força habituals des de fa anys, s’ha generalitzat per la mala situació econòmica. “Ens trobem amb una mitjana de tres o quatre noves denúncies al mes”, comenta Iruela, que hi afegeix que el més difícil en aquests casos és “fer de policia, perquè cal saber qui és la persona que practica l’intrusisme, on, quan, a quin lloc... sovint és impossible de saber si no ho investigues a fons”, agrega.
Alguns d’aquests casos no surten a la llum fins que en passa alguna de grossa. Fa tot just unes setmanes, l’incendi d’un box a Sant Julià, amb dos ferits per inhalació de fum, va servir per descobrir què s’hi amagava: un taller de motos il·legal. “Davant aquestes situacions, qui assumeix el problema?”, es pregunta Iruela.
Una altra problemàtica, també comú a la majoria de tallers, és l’impagament de moltes de les reparacions. Carles Salvat, vicepresident de l’associació, lamenta que li “passaré a pagar demà” s’ha convertit en la cantarella més habitual dels clients. “Abans de la crisi es tirava de beta, ara has de perseguir la gent perquè et pagui, però davant d’això hem hagut d’arribar a l’extrem que el cotxe es queda al taller fins que no se’ns paga”, afegeix Iruela.
Si es compren menys vehicles, es dedueix que la reparació ha de ser una alternativa a tenir en compte. Realment ho és, però sovint massa tard. El president de l’associació de tallers remarca que “mentre el cotxe aguanti, la reparació s’ha convertit en l’última opció. Anys enrere, s’acudia al garatge al mínim senyal que alguna cosa no funcionava, ara es triga molt més, fins que el problema es converteix en perill”.
Carles Salvat posa com a exemple “la quantitat de cotxes que van per la carretera amb una llum fosa, o amb els fars mal calibrats, amb les rodes totalment gastades o amb els frens sense revisar”. De tots aquests casos, “nosaltres en som directament responsables”, recorda. I quan el cotxe finalment arriba al taller “no es pot agafar ni amb pinces. Les reparacions es tornen gairebé impossibles”.
I no cal dir quina és la tendència del client quan les modificacions del vehicle són més un capritx que una altra cosa. Guzmán Navarro, president de l’Associació de Recanvistes i Accessoristes d’Automoció, defineix l’època actual com “horrorosa” per a un sector que tradicionalment depenia dels visitants espanyols i francesos, i ara es nodreix principalment de clients del país.
“Si el conductor, per molt aficionat al motor que sigui, no es canvia ni els pneumàtics, encara menys es tunejarà el cotxe o comprarà accessoris que considera prescindibles”, remarca Navarro, per afegir: “Només cal fer un tomb per la recta de Santa Coloma. Fa uns anys els accessoristes anaven a tope tot el cap de setmana. Ara, ja no obren el diumenge”. Difícil trobar una postal més il·lustrativa.
UNA SITUACIÓ INTERNACIONAL POC ECORATJADORA
Les últimes dades arribades de l’estranger no conviden precisament a l’optimisme. A Espanya, el mercat de turismes i vehicles totterreny va registrar al mes de març una nova caiguda de les matriculacions, amb un 4,5% menys respecte al mateix mes de l’any anterior. La xifra provoca un tancament del primer trimestre del 2012 amb una baixada de l’1,9% en relació al 2011. Per contra, les vendes dels vehicles de segona mà entre gener i març van augmentar un 1,6%. A França i Portugal, les dades són encara menys encoratjadores. El comitè gal de fabricants d’automòbils va informar d’una caiguda de les matriculacions del 21,7% al primer trimestre, mentre al país lusità, les vendes de vehicles durant aquest mateix període van caure un 48,4% respecte dels tres primers mesos del 2011.