L’esquiador andorrà, que ha pres part en les cinc curses del programa mundialista, sortia amb el dorsal 72 i al final de la primera mànega ocupava el 42è lloc, posició que va millorar en la segona baixada. Vidosa, que es va trobar el traçat molt malmès pel pas dels corredors, va completar la baixada amb un temps d’1’51’’13, a més de nou segons del vencedor, el francès Jean-Baptiste Grange, que amb la victòria col­locava el seu país en el segon lloc del medaller final, al darrere d’Àustria. Van acompanyar Gran­ge en el podi el suec Bygg­mark, protagonista d’una gran segona mànega, i l’italià Moelgg.
El director tècnic de la FAE, Carles Visa, va qualificar de “cor­recte” el resultat de Vidosa. “En la primera baixada ha fet alguns suports laterals i li ha faltat estar més sobre els esquís. No ha acabat d’estar prou fi en els revolts, però ha lluitat i estic content de la seva actitud. En la segona ha esquiat bastant millor”, va concloure Visa.

Visa fa un bon balanç
La FAE, en boca del director tècnic, fa una valoració bona del paper de Roger Vidosa en el Mundial, tot i que ha quedat en part eclipsat per les excel·lents prestacions de Kevin Esteve en el descens de la supercombinada i la seva sisena plaça final. “El balanç del Roger en el Campionat del Món és bo. Ho ha donat tot en les curses en què ha competit i això que tenia molèsties a l’esquena. Ha aguantat de valent i penso que surt reforçat d’aquest Mundial perquè ha anat pujant en el seu rendiment a mesura que avançava la competició”, va assegurar Visa. El director tècnic de la FAE va afegir que “amb una mica de descans penso que tornarà a les curses en bona forma i amb bon ritme”.

Les curses
Roger Vidosa va obrir el Mundial amb una 29a posició en el supergegant, amb 70,41 punts FIS. La segona cursa, el descens, no la va acabar i en la supercombinada va ocupar la 28a i darrera posició després de tenir problemes i enforquillar-se amb una porta. L’andorrà va continuar la participació mundialista amb un 40è lloc en el gegant (36,45 punts FIS) i ahir va posar el punt final amb el 32è lloc en l’eslàlom i 56,43 punts.

CAMINA PALLÀS, SISENA A SKOFJA LOKA

Nou resultat important per a Carmina Pallàs. La jove esquiadora de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) va ser sisena a la prova d’eslàlom del Trofeu Skofja Loka (Eslovènia), tot i acabar en tercer lloc en la primera mànega. De la seva banda, Sara Raméntol va acabar en 24a posició i Xavi Salvadores es va enforquillar en la primera mànega. En la competició en la categoria infants I, Robert Martí va ser 13è i va cometre una er­rada important en la segona mànega. L’equip torna de seguit a Andor­ra, ja que el cap de setmana vinent competirà en els campionats nacionals en eslàlom gegant i eslàlom.
Quant a les curses FIS que es van disputar a la Molina entre dissabte i diumenge, en la jornada de dissabte Robert Solsona va finalitzar en 23è lloc amb 88,62 punts FIS, i Guillem Casal, 37è; Gemma Larrégola va ser vuitena. En la jornada d’ahir, Robert Solsona es va enforquillar, Pol Ferrer va caure i Gemma Larrégola va sortir del traçat en la primera mànega.

Joan Albós i Joan Vilana ja ho havien anunciat abans d’anar als Campionats del Món. Estan bé físicament i els resultats de les darreres proves els avalen. Per aquest motiu anaven a Claut, considerant bo el fet de repetir la 12a plaça de l’any passat en la cursa per equips. Però les coses han anat millor del que podien esperar.

La policia ha denegat l’accés al país a 1.237 persones procedents de països de l’Est al llarg del 2010, després d’haver efectuat un total de 8.441 controls, segons ha informat aquest diumenge el cos de l’ordre. Les dades mostren que en el darrer any es van fer un 74,5 % més de controls a persones d’aquesta procedència i que s’ha registrat un increment del 69% en el nombre de denegacions d’un any per l’altre motivats per incompliments de la Llei d’immigració.

El  2009, la xifra de controls va ser de 4.837 i es va denegar l’entrada a 732 persones, el 15,3%. Pel que fa a les dades més recents, corresponents al gener del 2011, ja hi ha hagut 465 controls i s’ha denegat l’entrada a 77 persones, fet que suposa un percentatge del 16,55%.

Segons la policia, les denegacions s’han fet en base a la Llei d’immigració i han estat motivades per no dur la documentació adient, per causes de seguretat pública, per tenir antecedents a Andorra, al país de residència o al d’origen, o bé per no disposar de mitjans econòmics.

En aquests controls, al llarg del 2010, la policia ha acabat tramitant 26 ordres de recerca policial en persones que s’ha comprovat que portaven documentació falsa, després de fer verificacions a través del Grup de Cooperació Internacional (OCN Interpol Andorra).

A causa d’aquestes 26 ordres de recerca, quatre persones han estat detingudes el 2010, dos residents a França, tres d’ells d’un mateix grup originaris de Geòrgia. Segons la policia, aquestes persones vindrien al Principat “per cometre infraccions de caire patrimonial”.

Així mateix, els quatre detinguts van ser posats a disposició judicial i ingressats al centre penitenciari, però només un d’ells encara resta empresonat. Els altres han estat expulsats del Principat per períodes compresos entre tres i quinze anys, ja sigui judicialment o administrativament.

Aquests controls han fet que en els últims mesos s’hagi reduït la presència al Principat de membres d’aquests grups, destaca la Policia, que ho associa a les operacions dutes a terme contra integrants del crim organitzat.

El líder d’Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, ha confirmat que la formació està recollint signatures per presentar una llista nacional en solitari, després de constatar que no s’estan complint els requisits per arribar a una entesa amb la candidatura centrista encapçalada per Antoni Martí. En aquest sentit, Nomen ha explicat que de moment no hi ha acord per elaborar un programa de govern conjunt, que és el requisit per donar suport a Martí. El líder d’ApC també ha desmentit que els centristes li hagin ofert un lloc a la llista nacional, i ha afegit que de moment es mantenen els acords parroquials per fer llistes úniques.

Eusebi Nomen ha explicat que la plataforma d’Andorra pel Canvi “ha engegat el pla B”. Això significa que està treballant amb el segon escenari que ja va anunciar la setmana passada, que és el de tirar endavant una llista nacional pròpia. El motiu d’aquest pas és que no s’està concretant l’acord per pactar un programa de govern amb la formació encapçalada per Antoni Martí, que concorrerà amb el nom de Demòcrates per Andorra.

Nomen ha desmentit que la coalició centrista li hagi ofert cap lloc a la llista nacional, però el que sí que es manté és l’acord programàtic al qual es va arribar a les parròquies on la disgregació del vot beneficia als socialdemòcrates. En aquest sentit, el líder d’ApC ha explicat que en aquestes parròquies hi ha intenció de fer llista única i que “s’està assolint” tot i que encara no està tancada.

Pel que fa a la llista nacional d’ApC, que tornaria a liderar Nomen, el programa electoral se centrarà en les reformes estructurals i la reactivació econòmica, així com en la lluita contra la corrupció i el tràfic d’influències.

Un triomf que, a falta del Barça-Athletic d’avui, acosta els blancs a només dos punts dels blaugrana.
El Madrid no va tenir cap problema per posar fi a la bona ratxa dels granota i ja va sentenciar l’enfrontament en la primera meitat. Benzema, en el minut 6, va obrir el marcador i Carvalho feia el segon poc abans del descans. En la segona meitat, els locals es van limitar a controlar el partit davant un Llevant del tot inofensiu.
D’aquesta manera, la visita del Llevant al Bernabeu no va ser res més que un senzill tràmit per al Reial Madrid. Ni l’etapa dolça que estaven protagonitzant els granota fins aleshores ni les rotacions ordenades per Mourinho en l’onze inicial van aconseguir que la parròquia blanca dubtés ni un moment de la victòria del seu equip.

Pensant en el lió
Malgrat que Xabi Alonso i Pepe van descansar i que Özil i Adebayor van jugar uns minutets pensant tots ells en el Lió, el Reial Madrid va trigar tot just sis minuts a encarrilar l’enfrontament. Benzema va inaugurar el marcador en rematar a plaer i des de l’interior de la petita una centrada de Di María després que l’argentí es rifés la defensa visitant des de l’extrem. El gol matiner va minar les esperances del Llevant, que es va anar empetitint fins a gairebé desaparèixer de la gespa del Bernabeu.
Els homes de Mourinho van dominar a plaer, sense que el Llevant incomodés la porteria d’Adán en cap moment. El Madrid va traduir tota aquesta superioritat en ocasions però cap de les nombroses i clares aproximacions de Ramos, Ronaldo, Di María, Marcelo i el mateix Benzema no van acabar en gol.
El Bernabeu va haver d’esperar fins al minut 40 per veure com el partit quedava sentenciat gràcies a Caravalho. Cristiano Ronaldo va servir una falta lateral des de l’esquerra i el central portuguès només va haver d’empènyer la pilota gairebé sobre la mateixa línia de gol davant la passivitat de la defensa valenciana.
En la segona meitat, el monòleg blanc va continuar en mig d’un duel ensopit i mancat d’emoció. Els locals van deixar passar els minuts sense patir angúnies i el Llevant, impotent, va ser incapaç de reaccionar.
D’altra banda, en un partit molt avorrit i sense pràcticament ocasions, el València i l’Sporting de Gijón van empatar sense gols a Mestalla. Una primera part insulsa va deixar pas a una segona meitat en què els d’Unai Emery van posar tota la carn a la graella per intentar sumar els tres punts. La defensa de l’Sporting no va concedir oportunitats fins a uns agònics cinc minuts finals que no van acabar variant el marcador.

Primera part insofrible
Mestalla va viure una de les pitjors primeres parts d’aquesta temporada. El València no va poder desfer l’entramat defensiu de l’Sporting, amb un plantejament perfecte de Manolo Preciado. Els visitants, com van fer davant el Barça, es van col·locar molt replegats i esperant els contraatacs. En canvi, els d’Unai Emery no van trobar les bandes i van elaborar molt de joc al mig del camp, però sense profunditat. Una ocasió de Sangoy i una altra de Chori Domínguez va ser el més visible d’aquests 45 minuts.
En la segona meitat no hi va haver manera que cap jugador del València trobés tampoc un forat en la defensa de l’Sporting. Mèrit dels visitants o desmèrit dels locals, que van notar el desgast físic del matx de Champions contra el Schalke 04.
En un intent de donar gol al seu equip, Emery va fer entrar Soldado, però els valencianistes tampoc no van trobar porta amb el seu golejador. Els últims cinc minuts van ser un atac constant, amb l’Sporting tancat i el València pressionant la porteria de Cúellar, sense encert.

GUARDIOLA: "HEM PASSAT A LA NORMALITAT"

El tècnic de l’FC Barcelona, Pep Guardiola, va assegurar ahir que el conjunt blaugrana està preparat per a la trobada d’avui contra l’Athletic de Bilbao malgrat les crítiques per les últimes ensopegades del quadre culer. “De l’excepcionalitat hem passat a la normalitat, i conviure amb això de vegades ens costa”, va afirmar el tècnic, que hi va afegir: “A vegades guanyes i a vegades perds. Som conscients que podem guanyar i perdre. L’altre dia vam poder guanyar i vam estar a un gran nivell. L’estrany és estar setze partits gua-nyant seguit”.
Sobre el rival, l’Athletic, Guardiola va afirmar que el conjunt de Caparrós “arriba en el millor moment” i que “ens ha costat en els últims partits, sobretot en la Copa del Rei. Vejam si som capaços de contrarestar la seva gran força de joc directe”.
L’entrenador blaugrana compleix avui el partit 100 a la Lliga. Del total, n’ha guanyat 78, n’ha empatat 14 i només n’ha perdut 7.

Ahir, per segon cap de setmana consecutiu, els algerians estaven cridats a manifestar-se per reclamar millores socials i polítiques al país, però la policia va barrar el pas a les prop de 500 persones que reclamaven reformes. Els agents els van impedir l’accés a la plaça Primer de Maig d’Alger, on van instal·lar tanques metàl·liques i, com a conseqüència, s’hi van produir alguns enfrontaments amb la policia.
Els opositors al règim d’Abdelaziz Bouteflika van cridar consignes com “poder assassí”, “Algèria lliure i democràtica” i “el poble vol la caiguda del règim”, i les forces de seguretat van carregar durament contra ells. La manifestació, prohibida pel govern, només tenia el suport d’organitzacions prodrets humans, alguns sindicats i petits partits opositors. Un diputat de l’oposició va resultar ferit greu.
A Líbia, la repressió del règim de Moammar al-Gaddafi es continua aguditzant i ahir es va tallar l’accés a internet. El control dels mitjans de comunicació impedeix tenir-ne xifres oficials, però diverses associacions prodrets hu­­mans van assegurar que ja hi ha més de 80 víctimes mortals, tot i que la cadena Al-Jazeera va elevar la xifra fins a les 140.

Opacitat informativa
A més, l’opacitat del règim impedeix que arribin imatges del país, però segons les últimes informacions que s’han fet públiques, la violència s’hauria estès a la capital, Trípoli. A la zona est del país, la més propera a Egipte, les revoltes serien més intenses i els episodis de violència entre els manifestants es repeteixen arreu de la zona.
Pel que fa a Bahrain, els manifestants van ocupar ahir la plaça de la Perla de la capital, Manama, després de desafiar els policies que intentaven barrar-los el pas. La monarquia sunnita va ordernar que els militars es retiressin del lloc, epicentre de les protestes, i que només s’hi mantingués la policia. Després d’aquesta retirada, grups d’opositors hi van tornar, i la policia va actuar llançant gasos lacrimògens per dispersar-los, sense èxit. Fins ahir, els enfrontaments havien deixat de­se­nes de ferits i algunes fonts apuntaven que almenys sis persones haurien mort.

APROVADA L'AMNISTIA PER ALS PRESOS POLÍTICS A TUNÍSIA

L’amnistia general per als presos polítics va entrar en vigor ahir a Tunísia, després de la signatura per part del president interí, Fuad Mebaza, del decret llei corresponent, va anunciar l’agència oficial TAP. Segons aquesta disposició, que va ser decidida divendres, totes les persones jutjades o perseguides per la Justícia abans del 14 de gener del 2011 podran beneficiar-se d’aquesta amnistia.
El secretari d’Estat davant el primer ministre, Ridha Belhadj, va explicar que aquest decret posa fi a “un període d’abusos i violacions, obre una era de reconciliació i prepara les condicions objectives” per al període transitori i l’organització d’eleccions “en les millors condicions possibles”. Belhadj va dir també que el text institueix els mecanismes de reintegració al treball i el principi de reparació a les persones concernides.
El Congrés i el Senat van aprovar la setmana concedir plenes facultats al president per governar per decret i eludir així la necessitat d’aprovar les lleis al Parlament.

A qualsevol preu. I, si no, que li ho preguntin a Joel Joan. Estava representant l’obra Excuses (al Claror) i en una escena sortia per platea i havia de tornar a entrar a l’escenari pel darrere. Com que no n’havia avisat el personal de l’auditori, es va trobar l’accés tancat. La solució d’urgència va ser trencar amb el puny el vidre d’una porta; i va reaparèixer a l’escenari amb la mà embolicada i sagnant, per seguir amb el seu text, davant la sorpresa dels altres actors. Després van avisar un metge d’urgències i li anaven fent cures en els moments en què no estava en escena.      
Si d’aquell incident el públic no se’n va ni adonar, més evidents van ser el parell d’imprevistos que van sorprendre Montserrat Caballé en una mateixa actuació al Claror. Cantava, acompanyada del seu pianista habitual, Manuel Bruguera, quan es va adonar que el taló de la sabata li havia quedat clavat entre les taules. No es podia moure i la seva reacció immediata va ser posar-se a riure. El pianista, que va adverit el que passava, es va aixecar i, amb delicadesa, la va alliberar. Els ensurts no s’havien acabat, però. Moments després un dels focus va explotar. Segurament a causa dels aguts de la soprano.      
La directora russa Verònika Dudarova també va fer un exercici de continuar a tot preu: mentre dirigia l’orquestra a l’antic Centre de Congressos de la capital va caure accidentalment al terra. Des d’allà va seguir dirigint els músics a cop de batuta, sense perdre el fil, al temps que lluitava per aixecar-se de nou.  
I molts recorden com Fats Domino (Festival de Jazz a Escaldes) va començar a esverar-se i a donar cops de panxa al piano. Fins que va enfonsar l’escenari.     
El pànic escènic sol sorprendre els artistes més sovint del que sembla. El cas més extrem que ha passat pel Principat és el de Gabino Diego, que va arribar a Sant Julià empaperat amb tot un seguit de documents mèdics per advertir l’organització que l’actor patia una crisi aguda i que en qualsevol moment podia abandonar l’escenari o fins i tot negar-se a sortir, cosa que va posar l’ai al cor del personal del Centre Cultural Lauredià. Afortunadament, es va assossegar.      
A Manu Tenorio es veu que els nervis li afecten l’estómac. De tal manera que en una de les dues ocasions que ha trepitjat Sant Julià va estar a punt de no poder treballar. Fins que Jordi González d’Alaiza li va proporcionar els seus antiàcids. Oli en un llum. Quan el tornà a veure li va dir: “Tu ets el de les pastilles.”   
I de vegades el problema és d’una altra mena: el saxofonista Johnny Griffin va anunciar, un minut abans del concert al Festival de Jazz d’Escaldes, que no sortia si no hi havia els calés per endavant. Allà van haver de cór­rer conseller (Jaume Fortó) i secretari del comú cap a la caixa forta: ho podia haver dit abans.

CAPRICIS ALIMENTARIS     
Tornant als capriciosos de mena, Dylan va ser el màxim: dos dies tancat a l’habitació de l’hotel, on havia llogat  tres suites, dues de les quals contigües. El seu anecdotari va fer córrer molta tinta.
Però n’hi ha d’altres: el contracte de Mikel Erentxun estipulava que abans de l’actuació li havien d’oferir un càtering ben assortit de truites. Els organitzadors, però, van pensar que potser era millor oferir-li productes de la terra. Quan el cantant es va veure sense les truites es va negar en rodó a actuar. La solució? En plena nit, la sogra del director del Centre Cultural Lauredià es va haver de posar a cuinar unes quantes truites. Tan fantàstiques que Erentxun va sortir a cantar amb la panxa ben plena.
Pizza és el que va preferir Antonio Orozco. I a més a més va agafar ell mateix el telèfon per demanar-les. Encara se’n recorda la jove que li va atendre la comanda: “Hola, sóc Antonio Orozco i vull una pizza.”  La noia –qui no?– es pensava que li prenien el pèl. Fins que el seu cap, Enric Cassany, que patrocinava el concert (a través de 40 Principales) i que estava amb Orozco, li ho va confirmar. Ella mateixa li va baixar les pizzes i sembla que se les van menjar plegats.      
Amb un càtering sense gaires punyetes es conformaven els Antònia Font per fer front a la gana abans d’actuar. El problema és que just abans que ells sortien Lluís Cartes i els Fluxes, que van veure allò tan ben servit i, innocentment, s’ho van cruspir sense deixar-ne ni les engrunes. Solució: tot el personal del Centre Cultural Lauredià a elaborar uns entrepans d’urgència.       
El pianistaVladímir Aixkenazi, un dels grans, va passar per la Temporada de música i dansa de la capital. Però no volia quedar-se a dormir. Marxaria immediatament després del concert  soparia pel camí. Va demanar un parell de pollastres a l’ast, trossejats.  
Ara, la palma de les peticions absurdes se l’enduen les noies de Dover: el contracte, al marge de tota mena de productes dietètics difícils de trobar, estipulava una llarga llista de la compra que detallava els ingredients d’amanides –marques incloses– i on no faltaven Kit-kat i altres tipus de xocoles, iogurts, pa de motllo, fruita, estovalles, un mirall de cos sencer, un ventilador i una catifa.     
D’altres són molt agraïts: Quimi Portet va qualificar d’“atòmic” el formatge que va sopar abans del concert a l’Apolo. I alguns van trobar a Andorra el paradís terrenal. Com el pianista Vladímir Feltsman, que es va passar l’estada emocionat amb el carro de cigars de l’hotel. On el personal se les veu per aturar extravagàncies: molt els va costar convèncer el melancòlic Ivo Pogorèlitx que en la cruesa de l’hivern no li podien servir l’àpat al jardí.
I després hi ha els recordats com a “persones encantadores”: Narciso Yepes recorrent camí amb les vacades; Cristina Hoyos ballant a la nit en algun pub d’Ordino, o Antonio Canales i els seus jugant al futbolí.

EL MISTERI DELS EXPLOSIUS PERDUTS

El material del Centre Cultural i de Congressos Lauredià s’emma­gatzema a l’edifici de l’antic hotel Glòria. Unes instal·lacions del Govern que serveixen en ocasions per a la formació dels agents de policia, amb pràctiques com ara localitzar, amb gossos, drogues i explosius.
Un dia, al despatx del director del Centre Cultural va arribar una trucada desesperada dels responsables d’un dels exercicis pràctics: havien desaparegut quilos d’explosius. Tothom es va posar a buscar-los amb ansietat. I no apareixien.
Fins que van veure l’encarregat del material del centre: xino-xano i sense sospitar el que s’hi amagava, havia anat fent la feina i guardant les caixes on la policia havia deixat –sense haver-lo avisat– el delicat material.
El Centre Cultural, per cert, ha estat objecte de més d’un fet cu­riós: l’espectador que un dia hi trobi pols, que sàpiga que són les restes ingovernables de les tones de terra que va exigir l’escenografia verista d’Alfons Flores per a Els Pastorets. Un sòl  que s’havia de regar i d’on neixien plantes espontàniament.

UN BON TRÀNGOL A CAUSA DE LA PLUJA

El dia que Melendi havia de tocar a la festa major de Sant Julià va ploure sense parar. Molts se’n recor­den. El que només una dotzena de persones saben és el tràngol que van haver de passar per aconseguir ajornar el concert: el cantant va dir que només ho acceptava si li asseguraven que l’endemà no plouria. I l’única font a què donava crèdit era la torre de control de l’aeroport de Barcelona. Negres se les va veure el gabinet de crisi per aconseguir el contacte a aquelles hores de la nit. I amb la pressió d’una massa humana que organitzava una cridòria cada vegada que veia passar l’ombra del mànager de Melendi: amb un pentinat semblant, es pensaven que era ell. Per cert, la previsió parlava d’inestabilitat, però el director del Centre Cultural es va ar­riscar: “Diuen que farà bo.”

AMB UN BLINDAT A PROVA DE.. GARATGES

Hi ha personatges que arriben envoltats de fenomenals mesures de seguretat. Luis del Olmo és un dels més recordats, pels problemes d’intendència que va generar. En aquells moments estava amenaçat per ETA i viatjava en un enorme cotxe totalment blindat, un monstre de tones de pes que el personal de seguretat exigia que quedés guardat en un box tancat. El primer problema va ser baixar el vehicle per les rampes del pàrquing que hi ha sota el Centre Cultural de Sant Julià. El segon inconvenient, que ni de broma es podia tancar. Allà va haver de quedar, amb la porta del box mig abaixada i un guardaespatlles custodiant-lo mentre el periodista feia el programa.

B.B. KING

Alguns capricis semblen insòlits a primera vista. Com que el famós guitarrista es va entestar que li lloguessin una limusina (que van haver de portar de Barcelona) per recórrer els a penes trenta metres que separaven l’hotel Roc Blanc del recinte del concert. En realitat, però, tot forma part de l’espectacle.

MILES DAVIS

Al trompetista nord-americà l’acompanya una considerable fama d’excèntric. A Escaldes va fer una excepció, tanmateix: si era habitual que toqués d’esquena al públic, en aquell concert va preferir mostrar la cara.

B. HENDRICKS

La soprano lírica, que va visitar l’escenari del Narciso Yepes en diverses ocasions, és una dona amant dels esports. No només va aprofitar per anar a esquiar. També, després d’una roda de premsa, es va decidir per una sessió de fúting. Tot normal si no fos que el personal del comú la va haver d’acompanyar, al trot amb les camperes.

ROGER HODGSON

L’excantant de Supertramp va fer patir una mica els tècnics de Cultura escaldencs: només volia sushi per sopar, en un temps on no abundaven els restaurants japonesos al país. Amb tot, el descriuen com una persona molt “dolça”.

MiGUEL RÍOS

Amb cinc hores de retard i totalment desencaixats van arribar a Ordino Miguel Ríos, Ana Belén i la seva banda: el conductor del bus s’havia perdut i va anar a petar a Perpinyà. Tan cansats i potser desorientats per l’interminable viatge que van preguntar: “Però és que Andorra de debò existeix o què?”.

RAQUEL DEL ROSARIO

La cantant d’El Sueño de Morfeo provoca el somriure en els seus companys de formació: trenta segons abans de sortir a l’escenari ha de trucar, per sistema, Fernando Alonso. “La llamada del ahorro”, en diuen els músics.