El grup MoraBanc ha registrat una emissió total de CO2 per treballador de 2,06 tones durant l’any 2011, un xifra que suposa una reducció d’un 6% en aquest concepte.

Per això necessita remuntar l’1 a 0 encaixat en el partit d’anada al camp del Chelsea, i tot just després de perdre les possibilitats d’endur-se la lliga amb una der­rota al Camp Nou contra el Reial Madrid, que excepte accident serà el campió de la competició domèstica. Els blaugrana es tro­baran amb gairebé total seguretat amb un rival tancat a pany i forrellat com a l’anada i necessitaran ser més precisos en la rematada que a Stamford Bridge.
Guardiola, que podria tornar a recórrer a una defensa de tres amb la inclusió de Piqué a l’equip titular, deia que “no tinc cap dubta que l’equip estarà a Munic. Des del primer partit amistós, quan vaig arribar, sempre he afrontat tots els partits com si els anéssim a guanyar”. El tècnic deia que prefereix passar a la final jugant malament que no fer-ho, “però la idea no es toca, no es canvia”. El tècnic explicava que intueix un partit semblant al que es va trobar l’equip contra el Madrid. “No tindrem gaires ocasions. Per tant, paciència i intensitat, perquè ho podem treure.” Sobre algunes  decisions tècniques, com ara que Tello fos titular contra els blancs o que Piqué no hagi jugat els dos importants darrers partits, es va defensar: “Ningú m’ha col·locat aquí. Em va col·locar la directiva i no vostès [amb referència als periodistes]. No m’ha col·locat cap cosí llunyà.” Piqué també va parlar ahir, i se li va demanar sobre la seva suplència i va explicar que el seu estat d’ànim “no és bo”. Amb tot, va indicar que la relació amb Guardiola “és molt bona. Guardiola em dóna molta canya però m’agrada”.
De la seva banda, el tècnic del Chelsea, Roberto di Matteo, es va voler treure qualsevol etiqueta de favorit i va dir que malgrat l’1 a 0 favorable “en aquests moments les coses estan al cinquanta per cent. Haurem d’intentar marcar, ens donaria moltes opcions de passar a la final”, hi va afegir. A l’equip anglès, que juga la sisena semifinal en nou anys, hi ha el dubte del davanter Drogba. El seu substitut a l’onze titular seria l’espanyol Fernando Torres.

HEYNCHES DIU QUE EL BAYEN HA DE DONAR "EL 110 PER CENT"

Dels protagonistes de l’altra semifinal de la Lliga de Campions ahir no hi va haver declaracions per part del Reial Madrid, però sí per part del Bayern de Munic, que defensarà demà al Santiago Bernabéu el 2 a 1 favorable assolit a l’anada. El tècnic de l’equip alemany, Jupp Heynckes, comentava que el seu equip ha de rendir “al 100 per cent i fins i tot al 110 per cent. El 10 per cent addicional són emocions”. El tècnic deia que “tenim clar que hem de marcar un o dos gols i podem fer-ho. Tenim jugadors ofensius extraordinaris, però primer hem d’estar ben parats al darrere i així es produiran possibilitats al contraatac”. L’entrenador, que va ser l’artífex de la setena Copa d’Europa aconseguida pel club blanc quan l’entrenava fa més d’una dècada, indicava que els seus homes li han transmès bones sensacions els darrers dies. “Tots els jugadors estan disponibles i motivats, concentrats i amb el focus posat en dimecres. Podem realitzar el somni d’arribar a la final a l’Allianz Arena, això seria històric.”

A banda de la possibilitat de poder ser tallat a final de l’any passat, cosa que no va succeir, una clàusula en el compromís entre club i jugador indica que si l’equip puja de categoria Maresch segueix un any més. De la seva banda, Sánchez va ser l’únic jugador que la temporada passada va signar per a dos anys.
Maresch és un dels homes que es quedaran treballant fins més tard amb els del Principat, entrenant fins a mitjan maig amb els joves Farfán i Diedhou –aquests dos encara tenen competició amb el segon equip– a les ordres del segon de Joan Peñarroya, Xavi Luque. “Estic molt a gust a Andorra, en l’àmbit individual el final de temporada ha estat millor que el començament, però estic convençut que encara puc evolucionar en el meu joc”, va explicar ahir el jugador, content per la continuïtat i que aquest estiu té compromís amb la selecció del seu país en la classificatòria de l’Europeu. Un cop finalitzada la lliga la resta de jugadors de fora del Principat marxaran cap a casa els dies vinents en espera que el club defineixi el projecte per a la temporada vinent i tenir notícies sobre la seva possible continuïtat. Al River ara la prioritat és definir el pressupost per al nou exercici i saber si es pot créixer fins als 800.000 euros que es consideraria ideals per sortir a LEB or.
Aquest matí l’equip estarà al col·legi dels Pirineus per compartir una mica de bàsquet amb els joves alumnes i a la tarda assistirà a la preestrena d’un documental sobre l’ascens titulat A 2 de l’Or, als Cinemes Illa Carlemany.

Triomf del River B
D’altra banda, el segon equip va derrotar diumenge el Ramon Llull per 80 a 65 i queda a la meitat de la classificació del seu grup a Copa Catalunya.

BAVOSI, MILLOR BASE DE PLATA

La Federació Espanyola de Bàsquet va fer públic ahir el rànquing dels millors de la temporada a LEB plata. A banda de la lògica nominació del River com a millor equip de la categoria, Fede Bavosi ha entrat en el cinc ideal en la posició de base. Ha estat líder d’assistències (5,8 de mitjana) amb un rècord històric de la competició en aquest apartat, setze en un partit. L’MVP de la categoria ha estat Todorovic, del Prat.

Santacana, que ha estat directiu de Televisió de Catalunya i l’autonòmica balear, ha mantingut sempre un peu al món del cinema, on va començar com a ajudant de direcció.

Com va la pel·lícula, ara que ja té una trajectòria comercial?
Estem contents amb els primers resultats d’explotació a les sales. Funciona bé a Madrid, Barcelona i, sorprenentment, per a una cinta de talent balear, a Bilbao. I estem constatant que el nivell d’acceptació dels espectadors que surten de les sales és molt elevat. Tot i que el film ha destinat una part molt feble del pressupost a la part promocional, que jo reivindico que hauria de ser més gran.

Torna al cine perquè era una espineta clavada?
Jo tota la vida he seguit vinculat al cine i a la televisió. Vaig començar com a ajudant de direcció a Barcelona i a Madrid. Després he fet molta tele i  els últims anys ho he compaginat amb catorze telemovies amb Prodigius, que pertanyia a un curiós tàndem format per Mediapro i DeAPlaneta. M’agrada tenir un peu a cada lloc i conèixer els dos mons per interconnectar-los.

El cine espanyol justament acaba de rebre una bona clatellada: un gerro d’aigua freda ara que s’espavilava?
Cap gerro d’aigua freda perquè era perfectament esperable, i crec que en vindran més. El que penso és que haurem de prioritzar, no llençar els diners en autèntiques bogeries que tothom veia que no anaven enlloc. Haurem de ser més racionals.

En alguna entrevista va dir que a la tele es viu una “batalla criminal” per l’audiència.
Més que una batalla: una guerra, en la qual tots hem participat. Però hi ha empreses de lucre pur i dur que, si per aconseguir audiència, rebaixen el nivell, ho trobo perfectament legal. I això és problema del públic, que té un dit per prémer botons del comandament. Però la televisió pública ha de ser no dogmàtica i el més neutral possible, i ha d’elaborar programes amb objectius de dignitat, prestigi i qualitat.  Sobre tot aquelles que són el teló de fons d’un país: des d’Andorra Televisió a la basca o Televisió de Galícia. Són una eina bàsica de distribució cultural i lingüística. I si a més són líders d’audiència, com TV3, amb una qualitat molt valorada i formats originals, s’ha de mantenir.

Coneix ATV?
Perfectament. Evidentment, pateix les conseqüències d’aquesta bufetada i té recursos limitats. Però crec que el nou director, Francesc Robert, se’n sortirà i comandarà la televisió que el país mereix.

...Que ha de ser com?
Entenc que Andorra és un país petit, però aplicaria el model de Televisió de Catalunya, amb menys recursos. Per exemple, jo acabo de fer un programa de molt baix cost i amb uns resultats que estan sent francament molt bons pel que fa a audiència.

Al marge, la lluita per sostreure’s al control polític.
Sempre és una història difícil. Aquí i a Kuala Lumpur. Les televisions públiques formen part de l’obra de cada govern. Però el que és important és que estem creant les circumstàncies perquè es polititzi el menys possible, a través de consells d’administracions, mecanismes de control parlamentari, de control de qualitat. S’hi avança positivament en aquesta direcció.

Ah, si? I creu que el públic ho percep així?
Li torno la pregunta: jo estic massa ficat en el mitjà, en el joc. I he de dir que l’opinió del teleespectador està formada també a partir de les opinions reflectides als altres mitjans.

Aquests dies s’ha publicat que el govern espanyol obre la porta a la privatització de les televisions autonòmiques.
No són propietat de les autonomies, sinó de l’Estat, que atorga una concessió. I quan es parla de privatització el que he de dir és que no poden fer-ho, per llei. El que sí poden fer és donar molta feina a empreses privades. I això ho faran començant per les que tenen una gestió més dubtosa –Canal 9, Telemadrid– que són, de pas, les més polititzades, i que estan en situació de ruïna, de fallida total i doble: de la publicitat i de l’audiència. Han caigut en un forat provocat potser per qui volia comprar barat.

Canviant de tema: veu les possibilitats d’Andorra per acollir rodatges de cine?
No veig viable una producció de talla XL ara mateix, però sí cal una film comission que provoqui rodatges en aquests paisatges increïbles, que digui a les productores que hi ha això i que el país en dóna facilitats, en l’àmbit burocràtic, per exemple.

Malgrat que no és una construcció totalment nova, el caràcter emblemàtic de la instal·lació i el complicat moment econòmic pel qual passa el país, amb sequera de propostes urbanístiques d’envergadura, ha propiciat l’allau de professionals interessats per fer-se assolir aquest projecte. El vencedor del concurs tindrà un premi de 24.000 euros a banda de dirigir i coordinar l’obra i per al segon i el tercer del concurs també hi ha premi en metàl·lic –12.000 i 6.000 euros respectivament.
Les propostes es van donar a conèixer la setmana passada i un jurat heterogeni serà qui decideixi, en principi el mes vinent, quina d’elles és la millor. Aquest jurat el formen representants del Govern –Economia i Territori i Esports–, del comú d’Andorra la Vella, de les dues federacions que faran ús de la instal·lació i del Col·legi d’Arquitectes d’Andorra. A partir d’aquí hi haurà un termini d’aproximadament quatre mesos per fer el projecte, que s’entregaria per a la seva licitació pels volts del setembre o l’octubre. El Govern fixa el començament de les obres a començament d’aquesta tardor i que l’estadi estigui acabat l’any vinent, però des del sector s’apunta que pels terminis marcats els treballs podrien arrencar a principi de l’any vinent.
Per al nou estadi, finançat en bona part amb una aportació de la UEFA –dos milions com a màxim–, hi ha pressupostats com a màxim 3,5 milions d’euros per a una primera fase, en la qual es construirà una graderia amb capacitat per a 3.000 espectadors. La segona fase es deixa en suspens i permetria augmentar en 2.000 localitats, arribant fins als 5.000 seients, la xifra de la qual es parlava al principi. A la major amplitud de la graderia l’acompa-nyaran espais actualitzats i necessaris per acollir partits de caràcter internacionals segons els estàndards que marca la UEFA. Sala de premsa i cabines de retransmissió a més d’un estudi de televisió, sala de control antidopatge, botiga, zona VIP i fins i tot una sala per a la preparació de càtering. Altres detalls tècnics són, per exemple, que els accessos principals a la instal·lació es realitzin per l’avinguda Salou i que el terreny de joc, de gespa artificial, haurà de tenir una superfície mínima de 102x73 metres per tal de poder marcar els límits per als partits de futbol i rugbi.

ENCAMP VA OFERIR PRADA DE MOLES COM A ALTERNATIVA

La proposta és de fa menys d’un mes, quan el concurs d’idees per al projecte de l’Estadi Nacional al Camp del Consell ja estava en marxa. Segons van confirmar al Diari fonts del Govern, el comú d’Encamp, mitjançant la Federació Andorrana de Rugbi, amb la qual va mantenir una trobada, va oferir els ter­renys de Prada de Moles, de titularitat comunal, per tal de construir-hi l’Estadi Nacional. La proposta satisfeia els responsables de l’esport de la pilota oval, que continuarien gaudint de l’actual Camp del Consell amb gespa natural i ús preferent de la instal·lació. La proposta va ser rebuda pel Govern, que es va comprometre a estudiar-la, tot i que el fet que s’estigui treballant per construir l’estadi a la capital fa pensar en la inviabilitat d’un canvi a aquestes altures.
Els terrenys de Prada de Moles havien d’acollir un gran complex esportiu, amb estadi de futbol i pistes de tennis, entre altres elements, que les estretors econòmiques han provocat que finalment no es pugui tirar endavant. Portar-hi l’Estadi Nacional seria una forma de promocionar l’esport a la parròquia, que assumiria també més protagonisme. En l’actualitat el terreny de joc del camp de futbol de Prada de Moles es troba en mal estat, igual que els vestidors.