Santacana, que ha estat directiu de Televisió de Catalunya i l’autonòmica balear, ha mantingut sempre un peu al món del cinema, on va començar com a ajudant de direcció.
Com va la pel·lícula, ara que ja té una trajectòria comercial?
Estem contents amb els primers resultats d’explotació a les sales. Funciona bé a Madrid, Barcelona i, sorprenentment, per a una cinta de talent balear, a Bilbao. I estem constatant que el nivell d’acceptació dels espectadors que surten de les sales és molt elevat. Tot i que el film ha destinat una part molt feble del pressupost a la part promocional, que jo reivindico que hauria de ser més gran.
Torna al cine perquè era una espineta clavada?
Jo tota la vida he seguit vinculat al cine i a la televisió. Vaig començar com a ajudant de direcció a Barcelona i a Madrid. Després he fet molta tele i els últims anys ho he compaginat amb catorze telemovies amb Prodigius, que pertanyia a un curiós tàndem format per Mediapro i DeAPlaneta. M’agrada tenir un peu a cada lloc i conèixer els dos mons per interconnectar-los.
El cine espanyol justament acaba de rebre una bona clatellada: un gerro d’aigua freda ara que s’espavilava?
Cap gerro d’aigua freda perquè era perfectament esperable, i crec que en vindran més. El que penso és que haurem de prioritzar, no llençar els diners en autèntiques bogeries que tothom veia que no anaven enlloc. Haurem de ser més racionals.
En alguna entrevista va dir que a la tele es viu una “batalla criminal” per l’audiència.
Més que una batalla: una guerra, en la qual tots hem participat. Però hi ha empreses de lucre pur i dur que, si per aconseguir audiència, rebaixen el nivell, ho trobo perfectament legal. I això és problema del públic, que té un dit per prémer botons del comandament. Però la televisió pública ha de ser no dogmàtica i el més neutral possible, i ha d’elaborar programes amb objectius de dignitat, prestigi i qualitat. Sobre tot aquelles que són el teló de fons d’un país: des d’Andorra Televisió a la basca o Televisió de Galícia. Són una eina bàsica de distribució cultural i lingüística. I si a més són líders d’audiència, com TV3, amb una qualitat molt valorada i formats originals, s’ha de mantenir.
Coneix ATV?
Perfectament. Evidentment, pateix les conseqüències d’aquesta bufetada i té recursos limitats. Però crec que el nou director, Francesc Robert, se’n sortirà i comandarà la televisió que el país mereix.
...Que ha de ser com?
Entenc que Andorra és un país petit, però aplicaria el model de Televisió de Catalunya, amb menys recursos. Per exemple, jo acabo de fer un programa de molt baix cost i amb uns resultats que estan sent francament molt bons pel que fa a audiència.
Al marge, la lluita per sostreure’s al control polític.
Sempre és una història difícil. Aquí i a Kuala Lumpur. Les televisions públiques formen part de l’obra de cada govern. Però el que és important és que estem creant les circumstàncies perquè es polititzi el menys possible, a través de consells d’administracions, mecanismes de control parlamentari, de control de qualitat. S’hi avança positivament en aquesta direcció.
Ah, si? I creu que el públic ho percep així?
Li torno la pregunta: jo estic massa ficat en el mitjà, en el joc. I he de dir que l’opinió del teleespectador està formada també a partir de les opinions reflectides als altres mitjans.
Aquests dies s’ha publicat que el govern espanyol obre la porta a la privatització de les televisions autonòmiques.
No són propietat de les autonomies, sinó de l’Estat, que atorga una concessió. I quan es parla de privatització el que he de dir és que no poden fer-ho, per llei. El que sí poden fer és donar molta feina a empreses privades. I això ho faran començant per les que tenen una gestió més dubtosa –Canal 9, Telemadrid– que són, de pas, les més polititzades, i que estan en situació de ruïna, de fallida total i doble: de la publicitat i de l’audiència. Han caigut en un forat provocat potser per qui volia comprar barat.
Canviant de tema: veu les possibilitats d’Andorra per acollir rodatges de cine?
No veig viable una producció de talla XL ara mateix, però sí cal una film comission que provoqui rodatges en aquests paisatges increïbles, que digui a les productores que hi ha això i que el país en dóna facilitats, en l’àmbit burocràtic, per exemple.