Tot està a punt perquè les corredores saltin a la pista i comencin a donar el millor de si mateixes. La Copa d’Europa de Grandvalira-Soldeu arrenca demà al matí amb l’eslàlom gegant, en què no faltarà cap de les favorites. Entre les participants hi ha les participants andorranes, Mireia Gutiérrez i Sofie Juárez.

La primera edició del Philpark Pata Negra comptarà amb el bo i millor del panorama internacional de l’esquí d’estil lliure. Vallnord continua apostant per l’estil lliure al seu domini i per aquest motiu organitza aquesta competició.

La candidata pels Verds a les eleccions generals, Isabel Lozano, ha expressat aquest dimarts, durant un dinar amb els membres del Club de Marketing, la necessitat d’ajudar la petita i mitjana empresa impulsant una línia de crèdit.

L'acte s'ha realitzat amb la presència de familiars, amics i autoritats, com el ministre d'Ordenament Territorial, Gerard Barcia, i el vocal del consell d'administració de l'INAF, Josep Casal.A primera fila del públic, la predecessora en el càrrec, Mònica Bonell. La marxa Bonell del comú anar a la cinquena posició de la llista nacional de Demòcrates per Andorra a les eleccions generals ha provocat un moviment de fitxes en l'organigrama del consistori canillenc que ha estat aprovat avui

Cabot ha assumit el càrrec de cònsol menor així com la integració en la comissió d'Urbanisme i la representació a la Comissió Rectora del Palau de Gel i al Consell d'Administració d'Ensisa, llocs que fins ara ocupava Bonell. La presència de Cabot a la Junta de Govern no varia, ja que hi era anteriorment com a consellera d'Administració i Finances, càrrec que manté. A més de Casadevall i Cabot, completen la Junta de Govern, Antoni Duedra, Daniel Areny i Àlex Mitjana. Cabot ha explicat en el seu primer parlament com a cònsol menor que continuarà la línia marcada estant a la disposició dels ciutadans. Es tracta d'acabar els deu mesos de mandat que queden i "aprendre molt al costat del cònsol major" i de la resta de l'equip. Ha assegurat no tenir pressa "ni ambició" amb vista al futur i que el que ara toca és "fer bé el dia a dia" però que "tot és possible i res és possible".

La nova cònsol menor ha tingut unes paraules dedicades a la jornada d'aquest 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, "a les dones que han treballat al llarg del temps perquè d'altres arribem a tenir un paper representatiu en la política i en la societat". Cabot ha dit que "encara avui es pateixen unes diferències de gènere, i hem de lluitar per avançar i fer realitat la igualtat". Per la seva banda, el cònsol major, Enric Casadevall, ha explicat que Dolors Cabot és "un dels pilars" de la corporació, ja que ha estat i continua sent la presidenta de la comissió de Finances. En relació a les polítiques que es faran en aquests propers mesos, Casadevall ha assegurat que "no han de canviar, perquè els projectes estan mig encaminats; seran deu mesos d'acabament de projectes i de mandat". Finalment, Casadevall ha tingut paraules d'elogi per a Mònica Bonell per aquests set anys de treball conjunt, i li ha desitjat "molta sort i segur que farà un bon paper al Consell General".

D'altra banda, el nou conseller de comú de la majoria, Jaume Fité, formarà part de les comissions de Joventut, Esports i Cultura, i de Medi Ambient, Agricultura i Turisme.

L'objectiu d'aquesta demanda, segons assenyalen en un comunicat, és donar resposta al "cada vegada més nombrós col·lectiu de veïns del Pas de la Casa que, des de fa temps, ve expressant la conveniència de poder exercir el seu dret a vot sense haver de desplaçar-se a Encamp".

Demòcrates per Andorra explica que ha volgut fer un pas més i formalitzar una sol·licitud de creació del col·legi electoral del Pas per donar el màxim de facilitats als ciutadans del Pas perquè puguin votar sense que es vegi afectat el rendiment dels seus establiments comercials. Demòcrates per Andorra recorda que també s'empara en el que disposa Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum del 22 de novembre del 2007, que introdueix com a novetat la possibilitat que els comuns puguin designar els col·legis electorals que creguin oportuns.
Demòcrates per Andorra ha assenyalat que "no té cap dubte" que la corporació encampadana actuarà favorablement a la seva demanda.

La Junta ha fet aquesta recomanació en resposta a la demanda de Jordi Marticella, sobre la  possibilitat que alguns partits tinguin més presència de l'establerta contractant-la com "una publicitat normal i amb el valor econòmic que pertoqui". La recomanació de la Junta Electoral indica que la llei no estableix ni regula els espais publicitaris de pagament, i per tant proposa que els partits polítics puguin contractar aquests espais publicitaris sempre i quan respectin les condicions establertes pels mitjans de comunicació privats. A més, exigeix que es diferenciïn aquests espais dels gratuïts que preveu la llei.

Tres dels quatre candidats a cap de Govern i les respectives formacions consideren que celebrar el debat nacional el dia 20 seria "una anomalia democràtica sense precedents". En el comunicat que han fet públic aquesta tarda han indicat que aquesta data, "el primer dia de campanya, un diumenge, amb poca audiència televisiva per ATV", no garanteix "que es pugui realitzar un debat fonamentat en idees, programes i projecte de país" i "que el debat arribi al màxim d'electors possible".

Les formacions indiquen que fins ara en anteriors comicis electorals no hi havia hagut una decisió de la direcció de la televisió pública que no fixés el debat nacional "en consens amb totes les forces polítiques que concorren a les eleccions" i que des de la creació de la televisió pública el debat nacional s'havia fet sempre els darrers dies de campanya. Afirmen que "en cap moment la direcció de RTVA ni ha motivat ni ha justificat aquest canvi de costum que tan sols sembla obeir a estratègies electorals del candidat del Partit Socialdemòcrata".

Finalment informen que s'ha enviat una carta a la direcció de la televisió en què li demanen que recuperi "la imparcialitat que correspon a un mitjà públic". També afirmen que esperen que el PS respecti "el joc democràtic i la voluntat de la majoria de les forces polítiques que es presenten a aquestes eleccions i que acabi acceptant la data que genera més consens", la del dijous 31 de març.

La candidata de Demòcrates per Andorra a la llista territorial de la capital, Sílvia Riva, ha manifestat que no donen cap parròquia per perduda i que "estarem lluitant des de l'inici" per aconseguir els dos consellers per Andorra la Vella. El seu rival polític, el socialdemòcrata Carles Blasi, s'ha mostrat prudent i ha dit que no donen "cap parròquia per perduda ni cap per guanyada" i que per tant, lluitaran per fer arribar el seu programa a tots els electors. Riva i Blasi han fet aquestes declaracions durant l'acte d'homenatge a les dones que van lluitar per aconseguir la plena ciutadania.

Riva ha valorat positivament actes d'homenatge com el d'aquest dimarts on es posa de relleu que fa 40 anys les dones no podien votar i actualment són dues dones les que encapçalen la llista territorial de Demòcrates per Andorra a la capital. De la seva banda Blasi ha manifestat que és bo recordar a les noves generacions una fita tan important per la democràcia perquè valorin que "no tot cau del cel" i que s'ha hagut de lluitar per aconseguir-ho.

Lozano ha inaugurat els dinars que ha organitzat el Club de Màrqueting ha organitzat per a aquesta setmana i la que ve dinars amb els quatre candidats a cap de Govern perquè els exposin les seves propostes electorals en relació al món empresarial. La candidata s'ha congratulat pel fet que les seves propostes són compartides en gran mesura pels membres del Club de Màrqueting.
De cara als propers quatre anys, les propostes dels Verds en aquesta matèria passen principalment per escoltar els sectors implicats i trobar un acord, és a dir, per prendre decisions sempre a partir d'un diàleg. A més, Lozano assegura que cal impulsar polítiques d'ajuda a la petita i mitjana empresa del país, com pot ser impulsar una línia de crèdit, però alhora afavorir que altres empreses es puguin instal·lar al Principat per donar treball als ciutadans andorrans, crear riquesa al país i augmentar la qualitat que es dóna de cara a l'exterior. D'altra banda, ha considerat important pensar en com fer-ho perquè la joventut estudiï el que podrà solventar la seva vida futura a Andorra.
Pel que fa a la proposta de peatonalitzar les avingudes Meritxell i Carlemany, que s'havia parlat en alguna trobada del Club de Màrqueting, Lozano ha recordat que des dels Verds sempre s'hi ha donat suport però tenint en compte les opinions de tots els implicats. El que ha criticat la candidata és que "s'han perdut dos anys" perquè opina que no s'ha escoltat prou als sectors implicats i "s'han fet moltes sortides a l'exterior", mentre que s'han deixat de banda aquestes qüestions. Tot i així, la candidata assegura que cal estudiar bé quins trams serien els que es podrien tallar al trànsit, i si hi ha altres zones que necessiten una revitalització.
El president del Club de Màrqueting, Carles Naudi, per la seva banda, ha manifestat la seva gratitud als quatre candidats que han acceptat anar a dinar amb els representants del club per exposar les seves propostes. Ha afegit que durant la conversa amb Lozano han sorgit diversos temes que els afecten molt directament, com és la necessitat de regular els horaris comercials, i d'altres com la llei electoral.

Data del debat electoral
Quant a la data en què es farà el debat electoral a RTVA, Lozano ha reiterat la postura dels Verds, que asseguren que si no es fa el dia 31 de març, com han demanat, no hi aniran ja que ha indicat que és com s'ha fet sempre. Sobre el debat cara a cara entre Toni Martí i Jaume Bartumeu, opina que no són eleccions presidencials i que això és una mostra de menyspreu cap a la resta. A més, ha recordat que és difícil posar-se d'acord amb el PS, mentre que "les altres tres forces polítiques sí que ens hem entès".

El nombre d'intervencions fetes pels Bombers durant el 2010 ha estat de 2.266. Per parròquies, destaca Andorra la Vella amb 584, 268 de les quals corresponents a assistències tècniques, mentre que en segon lloc se situa Encamp, amb 510 intervencions, de les quals 258 corresponen al servei d’ambulàncies. Les dades facilitades pel Govern a través d'un comunicat assenyalen que el nombre mitjà d’intervencions diàries s’ha situat l’any 2010 en sis, sent les més habituals les assistències tècniques i els serveis d’ambulàncies amb tres i dos serveis diaris. El nombre d’intervencions per mil habitants s’ha situat l’any 2010 en 27, mentre que el nombre mitjà d’efectius que han participat en cada intervenció és de  dos vehicles i quatre efectius personals. Les intervencions en incendis són les que més efectius mobilitzen, amb dos vehicles i sis persones de mitjana. La distribució mensual mostra un nombre major d’intervencions els mesos d’estiu i d’hivern. El mínim mensual se situa per sobre de les cent intervencions, arribant fins a superar les 262 del mes de juliol com a nombre màxim.
El nombre d’intervencions en incendis de l’any 2010 s’ha situat en les 230. En primer lloc se situen les intervencions en vivendes, amb un 34%, i per darrera apareixen els incendis aïllats, amb un 19%, i els incendis en vegetació, amb un 13%. D'altra banda, les intervencions en salvaments s’han situat en les 320 l’any 2010. El major nombre d’assistències de salvament es dóna en els accidents de circulació, amb el 58% de les intervencions. En la localització dels salvaments, destaca Andorra la Vella en primer lloc, amb 97 intervencions, a causa del nombre de salvaments en accidents de trànsit, amb 70. Pel que fa a les assistències tècniques, el 2010 se n'han realitzat 963. Les  genèriques són les que més intervencions requereixen, amb el 73%, mentre que els tècnics de formació se situen en el 25%. En la localització de les assistències tècniques, destaca Andorra la Vella en primer lloc, amb 268.

Finalment, el nombre d’intervencions del servei d’ambulàncies durant l’any 2010 s’ha situat en 753. La distribució per tipus situa les intervencions de sanitaris primaris per malaltia en primer lloc, amb un 41%, seguit dels sanitaris primaris i primaris per accident. En la localització dels sanitaris, destaca Encamp en primer lloc, amb 258, a causa del nombre de sanitaris primaris per malaltia, amb 120.

Cinquantè aniversari del cos

Les dades s'han donat a conèixer coincidint amb el cinquantè aniversari de la creació del cos. Durant la celebració, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, s'ha compromès a enllestir la Llei de Bombers en la pròxima legislatura si surt reelegit. La celebració s'ha fet a la caserna  de Santa Coloma, on també hi ha assistit el ministre d'Interior, Víctor Naudi, que ha afirmat que el text de la llei està pràcticament enllestit però que la convocatòria d'eleccions ha impedit que pogués entrar a tràmit parlamentari. El director dels Bombers, Joan Carles Recasens, ha dit que malgrat els impediments econòmics que s'han presentat en els últims dos anys, el cos disposa actualment del material necessari per a la seva tasca.

La ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, i la secretària d'Estat d'Igualtat i Benestar, Magda Mata, han inaugurat aquest dimarts al Centre Cultural la Llacuna l'exposició Dones d'ahir i d'arreu, per commemorar el Dia de la dona treballadora. La mostra consta d'una primera part, a càrrec del fotògraf Jaume Riba, que vol retre homenatge a les padrines d'Andorra que van treballar molt per tirar endavant l'economia domèstica sense que la seva feina estigués reconeguda. L'altra part, a càrrec de la fotògrafa Ona Alay, vol homenatjar les dones d'altres parts del món que sovint encara no tenen els drets més bàsics garantits.

Precisament amb motiu de la celebració d'aquesta diada, el Consell General, a través de la seva pàgina web, ha fet pública la petició de 395 dones del Principat que al 1968 van demanar el dret a vot. També la petició dels drets polítics passius per a les dones, l'any 1973, que les permetria ser escollides com a representants polítics. El comú de la capital també s'ha volgut sumar als actes de la diada amb un homenatge i una placa de reconeixement per a les dones que van assolir la plena ciutadania.

La ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, i la secretària d'Estat d'Igualtat i Benestar, Magda Mata, han inaugurat aquest dimarts al Centre Cultural la Llacuna l'exposició Dones d'ahir i d'arreu, per commemorar el Dia de la dona treballadora. La mostra consta d'una primera part, a càrrec del fotògraf Jaume Riba, que vol retre homenatge a les padrines d'Andorra que van treballar molt per tirar endavant l'economia domèstica sense que la seva feina estigués reconeguda. L'altra part, a càrrec de la fotògrafa Ona Alay, vol homenatjar les dones d'altres parts del món que sovint encara no tenen els drets més bàsics garantits.

Durant la inauguració de l'exposició, que ha comptat amb una àmplia representació de dones que estan en política, com ara les cònsols d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, així com diverses candidates de les llistes socialdemòcrates, la ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, ha destacat que a Andorra, la dona ha aconseguit integrar-se en diferents àmbits de la societat i de la política. Bonet també ha valorat positivament la creació d'una secretaria d'Estat d'Igualtat i Benestar per conèixer les demandes que hi ha entre el col·lectiu de dones, i com se les pot ajudar. També ha destacat el paper de les associacions, que complementen la tasca del Govern. La ministra ha dit que hi segueixien havent desigualtats com a la resta de països però que s'està treballant per evitar-ho.
De la seva banda, Magda Mata ha dit que una de les fites aconseguides són els pisos amb suport per a dones maltractades, i ha dit que des del gener s'està allotjant a una família. Actualment s'està treballant per millorar la seva situació laboral i de relació amb els fills, i es preveu que en sis mesos pugui ser una persona totalment autònoma. La secretària d'Estat també ha anunciat que s'està acabant d'enllestir el plec de bases per tal que les empreses puguin postular per obtenir el segell d'igualtat.

D'altra banda, Mata ha dit que la primera desigualtat és la violència de gènere, però que també s'ha hagut d'actuar en algun cas de discriminació laboral. El problema és que les dones tenen por de denunciar aquests casos per no perdre la feina. Així mateix, ha explicat que la diferència entre homes i dones que sol·liciten ajudes i prestacions no és gaire gran, i que contràriament al que es pot pensar, són les dones les que perden menys la feina, i que són moltes les que porten el pes de la casa. Malgrat tot, Mata ha reconegut que les dones són les que tenen feines més precàries i amb salaris més baixos.

Amb motiu de la celebració d'aquesta diada, el Consell General, a través de la seva pàgina web, ha fet pública la petició de 395 dones del Principat que al 1968 van demanar el dret a vot. També la petició dels drets polítics passius per a les dones, l'any 1973, que les permetria ser escollides com a representants polítics.

Acte d'homenatge a Andorra la Vella

El comú d'Andorra la Vella amb motiu de la diada també ha volgut retre homenatge a les dones que fa tot just 40 anys van aconseguir la plena ciutadania sense distinció de sexe. Concretament, les dones van poder votar per primera vegada el 1971 i van poder ser elegides a partir del 1973. L'acte ha consistit en el descobriment d'una placa a la plaça Príncep Benlloch que recorda aquesta fita, i s'ha pogut comptar amb tres de les impulsores, Angelina Mas, Pepita Aguilar i Quima Calvó. Les tres han destacat que el seu objectiu va ser evitar que les dones fossin considerades ciutadanes de segona, i que van haver de treballar de valent durant cinc anys per aconseguir-ho. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, ha dit que l'objectiu de descobrir la placa commemorativa és donar més divulgació a la fita aconseguida fa 40 anys, i que perduri més en la memòria de tothom. En especial, es vol que les noves generacions s'adonin que les coses no van fer-se soles sinó que hi va haver un grup de dones lluitant al darrere. Així, ha volgut posar de manifest que els drets dels quals es gaudeix no han estat donats gratuïtament i que per tant "el dret a vot s'ha d'exercir perquè molta gent ha lluitat per poder-lo tenir".
Ferrer ha recordat que el grup de dones van treballar per aconseguir 350 signatures, que van presentar al Consell General. El 4 de juliol de 1969 el Consell General els va reconèixer el dret a votar, però encara no el dret de ser elegides en unes eleccions. I que ho van decretar només per deu vots a favor, vuit en contra i una abstenció. D'aquesta manera, a les eleccions de 1971 les dones andorranes van poder exercir el seu dret a vot per primera vegada.
Angelina Mas ha explicat que per poder tirar endavant la recollida de signatures els van posar moltes condicions: van necessitar la signatura dels marits, dels cònsols de cada parròquia, i no podien reunir-se més de deu persones perquè la llei no ho permetia. Mas ha ironitzat dient que primer els van donar el dret a vot "perquè n'aprenguéssim, perquè es veu que els homes espontàniament ja en saben". També considera que en 40 anys s'ha avançat molt i s'ha mostrat convençuda que d'aquí pocs anys es normalitzarà tot. De la seva banda, Quima Calvó ha recordat que sempre es reunien a casa seva i que ho van aconseguir després de treballar moltes hores i insistir molt durant cinc anys. També ha dit que era una reclamació "molt forta" per l'època, i que els polítics es pensaven que estaven de broma i els deien que mai ho aconseguirien. Pepita Aguilar, que va ser la primera dona a votar i a ser escollida consellera del comú d'Andorra la Vella, tal com han recordat dues fotografies que s'han exposat al costat de la placa, ha dit que es va trobar amb algunes dones que no els van donar suport, i que actualment està molt satisfeta que tantes dones es dediquin a la política.

Paella a la plaça Guillemó

Els actes per commemorar el Dia de la dona treballadora han culminat a la plaça Guillemó, on s'han repartit 150 racions de paella. L'acte és iniciativa de l'Associació de Dones Migrants i d'Andorra, i està subvencionat pel comú d'Andorra la Vella. La presidenta de l'associació, Teresa Cabanes, ha dit que en qüestió de drets i desigualtats "sembla que no avancem perquè cada any anem repetint el mateix". Tot i això, ha valorat positivament la creació de l'equip d'atenció integral a la dona.
han culminat a la plaça Guillemó, on s'han repartit 150 racions de paella. L'acte és iniciativa de l'Associació de Dones Migrants i d'Andorra, i està subvencionat pel Comú d'Andorra la Vella. La presidenta de l'associació, Teresa Cabanes, ha dit que en qüestió de drets i desigualtats 'sembla que no avancem perquè cada any anem repetint el mateix'. Tot i això, ha valorat positivament la creació de l'equip d'atenció integral a la dona.

Bartumeu ha opinat que és "paradoxal" que ara digui que vol doblar el pressupost de Turisme quan fa unes setmanes que va promoure la retallada de les aportacions dels comuns a Andorra Turisme. D'altra banda, ha lamentat que "Toni Martí no arribés abans a la política nacional ja que aleshores segurament hauria recomanat als seus companys que fessin esmenes al pressupost per augmentar la partida de Turisme". El candidat del PS ha fet aquestes declaracions en un esmorzar amb la premsa, on també ha parlat de la data del debat televisiu, que encara no s'ha concretat i de com es preveuen els resultats electorals.

Bartumeu ha volgut recordar tot el que el seu partit ha fet pel turisme en els gairebé dos anys de Govern, com per exemple acords amb països com Ucraïna i Polònia, o la recuperació del turisme britànic. Segons el candidat del PS, la intenció de Toni Martí ha estat "desviar l'atenció mediàtica del Fòrum Mundial", que ha tingut lloc aquests dies a Andorra. La principal crítica que ha volgut fer Bartumeu és que Martí parli d'augmentar la partida de Turisme quan assegura que va ser ell mateix qui, com a cònsol major d'Escaldes-Engordany va promoure la retallada del suport econòmic dels comuns a Andorra Turisme.
D'altra banda, Bartumeu ha parlat del projecte d'obrir el Consell d'Administració d'Andorra Turisme per aconseguir la combinació de la participació pública i privada. La idea és afavorir al consolidació de la marca Andorra, el país dels Pirineus com a oferta turística, i per a això calen aportacions tant públiques com privades. 

Debat sobre el debat televisiu
Un altre tema que ha estat present a la conversa de l'esmorzar del PS ha estat la data del debat televisiu. Bartumeu ha opinat que el seu partit ja s'ha manifestat al respecte i que no en volen fer polèmica perquè si els altres ho fan "si volen fer debat sobre el debat potser és perquè no estan en condicions de debatre sobre el que cal". Per la seva banda, Bartumeu assegura que no té cap inconvenient en celebrar tots els debats que calgui, i per demostrar-ho ha recordat que "ja n'ha acceptat tres a diverses emissores de ràdio privades" durant els dies de la campanya electoral, i que està "obert a fer tots els que calgui". Quant al possible cara a cara amb Toni Martí, ha considerat que és una opció necessària perquè tenint en compte que són els candidats més forts cal que es puguin confrontar les dues posicions públicament. En aquest aspecte ha assegurat que ell ja va acceptar aquesta proposta a AD Ràdio i a la Cadena Ser, però que "el que m'ha arribat" és que l'altra part – Toni Martí – no accepta aquesta proposta. Quant als motius que pot tenir Martí per no voler participar en debats a dues bandes, Bartumeu ha opinat que es podria deure al fet que "quan no es té un perfil polític definit és més còmode intentar passar desapercebut en el debat".

La data proposada per RTVA, el 20 de març, per a fer el debat televisiu és la que defensa Bartumeu com a més adient perquè assegura que "convé que els qui votaran a partir del dia 21 hagin pogut escoltar el dia abans els arguments dels seus candidats", i que això no vol dir que no es participi en altres debats com són els que ja han organitzat les emissores de ràdio.

Quant a les previsions que té el Partit Socialdemòcrata en els resultats electorals, Bartumeu no ha volgut augurar res, però sí que ha opinat que un govern de Demòcrates per Andorra seria "tornar enrere". Ha desitjat a més, que la ciutadania sigui "prou clara" a l'hora de votar perquè no es repeteixi un resultat electoral com el de les passades eleccions. En aquest sentit ha recordat que el seu partit vol continuar en la línia que ha estat governant i que si no han pogut fer més coses i tirar endavant més projectes ha estat perquè no se'ls ha permès. És per aquest motiu que ha confiat que no es repeteixi una situació que pugui donar pas al bloqueig, tot i que ha reconegut que és una possibilitat que encara existeix.

El ministre de Turisme, Comerç, i Indústria, Claude Benet, i David Baró, en representació dels set comuns, han presentat la Guia de camins d’Andorra confeccionada conjuntament entre Andorra Turisme, els comuns, i l’Associació de Guies i Acompanyants de Muntanya. Amb aquesta eina es vol unificar l’oferta de camins de muntanya més rellevants del país. Tant Benet com Baró han destacat la importància de donar a conèixer el patrimoni natural del Principat i mostrar al visitant que hi ha una oferta turísitica diferent a la de les compres. S’inclouen 56 propostes de les set parròquies adreçades a tots els públics, tant debutants com professionals. Els nivells de cada camí es diferencien per colors i s'estructuren els itineraris en fitxes que descriuen el camí, els atractius i donen guies com la durada i la dificultat.

En aquesta ocasió, la guia s'ha publicat abans de la celebració de les fires turístiques internacionals amb participació d’Andorra. Se n’han editat 13.200 exemplars, en quatre idiomes, català, castellà, francès, i anglès. Es vendran a quatre euros i la inversió que s'ha fet és de 60.000 euros.

D'aquesta xifra, un 79% correspon al període maig-octubre, època en la que es concentra el major nombre de visites als museus en general. Segons assenyalen des del Museu, pel que fa a la tipologia dels visitants, destaquen els particulars amb un 57%, seguit dels grups amb un 28% i els escolars amb un 15%. Els idiomes més freqüents en les visites han estat el català (41%) i el francès (37%), quedant en segon terme el castellà (19%) i l’anglès (3%).

Les dades mostren que les activitats complementàries programades al llarg del 2010 han aportat un gruix considerable de visites. Les jornades de portes obertes organitzades amb motiu de la Nit Europea dels Museus, les Jornades Nipolauredianes, el Dia Internacional dels Museus, les Nits d’Estiu als Museus i el Dia Internacional del Turisme, han estat dates de màxima afluència de públic nacional.
Les exposicions més concorregudes han estat La joia de viure de Niki de Saint Phalle, i Geisha i Samurai, coincidint amb la temporada alta de visites (maig-octubre). Les exposicions Som aigua i Pirineus 1900, programades en la temporada baixa, han aportat menys visitants però han estat ben valorades pel públic nacional i pels escolars. Aquests, han participat més activament a l’exposició de Niki de Saint Phalle, que ha atret escolars de tots els cicles educatius. El sistema educatiu que destaca en nombre d’escolars que han visitat el Museu del Tabac és l’escola andorrana (51%) seguida de l’escola francesa (31%).
Actualment, al Museu del Tabac es pot visitar l’exposició temporal Plantes Medicinals de Catalunya i d’Andorra, que està obtenint molt bona resposta també pels que fa a escolars i al públic nacional en general. La propera exposició programada al Museu del Tabac estarà dedicada a la pintura del mexicà Diego Rivera.