Després de l’exigència de quatre dies de curses seguides, els participants en la Pierra Menta poden tenir la satisfacció d’haver-la completat. Entre aquests hi ha Joan Albós i Joan Vilana, que es van convertir en la millor parella andorrana de la general classificant-se en la 23a posició.

El pas del temps és ineludible. Inevitable. Marca les nostres vides. El rellotge com a metàfora del temps i el transcurs d’aquest és un dels elements, dels molts elements, de l’univers surrealista de Salvador Dalí. El temps, un rellotge, és el gran protagonista d’una peça de col·lecció que, alhora, esdevé un monumental reclam al centre d’Andorra la Vella. Mil quatre-cents quilograms d’una escultura feta en bronze i que s’enlaira pràcticament fins als cinc metres. Elaborada a Suïssa el 1977 juntament amb set germanes més (les peces de Dalí han estat de les més falsificades arreu del món i la seva autenticitat només es comprova si formen part d’una sèrie que hagi estat produïda amb el consentiment de l’artista, com és el cas), Noblesse du temps, que és així com s’anomena l’obra, s’ha exhibit a Londres, Suïssa, diverses vegades a París, Hamburg i Itàlia. Fins que el col·leccionista Enric Sabater, establert al Principat, se la va fer seva. I el 1999 la va donar a l’Estat.
Noblesse du temps, o The Nobility of Time en la versió en anglès, mostra tota la força expressiva de l’univers Dalí. El rellotge rugós, per dir-ho d’alguna manera, el temps que passa i que no deixa res ni ningú indiferent. Ni allò material ni, tampoc, allò espiritual. Tot, absolutament tot, és presoner del pas dels segons. Dels minuts. De les hores. Dels dies i els mesos. Dels fulls de calendari que anem estripant. I per ésser material Salvador Dalí va reflectir en la seva obra –de 4,90 metres d’altura per 1,70 i 2,60 metres de fondària i llargada– una dona. I un àngel és qui ens trasllada l’espiritualitat que el geni de l’Empordà també va voler dotar la peça. Gegant. Monumental. Però noble. Com el temps. Perquè tot ho cura el temps. O això és el que es diu. Temps al temps.

El detall

>> Enric Sabater, el propietari de l’obra fins que la va donar al Govern, va ser el secretari personal de Salvador Dalí des del 1965 i fins al 1980.

On ho trobaràs?

>> A Andorra la Vella. L’escultura està instal·lada des de principi d’agost del 2010 i per un període de cinc anys renovables a la plaça de la Rotonda, al centre de l’avinguda Me-ritxell.

Així doncs, Nomen ha afegit que la seva formació farà una campanya "constructiva", presentant diàriament una proposta. "ApC se centrarà en donar solucions i en garantir a la ciutadania que hi ha una tercera via que vigila per la bona salut de l'activitat del Govern, per evitar les corrupteles, els amiguismes i que dóna la cara pels ciutadans", ha manifestat.
Eusebi Nomen ha reiterat que ApC se centrarà en l'aportació de solucions i, de fet aquest diumenge la formació ja ha publicat un calendari a la premsa amb els temes que es tractaran durant la campanya. "Cada dia presentarem una solució concreta sobretot centrada en la reactivació econòmica", ha indicat Nomen.
Així doncs, aquest dilluns ApC exposarà la primera de les "solucions" a la qüestió de l'encaix d'Andorra a la Unió Europea (UE) "des del reconeixement a la sobirania nacional" perquè, segons ha afegit, "nosaltres entenem que en aquests moments la negociació que s'està fent lliura sobirania legislativa en matèria financera i bancària a canvi de res, cosa que no és la manera constructiva de fer-la".
Nomen ha comentat per primera vegada l'enquesta del Centre de Recerca Sociològica (CRES) segons la qual ApC no obtindria representació al Consell General. El candidat d'ApC ha manifestat que els resultats de l'enquesta "no ho noto al carrer, ni en el que em diu la gent i, per tant, amb una enquesta on el 60% de la gent no contesta, no faré cap comentari".
A més a més, ha afegit que "el votant d'ApC no li agrada parlar gaire perquè se sent confortable en què siguem nosaltres els que donem la cara". En conseqüència, ha indicat que "el que hem de fer és treballar en la campanya, explicar bé les solucions i l'enquesta que més m'interessa és la del dia 3" d'abril.
El candidat d'ApC ha dit que la formació farà una campanya pròxima amb el ciutadà, amb reunions de poble a les tardes, així com també en contacte directe a les xarxes socials.

Per què van decidir fer llista?

ApC, al Consell, ha creat una sèrie de projectes que encara no estan acabats. Hem de continuar per poder tirar-los endavant, per aprofitar la inèrcia engegada i convertir-la en solucions per al poble.

El ciutadà entendrà que es faci llista quan hi ha gent fins ara a ApC a les parroquials de DA?

Ens hi hem vist obligats. D’una banda, entenem que el bipartidisme no és el que cal a Andorra, ara el que fa falta és un govern de concertació. S’hauran de prendre grans decisions i ha de ser amb el màxim consens. De l’altra, a les parroquials, la llei és la que és i provoca que allà es guanyin les eleccions. Per això vam acordar que no interferirien en les territorials i que hi ajudaríem. Però encara no s’havia parlat de programa i entenem que, per a la nacional, hi ha de ser. DA no el tenia i nosaltres havíem de buscar solucions per tirar Andorra endavant. Nosaltres no podíem perdre temps i vam fer la llista.

El programa d’ApC serà molt diferent del de DA?

No puc dir-ho perquè se’n sap poca cosa. Nosaltres tenim un programa de solucions per a Andorra que anirem traient punt per punt a la campanya.

Com continua la relació amb Carles Enseñat?

És bona. Seguim parlant i hi ha la mateixa fluïdesa, encara que ell està a la llista de DA.

Parlant de territorials, a quines donarà suport ApC?

El normal és que anem amb qui ha volgut fer aquest gran centre. Direm que ajudin DA. Treballarem perquè obtinguin les seves majories a les parròquies.

A Ordino, quin pot ser el paper d’Enric Dolsa?

Ell ha creat un partit, ha dit que no anava a fer política ara, que de moment estarà tranquil perquè el que li interessa són les comunals i encara no té la infraestructura de tot un partit. A qui donarà suport? Se li hauria de demanar a ell.

Es veu de nou al Consell?

Qui ho ha de decidir és l’electorat. Si valoren la feina feta, hi entrarem. Si no, voldrà dir que el nostre programa s’ha esgotat i que no ha agradat la política dels darrers anys. Entenc que hem fet una bona feina, s’ha fet oposició, s’ha denunciat el màxim possible totes les corrupteles i el malestar de dins del Consell. Hem estat allà i si tornem a entrar, continuarem fent el mateix.

I amb quin resultat estaria satisfeta ApC?

Com a mínim, repetir el mateix de la darrera vegada. És cert que, en no haver-hi parroquials pot ser més difícil. Penso que tenim un projecte de país i que la gent valorarà la feina feta.

La campanya serà molt diferent a la de fa dos anys?

El 2009 no érem coneguts. Es va fer una campanya agressiva a nivell de comunicació, amb una intensitat costant amb la persona de l’Eusebi Nomen. No serà tan popular però serà igualment bona perquè aportarem solucions, que és el que importa.

Què respon a qui l’acusi d’estar en una llista improvisada?

No ho és. Fa temps que la teníem feta. Vam esperar fins al darrer moment perquè demanàvem a DA que presentessin el programa i no ho van fer.

DA i PS fa dies que es mouen...

Estan en campanya. Nosaltres estem fent reunions però no les fem públiques. Fem una gran feina de precampanya, intentant arribar a punts i a acords.

Quines diferències hi haurà al programa en relació al 2009?

Incorporem solucions als problemes del país i veure què s’ha de fer per buscar una reactivació de tota aquesta paranoia de foscor i de no alegria, per donaraquesta mica d’il·lusió.

Tornarà ApC a ser clau?

No ha de canviar pas. ApC té el seu ideal i manera de ser. Sigui el partit que sigui, estarem per negociar, per buscar solucions, aportar-les i fer un control.

Seria més fàcil negociar amb DA que amb el PS?

Amb el PS tenim l’experiència i no hi ha hagut manera d’arribar a una entesa. Que els ho preguntin als Verds. Et pots seure a una taula però no hi ha ningú autoritzat a pactar. Amb DA, són un altre tipus de persones i és possible pactar. Ara, si s’hagués de negociar amb el PS, crec que tots som prou intel·ligents per veure què ha passat en la darrera legislatura i no caure en els mateixos errors. Es trobaran solucions, sigui amb un partit o un altre.

Té por que la situació al Consell acabi sent similar i es repeteixi el perill de bloqueig?

ApC no ha bloquejat res. Si el PS ha presentat 26 lleis, se li han aprovat 22. Tres persones no poden fer-ho. Quan hi ha hagut la voluntat de negociar, s’ha arribat a acords i hem intentat aportar solucions. Confio que si passa el mateix, hi haurà altres formes.

En primer lloc...

En primer lloc la Isabel Lozano. Jo sóc la segona.

Veig que està de bon humor.

Quan formes part d’un partit com els Verds només fas política perquè creus en els ideals. Si ho fas per ambició personal, estàs arreglat.

Però si s’hagués tancat el pacte amb el PS vostè era el número dos a la parroquial d’Encamp. I això significava una opció real d’entrar al Consell.

La renúncia a part important de l’ideari que comportava el pacte estava vinculada a tenir un lloc elegible a la llista nacional.

Però el PS diu que els Verds demanaven el número tres o quatre, el sis o el set, i el dos d’Encamp. Perdoni, però no és excessiu pel seu pes electoral?

És cert. Aquesta era l’oferta inicial. Com som molt tendres la vam fer per escrit. Greu error. Tota la negociació posterior no es pot provar perquè va ser verbal.

Expliqui.

La seva contraproposta era el deu de la nacional i el dos d’Encamp. Era inacceptable. Així que vam fer una última oferta que puc explicar perquè la vaig fer jo personalment a Ferran Goya. Només volíem un lloc elegible a la nacional. El tres o el quatre. Res més. La van rebutjar.

Es comenta que al final més que un problema de llocs era de noms. És cert que el PS no volia Isabel Lozano?

Resulta que en una de les últimes reunions Goya va despotricar de Lozano, que no hi  estava present. I això era inacceptable. Fins aquí vam arribar.

Les eleccions anteriors els situen amb uns 500 o 600 vots. Perquè surti elegida Lozano en calen uns 1.300 i si vostè pogués entrar per restes, uns 2.000.

Si creguéssim que tenim un sostre ja hauríem plegat. Al sud d’Europa la marca dels Verds té menys suport. Al nord, però, no para de pujar. En general veiem com en política puja l’extrema dreta, els conglomerats conservadors que es fan dir de centre i els Verds. El socialisme està de capa caiguda a Europa perquè s’ha enfonsat aplicant polítiques conservadores quan és al Govern.

Amb el pacte havien de renunciar a aspectes com ara demanar el vot dels residents a les comunals...

Haig de reconèixer que quan la negociació amb el PS es va trencar em vaig treure de sobre un pes important. Costava molt renunciar a les essències.

M’ha explicat un militant verd que quan negociaven amb el PS van fer una petita jugada. Van proposar per al programa el reconeixement de nous models de família i van extreure la cita del programa de Convergència i Unió. No van advertir al PS d’on sortia la cita i ells ho van rebutjar per massa radical.

(Riu) Això no t’ho haurien pas d’haver explicat. (Torna a riure) Era sobre els nous models familiars.

Tenen la sensació que declarant-se republicans, partidaris d’una sola circunscripció de vot i altres propostes molt diferents a les de la resta, van massa per davant del que l’electorat mitjà està disposat a acceptar com a canvis?

Em trobo gent pel carrer que em diu que li sembla fantàstic que es doni la nacionalitat amb deu anys de residència, però que ara veritablement està preocupada per poder mantenir la feina o arribar a final de mes.

Mal escenari per als Verds, unes eleccions amb economia, economia i més economia?

És increïble que Càritas expliqui públicament que el 20 per cent de la població es troba al llindar de la pobresa i ningú no faci res. Continuem com si ningú ho hagués sentit. I per coses com aquestes és important votar pels Verds.

Es comenta que si no han fet territorials ha estat per no prendre vots al PS a Encamp i que pogués perdre la territorial.

No tinc tan clara aquesta equivalència respecte que un vot a favor dels Verds és un de menys per al PS. No vam fer territorials perquè creiem que s’han d’eliminar i fer una circumscripció. Una persona, un vot. Ah! I perquè encara devem diners de les últimes eleccions.

Tenint només llista territorial, què recomanaran en el vot parroquial?

Ja he anunciat que no penso votar a la llista parroquial. Advertiré al comú d’Encamp que no li quadraran els vots perquè com a mínim n’hi haurà un de més a l’urna nacional que a la territorial.

Com ho veu a Encamp?

Passi el que passi a la territorial no serà per mi. Sempre he tingut clar que no faria cap marranada que fes perdre a ningú.

És conegut que vostè té una molt bona relació amb Francesc Rodríguez Rossa.

Per mi si els socialdemòcrates vencen a Encamp haurà guanyat Francesc Rodríguez i si són derrotats haurà perdut el Partit Socialdemòcrata.

I quin pressupost tenen per a aquestes eleccions?

Acabo de tancar amb el banc un crèdit obert de cinc mil euros en total per a tota la campanya electoral.

No hi entenc gaire, però amb cinc mil euros es pot fer una campanya electoral?

Hem de pagar els costos amb les aportacions dels militants. Aquí això de les ambicions polítiques personals no hi val.

L’anunci de cessament de les hostilitats no va impedir, però, que l’OTAN, i els països disposats a participar en les operacions, aturessin els preparatius de les operacions, per desconfiança amb les paraules del líder libi. La decisió de les Nacions Unides va ser rebuda amb grans celebracions a Bengasi, la matinada d’ahir, mentre efectius armats de l’oposició atacaven, segons un dels seus portaveus, la localitat de Nalut, a l’oest, on segons la font d’un dels participants van matar o capturar diversos soldats del règim de Gaddafi.

L’acord de l'ONU
Contra les previsions pessimistes de les hores prèvies, entre d’altres del ministre d’Exteriors de França, Alain Juppé, va votar a favor de la intervenció militar internacional a Líbia, amb el suport de deu dels membres, inclòs el Líban i els tres promotors (Estats Units, França i el Regne Unit) i les abstencions d’Alemanya, Brasil, l’Índia i dos dels participants a dret de vet: Rússia i la Xina.
L’ambaixador xinès va explicar després que no s’hi havia oposat per les opinions favorables manifestades prèviament per part dels membres de la Lliga Àrab i de la Unió Africana.
La resolució aprovada autoritza estats membres i organitzacions a prendre “totes les mesures necessàries”, inclosos atacs aeris, i l’aturada d’atacs d’avions militars libis, “per protegir els civils i les àrees poblades de civils, inclosa Bengasi”. El text descarta, però, qualsevol acció militar per terra.

CIMERA A PARÍS I PREPARATIUS DE L'OTAN I DIVERSOS ESTATS

El president Sarkozy serà l’amfitrió d’una cimera a París entre estats de la UE, la Lliga Àrab i la Unió Africana per acordar l’ampliació afectiva del mandat de l’ONU per intervenir a Líbia. Ahir, el cap d’Estat francès i el cap del govern britànic, David Cameron, van mantenir un contacte telefònic amb Obama sobre l’afer. L’OTAN, de la seva banda, accelera els preparatius per intervenir sense descartar que s’avancen alguns estats o aliances d’estats. França, preparada per actuar “en hores”, i el Regne Unit, promotors de la intervenció, ja han anunciat l’enviament d’unitats navals i aèries, i els Estats Units també hi participen. Espanya s’ha ofert a participar i a obrir les bases conjuntes de Moron i Rota a unitats aliades. Itàlia aportarà ajut logístic i ha ofert Nàpols com a base per a les operacions. Dinamarca, No­ruega, Bèlgica, Canadà i Qatar, primer estat dels de la Lliga Àrab, també han compromès la participació. En sentit contrari, Alemanya va anunciar que no participarà en cap de les eventuals accions armades contra el règim libi de Gaddafi.

Els socialdemòcrates, que es presenten sota la marca electoral d’Ara futur que aglutina el PS, el GUPI i els independents, van detallar l’estratègia comunicativa que han dissenyat per donar-se a conèixer, tant a través dels mitjans de comunicació, com als actes de campanya. “Estem orgullosos que tots els vídeos, les fotos i la música de la campanya estan creats i produïts per empreses del país”, va ressaltar el número u de la llista parroquial de Sant Julià, Bruno Bartolomé.
Difondran el seu missatge a través de diferents vídeos propagandístics on apareixen tant els candidats a la circumscripció nacional com a les locals i, també, ciutadans anònims que representen professionals liberals, empresaris, joves, gent gran. “Hem volgut que sigui una proposta dinàmica i activa i que el missatge que donem se centri en els tres missatges forts que volem transmetre, d’un Estat fort, una economia competitiva i un país modern”, va detallar Bartolomé. Com a novetat, també s’ha elaborat un vídeo de tres minuts centrat en el candidat a cap de Govern, Jaume Bartumeu, que s’emetrà durant els diferents mítings. L’espot, va apuntar el cap de llista de la laurediana, “ajuda a entendre molt millor la personalitat i la figura” de Bartumeu, perquè allà reflexiona àmpliament sobre els diferents pilars en què considera que s’ha de basar el país i també mostra el seu dia a dia més proper, en les reunions del consell de ministres, amb el seu gabinet o treballant al seu despatx de l’edifici administratiu.

Presència a la xarxa
Els socialdemòcrates també han plantejat una estratègia paral·lela a través de la xarxa. Per això mateix hi haurà tres webs habilitades a Internet: la d’Ara Futur, que s’activarà a partir de diumenge i on es penjarà tota la informació que s’anirà generant durant la campanya; la web del candidat; i la web del Partit Socialdemòcrata. A través de les xarxes socials, com el Twitter i el Facebook, també es comunicarà. “Hi farem una aposta clara”, va concloure Bartolomé.

BARTUMEU ES COMPROMET A ESTUDIAR UNA REBAIXA EN L'IMPOST DE PLUSVÀLUES

El candidat de la llista nacional del Partit Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, es va comprometre a revisar una possible modificació a la baixa de l’impost de plusvàlues, segons va explicar ell mateix després d’una reunió amb el Col·legi de Gestors Immobiliaris (AGIA). El líder del PS va explicar-ho en una trobada del partit a Ordino, que va servir per inaugurar el local de campanya que farà servir la candidatura territorial, encapçalada per Franz Armengol i Jordi Cadena. Durant les declaracions, Bartumeu va explicar que s’havia reunit amb l’AGIA per analitzar els problemes que té un sector tocat per la crisi. També van demanar-li que es posés fi a “antigues pràctiques de compravenda” sense formalitzar.