Les dades que apareixen a l’estudi, que resol que la fecunditat al Principat ha sofert un descens progressiu, són reveladores: mentre que el 1985 la taxa de fecunditat (és la que estableix la relació entre el nombre de nascuts per cada 1.000 dones en edat fèrtil) era de 46,4, el 2009 (fins on es disposa de dades estadístiques) va caure fins a 37,76.
Aquesta disminució, però, no es correspon amb l’increment de població al país, que ha passat dels 44.600 habitants el 1985, als més de 74.000 del 2009. El fet que no hi hagi polítiques actives de foment de la natalitat i que la immigració al Principat la formin persones que vénen principalment a treballar i, per tant, “donen prioritat al món professional abans que al familiar”, seria un dels factors que ho explicarien, segons l’informe. De fet, la taxa d’ocupació laboral femenina (el 68% de les dones treballen, només 4 dècimes per sota dels homes) és una de les més elevades d’Europa i, segons les dades de l’Eurosat, el 2008 només la superaven Finlàndia (69%) i Suècia (71,8%). Als països veïns la situació és un xic diferent: a Espanya el 54,9% de la població femenina està integrada al món laboral i a França, el 60,4%. A?més, la majoria estan ocupades al sector serveis, que sovint té uns horaris més extensos i menys flexibilitat.
En el nombre de fills per dona, les andorrandes també es troben per sota de la mitjana i, de fet, és una de les més baixes del continent. Aquí es tenen 1,23 fills per dona, mentre que a Europa la dada mitjana creix fins a 1,57. A Portugal és d’1,37 fills per dona, a Espanya la dada puja fins a 1,46 fills i a França s’enfila fins als 2 (és de les més altes d’Europa, només superada per Irlanda, que registra 2,1 fills per dona).
Un altre punt en què es fixa l’Observatori Social és l’edat de la mare. A Andorra s’està endarrerint, i malgrat que es concentra entre els 30 i 34 anys, augmenta el nombre de les que pareixen a partir dels 35 en detriment de les que es troben entre els 25 i els 29 anys. L’edat mitjana a la qual les andorranes s’estrenen en la maternitat era l’any 2009 els 31,46 anys, mentre que el 2003 ho feien una mica més joves, als 30,18. Si es posen en relació les dades amb altres nacionalitats de residents a Andorra s’evidencia certa diferència amb les portugueses, amb un “sistema de valors més tradicional”, i que comencen a tenir fills als 27,97 anys, i les franceses, que ho fan als 27,83 i que reben ajudes de l’Estat per a la maternitat. En canvi, en aquesta variable les espanyoles segueixen la tendència de les nacionals andorranes i es queden embarassades per primer cop als 32,90 anys.
DIFICULTATS PER CONCILIAR LA VIDA LABORAL I FAMILIAR
Una de les traves amb què força dones es troben a l’hora de valorar l’opció de tenir un fill és la dificultat que hi ha a Andorra per conciliar la vida laboral i la familiar, i la manca de polítiques que incentivin permisos específics i adaptats per a les mares o els pares que acaben de ser-ho. L’estudi exposa que quasi un terç de les empreses (el 31,1%) no ofereixen la possibilitat a les empleades d’agafar-se un permís de maternitat més llarg de l’estipulat per llei (16 setmanes), sense remuneració. En el cas dels homes, també es constata que només un 5% dels treballadors han obtingut un permís de paternitat més ampli del que disposa la llei, sense cobrar. A més, només un 4% de les empreses d’Andorra donen la possibilitat als empleats de treballar des de casa i un 45% declaren que no concedeixen una excedència per cuidar fills o progenitors renunciant al salari.
D’altra banda, l’informe també detalla una comparativa entre diferents països de la UE des del punt de vista legal en els permisos de maternitat. Hongria és el que té millors condicions, amb 24 setmanes amb el 100% del salari. En canvi, a Noruega tenen 9 setmanes amb un salari de fins a un màxim del 80% del sou i els progenitors tenen dret a un any de baixa no remunerada.