La reducció dels guanys, segons el comunicat de l’entitat financera, passa per la disminució de l’activitat econòmica i la mala situació dels mercats internacionals. La reducció del volum de negoci que estan experimentant la major part del sectors econòmics nacionals han derivat en un menor nivell d’activitat bancària. A escala global el comportament dels productes       financers va ser complicat en molts aspectes.
Tot i la reducció dels revinguts MoraBanc qualifica l’exercici passat com a “satisfactori”, especialment perquè ha millorat la ràtio de solvència (fins al 29,7%) fet que el converteix en una de les entitats més solvents del món, segons va qualificar la revista The Banker, que va destacar l’entitat com la millor d’Andorra durant el 2011. Un altre dels aspectes destacats del balanç de l’any passat és l’increment del nombre de treballadors, que ha pujat de forma significativa. Dels 294 del 2010 es va passar als 309, una quinzena més. D’oficines se’n va comptabilitzar una menys. A nivell de ràtios també ha escalat el d’eficiència. Pràcticament cinc punts per superar ja el 40%.

Canvi de marca
Un dels elements que va marcar l’any passat MoraBanc va ser el canvi de marca. L’històric Banc Internacional Banca Mora va donar pas a un nom que pretén combinar la forma “de fer banca tradicional amb un projecte amb voluntat d’expansió”. Quant a proposta social l’entitat considera que l’any 2011 es va consolidar el patrocini de la Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella com a pal de paller cultural. En aquest certamen es va passar del simple patrocini a l’assumpció de l’organització dels esdeveniments.
A nivell numèric cal destacar dues xifres importants. L’increment dels actius totals que arriben als 2.368 milions d’euros i els recursos propis, que se situen en 269 milions. Respecte als dipòsits dels clients la situació és pràcticament idèntica a la del 2010, amb un descens gairebé imperceptible. Els dipòsits es troben en 1.850 milions d’euros. En la carta dels presidents inclosa en la memòria de l’any passat Francesc Mora i Jordi Mora destaquen l’altíssima solvència de l’entitat, que pràcticament triplica els percentatges exigits pel supervisor, molt per sobre de la mitjana de la majoria d’entitats financeres. Recorden que Moodys va qualificar MoraBanc amb un A2 “la millor de la plaça andorrana”. Consideren que la situació financera permet encarar els reptes de diversificació i internacionalització en què s’està immers.
El model és Mora Wealth Management, la gestora de patrimonis del grup, que està present a Suïssa i els Estats Units. Les gestores van assolir durant l’exercici corresponent al 2011 un creixement d’activitat superior al quaranta per cent.

"FONAMENT SÒLID I GESTIÓ PRUDENT"

Dins de la valoració de l’exercici inclosa en la memòria de l’any passat, Francesc Mora (president de MoraBanc grup SA) destaca que l’entitat “es troba en una posició de solvència i de referència i posa de manifest una manera de fer basada en uns fonaments sòlids i una gestió prudent”. Jordi Mora (president de MoraBanc SAU) destaca el guardó de The Banker a millor entitat andorrana del 2011 “com un reconeixement al nostre recorregut, a la nostra visió d’empresa i a les nostres decisions”. L’entitat ha aconseguit la distinció de la prestigiosa revista financera dues vegades els últims tres anys.

Tal com informa el Govern en un comunicat, el ministre Saboya ha traslladat a la seva homòloga la voluntat d’Andorra d’aprofundir en la relació amb la Unió Europea, que té com a base l’informe elaborat per la presidència hongaresa. Saboya ha reiterat l’interès per crear un nou marc institucional per als petits estats europeus en vistes a una progressiva integració al mercat interior tot i respectant les seves particularitats.
D'altra banda, les dues parts han coincidit en la conveniència d’intercanviar experiències a través del treball de delegacions tècniques bilaterals. Saboya considera que per Andorra pot ser molt enriquidora l’experiència d’adaptació d’un estat com Xipre a la realitat europea fins a la plena integració. Igualment ha subratllat l’interès de compartir els respectius processos d’obertura i diversificació econòmica i les respectives polítiques turístiques. En el marc del procés d’obertura econòmica, Andorra ha manifestat la voluntat d’establir un conveni de no doble imposició amb Xipre.
El ministre d’Afers Exteriors, que ha estat acompanyat per la directora d’Afers Multilaterals i Cooperació, Gemma Cano, s’ha reunit també amb el ministre de Comerç, Indústria i Turisme de Xipre, Neoklis Sylikiotis, i el president de la Cambra de Representants de Xipre, Yiannakis Omirou.

En quin nivell de glamur està Andorra?
Estem al nivell mitjà.

Què falla?
Crec que no tenim temps de ser glamurosos. Com a Catalunya, no tenim aquesta idea d’arreglar-nos per anar a un sopar i tampoc hi ha possibilitats per poder-ho fer. Aquí, quan es tanca tot a les vuit anem cap a casa, no anem a prendre una copa de vi, per exemple. I quan fas això crees un cercle glamurós.

Andorra és un espai difícil per a dissenyadors com vostè per obrir-se camí?
Aquí costa molt, però a poc a poc et vas fent el teu camí. Jo em presento com a andorrà, i això dóna molt rotllo. I hi ha moltes celebrities que porten roba meva.

Digui, digui...
Genoveva Casanova, Olivia de Borbó... També vaig fer un vestit per al casament de la duquessa d’Alba, que ja té un quadre meu al palau.

No hi ha molt de divinisme en aquest món que es mou?
Des de fora sembla que sí, però quan hi ets... tampoc és tant. Després la gent és molt maca, vas a les festes i xerres del que podem xerrar tu i jo en el dia a dia.

Com veu l’estilisme de la classe política del país?
Els falta un bon relooking. Pel que ha de ser un polític, van seriosos, però han d’anar més monos.

Un consell?
Encara que vagin amb vestit fosc, cal buscar el punt aquest entre el clàssic i l’actual. Tenim tendència a pecar de clàssic, i als polítics d’aquí els fa falta aquest punt, sobretot amb corbates mones. I sabates, que són superimportants.

Per vestir bé cal rascar-se la butxaca?
Crec que no. El que cal és tenir el teu estil ben definit i sobretot saber-ho portar i fer-ho supersegur, perquè és el look que a tu t’agrada i vols dur, no el que et fan dur. I quan vas així... com si vols anar amb una flor al cap.

Necessito un ‘look’ imprescindible per a aquest estiu.
Un vestit dels anys 50 amb un color molt pastel –com turquesa claret, verd aigua o rosa pal– càrdigan, bossa clàssica però de color viu i sandàlies de taló. Ideal.

I ja que hi som... per a noi?
Camisa blanca, uns pantalons xinesos beix, mocassí d’ant claret, blazer blau marí, mocador i pajarita. Moníssim.

Una mica ‘pijo’, no?
No, és ideal. (riu)

En temps de crisi hem d’optar pel reciclatge?
En temps de crisi és ideal comprar-se bàsics i combinar-ho amb peces superespecials que puguis combinar tant per vestir com per a diari. I importantíssim: complements. És brutal.

El ‘look ochentero’ torna. No està horroritzat?
Torna tot. Ara es porten molt els 80, però també els 50, els 60... és saber agafar el millor de cadascun. Trobo espantós anar tot dels 80, però agafar alguna cosa, sí, per trobar-li el rotllo.

Una mesura desesperada per arrencar el “sí” al tècnic de Santpedor. Tot indica que Pep Guardiola donarà avui una resposta a Sandro Rosell, després se la comunicarà al vestidor i tot seguit farà una roda de premsa per fer-ho públic. Hi ha arguments que situen Guardiola a prop de dir el “sí”, com ara el disseny de la pretemporada, on no hi haurà gira i els recents fracassos en la lliga i la Lliga de Campions, que conviden a no abandonar la nau blaugrana en el moment més delicat d’aquests últims quatre anys. Tot i així, altres dades apunten a la sortida del tècnic, entre les quals el retard en la seva resposta, el fet que hagi defensat que la permanència d’un entrenador en un club ha de ser limitada, els problemes de salut pels quals va travessar el seu segon, Tito Vilanova, i els profunds reajustaments que exigeix la plantilla.
Durant quatre hores Sandro Rosell, Pep Guardiola, el director esportiu del Barça, Andoni Zubizar­reta, i el representant del tècnic, Josep Maria Orobitg, van tractar la possible continuïtat i han deixat caure que el tècnic havia decidit abandonar l’equip aquest any, tot i que ho volia fer amb algun dels grans títols als quals aquesta temporada ja no aspira, tot i que la lliga no està decidida matemàticament. El Barça torna avui als entrenaments per preparar el partit de diumenge a dos quarts de deu del vespre contra el Rayo Vallecano a Vallecas. Es parlen com a possibles candidats per substituir Pep Guardiola: Marcelo Bielsa (Athletic de Bilbao), Laurent Blanc (selecció francesa) i Ernesto Valverde (Olympiakos).

RAMOS ES VA MOSTRAR DOLGUT PEL PENAL FALLAT

El lateral andalús del Reial Madrid, Sergio Ramos, va reconèixer que “moments com el del penal fallat fan molt de mal”, després que l’equip blanc quedés eliminat de la Lliga de Campions després de caure contra el Bayern de Munic en el Bernabéu a la tanda de penals. “Hi ha sentiments majors, com l’orgull de deixar-se l’ànima per una samarreta com aquesta i tenir un equip, un cos tècnic i una afició com la que tenim. Junts a per la Lliga!”, va dir.

El ministre, Jorge Fernández Díaz, va explicar que no és “un pla d’acostament de presos” al País Basc. “El missatge col·lectiu per a ETA és que no hi haurà negociació política, ni amnisties, ni apropaments generalitzats”, va assegurar. Fernández Díaz va explicar que el programa de reinserció inclou “aules, trobades, iniciatives i conferències”, al qual es podran acollir els que de forma “clara, solemne i pública” mostrin que volen deixar el terrorisme. A més, va ressaltar que no tan sols va dirigit als integrants d’ETA, “també del Grapo i per a organitzacions jihadistes, entre altres”. S’estima que el pla podria implicar un miler de presos.
El ministre va dir que la petició de perdó a les víctimes no serà condició necessària per acollir-se al programa, però que sí que ho serà “per acollir-se als beneficis penitenciaris, tal com estableix la llei penitenciària”. El president del govern, Mariano Rajoy, va remarcar que la proposta del pla d’inserció no implica cap benefici penitenciari i que la política antiterrorista no es modifica.
Fernández Díaz va animar els presos a no deixar-se “enganyar per ETA” per les “falses esperances” que havia difós l’organització sobre possibles “indults generals” després de l’anunci del cessament que l’activitat armada. El ministre d’Interior va remarcar que “ETA no està en condicions operatives d’actuar, però els seus individus, si tenen armes, poden fer-ho.”  

Suport polític
El pla de reinserció del govern del PP va tenir el suport del PSOE i el PNB. La vicesecretària general socialista, Elena Valenciano, va considerar que la decisió ha estat “ben adoptada” i que ataca “el nucli més dur” d’ETA. De la seva banda, Jesús Loza, comissionat del lehendakari per a la convivència i memòria, va definir el pla com “un avenç positiu en la bona direcció” i va manifestar que és fruit del treball dels executius espanyol i basc.
Des del PNB, el portaveu al Congrés, Josu Erkoreka, va felicitar el govern per “moure fitxa i desbloquejar” la situació dels presos en un model penitenciari que necessitava més “flexibilitat”. Una postura diferent va tenir la dirigent d’UPyD, Rosa Díez, que va opinar que el pla és “un engany i una irresponsabilitat”.
L’esquerra abertzale es va mostrar crítica amb el programa. En un comunicat va indicar que només és “una cortina de fum que té com a base els criteris bàsics de la política penitenciària” i va exigir que “acabi amb la política de dispersió”. Martin Garitano, de Bildu, va explicar en un acte de commemoració del 75è aniversari del bombardeig de Gernika que el pla no suposa un avenç i va exigir “la repatriació immediata dels presos polítics bascos”, i la sortida “dels que han complert tres quartes parts de la condemna i dels malalts”. De la seva banda, el líder d’Aralar, Patxi Zabaleta, va afirmar que el programa és “insuficient” i que amb l’anunci que va fer ETA no és important la declaració “de cada individu”.

VALORACIONS NEGATIVES DE LES VÍCTIMES DE TERRORISME

El programa de reinserció plantejat pel govern no ha agradat a les associacions de víctimes del terrorisme. Ángeles Pedraza, presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), va afirmar que el pla és “prematur” perquè ETA encara existeix, que suposa “una cessió als inte­ressos” dels terroristes i que és un “trasbals” per a les víctimes. Des de la Fundació Miguel Ángel Blanco es va considerar que qualsevol “mesura d’indulgència” és donar força a ETA. A més, la confederació espanyola de la policia veu un programa “a mida” dels interns. En l’altre costat, el portaveu del col·lectiu de defensa dels presos d’ETA, Beñat Zarrabeitia, va opinar que el govern ha entès que “ha de moure’s”, però que continua “sense canviar la seva postura”.

I ja ha fet el primer pas presentant la candidatura a la Unió Ciclista Internacional (UCI) per acollir l’any vinent la màxima competició internacional de bicicleta de muntanya. Així ho van confirmar al Diari fonts del comú de la Massana, principal impulsor de la demanda, que ha comptat amb el suport de la Federació Andorrana de Ciclisme, encarregada de fer efectiva la sol·licitud, Andorra Turisme i Vallnord, que repetiria en el Bike Park de Pal les experiències del 2008 i del 2009, que van ser resoltes amb èxit.
Andorra ha enviat una carta a l’UCI amb el dossier que s’ha d’omplir per demanar organitzar una prova de la Copa del Món i que, entre altres coses, inclou les preferències sobre quan es vol acollir la competició (s’ha d’incloure un parell o tres de possibles dates). El comú de la Massana, amb el responsable de Turisme, Sergi Balielles, com a impulsor, i Andorra Turisme aposten per recuperar la BTT en un període de l’any que serveixi per augmentar de manera significativa la presència de visitants. En aquest sentit, el mes preferit seria el de juny i comptaria amb la complicitat del calendari provisional de l’UCI, que preveu competició el cap de setmana del 15 i 16, tot i que coincidiria amb el Campionat d’Europa de cross country, a Berna.
La demanda d’Andorra inclou l’organització de dues disciplines presents a la Copa del Món, el cross country i el descens, deixant de banda el cross country eliminator, que ha entrat enguany en el programa de proves.
El termini per presentar les candidatures a l’UCI es tancarà dimarts vinent i les fonts consultades han confirmat que Andorra tindrà competència, tot i que creuen que el bon posicionament del Principat per les dues edicions anteriors organitzades li                    garanteixen una bona entrada en l’organisme internacional. Per als països, rebre la Copa del Món representa un actiu important, tant a nivell de repercussió mediàtica com turística. Sense anar més lluny les edicions organitzades a Vallnord van ser seguides in situ per uns 34.000 aficionats, segons es va informar en el seu moment.  

Una més
L’aposta l’any vinent per la màxima competició de BTT se suma a les que enguany ha fet Andorra Turisme per l’esport com a atractiu per rebre més visitants. L’estrena de l’Andorra Triatló, el 29 de juliol vinent, és el primer exemple d’aquesta política, al qual s’ha de sumar el 29 de setembre l’organització de L’Etape, prova cicloturista que repetirà el recorregut de l’etapa del Tour de França del 2009 entre Barcelona i Andorra.

PRÈVIES

DOS BONES EXPERIÈNCIES EL 2008 I 2009

El Bike Park de Vallnord ja té experiència a l’hora d’acollir la Copa del Món UCI de BTT. La competició va aterrar per primera vegada l’any 2008 –dies 1 i 2 de juny– amb la disputa de tres disciplines, cross country, four cross i descens, tant en categoria masculina com femenina. L’arribada per primera vegada de la Copa del Món va engrescar els aficionats que, segons l’organització, es van aplegar en una xifra propera als 20.000 en els tres dies de la competició (el primer era d’entrenaments). La bona resposta, tant a nivell d’espectadors com organitzativa, va portar la Unió Ciclista Internacional (UCI) a confiar l’any següent de nou en Andorra per acollir el circuit. El 2009, la Copa del Món va celebrar-se a meitat del mes de maig, amb uns 14.000 aficionats al Bike Park, i el cross country va caure del programa de curses. La data va fer treballar de valent l’organització per condicionar els circuits degut a l’abundància de neu. Aleshores Vallnord, vist l’èxit de la segona edició i la bona valoració de l’UCI, es plantejava repetir el 2010 i fins i tot estudiava poder ser l’escenari del Mundial el 2012. La sorpresa negativa va arribar al juny, quan l’organisme internacional va deixar el Principat fora del calendari, que va reduir les proves. L’any vinent Vallnord podria agafar el relleu.

Espot va criticar la política comercial de Vallnord i va demanar als seus responsables més “professionalitat” i “rigorositat” a l’hora de fer els pressupostos. El cònsol va remarcar que mentre que al comú es fan esforços de contenció i es deixen de fer inversions a la par­ròquia, al final de temporada “hem de portar un xec pel dèficit de Vallnord”. En aquest sentit, va explicar que cal canviar la política comercial i va assegurar que es farà. Així, va informar que en la darrera reunió del consell d’administració es va decidir fer una taula rodona per trobar noves opcions. “M’agrada que la gent pugi a esquiar, però no estic tan encantat que si pugen 4.000 esquiadors 1.500 o 2.000 no paguin pels 2x1 o aquestes promocions que al final d’any ens toquen el crostó a la comptabilitat”, va manifestar Espot.
El mandatari ordinenc va recordar que malgrat la bona qualitat de la neu d’aquesta temporada, “estic descontent dels serveis”. Així, parlant dels “quadres superiors”, va afegir que “si tenen un sou més elevat els exigeixo més. Si són bons per cobrar també ho són per treballar”. Amb tot va assegurar que “no demanaré canvis de persones”, però va deixar clar que “el consell d’administració marcarà directives noves en l’àmbit comercial i el braç executor serà el director general. Si no les porta a terme ho revisarem, però si fa la feina evidentment que no”.

Privatització
El conseller de la minoria Enric Dolsa va atribuir bona part del deute del comú als números vermells del domini d’Arcalís. És per això que va demanar que es tornés a posar sobre la taula la proposta de privatitzar l’estació per evitar “el llast continuat” que representa per a les finances del comú, i més tenint en compte que no hi ha perspectives de millora a curt termini.
Ventura Espot no va rebutjar la proposta, però va remarcar que de moment no existeix aquesta possibilitat perquè no s’ha presentat ningú. “És clar que és una solució per a les finances del comú, però l’inversor no el conec. Estaria encantat de qualsevol persona, empresa o entitat que volgués invertir a Vallnord o Arcalís, i l’esperem amb els braços oberts”, va comentar, però hi va afegir que cal que “s’avingui a unes regles de joc”.

SUPERÀVIT D'1,4 MILIONS EN ELS COMPTES DEL 2011

La sessió de consell de comú celebrada ahir a la tarda a Ordino també va servir per aprovar la liquidació dels comptes de l’exercici 2011. Segons va explicar el conseller de Finances, Jordi Ordóñez, la corporació ha aconseguit un superàvit d’1,4 milions i va destacar la disminució de la despesa corrent (un 6,16% menys) gràcies a la reducció en despesa de personal, l’estalvi aconseguit en lloguers i 20.000 euros estalviats gràcies a la central de compres conjunta amb la parròquia de la Massana. Amb tot, la corporació ha patit una disminució del 9,23% dels ingressos corrents en relació amb el 2010 i un 35% des del 2009. Una davallada que el conseller de Finances va atribuir a la reducció dels ingressos relacionats amb les taxes i impostos de construcció i a les transmissions patrimonials, que va indicar que des del 2010 s’han reduït un 40%.
Pel que fa al deute, s’ha aconseguit rebaixar de 803.000 euros situant-se en 21,3 milions. Ordóñez va indicar que les dades tenen lloc per “la política de contenció i inversió limitada”. Així, malgrat que la caiguda dels ingressos ha fet baixar el sostre d’endeutament un 18%, actualment el comú supera el límit en un 9%.

VUIT PADRINS PODRAN CONREAR ELS HORTS SOCIALS

El comú d’Ordino va sortejar ahir els horts socials per a jubilats i va poder donar resposta a tota la demanda que tenia. Tot i que s’havien rebut onze sol·licituds, la demanda és de vuit persones ja que la resta van ser descartades “per motius de salut”, com va indicar la responsable de la casa pairal, Rosa Florit. Dos dels participants tindran hort per primera vegada.

L’accent es posarà, de manera especial, a Andorra la Vella i Escaldes. El nou model se sustentarà sobre tres potes renovades: un grup especialitzat en la vigilància de les fronteres, la denominada policia administrativa i un altre col·lectiu, probablement el més important, que serà el que es dedicarà a patrullar. Es mantenen gairebé com fins ara les àrees de policia criminal, que es dedica a la investigació. I l’àrea tècnica, d’on se n’ha separat fronteres i la policia administrativa.
Després de decidir recuperar alguns efectius que estaven fent tasques que es considera que podien assumir altres professionals (com ara, per exemple, la vigilància de certs edificis), i un cop confirmada la direcció, formada pel triangle que configuren els tres comissaris majors del cos (Jordi Lluís, Frederic Gutiérrez i Teresa Ferreira), el ministeri va procedir a fer un estudi de les necessitats amb els recursos existents abans de procedir a una              reestructuració que fa unes setmanes va ser comunicada tant als sindicats que apleguen la major part dels treballadors del cos com al conjunt d’agents. De fet, fins i tot es va obrir un termini per tal que els policies poguessin triar, si esqueia, el grup al qual preferien ser assignats.
El canvi més profund és el que afecta la fins ara denominada àrea de seguretat ciutadana i policia de proximitat. Es mantenen els despatxos parroquials oberts. Però amb el mínim d’efectius. Hi haurà torns de dos agents que garantiran l’atenció administrativa a les parròquies i una primera intervenció en cas que sigui necessari. Però el gros de les patrulles tindran com a base el despatx central “tal com es feia temps enrere”, segons les fonts consultades ahir, que van recordar que la feina s’iniciarà a Escaldes per repartir-se, posteriorment, arreu del país en funció de les necessitats del servei. Les fonts consultades van assegurar que d’aquesta manera es poden optimitzar millor els recursos.
Aquest canvi en la policia de proximitat no vol dir que no es consideri positiu l’esforç fet per cobrir policialment i de manera directa i estable totes les parròquies. Però davant les necessitats actuals i amb la intenció de procedir només a les incorporacions imprescindibles, s’ha mirat d’organitzar el servei d’una altra manera. L’àrea de policia criminal serà comandada pel director ajunt Frederic Gutiérrez. La també directora adjunta Teresa Fer­reira s’encarregarà de coordinar, segons les fonts consultades ahir, les tres noves àrees: despatx (que gestiona l’atenció al públic, la centraleta de comandament i l’atenció als detinguts), fronteres (amb una vintena d’agents) i patrulles. Finalment, l’àrea tècnica, que es responsabilitza dels atestats en matèria de circulació, de la formació del personal i de l’arxiu, serà comandada per la comissària Maribel Lafoz.

ANUL·LACIÓ D'UNA CINQUANTENA DE PERMISOS DE RESIDÈNCIA

El departament de policia ha incoat una cinquantena d’expedients de proposta d’anul·lació del permís de residència i treball a persones que, segons ha pogut constatar el cos d’ordre, no resideixen ni treballen de forma permanent ni efectiva al Principat. El seguit d’expedientats apareixen en el darrer Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), la via perquè ha optat el cos d’ordre per comunicar el procediment de retirada del permís “atesa la impossibilitat de fer la notificació, en trobar-se en parador desconegut”, tal com assenyala l’edicte. Ara les persones que apareixen als edictes disposen d’un termini de deu dies per al·legar el que estimin pertinent.
Des del departament d’Interior van exposar ahir que aquest és un procediment habitual que du a terme la policia per tal d’evitar fraus així com l’atorgament de permisos de residència i treball a persones que ja no fan vida al país. La tasca, que es fa “amb el màxim rigor”, segons van puntualitzar des del ministeri, s’ha anat fent en el passat i hi ha la voluntat de continuar-la desenvolupant.
Tal com van detallar ahir, al cos de policia poden arribar indicis que algú, malgrat disposar de l’autorització legal per residir  a Andorra, no ho faci de manera real. Així doncs, les alertes poden arribar a través dels controls permanents dels agents desplaçats a les fronteres (pot ser, per exemple, que la persona visqui a l’Alt Urgell i no ho hagi comunicat) o avisos per part dels comuns (actualment estan centrats en la neteja dels censos de població per determinar quanta gent viu realment al Principat) i altres administracions. La constatació, van explicar, també es pot fer arran de l’acumulació de pagaments pendents, com per exemple impostos, taxes o sancions diverses.