Un encàrrec del segell Aloma Editors, que exhibeix la ductilitat de les seves propostes: es van llançar al ruedo amb un poemari [Agradezco tu amor, pero tengo otros planes, d’Ester Fenoll] i en el segon projecte aposten pel còmic, un àmbit encara per explorar i explotar al Principat. El llibre sortirà cap a final d’any.

Recordem l’origen del projecte: com va anar a parar a les teves mans.
Va ser una idea que va sorgir entre els editors i Joan Pieras, el director del saló La Massana Còmic i president de l’Arca. Ell, penso, els va proposar el meu nom i em van trucar; vam estar fent proves, a veure com quedava, i es van decidir.

Una idea nova.
Crec recordar que se n’havia fet un altre, fa cosa de quinze anys. Una edició de Crèdit Andorrà dirigida al públic infantil que es va repartir entre els nens d’Andor­ra. Ja en aquell moment m’havia agradat, i ara em feia il·lusió fer-ne un altre, més modern. Tot va ser qüestió de provar i decidir l’estil de dibuix, de fer caricatures. Amb els editors, vam anar afinant fins que vam trobar el que volíem i que hem presentat.

T’has inspirat en aquell, t’ha influït d’alguna manera?
En realitat, és bastant diferent. Aquell era més seriós, explicava la història molt ben explicada. Aquest el volem més lleuger, amb un cert to humorístic. Volem que hi hagi gags. La narració històrica és estricta, però està complementada amb humor, volem que tingui un puntet divertit. I l’estil de dibuix també difereix: aquell era més realista i aquest opta per la caricatura.

Pel que expliques, recorda aquella sèrie ‘Érase una vez el hombre’.
Sí, potser sí, d’alguna manera, perquè el que volem finalment és presentar la història d’una manera lúdica.

Quin periode cobrirà?
Tota la història d’Andorra, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Bé, aquí encara hem de decidir exactament on arribem. Però sí que explicarem quins van ser els primers habitants, per què Andorra és independent, les diferents successions, els coprínceps, els pareatges, tot això.  

I on trobem l’humor de tot plegat?
En cada situació intento introduir un gag que funcioni. Agafant els tòpics, per exemple, per riure’ns-en. Coses com les cues, que han deixat de ser tan habituals com ho eren abans.

No s’enfadarà ningú?
No, perquè seran acudits bastant blancs, que no ofendran ni perjudicaran ningú, no hi veig cap problema.

És un plantejament ambiciós per a un període tan llarg: serà un bon ‘patracol’?
No, no, seran 64 pàgines. És evident que haurem d’alleugerir molt la història, tot i ser bastant completa.

Quins personatges ha trobat caricaturitzables?
Bé, d’això encara no en puc explicar gaire cosa, només tinc una desena de pàgines fetes, així que no està acabat, ni molt menys.

I el rigor històric, com el controleu? Com et documentes?
He començat llegint molts llibres, així com buscant informació a Internet, etcètera. I l’editor ha contactat amb un historiador, l’Albert Villaró, perque ens assessori. S’ho mira tot perquè no hi hagi cap incorrecció, cap inexactitud.

Has seguit la línia habitual dels teus treballs anteriors, pel que fa a l’estil, o l’has hagut d’adaptar al projecte?
L’he mantingut. És una línia realista però humorística alhora. Resulta difícil d’explicar-la així, amb paraules, la veritat.

Difícil, guanyar-se la vida amb el còmic?
Sí, realment. I ara encara més, perquè els editors vigilen, no s’ar­risquen gaire. Però a França, per exemple, on tinc un parell de projectes immediats, hi ha molt més camp, més lectors.

UN DIBUIXANT AUTODIDACTE MOLT VINCULAT A L'ARCA

Jordi Planellas és un dibuixant autodidacte que, explica, d’alguna manera sempre va tenir clar a què es voldria dedicar. “Ja se sap: de petit ja comences a dibuixar bé i el camí futur comença a estar clar.” Fins ara ha mantingut una col·laboració intensa amb l’associació Arca, amb els tallers de dibuix, per exemple, que s’ofereixen a La Massana Còmic i, durant l’any, al museu. Fins ara ha publicat dos àlbums, ambdós a França.

Entre d’altres mesures, Merkel destaca “reforçar les possibilitats del Banc Europeu d’Inversions”, en unes declaracions publicades pel rotatiu Leipziger Volkszeitung. Després de subratllar que diversos consells europeus ja han abordat el tema del creixement, la mandatària va destacar que “avui els països ja poden, per exemple, aprofitar de manera flexible els fons estructurals per ajudar les PIME”.
Aquestes declaracions s’afegeixen a les realitzades divendres per la mateixa Merkel en l’emissora radiofònica pública NDR, en les quals assenyalava que el pacte fiscal per a una disciplina pressupostària més gran a Europa es pot completar amb un pacte per al creixement. “El creixement no ha de costar necessàriament diners”, havia dit la cancellera, que espera abordar aquest tema en la tro­bada de la UE ja amb el president francès que surti de la segona volta de les eleccions gal·les.

Política financera sòlida
La cancellera insisteix, malgrat tot, que sense una política financera sòlida, Europa no podrà alliberar-se de la crisi del deute, encara que reconeix que el pacte fiscal és insuficient per superar la crisi. “Per això s’ha de desenvolupar de manera paral·lela una política que fomenti el creixement i l’ocupació, que retorni la competitivitat als estats, però no un creixement a força de crèdit”, va manifestar.
Després de comentar que nous programes estatals conjunturals no ajudaran Europa, Angela Merkel va reiterar el rebuig a la iniciativa del candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, de renegociar el pacte fiscal. “No hi haurà noves negociacions del pacte fiscal. Vint-i-cinc caps de govern ho han subscrit. A Portugal i a Grècia ja ha estat ratificat, i a Irlanda serà objecte d’un referèndum aquest mes de maig. En molts països membres, també a Alemanya, el pacte fiscal ja es troba als parlaments”, va afirmar. Amb independència d’aquesta discussió, Merkel va assegurar que forma part de la seva responsabilitat política “cooperar bé” amb qualsevol president francès.
Des de París, Hollande va afirmar que “la perspectiva” d’una victòria seva diumenge que ve ha fet que Merkel hagi canviat de posició sobre la introducció de mesures en favor del creixement.  Segons el socialista, Merkel i altres dirigents europeus s’han pres el seu triomf “com una hipòtesi prou seriosa per modificar els seus calendaris i el contingut de l’agenda europea”.

BLINDADES LES FRONTERES ENTRE CATALUNYA I FRANÇA A POCS DIES D EL ACIMERA DEL BCE

El tractat de Schengen, que garanteix la lliure circulació dels ciutadans de la UE, va quedar  ahir suspès a la frontera entre Espanya i França per Catalunya per evitar l’entrada de grups an­tisistema que puguin provocar aldarulls durant la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona, el 3 de maig. La suspensió, temporal i excepcional, va originar durant el matí algunes cues en passos fronterers per carretera, com el de la Jonquera, on els agents de seguretat paraven a l’atzar alguns vehicles i els escorcollaven si despertaven sospites.
Així mateix, efectius dels cossos de seguretat també es van desplegar en algunes estacions de tren de la capital catalana, com la de Sants i la de França, on van començar a controlar especialment l’arribada de combois procedents de Milà, Zurich i París. Igualment, tant a l’aeroport del Prat com al de Girona, s’han restablert els controls de seguretat i s’insta els viatgers a ensenyar la seva documentació.
El text de l’acord de Schengen, que va entrar en vigor el 1985, estableix que la lliure circulació de persones per l’Europa sense fronteres es pot inter­rompre temporalment en cas que hi hagi “una seriosa amenaça a l’ordre públic o a la seguretat interior”.

El Govern d’Albert Pintat va defensar aleshores que els textos suposaven la modernització social i econòmica d’Andorra, una posició divergent tant a la del PS com a la dels sindicats, que entenien que l’acció dels treballadors continuaria sent  limitada. El pas del temps ha donat la raó als darrers. Els resultats no han estat, ni de lluny, els esperats, i tant la Confederació Empresarial (CEA) com el mateix Govern veuen necessària una reforma.
Bona mostra d’aquest pobre balanç es troba en el registre d’organitzacions sindicals. Només sis han oficialitzat la inscripció. No hi són, per exemple, entitats importants de la funció pública com ara el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP)?o l’Associació de Personal Adscrit a l’Administració General (Apaag), ni tampoc el Sindicat Andorrà de Treballadors?(STA). Sí que hi és la Unió Sindical (USdA), tot i que, com admet el secretari general, Gabriel Ubach, a contracor. “Vam ser els primers a formar-ne part perquè hem d’aprofitar les poques eines que tenim”, explica, però es lamenta  que “no tenim l’opció de plantejar ni conflictes col·lectius ni tan sols de fomentar eleccions a delegat de personal”. Això deixa l’entitat només amb la possibilitat “d’assessorar però no interactuar amb els treballadors”. En aquest darrer sentit, a més, denuncia que “hi ha empreses que han recomanat al delegat no tenir contacte amb sindicats”.
En canvi, no s’hi ha inscrit el SAT. El secretari general, Guillem Fornieles, en detalla els motius. “No podíem acceptar que se supedités la llibertat sindical al condicionant d’associació”, indica. A més, la llei “és complexa i no simplifica la creació de sindicats sinó que les exigències són molt altes, més que les que marca l’Organització Internacional del Treball”. Malgrat això, “continuem atenent denúncies i consultes”.
Fins i tot des de la mateixa CEA es considera que la Llei sindical queda curta. “Era de mínims”, afirma el responsable de la comissió social i laboral, Josep Manzano, que reconeix que “hem d’aspirar a ser homologables amb Europa”. Al seu entendre, “necessitem que els sindicats siguin interlocutors vàlids, que tinguin afiliats, i avui, fora del sector públic, l’afiliació és minsa”. Des del ministeri d’Interior s’admet que “cal reflexionar sobre els motius pels quals no se n’han creat més en el sector privat” i s’apunten a causes com ara “la manca de tradició” i el fet que la legislació sigui “incipient”.

Pocs delegats de personal
Una altra dada que evidencia el fracàs de la legislació laboral és la xifra de delegats de personal. Des de l’abril del 2009, les empreses amb més de 20 treballadors poden engegar els processos per escollir els representants de la plantilla. No es tracta, però, de cap obligació, sinó d’una possibilitat que han de demanar els mateixos empleats. Actualment, els comicis només s’han fet en disset empreses –set de caràcter públic– i s’han seleccionat 26 delegats. El nombre és baix si es té en compte que la CASS té registrades fins a 262 societats amb plantilles de més de 25 empleats. Per als sindicats, la causa és clara.
“Els treballadors no s’hi atreveixen”, afirma amb contundència Fornieles, per a qui “al país no hi ha tradició però és que la llei tampoc no dóna prou garanties i el Govern, que té l’obligació de garantir aquests drets, tampoc no ho ha fet”. Una opinió similar té Ubach: “Hi ha temor per l’acomi­adament lliure, manca de garanties i també una elevada rotació.” Per reforçar la seva posició tots dos recorden el cas d’Electrotècnia, una empresa que va acomiadar un grup de treballadors que estaven fent els tràmits per a l’organització dels comicis.
Aquest cas també l’esmenta Manzano. Des de la CEA coincideixen a assenyalar entre les causes la “falta d’història i de tradició sindical, i la rotació elevada”, i admet que “hi ha por”, perquè “potser una part de l’empresariat, cada cop més petita, pensa que tenir representants dels assalariats li serà un problema, cosa que no és certa”. El dirigent de la patronal reconeix que en la llei “falten garanties” i apunta a l’administració, a la qual demana “tallar aquest tipus de situacions, intolerables al segle XXI”.
El ministeri d’Interior també veu “insuficients” els resultats, ja que l’objectiu “era que empreses i treballadors, amb la negociació col·lectiva, assolissin acords que afavorissin el progrés social i econòmic”. Això no ha arribat, ja que, fins ara, no s’ha iniciat cap procés de negociació col·lectiva.
Ara bé, tothom admet que fa falta una reforma laboral. Les prioritats són diferents segons qui en parli. “El Govern ha de seure a la taula amb qui coneix la situació. Els treballadors han de poder dir-hi la seva”, reclama Fornieles, que apunta la necessitat “d’un canvi de mentalitat en l’empresariat, que no ha de tenir por sinó una relació fluida amb els empleats”. Per a Ubach, cal “dotar els sindicats de més funcions, poder convocar eleccions per a delegats, tenir diàleg amb ells”. També demana “posar fi a l’acomiadament lliure”, que provoca “indefensió dels treballadors”.
Des de la CEA, Manzano apunta que el futur Codi de relacions laborals, d’una banda, ha de donar “fórmules que contribueixin a l’adaptabilitat dels llocs de treball a la marxa real de l’economia de les empreses”. De l’altra, “s’ha d’entrar sense por en temes com la negociació col·lectiva, el dret a vaga o el tancament patronal.”
El Govern es mostra disposat a abordar la qüestió i admet que hi ha punts per millorar, com ara “els criteris restrictius a l’hora de convocar eleccions a delegats, els seus drets i garanties, o la capacitat jurídica per negociar convenis”. Entre els objectius del treball també hi ha la regulació del dret a vaga i el tancament patronal “per garantir el respecte de les llibertats dels altres, la protecció de l’ordre públic, la seguretat nacional i la salut pública”.

DELEGATS DE PERSONAL QUE JA HAN TINGUT FEINA

Carles Royo és un dels 26 delegats de personal que, els darrers tres anys, han guanyat les eleccions convocades en les empreses respectives. És, potser, el que més ha pogut comprovar la necessitat que aquestes figures s’acabin estenent en el teixit laboral del país. Com a representant dels treballadors de Ràdio i Televisió d’Andorra, va ser un dels encarregats de negociar amb la direcció de l’entitat i amb el Govern com s’aplicaria la retallada de personal tancada ara fa uns mesos.
“Ja ens vèiem venir la situació”, reconeix Royo, que explica que aquest va ser un dels motius pels quals es va optar per demanar la convocatòria dels comicis. El pas del temps, al seu entendre, demostra que va ser una bona mesura. “Crec que ha anat millor, sense cap mena de dubte, de com hagués pogut passar tot sense tenir un delegat de personal”. I recorda que “hi havia gent que no ho entenia, que pensava que era millor esperar que passés tot, però ara han canviat d’opinió”. La seva valoració és clara: “És quan hi ha problemes que és més necessari tenir un representant.” A l’hora de parlar de la normativa laboral actual, Royo no dubta a afirmar que “està mancada per tots els costats, és poc concisa i detallada”.
Justament aquesta mateixa setmana s’han convocat eleccions en una altra parapública, FEDA. Els treballadors de la companyia energètica ha escollit dos companys com a delegats:?Carolina Gómez i Richard Escobias. Igual que a RTVA, el motiu d’iniciar el procés van ser els núvols de tempesta que es veien en l’horitzó amb la Llei de mesures de contenció, que també afectava els empleats de la societat. “Vam veure que ningú no ens representava i vam pensar que era necessari. Ara, si hem de demanar alguna cosa al?Govern, ho podrem fer amb la llei a la mà”, apunta Escobias, que admet que “és quan et toquen el que és teu que et comences a moure”.

Quin interès té la paleografia per a un profà en la matèria?
La paleografia és una eina que serveix d’ajuda a tots aquells que s’enfronten a la lectura i interpretació d’un text manuscrit de caràcter històric.

I per a l’estudi de textos contemporanis, té aplicacions la paleografia?
Sí, un cop has après la tècnica i els recursos de la paleografia, aquests són aplicables a manuscrits de qualsevol època.

Així, si segueixo el curs, podré arribar a entendre la lletra del meu metge?
D’entrada, el curs donarà unes eines i uns consells que serveixen per ajudar a entendre qualsevol tipus de lletra. Tot i així, a vegades hi ha lletres molt difícils i cal posar-hi molta voluntat.

Quines variants té l’estudi de textos antics? La manera d’estudiar-los, depèn de l’època, de la llengua...?
Realment no hi ha cap variant, tot i que cadascun tindrà un seguit de dificultats o característiques que depenen de la llengua utilitzada, de si fan servir moltes abreviatures o no, del tipus de lletra utilitzada, etcètera.

N’hi ha prou de desxifrar la cal·ligrafia per poder comprendre?

Per comprendre i interpretar bé segons quins documents antics no n’hi ha prou només d’entendre la lletra, cal conèixer el context, l’època, les institucions, etcè­tera. És el mateix que si agafem un llibre actual de física o de qualsevol altra ciència. El podrem llegir, però si no tenim altres coneixements del tema en qüestió, potser no entendrem el que llegim.

El significat dels mots va canviant amb el temps; passa el mateix amb els signes cal·li- gràfics?
Sí, amb el temps ha anat canviant la manera d’escriure les lletres. Cada època té un tipus de lletra característic.

Fa un temps que es van deixar d’estudiar llengües clàssiques als instituts. Com ha afectat aquella decisió la vostra feina?
Cada cop hi ha menys estudiants que tinguin uns coneixements mínims de llatí, i això fa que en general s’estudiï menys l’època medieval, sobre la qual hi ha molta documentació als arxius catalans.

El curs comprèn un taller de recursos paleogràfics. Quins són, aquests recursos?
N’hi ha de tota mena, recursos per a la solució d’abreviatures, per a la datació dels documents, per al coneixement de les tipologies documentals... Són recursos que es poden trobar publicats, en llibres o articles.

Com a director de l’arxiu comarcal del Bages, li sembla que es coneix prou quins serveis presten els arxius públics?
Cada cop es va coneixent més la tasca que fan els arxius, tant pel que fa a la conservació del patrimoni documental com de la seva difusió. Però mai n’hi ha prou. Aquest curs és un aspecte més de les feines habituals que es duen a terme a l’arxiu.

La passió i la màgia l’han abandonat per poder continuar en aquest projecte. Quatre anys són molts anys per a ell. El tècnic de Santpedor abandona la banqueta blaugrana amb un llegat més enllà dels 13 títols de 17 possibles –dos més que Cruyff–. Un estil i un joc perfeccionat. La direcció esportiva, amb Andoni Zubizar­reta al capdavant, es va apressar per treballar amb el seu substitut, que serà el segon de Pep Guardiola durant aquests anys: Francesc Tito Vilanova. Serà el nou entrenador de l’FC Barcelona per a la temporada vinent i d’aquesta manera continuarà el projecte vital de l’entitat: el mateix estil i les mateixes idees.
La marxa de Pep Guardiola va ser un secret a veus. Abans de començar la roda de premsa tot­hom sabia que s’anava a anunciar. L’inici del president del Barça, Sandro Rosell, va ser clar i directe. “Us hem convocat per informar que Guardiola no continuarà. Vull manifestar el respecte i compromís per la seva decisió. El club està més madur que mai i aquesta maduresa haurà de ser  la base del futur. Gràcies, Pep, per haver aconseguit un model futbolístic, haver representat la institució de manera modèlica. L’agraïment serà etern.” Mentre, els capitans de l’FC Barcelona, Carles Puyol, Xavi Hernández, Víctor Valdés i Andrés Iniesta s’ho miraven, juntament amb Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Pedro Rodríguez i Sergio Busquets. Aquests es van unir, i d’altres com Leo Messi van excusar la seva presència per no ser el focus d’atenció per l’emotivitat de l’acte. “Gràcies a Guardiola hem guanyat el trofeu de l’orgull. Mai havia vist una reacció com la de dimarts al Camp Nou.”
Llavors li va tocar el torn a Pep Guardiola i va començar el seu discurs amb una disculpa. “Lamento haver-me demorat tant, semblava que em feia de pregar, però no era per això... Quatre anys són una eternitat.” Aquí va començar la descripció de quan es va decidir a abandonar el Barça. “A la tardor vaig comunicar al president i al director tècnic que veia que el meu final estava molt present, una decisió que ja havia pres, aquesta és la raó.” A partir d’aquesta comunicació, el president l’ha intentat convèncer, però sense gens d’èxit. “Fa cinc anys em van trucar per oferir-me el filial i jo donava bots, l’any següent em van proposar agafar el primer equip, i aquella sensació de ser capaç de tot va tornar. He de recuperar-la, per això me’n vaig. No tinc energia, estic buit. El temps sempre desgasta i jo m’he desgastat. Per tant, m’he buidat i necessito omplir-me”, va indicar l’entrenador de Santpedor.
Com a futbolista ell va assistir al trist final de Cruyff, amb mocadors a les graderies. Ara estava intuint un mateix final, però amb major urgència per la força de la seva obra. No vol córrer riscos d’espatllar-la per esperar que la història l’absolgui. No vol veure’s enfrontat amb els seus. “L’entrenador ha d’estar fort, tenir vida, passió. L’he de recuperar i només s’aconsegueix descansant, allu-nyant-me, perquè crec que ens hauríem fet mal, aquesta era la percepció.”
I per què Tito Vilanova? És una aposta d’Andoni Zubizarreta i potser amb una mica d’intervencionisme de Guardiola. Qui lo sa. “Tito representa tots els valors, el joc, la idea, la preparació, l’anàlisi. Perquè hi posa hores fins i tot dormint, és pura implicació”. Una aposta de casa com amb els jugadors. “Sempre ho hem dit que buscaríem a casa. Miro a casa i el tenim a ell. Així de fàcil. Tito era la nostra opció i ha acceptat. No hi ha més”, va dir Andoni Zubizarreta. El Pep Team entra dins de la història brillant del futbol.

EL LLEVANT CONTINUA APOSTANT FORT PER LA CHAMPIONS I L'SPORTING I EL RACING PER LA SALVACIÓ

La 36a jornada comptarà amb uns partits d’obertura que centraran l’atenció per a la lluita de la Lliga de Campions i per a la permanència. Al Ciutat de València, el Llevant intentarà recuperar la senda de la victòria i així pressionar el València i el Màlaga, amb la visita (18 hores) del Granada. L’equip de Juan Ignacio Martínez va arrencar un punt valuós al Sánchez Pizjuán, però no va evitar la seva tercera der­rota seguida. A la mateixa hora, el Getafe rep un Mallorca ja salvat. Mentre, l’Espanyol continua somiant amb Europa, rep l’Sporting que necessita la victòria. Javi Clemente tornarà a enfrontar-se al seu exequip. Un altre equip que lluita per no baixar és el Racing, que visita la Reial Societat. La jornada la tancarà el Vila-real contra l’Osasuna.

Fa un mes, en la presentació dels pressupostos generals, s’havia descartat l’augment de la taxa sobre el consum per a enguany, i ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anunciar les noves mesures per a l’any vinent; però no va indicar en quin percentatge augmentaria l’IVA ni els impostos indirectes com el del tabac, l’alcohol o la gasolina. “El que hem plantejat és reduir les càrregues i la imposició sobre el treball i incrementar la imposició del consum, amb un augment net de la recaptació que estaria al voltant dels 8.000 euros”, va comentar De Guindos en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
El ministre també va assenyalar que “el problema de l’elevació dels impostos indirectes en entorns depressius és que accelera la caiguda, per això es fa el 2013”. Elena Valenciano, la vicesecretària general del PSOE, va lamentar que l’executiu de Rajoy “l’únic que ha fet és incomplir tot el que va dir que faria quan va arribar al govern”, que el que fa és “tremendament lesiu”, i va considerar que la campanya electoral del PP va ser “un gran frau”.  

Xifres de l'atur
El nombre d’aturats a Espanya va augmentar durant el primer trimestre del 2012 en 365.900 persones, fins a situar-se en els  5.639.500, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. En percentatge, la desocupació arriba al 24,4 per cent de la població activa, amb un augment d’1,59 punts; una marca total que no es veia des del 1994. Des del govern espanyol es preveu que durant aquest any s’arribi al 25 per cent, i que al vinent es rebaixi la xifra fins al 24,2. La comunitat autònoma que va registrar una major pujada dels desocupats va ser Andalusia, amb 81.100 aturats més, seguida per Catalunya amb 61.500. D’altra banda, el nombre de llars amb tots els integrants sense feina es va incrementar en 153.400, fins arribar als 1.728.400. Els secretaris generals d’UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, van apuntar que la destrucció de l’ocupació “és deguda a la reforma laboral, que va entrar en vigor fa un mes i mig i ja es posa en evidència”.

LA BORSA RESISTEIX LA BAIXADA DE NOTA D'STANDARD & POOR'S

La borsa espanyola va tenir una jornada positiva tot i la rebaixa de dos esglaons en la nota del deute sobirà que va realitzar l’agència de qualificació Standard?& Poor’s, des d’A a BBB+. L’IBEX-35 va pujar un 1,69 per cent i va acabar divendres amb 7.145 punts. Es trencava una tendència de cinc setmanes amb descensos. La primera reacció a la caiguda de dos punts de la nota del deute va ser negativa. A l’inici de la sessió es perdia el 2,65 per cent, fins arribar als 6.840 punts, a prop del mínim de l’any que ja s’havia marcat durant aquesta setmana. Però la borsa de Madrid va aprofitar l’alça d’altres parquets europeus. Per exemple, Milà va guanyar l’1,85 per cent; París, l’1,14; Frankfurt, el 0,91; Londres, el 0,41; i l’índex Euro Stoxx, el 0,92.
De la seva banda, la prima de risc espanyola va superar al començament del dia els 435 punts, amb un interès per als bons a deu anys que va vorejar el 6 per cent (5,97). Finalment, la prima, la diferència amb la rendibilitat dels bons alemanys, es va situar en els 418 punts.
El govern espanyol va criticar la decisió d’Standard & Poor’s, en considerar que “no reconeix la totalitat de l’ajustament que es realitzarà”, va explicar el secretari d’Estat d’Economia, Fernando Jiménez Latorre. L’agència de qualificació havia indicat que “el sistema bancari espa-nyol ha augmentat bruscament la dependència de les fonts de finançament oficial”. Des de la Comissió Europea i l’executiu alemany van arribar mostres de suport a l’executiu espanyol, amb la “confiança” en les mesures adoptades i en què complirà amb les obligacions.

Amb aquests objectius ha nascut Stop Accidents a Andorra, que tot just comença a fer feina.

Quins són els projectes imminents de l’associació?
Volem, cap al curs que ve, cap al setembre o així, portar el road show aquí a Andorra, que és un espectacle de prevenció, de seguretat vial, que està destinat als joves de 16 a 20 anys, que són una població de risc. També tenim intenció de convidar Bartolomé Vargas, fiscal de seguretat vial a Espanya, que s’ha ofert a ajudar-nos en tot el que faci falta. La idea és que ofereixi una conferència i convidar tot el col·lectiu judicial. Si ell veu els barems que tenim aquí, al codi de circulació, al·lucinarà. Encara que sé que hi ha una comissió que està treballant per millorar-ho. I després assessorar les persones que vinguin, que ens truquin, les víctimes, ajudar-los en el que podem.

Arran de la presentació de l’associació ja hi ha alguna persona que s’ha posat en contacte amb vosaltres?
De moment ho ha fet una persona. També som una població petita. Però hi ha molta feina per fer perquè canviïn les coses. A nivell legislatiu hi ha moltes mancances per equiparar-nos als països que tenim al voltant.

Què s’ha de canviar?
Les sancions són irrisòries, les penes, les indemnitzacions. Els barems que hi han aquí són simbòlics, i si tens una minusvalidesa ja pots tenir diners. Que es reconeguin els drets de les víctimes dels accidents de trànsit, això seria fantàstic.

Les pensions per discapacitat són molt baixes?
Jo estic treballant. Sóc protetista dental i jo no em puc dedicar a la meva feina, però a mi la meva empresa m’ha recol·locat. Sí, estic fent una feina que no és la meva, però estic treballant. A mi m’han tractat molt bé, però no tothom és com ells. I les pensions, doncs també van en funció del temps que fa que cotitzes. S’haurien de millorar moltes            coses. A més, després per culpa dels abusos paguem justos per pecadors.

L’impuls de l’associació va estar motivat per totes aquestes mancances?
Jo vaig patir un accident de trànsit i el vaig tenir a Espanya i vaig contactar amb Stop Accidentes España. Vaig arribar aquí i em vaig trobar tan sola a nivell administratiu... jo els ho explicava i no s’ho creien. I em van donar suport per moure’m, per fer una associació a Andorra i poder ajudar molta gent i la meva motivació va ser aquesta. Jo ja ho tinc resolt, però només si puc evitar el patiment a algú, el meu temps i tot el que estic fent considero que ja està ben invertit.

Posi’m un exemple del que s’ha de canviar en l’àmbit legislatiu.
Jo entenc que hi ha feina, però s’haurien de canviar diverses coses a nivell legislatiu. No pot ser que per no portar el cinturó la multa siguin 18 euros, que són dos menús. Com pot ser? Hi haurà gent que dirà que per exemple a Espanya és afany recaptador, i potser sí que ho és, però està demostrat que la sinistralitat a la xarxa ha baixat i és molt trist que t’hagin de tocar la butxaca per respectar les normes, és trist però és així. Les persones pensem que mai ens pot tocar a nosaltres, però és que tots anem en cotxe cada dia i tots hi estem exposats.

L’associació demanarà participar en els canvis legislatius, donar el seu parer?
Evidentment, demanarem que ens escoltin i col·laborar en tot el que puguem.

Creu que introduir el carnet per punts a Andorra també seria una eina útil?
Sí. Jo he fet xerrades als infractors a través del RACC. Els han retirat els punts i t’escolten. N’hi haurà de reincidents, però segurament hi haurà gent que s’haurà recordat de mi o d’una altra persona quan hagi tornat a pujar al cotxe. El tema econòmic funciona i              la consciència... jo sempre dic que si de tots amb els quals he parlat en puc salvar un el meu temps ja està ben invertit. Ana María Campo, que és la impulsora d’Stop Accidentes a Espanya, sempre ho diu, un cotxe és un arma de matar.

Considera que hi ha una certa impunitat?
Aquesta és una opinió personal,  però sí. Si hi ha un accident i es mor una persona, és una vida i per a mi no té preu. S’ha de saber que si beus no pots conduir. I si beus, agafa un taxi, perquè no ens haguem de lamentar després. No s’és suficientment conscient per pensar que et pots fer mal o pots fer mal algú.

Amb quin suport compteu per atendre les víctimes?
Tenim un advocat perquè assessori les víctimes i també tenim un conveni amb el Col·legi de Psicòlegs perquè les puguin ajudar, que tinguin un suport psicoemocional. I el que nosaltres bonament els puguem ajudar, evidentment.

La mesura té una incidència directa a Andorra. La Caixa Andor­rana de Seguretat Social (CASS) deixarà de finançar els mateixos fàrmacs. Per què? Perquè la CASS abona als seus assegurats exactament els mateixos medicaments que les seguretats socials veïnes (l’espanyola i també la francesa)  cobreixen als seus beneficiaris, així que quan alguns fàrmacs desapareguin del llistat de reemborsats per part de l’administració espanyola també desapareixeran entre els reemborsats per la CASS.
La directora de la parapública, Joaquima Sol, va explicar que el sistema funciona d’aquesta manera perquè “a la Seguretat Social no tenim una política farmacèutica com tenen els països veïns, costaria més tota l’estructura que el que finalment aportaria”. Per això, la política que s’ha seguit històricament “és finançar el mateix que els veïns” i, per tant, les decisions que puguin prendre les administracions respectives incideixen directament a Andorra. En aquest cas, va reconèixer que els medicaments espanyols que surtin del sistema de finançament públic també deixaran de ser abonats per la CASS. Això sí, va precisar que “en un medicament que deixa de pagar Espanya però que continua pagant França s’abonarà el francès”.

Els medicaments, una incògnita
Ara per ara es desconeix el llistat de fàrmacs que deixaran de ser finançats. S’apunten, però, algunes possibilitats. El que diu el reial decret espanyol, publicat al Butlletí Oficial dimarts i en vigor des del mateix dia, és que deixaran de ser abonats, entre d’altres, aquells que tenen un fàrmac equivalent que es ven sense recepta amb el qual comparteix “principi actiu i dosi”. Els mitjans de comunicació espanyols han apuntat aquests darrers dies algunes possibilitats, citant fonts del sector farmacèutic. Per exemple, mucolítics, analgèsics o laxants, fàrmacs que es consideren barats i dedicats a combatre símptomes d’escassa gravetat. No obstant això, les mateixes fonts també apuntaven que poden ser medicaments amb un doble ús, per a símptomes lleus però també per patologies de més gravetat. Si és que es dispensen per al tractament de malalties cròniques (per exemple, analgèsics per a una artritis) ja no haurien de sortir del sistema de finançament públic.
El llistat probablement sortirà de la negociació entre el ministeri de Sanitat espanyol i el sector farmacèutic. L’executiu veí preveu que s’estalviïn amb els canvis aplicats en la cobertura de fàrmacs –a banda de deixar d’abonar alguns medicaments també es reduiran els percentatges de reemborsament en funció del nivell de renda del pacient– uns 3.000 milions d’euros dels 15.000 que es dediquen anualment a aquesta partida.

Les bases de dades
Joaquima Sol va explicar que la CASS disposa de bases de dades connectades als dos països veïns que s’actualitzen diàriament i que serveixen per poder aplicar canvis com aquests, la desaparició d’alguns fàrmacs del finançament públic. Fonts del Col·legi de Farmacèutics van apuntar ahir al matí que aquesta afectació de la retallada espanyola era més que previsible: “No tenim política pròpia, anem a remolc, i si Espanya decideix treure medicaments aquí afectarà.”

UN PLA PROPI QUE ENCARA S'ESTÀ TREBALLANT

El ministeri de Salut té un pla propi d’estalvi de la despesa farmacèutica que encara, però, s’està treballant. I és que la Llei de mesures urgents de la Seguretat Social que es va aprovar a final del mes de desembre passat ja obre la porta que el reemborsament de fàrmacs es modifiqui. Ara mateix, la Seguretat Social abona, de manera genèrica, el 75% del preu del fàrmac que recepta un facultatiu. La llei estipula que aquest reemborsament pot baixar fins al 30% del preu. Però encara no s’ha definit quins són els medicaments als quals s’aplicarà aquesta rebaixa del percentatge de reemborsament. Al seu dia, el ministeri de Salut va precisar que aquesta decisió es prendria sobre la base de característiques com ara el valor terapèutic del fàrmac i que, per exemple, aquells productes dedicats a símptomes més lleus serien susceptibles d’entrar en la rebaixa del percentatge d’abonament. La directora de la CASS va dir que aquests canvis encara s’estan treballant.