El fet de no pujar a primera catalana ha prevalgut a l’hora de decidir un canvi de rumb en la direcció de l’equip i la junta directiva s’ha fixat en l’actual seleccionador sub-21, que ja va estar en l’òrbita tricolor fa tres anys. En aquells moments l’opció Justo no va triomfar i ara el club vol que sigui la bona i que l’exjugador de l’FC?Andorra i fins ara tècnic del juvenil tricolor, rellevi Imbernón. Per poder aconseguir aquest propòsit, l’FC Andorra ha d’aconseguir el vistiplau de la Federació Andor­rana de Futbol (FAF), reproduint-se d’aquesta manera la situació que es dóna al futbol sala amb Xavi de la Rosa, que compagina els dos càrrecs. Fonts de la federació van confirmar els contactes amb l’entitat tricolor, tot i que van insistir en el fet que encara no hi ha res tancat.
Richard Imbernón deixarà l’FC?Andorra després de completar una gran temporada en què només una victòria els va allunyar de l’ascens.

EL DEPARTAMENT DE TREBALL INCOA UN EXPEDIENT SANCIONADOR AL CLUB

El BOPA va publicar ahir un edicte en el qual es notifica la incoació d’un expedient sancionador, obert el 10 de març, dirigit a l’aleshores president de l’FC Andorra, Rubén Ponce, per “infracció de l’article 88 de la Llei 35/2008 del codi de relacions laborals”. Aquest article fa referència a l’obligació de les empreses d’afiliar el treballador al règim de la Seguretat Social i efectuar les declaracions i pagar les cotitzacions. Ponce, que té 10 dies per examinar l’expedient i presentar les justificacions pertinents, va explicar ahir que es va tractar d’un error en la declaració d’un jugador i que es mirarà de resoldre.

Segons van informar ahir al Diari des del grup de pares organitzadors de la recollida de signatures, d’entre les famílies dels 145 infants que actualment estan matriculats als centres de Prada Casadet, Santa Coloma i els Serradells, han aconseguit el suport de 58 signataris. Es preveu que avui mateix facin arribar les cartes amb les rúbriques al comú, per demostrar el desacord amb la mesura (es va passar de 307,50 euros mensuals als 325,95) i demanar una rebaixa. El malestar dels pares va arribar principalment, segons van informar al seu dia, pel fet que el comú no els hauria donat cap explicació de l’apujada, aplicada sense avís previ. Amb tot, des de la conselleria de Social asseguren que un cop es van aprovar les noves tarifes en sessió plenària, es van donar les directrius a les escoles perquè s’avisés els pares dels increments.  
A més, argumenten que l’encariment “és un cost difícil d’assumir a dia d’avui per a algunes famílies”. El comú, de la seva banda, defensa que l’apujada es fa efectiva després d’anys sense “tocar preus” i per poder “mantenir i garantir la millor qualitat del servei” que es dóna als infants de la parròquia.

ENCAMP ENGEGA EL MATEIX PROCÉS

Els pares de l’escola bressol Els Esquirolets d’Encamp han iniciat aquests dies el mateix procés de recollida de signatures en contra de l’encariment del 10% de les tarifes. De moment, s’han sumat a la mesura de protesta una cinquantena de famílies dels 110 infants que hi ha al centre. Des del grup de pares del consell consultiu de la llar d’infants lamenten que el comú vulgui anar apujant cada any els preus fins a arribar a una subvenció màxima del comú del 50% del cost real. “Al final pagarem 500 euros”, es queixen.

El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, també ho va confirmar a la compareixença que va fer a la tarda, poc després del Consell de Ministres.
Dallerès va manifestar-se molt satisfet pel nomenament, i va ressaltar que assumir el càrrec precisament en aquests moments és “tot un repte”. I és que a partir de l’1 de juliol, el Principat assumirà la presidència de torn al Consell d’Europa, per primera vegada en la història de l’organisme, un fet que no es tornarà a repetir fins d’aquí a 24 anys. La presidència s’ocuparà durant sis mesos, i Dallerès va insistir que per aquest motiu el càrrec resulta “un desafiament”.
Sobre els possibles frecs al partit, Dallerès va explicar que “no veig per què hi hauria d’haver cap conflicte amb el fet de ser militant del PS”, i va recordar que no hi ha cap disposició als estatuts del partit que ho impedeixin.
Qui tampoc no veu cap conflicte en la decisió és el ministre de Finances, Jordi Cinca, que va assegurar que el càrrec no hauria de generar “cap rebombori”. A més, va posar en relleu que “el currículum del senyor Dallerès és impecable i és una persona molt rellevant”, tant per l’experiència al propi Consell d’Europa com a d’altres càrrecs públics.

"MALENTÉS" AMB EL RAONADOR

El ministre Jordi Cinca va explicar que la carta enviada pels zeladors de la presó a l’encara raonador del ciutadà, Pere Canturri, ha estat “més un malentès que una altra cosa”. Tot i que va assegurar que “ens ho podríem haver estalviat”, va entendre que l’afer no mereix ser qualificat de “conflictiu”, i va recordar que el problema va tenir l’origen en una “conclusió no desitjada” de l’informe.

NOU RESPONSABLE DE PATRIMONI

El ministre de Finances va anunciar ahir que Gerard Olm serà nomenat nou responsable de Patrimoni Natural i Banders. La decisió, segons Cinca, va ser adoptada pel ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp. L’elecció d’Olm es deu a la trajectòria “tant en la docència” de matèries relacionades amb la natura i el patrimoni com “en la muntanya”, tal com va explicar Cinca.

L’interès final que s’ha acordat entre l’executiu i l’Associació de Bancs (ABA) serà d’euríbor més el 0,5 per cent, quan fins ara era euríbor més el 0,25%.
Finalment, aquest increment no és tan destacat com l’ABA demanava en un primer moment. Jaume Bartumeu, ja va explicar fa setmanes que, en l’anterior legislatura, les entitats financeres van demanar a l’executiu que s’ajustessin els interessos als preus de mercat, i demanaven euríbor més el 0,75. L’executiu ha aconseguit deixar-ho en el 0,5 per cent.
No obstant això, el capítol del deute no està, ni de bon tros, tancat. Jordi Cinca va declarar que el Govern vol engegar un pla “per reestructurar tot el deute”, que tal i com ell mateix va explicar està situat a dia d’avui prop dels 700 milions d’euros. Entre altres coses, el ministre vol evitar que les condicions de les pòlisses de crèdit s’hagin d’estar renegociant “any rere any”. Per tant, la renovació és només una pròrroga de sis mesos mentre s’estableix quina serà la reestructuració de deute de l’Estat. Es vol poder treballar més a mitjà termini sense la pressió d’anar renovant les pòlisses de crèdit cada dotze mesos.

Evitar que el deute creixi més
Segons va explicar el ministre, els bancs són “els primers interessats” per conèixer exactament com evolucionarà el deute de l’Estat, i de fet, l’executiu vol evitar que el Govern “tingui cada vegada més risc” i “vagi cada vegada més lluny”. De fet, l’executiu s’ha donat sis mesos de marge de temps per començar a estudiar la qüestió, i examinar a partir de quin any seria possible formular pressupostos equilibrats. A partir d’aquí, també s’estudiarà quin podria ser el possible pla d’amortització, per començar a tornar els diners als bancs.
Cal recordar que la setmana passada Cinca ja va apuntar que es continuarien estudiant fórmules com l’emissió de títols de deute públic o la negociació amb els bancs estrangers, per diversificar el deute públic, ja que si no “la dependència excessiva dels bancs del país no és sana”. L’objectiu del Govern era mantenir les condicions que tenia fins al final d’any, per reestructurar el deute abans de l’increment d’interessos.

ESTALVI DE 900.000 EUROS ANUALS

El ministre de Finances també va explicar durant la compareixença que el Govern ha continuat amb el procés de renegociació de lloguers i altres contractes públics iniciat fa unes setmanes, i que l’estalvi aconseguit ja se situa “en els 900.000 euros anuals”. La meitat d’aquesta quantitat s’ha aconseguit retallar dels contractes d’ar­rendament que paga l’administració general, i en la majoria de casos “tindran efecte a partir del mes vinent”. L’altra meitat s’ha estalviat amb la renegociació de contractes que el Govern té amb diversos prestadors de serveis. Cinca va precisar que de moment s’ha revisat “el 10 per cent” dels contractes existents, però que els resultats obtinguts no podien extrapolar-se als que encara queden per revisar, ja que “n’hi ha alguns de més importants que d’altres”, i no tots suposen la mateixa despesa, però la línia “es continuarà”.
Cinca va explicar que, per assegurar encara més l’estalvi, es continuarà examinant la possibilitat de traslladar encara més organismes a les noves dependències del Consell General. Ahir, per exemple, es va referir a la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF), però va precisar que abans caldria estudiar si això suposa “un esforç d’inversió”.

Dues raons apuntalen la decisió. La primera, el compliment del que marca la Llei de patrimoni del 2003, que obliga a la recuperació dels béns que es trobin a l’exterior. L’altra, que es vol establir una relació bilateral entre el Govern d’Andorra i el de la Generalitat a l’hora d’establir qualsevol negociació –inclosa, arribat el moment, la reclamació de les peces que custodia el MNAC–, la qual cosa no semblava possible formant part del patronat del museu.
La decisió es fonamenta en el punt 5 de l’article 19 de l’esmentada llei, que determina que “l’Estat ha de dur a terme les accions necessàries per a la recuperació dels béns culturals que hagin sortit il·legalment del territori andorrà i per al retorn dels béns integrants del patrimoni cultural andorrà que es troben a l’exterior”. Aquesta última part és la que sembla haver portat l’anterior ministra de Cultura, Susanna Vela, a prendre la decisió de sortir de l’òrgan rector. Una determinació que no va donar a conèixer públicament. Només en arribar al departament va “ajornar” l’assistència a una de les reunions del patronat i en alguna ocasió es va referir a la necessitat d’iniciar un procés de reflexió sobre el paper i els objectius d’Andorra al si del patronat.
L’entrada al consell directiu del museu s’havia formalitzat l’abril del 2008, una decisió del predecessor de Vela, Juli Minoves, que tancava les portes a una possible reclamació dels conjunts romànics, que van arribar als fons del centre català a principi del segle XX, a través d’unes vendes perfectament legals però que organismes com el Consell Internacional dels Museus (Icomos) o la mateixa Unesco van posar en dubte en el vessant ètic. I va ser el director del centre català d’aquest últim organisme, Agustí Colomines, qui va proposar l’entrada d’Andorra al MNAC per posar fre a un possible conflicte. Que ara podria reobrir-se.
De moment, el que sí que seria possible, segons el cap de romànic del museu, Jordi Camps, és el préstec per a qualsevol exposició temporal. Cap problema, “sempre que se’ns presenti un projecte interessant, amb garanties científiques i de conservació de les peces”. Un préstec perquè el patrimoni andorrà es pogués veure al país.

FRAGMENTS DE SANT ESTEVE AL MAGATZEM DESPRÉS DE LA REMODELACIÓ

Després de sis mesos d’obres, la sala del romànic del MNAC reobria ahir les seves portes al públic, amb nova il·luminació, canvis en alguns suports i un discurs museogràfic que ha exigit la supressió d’un 30 per cent de les peces que s’hi exhibien fins ara. De les andor­ranes, han caigut alguns dels fragments de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Els altres conjunts del romànic andorrà que custodia el museu català –l’altar de Sant Romà de Vila i les pintures del mestre de Santa Coloma de Sant Romà de les Bons i Sant Miquel d’Engolasters– mantenen la ubicació.
El criteri aplicat a les peces de Sant Esteve és el mateix que han rebut altres conjunts, explica el cap de la col·lecció d’art romànic del museu, Jordi Camps. “Es tracta de seguir un criteri que pugui treure més partit a cada peça i no d’acumular objectes.” La reordenació, segons va explicar la directora de les col·leccions, Cristina Mendoza, en roda de premsa, obeeix a l’objectiu de racionalitzar el discurs i evitar reiteracions.
Igual que la nova il·luminació dels diferents àmbits, especialment pel que fa als absis, entre els quals el d’Engolasters, l’objectiu final, insisteix, és afavorir la contemplació de cadascun. També amb la incorporació d’innovadores tècniques d’exposició.

L’evolució de la despesa global dels set comuns ha augmentat més de pressa que la inflació i el producte interior brut (PIB) en el període comprès entre el 2005 i el 2009.

La primera ronda de la fase prèvia de l’Europa League arrenca demà amb dos conjunts andorrans en joc. Escale UE Santa Coloma i Construccions La Posa FC Lusitans tenen enfrontaments complicats, per la qual cosa provaran d’assolir un resultat que considerin positiu com a principal fita.

Max Mamers va donar un bon cop d’ull a les obres que s’estan fent al Grandvalira-Circuit per tal de deixar-lo enllestit per a la propera edició del Trofeu Andros i la seva cara no va ser precisament de satisfacció.

Mitjançant l'intercanvi d’experiències i de propostes, el ministeri vol liderar la planificació, amb tots els agents públics i privats, de les accions que es duran a terme properament. Un dels punts destacats per l'executiu és l'agrupació dels interlocutors en vuit sectors específics, a fi d’aconseguir el màxim grau de concreció i avançar al mateix temps en línies d’acció transversals al sector. Els grups de treball s’han dividit en: comuns; associacions empresarials; associacions de comerciants; dominis esquiables; entitats de lleure (wellness i lúdic/esportives); associacions turístiques, de guies i d’oci nocturn; màrqueting i publicitat i, finalment, associacions d’allotjaments turístics i altres agents del sector.
La primera de les reunions tindrà lloc dimecres 6 de juliol i serà amb els representants del sector de màrqueting i publicitat, mentre que la darrera trobada plantejada tindrà lloc dijous 14 de juliol i tindrà com a interlocutors a les entitats d’activitats de lleure. El Govern espera tenir enllestides les conclusions cap al pròxim mes de setembre.

Signatura electrònica
D'altra banda, el Consell de Ministres ha aprovat la convocatòria d’un concurs públic per la contractació d’un prestador de serveis de certificació. La certificació és el mecanisme més fiable per verificar la procedència i la integritat dels missatges tramesos per mitjans electrònics. L’objectiu fonamental del projecte és l’ús dels serveis en línia per agilitzar la relació entre administracions i entre el ciutadà i les administracions i alhora atorgar totes les garanties jurídiques a les transaccions electròniques internes i externes. Aquest pas és bàsic per l’homologació de totes les operacions econòmiques que es realitzin a través de la xarxa i ha de suposar un impuls per a les actuals empreses i per a l’obertura a noves activitats.