Dimecres recalen a la capital i es podrà escoltar en directe aquest pop-folk psicodèlic i un pèl estrambòtic que practiquen.

“Per respondre grans preguntes només cal una cançó”, diu a la pàgina web. És aquest el plantejament a l’hora de compondre?
Són coses que deuen escriure quan reben el disc. Jo no penso en res d’això. Jo quan faig cançons, mira, l’únic que em plantejo és fer una mica el que surti, intentant tancar el mínim de portes possibles i obrir-ne moltes. És el que m’interessa de la música. Això que hi ha escrit, doncs, és perquè la gent quan sent un disc sempre es fa la seva pel·lícula, i també és molt bonic.

Però sí planteja moltes coses. Les seves són cançons molt, diguem-ne profundes, per escoltar. Sembla com si es trobés a mig camí entre el músic i el filòsof.
No m’ho he plantejat mai així. No m’he considerat mai músic ni tampoc filòsof, ni molt menys. Sóc més aviat una persona que fa artesania de la música; intento fer-m’ho una mica al meu modus. M’interessa el procés de gravació del disc, quasi tant com les cançons. És com quan un fuster fa un armari: primer pensa l’armari, després la fusta, quines eines emprarà...

És bonic això que diu.
No ho sé, jo no tenia nocions musicals d’escola sinó que n’he anat aprenent –i espero aprendre’n més– i m’ho prenc així.

Doncs, no està sortint gaire malament, pel que fa a l’acollida del públic, oi?
Això potser és una de les sorpreses més grans de la meva vida, que de sobte m’estigui dedicant a la música. Potser algun cop ho havia somniat, però mai no ho havia perseguit. I ara aquesta bona resposta de la gent. No ho sé. Sempre m’havia preocupat del que podria opinar la meva família, la gent que tinc més a prop. Però quan veus gent que no et coneix i valora les coses que fas, és molt gratificant. I tota una sorpresa.

Com va anar tot plegat?
Va ser un procés que ara veiem molt llunyà, però per a mi, en realitat, ha estat molt ràpid. Havia tingut altres grups però mai havia fet així, que jo penso una lletra i una música i en faig una cançó. Vaig fer un estiu de fa tres anys el primer disc, que es deia Per què grillen les patates, i vam entrar en un projecte, al centre d’art Santa Mònica, que ens permetia assajar-hi durant dos mesos i fer-hi un concert. Érem com una obra d’art al museu.

En algun lloc parla del que ha après a la granja familiar. S’imagina sent un urbanita? Seria igual la seva música?
M’ho he plantejat perquè m’ho han preguntat alguna altra vegada i no tinc una bona resposta. No crec que sigui tan diferent. Canvia una mica els teus referents pròxims, però la filosofia de vida d’una persona no depèn d’on neix, sinó de la manera de relacionar-se amb la gent.

S’estan beneficiant del fenomen Manel? Hi ha un conjunt de bandes que tenen un nexe comú, que es retroalimenta, o no tenen res en comú?
Crec que tot el que has dit. Hi ha un moment musical molt viu per a grups que canten en català, o no, però són d’aquí. I hi ha un nexe perquè som tots de la mateixa generació. Són grups molt diferents, propostes que no tenen res a veure entre si. Això del benefici és el que trobo més complicat. S’haurà de veure amb el temps. És cert que és més fàcil no estar sol davant un públic, és a dir, que si n’hi ha més que fan coses d’aquesta mena, més la gent s’hi acostuma i més hi va. Però ara hi ha dos booms: un és el de Manel, Antònia Font i algú altre; l’altre, el de grups que anem fent i que és incomparableen el nivell de públic i de ressò. Nosaltres apleguem cent-cinquanta persones i som feliços i ells n’atreuen tres mil. El cas és, si ells no existissin, si aquestes cent-cinquanta persones vindrien igual. Vull creure que sí.

Parlem d’influències. També les literàries: alguns temes són poemes de Pere Quart.
Escolto música molt diversa, suposo que és per això que em surt aquest estil estrambòtic. I també llegeixo coses molt diferents. La literatura és l’art per excel·lència, crec jo. I quan se t’apareix una lletra que pots musicar, és tan fàcil. Per a mi el més important és sempre la lletra i si és bona, la feina que queda és tan irrisòria. En aquest disc he tingut la sort que m’han caigut a les mans aquests poemes i quan treballes amb material bo és un gust. Tant de bo jo sabés escriure una mica millor.

En la proclamació oficial va presentar les línies del programa electoral i es va fer palès un discurs d’esquerres, que vol ser “ambiciós i realista. Vaig a treballar al límit de la meva capacitat i vaig a donar-ho tot”, va assegurar.
Una de les mesures més destacades que vol dur endavant és que els bancs i les caixes d’estalvis dediquin una part dels beneficis per crear ocupació “per la via ràpida” un cop acabi la reestructuració del sistema financer. “Els bancs i les caixes poden, i els joves no poden esperar”, va assegurar el candidat, i posteriorment va destacar que “arribarà el moment” d’avançar cap a polítiques més redistributives i va plantejar la recuperació de l’impost sobre el patrimoni. “Ha arribat el moment de repensar o rectificar algunes decisions preses en els   dar­rers anys”, va admetre.
Rubalcaba va apostar per incentivar el contracte parcial, amb més flexibilitat per als empresaris i més seguretat per als treballadors, així com vincular les rendes salarials als beneficis empresarials. “Que segueixin vides paral·leles”.  

Sanitat
El tema de la sanitat va ser un dels que més va destacar en el discurs de proclamació, i va garantir que no farà “res” ni signarà “res” que pugui debilitar el sistema públic de salut. També va refusar el copagament sanitari. Sobre el mateix tema va reiterar que té la intenció que “una part substantiva” dels 8.000 milions extra que es destinaran l’any vinent al finançament autonòmic es destinin a la sanitat.
Quant als temes econòmics, el fins divendres vicepresident i ministre d’Interior va apuntar que Espanya ha de complir amb el pacte de l’euro i que seguirà amb els compromisos de reducció del dèficit, perquè “no és veritat que el dèficit sigui progressista”. Rubalcaba va apuntar que cal una “fiscalitat raonable” i l’eliminació d’entrebancs administratius per als emprenedors. Va afirmar que el sistema educatiu espanyol és “el millor del món per formar funcionaris” i que ara ha de tractar de “formar emprenedors”. Quant a educació, Rubalcaba es va comprometre a no canviar cap llei educativa en vigor i va recordar que té la intenció de posar en marxa un MIR per a professors.

Sistema electoral
Rubalcaba va parlar d’una de les reivindicacions del moviment 15-M, la reforma del sistema electoral, i va explicar que li agrada el model alemany, amb circumscripcions petites. Per fer front a la corrupció, va plantejar que l’Estat tingui “algun tipus de control previ” sobre els plans urbanístics d’ajuntaments i comunitats autònomes. D’altra banda, va qualificar d’intolerable, indecent i absolutament immoral” l’existència de paradisos fiscals al món, i va defensar la creació d’una agència de qualificació de riscos europea i la implantació d’una taxa per a les transaccions internacionals. Rubalcaba no va fer cap menció directa a Mariano Rajoy, ni al Partit Popular, al discurs.

CAYO LARA I LLAMAZARES CRITIQUEN EL TO DE RUBALCABA

El coordinador general d’Esquerra Unida, Cayo Lara, va considerar que Rubalcaba farà una “política per als banquers i explica contes de fades als treballadors”. De la seva banda, el portaveu d’EU al Congrés, Gaspar Llamazares, va considerar que el candidat del PSOE ha plantejat amb el seu discurs “una moció de censura a Zapatero” per incomplir el programa d’esquerres i que “promet el contrari del que fa. M’ha ofès el compromís d’obrir el debat sobre el model electoral alemany, quan acaben de rebutjar-lo amb el PP”. El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, que no es va referir a la proclamació de Rubalcaba, va demanar al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, “un gest de grandesa i justícia” convocant eleccions.

El web del club londinenc va anunciar uns problemes musculars. “Lluitarem tot el que puguem perquè Cesc es quedi. La nostra posició és la mateixa de sempre. Volem que segueixi i lluitarem fort per aconseguir-ho”, va reconèixer el francès Arsène Wenger. El desig de Cesc Fàbregas és clar i és fitxar per l’FC?Barcelona la propera temporada. L’acord entre el club londinenc i el blaugrana sembla encara lluny, però el d’Arenys ho té molt clar.
No porta tants capítols, però tot i així, la incorporació del xilè Alexis Sánchez per l’FC?Barcelona es continua allargant. El fill del propietari del club italià de l’Udinense, Gino Pozzo, va confirmar que l’entitat blaugrana és l’únic equip que està negociant pel jugador. “La propera setmana tinc una sèrie de reunions amb el Barça i després ja ho veurem. No hi ha pressa i Alexis Sánchez continua concentrat amb la seva selecció”, va assenyalar Pozzo, que va parlar de si el xilè costa 50 milions d’euros. “La negociació és molt més complexa” i no va dir res més. Això sí va comentar la situació del defensa colombià del seu club, Cristian Zapata. “Està a prop del Vila-real com a cedit”, va sentenciar.

KIKO FEMENÍA PASSA LA REVSIÓ MÈDICA I DILLUNS SIGNA

BARCELONA. El nou fitxatge de l’FC?Barcelona, que jugarà, en principi, amb el segon equip, l’alacantí Kiko Femenía va passar satisfactòriament la revisió mèdica i dilluns serà presentat després de pagar 2 milions d’euros més un altre milió i mig en variables a l’Hèrcules.

Coulson, que va dirigir el dominical entre el 2003 i el 2007 va ser arrestat perquè la policia el considera sospitós de corrupció i d’haver conspirat per haver interceptat trucades. Coulson va ser interrogat sobre els suposats pagaments il·legals a diversos agents de policia quan ell dirigia el dominical i sobre si estava al corrent de les escoltes telefòniques i si les va autoritzar. Aquesta notícia és un cop dur per al primer ministre, David Cameron, que el va nomenar director de comunicació de Downing Street després de les eleccions generals de l’any passat. Coulson es va veure obligat a dimitir el gener passat d’aquest càrrec arran de les acusacions per les escoltes il·legals.
D’altra banda el redactor del News of the World encarregat dels temes de la casa reial Clive Goodman, empresonat el 2007, va ser detingut ahir de nou per presumptes pagaments a la policia. Fa quatre anys Goodman va ser condemnat a presó durant uns mesos, després que membres del personal de la casa reial es queixessin que s’havien interceptat missatges de veu relatius a la lesió de genoll del príncep Guillem.

Investigació oficial
El primer ministre britànic, David Cameron, va anunciar ahir que ordenarà una investigació pública, encapçalada per un jutge, sobre el “vergonyós” escàndol de les escoltes telefòniques per part del dominical News of the World. Aquesta investigació es realitzarà “al més aviat possible” per arribar al fons de l’assumpte i no esperarà als resultats de la investigació policial, com s’havia anunciat en un primer moment, va assegurar Cameron. “No es deixarà pedra sobre pedra” va asseverar.
Així mateix, el primer ministre va prometre que s’obrirà una segona investigació sobre ètica periodística per considerar que l’actual sistema de regulació de premsa al Regne Unit no està funcionant i que la comissió de queixes ha fracassat. Per això, va proposar que es posin en marxa mecanismes de regulació “completament nous” que permetin trobar l’equilibri entre el dret individual a la privacitat i els interessos públics. Aquests mecanismes, va advertir, han de ser “realment independents de la premsa”, perquè “els ciutadans sàpiguen que els mitjans de comunicació són independents de la política”.

LA COTITZACIÓ DEL GRUP EMPRESARIAL DE MURDOCH BAIXA UN 4% A WALL STREET

Les accions del gegant de la comunicació News Corporation, del magnat australià Rupert Murdoch, van caure ahir un 4,27% a Wall Street, un dia després d’anunciar el tancament del dominical News of the World arran de l’escàndol de les escoltes il·legals, que també podria impedir que aconsegueixi la totalitat del canal de pagament BSkyB.
L’anunci, dijous passat, del tancament del dominical del sensacionalista The Sun va  provocar que les accions del grup empresarial de Rupert Murdoch tanquessin amb un lleuger descens d’un 0,2 per cent. Però ahir els títols d’aquest gegant de la comunicació es van veure colpejats per l’anunci del govern britànic que avaluarà l’impacte de l’escàndol a l’hora de decidir sobre la controvertida oferta de Murdoch respecte el control de BSkyB. L’empresari ja posseeix el 39 per cent del canal i des de fa mesos intenta que les autoritats reguladores britàniques li donin el vistiplau per poder  aconseguir-ne la totalitat, fet que ha causat al Regne Unit fortes crítiques de polítics i mitjans de comunicació pel risc de monopoli. News Corporation controla al Regne Unit The Times, The Sunday Times, The Sun, News of The World i la cadena de televisió Sky News.

Aquest increment del 111 per cent els primers sis mesos eleva el total d’expedients que treballa Benestar, amb la suma que s’arrossega de l’exercici anterior, fins a 95 famílies, que representa donar atenció a 139 infants.
Les circumstàncies que han generat l’ascens dels nens necessitats d’atenció són diverses i la conjuntura econòmica no es pot obviar, “perquè hi ha moltes famílies a les quals els costa trobar recursos econòmics”, apunta Ruth Mallol. La tècnica destaca que “la situació social ha canviat en tots els àmbits, no acompanya, la gent està més nerviosa i potser està menys pels nens. L’estructura familiar està en crisi i t’has de buscar la vida”. I afegeixen els tècnics que si bé la crisi “no té una afectació directa en negligències o maltractaments vers un infant, l’augment dels maltractaments físics podria explicar-se per l’estrès emocional que viuen els progenitors”, que tenen més dificultats per reconduir les conductes “i utilitzen el càstig físic com a mètode de disciplina”. Les estadístiques de l’EEPI indiquen que el maltractament físic està darrere d’un 9 per cent de les intervencions i un 3 per cent el psicològic.

Negligències dels pares
Tanmateix, la raó que origina més actuacions de l’equip és la negligència dels progenitors, és a dir, la falta de cura en l’alimentació, higiene, salut o escolarització. S’ha detectat en un 60 per cent dels casos i es deu a la “manca de capacitat dels pares per diferents motius per cobrir les necessitats bàsiques dels fills”, assenyala Mallol. La solució arriba amb un pla de treball individualitzat per reconduir amb un educador social les habilitats i donar-los eines.
La segona problemàtica més habitual són els adolescents amb conductes de risc: consum de tòxics, fugides de la llar o comportaments agressius a casa. Suposa un 10 per cent del total, i és la que més creix els darrers dos anys. Mallol ressalta que “l’adolescència és una crisi per si mateixa i més si s’afegeix a una situació familiar amb dificultats”, i alerta que cada vegada es dóna abans, ja que la mitjana ha baixat dels 15-16 anys als 12-13. La tècnica dóna alguns arguments en aquest sentit. “Som el que som pel que hem viscut, i cada vegada hi ha més un perfil de pares que té dificultats per establir límits, se’ls escapa de les mans.”
El cap d’atenció social, Joan Carles Villaverde, es manifesta en el mateix sentit. “El nen no neix amb problemes, els problemes li vénen. L’infant no és problemàtic i pateix”. I apunta que moltes vegades la intervenció de l’EEPI es produeix “quan la la situació està molt deteriorada i ens arriben a nivells molt límit; els pares ja no poden més, ni l’escola i gairebé s’ha d’anar a la institució [el centre d’acolliment]”. Villaverde destaca que treure a un infant del nucli familiar és per a ell “molt traumàtic i l’impacte sempre hi és, el que intentem és que duri el menys possible”. I Mallol hi coincideix: “Per al nen és brutal que el pare no pugui cobrir les seves necessitats emocionalment. I això aquí a Andorra hi és i s’ha de saber.”
D’altra banda, els tècnics remarquen la importància de la prevenció per evitar assolir situacions límit i comenten que en alguns casos “és difícil trobar el recurs necessari, per exemple un centre d’atenció per a conductes problemàtiques”. Alhora, recorden que les intervencions s’inicien amb un expedient judicial i que el fet que el batlle participi en el seguiment “evita que la família s’adormi” per superar les dificultats.

ONZE MENORS ACOLITS A LA GAVERNERA EL PRIMER SEMESTRE

Els tècnics de Benestar remarquen que aquest any “ha estat significatiu l’augment de les mesures de protecció” que s’han hagut d’establir a causa de la precarietat de la situació que vivien els menors atesos i que ha portat a retirar-los del nucli familiar. Aquesta decisió s’ha adoptat en quinze casos, dels quals onze han ingressat al centre d’infants La Gavernera i altres quatre han estat acollits per la família extensa. Des del departament s’atribueix l’increment “a l’agreujament d’indicadors de risc en la família” que ja es va detectar el 2010 i que suposa que els problemes no es poden resoldre amb la intervenció dels professionals especialitzats i que és necessari treure els infants del nucli “per garantir el seu adequat desenvolupament”. La Gavernera acull actualment dinou menors, xifra que representa que el centre està ple, tot i que Villaverde precisa que hi haurà vacants perquè “hi ha previstos dos retorns a la família perquè ha solucionat la seva situació”, i emfatitza que en cap cas “cap nen es queda sense atenció per falta de plaça”.

El motiu, segons va fer saber el Col·legi de Metges per carta als seus afiliats, es troba que “alguns laboratoris per tractar de contrarestar els efectes de les exportacions paral·leles han establert un sistema de doble preu, un per a la venda interior d’Espanya i un altre per a l’exportació”. Finalment sembla que els preus es mantindran després d’un acord a tres bandes entre Novartis, els distribuïdors i el ministeri de Sanitat.
El problema de l’exportació en paral·lel neix del preu intervingut que tenen els medicaments a Espanya. Els laboratoris tenen pactat un preu sensiblement més baix a l’Estat veí que no pas en d’altres països europeus. Andorra se’n beneficia del mateix preu que les farmàcies espanyoles i els productes arriben fonamentalment pels majoristes estrangers com Alliance Helthcare o Federació Farmacèutica. Novartis, segons fonts del sector, va detectar un possible problema a Andorra que passaria per una importació excessiva d’alguns fàrmacs que suposadament serien reexportats a països tercers amb el corresponent benefici pel diferencial de preus.

Pujades importants
Novartis fins i tot va fer arribar una llista de tres pàgines amb el nou cost dels medicaments on hi havia importants pujades en molts productes. Un exemple clar és el Voltarén Retard de vint comprimits i 100 mil·ligrams, un dels antiinflamatoris més populars. El preu establert inicialment era de 2,17 euros sense IVA i amb l’increment passava a costar 6,80 euros. Més del triple. O el Trileptal de 60 mil·ligrams i suspensió oral. Aquí el canvi és impactant. De 7,66 euros sense IVA a 53. Un altre cas important és el del Sandostatin de 30 mil·ligrams, un fàrmac per lluitar contra el càncer. Es tracta d’un producte molt car ja d’inici (1.168 euros) que se situava en 2.369.
L’aplicació, segons comunicava el ministeri de Sanitat a les farmàcies per un correu, començava a partir d’ahir. El ministeri va enviar una llista dels medicaments afectats on es facilitava quins podien ser substituïts per genèrics o per productes similars francesos. Al mateix temps es comunicava que n’hi havia quatre: Carbamazepina, Ciclosporina, Acenocumarol i Budesonida inhalada que no tenien substitut directe.

Més control
Fonts farmacèutiques van asse­nyalar que l’acord per evitar l’augment de preus passava per disposar de cert control per evitar les reexportacions. El pacte a tres bandes entre Novartis, els distribuïdors majoristes estrangers i el ministeri passaria perquè els preus es poguessin mantenir sempre i quan es disposés de garanties que una part del producte que arribi d’Espanya a un cost assequible no acabés sortint cap a tercers països.
En l’afer del control Alliance Healthcare Espanya i Federació Farmacèutica tenen un paper clau. Disposen de les dades dels productes que s’importen i poden tenir clar si el volum és l’adequat per a la venda minorista a Andorra. S’evitaria així l’adquisició de partides molt grans que poguessin acabar reexportades.

DORRIBO VA ELEVAR LA REEXPORTACIÓ A LA QUALITAT D'ART

Jorge Dorribo va elevar a art la reexportació de medicaments comprats a Espanya. L’empresari gallec, a través de la compa-nyia Tramipharma, utilitzava farmàcies perquè fessin grans comandes als laboratoris. Els establiments compraven els productes al preu intervingut espanyol. Posteriorment Dorribo reexportava els fàrmacs i aconseguia grans beneficis. L’empresari no només guanyava diners amb la reexportació sinó que va deixar penjades les farmàcies subministradores que ara li reclamen més de deu milions d’euros en material no abonat. Fonts farmacèutiques andorranes van comentar que l’empresari gallec volia traslladar aquesta pràctica al Principat aprofitant que els medicaments arriben al mateix preu que a Espanya. Fins i tot, segons les mateixes fonts, alguns establiments haurien estat d’acord a participar en el negoci, ja que suposava importants vendes. La detenció de Dorribo va posar punt final als projectes de reexportació des d’Andorra.