Tocar el bombo fa mal?
[Mostra la mà] Mira com tinc la mà... Això és de tocar el bombo. Les pells estan totes fora i quan el toco acabo amb sang a la mà.  

Això sí que és un risc laboral...
Tant que el dilluns després de ser campions de lliga no vaig poder anar a treballar.

D’on va néixer aquesta dèria?
Antonio da Silva [president del Lusitans] el va comprar i em va preguntar: “Vols tocar el bombo?” I jo li vaig dir que sí, i res...

A Portugal és típic tocar el bombo?
Amb els amics per Nadal i en festes assenyalades, però sense cap mena de dubte aquí el toco més que a Portugal. Ens agrada fer festa amb els bombos, i als jugadors els agrada molt.

Ha pensat canviar el bombo per algun altre instrument?
No. Ens agrada el bombo perquè sona molt bé. En comprarem més.

Quant valen?
De 250 a 300 euros. Crec.

No es trenquen?
Sí! N’hem trencat un, però el diumenge de la celebració li’n vam fotre com per trencar-lo i és dur com una pedra.

I per què té aquest amor tan incondicional al Lusitans?
És com una família. Com vivim el dia a dia junts m’agrada més el Lusitans que el meu club de Portugal, el Benfica.

És la seva única família aquí?
Sí. Els meus quatre fills estan a Portugal amb la seva mare. Estem separats. Hi vaig a l’agost i per Setmana Santa, aquesta no, a veure els fills. Això de viure sol ho porto més o menys bé.

Si toca a la prèvia de la Champions el Benfica a qui animarà?
Al Lusitans, això ho tinc molt clar. L’aniré a veure, però no podré anar amb el bombo a fora. Aquí el tocaré.

Somiava que el Lusitans fos campió de lliga?
Creia que sí, però vam patir moltíssim. Va ser una alegria molt gran. Vam guanyar dos dels clubs més forts d’aquí.

Ara el màxim seria classificar-se per a la segona fase de la Champions. És possible?
Jo crec que sí. A més, diumenge anirem a guanyar i també ens n’endurem la Copa Constitució.

Un doblet al més pur estil  Barça?
No veig res d’impossible. El bombo no faltarà.

Coneix ‘Manolo el del Bombo’?
Qui? No sé qui és.

Quina opinió li mereix el seu compatriota, Mourinho?
Sóc del Madrid, però aquest tío em dóna igual. No em diu res. A mi m’agraden Cristiano o Di María. I Messi gens perquè es tira.

La bona marxa de la prova, que es va celebrar els dies 21 i 22 de gener, és el principal aval de la FAM, de nou aspirant però conscient de la competència que hi ha per formar part d’un calendari que no és molt extens. Les candidatures alpines, amb la força que tenen aquests països en els organismes rectors, són la principal competència a l’hora d’avaluar les possibilitats de repetir.
Els dirigents de la Federació Internacional van lloar la Font Blanca pel seu nivell organitzatiu i per la potencialitat del recorregut. Entre ells hi havia el president, l’italià Armando Mariotta, que va veure la competició i va parlar de la seva estructura com a model per a una prova olímpica, sobretot pel fet que el traçat és compatible amb una retransmissió televisiva. Malgrat que reconeixement olímpic es busca des de fa anys aquesta disciplina encara no ha aconseguit formar part del programa olímpic d’hivern.
La decisió de la Federació Internacional sobre el calendari de la temporada vinent arribarà el mes vinent i la FAM confia en les seves possibilitats. “Ens vam posar a treballar ja al febrer amb vista a l’any vinent. Entrar en el calendari de la Copa del Món augmenta la qualitat de la prova”, explicava el president de la federació, Pere Iscla. Si s’aconsegueix el rang de la Copa del Món, la Font Blanca veu augmentat el pressupost, però això no trastoca els plans de l’organisme, que té previst seguir amb un calendari de competicions similar i té clar que cal trobar alternatives a la política de retallades que el Govern manté en l’àmbit de les subvencions a entitats esportives. “Les ajudes s’han de valorar, però és clar que les federacions no poden confiar en la padrina i el Govern no ho pot donar tot. A poc a poc hem d’assumir que cal buscar alternatives en l’esponsorització privada i en aquesta línia treballem, per compensar la rebaixa o fins i tot intentar fer més coses”. En aquest sentit, acollir una prova de la Copa del Món al Principat també dóna l’oportunitat de participar a un bon gruix de competidors de casa, que enguany no han estat en totes les cites de la màxima categoria en part per motius pressupostaris.

LA JUNTA RENOVA I APOSTA PELS JOVES

El gruix de la junta directiva va renovar ahir per quatre anys en una assemblea on es van formalitzar els canvis previstos. Pere Iscla continua al capdavant de l’entitat, en què Jesús Llanas s’incorpora com a tresorer –relleva Ramon Aranda, que serà vocal– i Joaquim Gavín serà secretari –Enric Giménez marxa–. La resta de membres són la vicepresidenta Nani Duró i els vocals Carles Mata, Daniel Mora, Jacques Carcy, Annekke Van de Wall i Josep Lluch. Els objectius del proper mandat són els de donar continuïtat a la feina realitzada els darrers anys, parant especial atenció al treball amb la base, que s’ha fet visible sobretot en la promoció de l’escalada esportiva. També s’intenta treballar amb els joves en esquí de muntanya, una disciplina més complicada en categories de formació. Una tasca que sobrepassa l’àmbit esportiu i que es vol potenciar és la col·laboració amb les administracions en els assumptes relacionats amb camins refugis de muntanya.

Santamaría hi va afegir que el de l’executiu popular “és un programa de reformes complet, de modernització del país, i ara toca seguir fent aquells canvis que són imprescindibles per tornar a créixer i crear ocupació”.
Concretament, la vicepresidenta va comentar que el seu govern treballa “en una agenda de reforma de determinats serveis que el que busca fonamentalment és l’eficiència. Per això, hem de reformar la gestió de determinades infraestructures, de determinats serveis de transport, perquè siguin molt més econòmics per als ciutadans”. I va remarcar que, d’aquesta manera, “es podrà continuar en una trajectòria de modernització en la línia del que han fet altres països europeus”.  

Jornades econòmiques
La número dos de Rajoy va fer aquestes declaracions en arribar a l’hotel de Santiago de Compostel·la on se celebraven les jornades L’agenda espanyola de reformes i el seu impacte en la UE, en les quals van prendre també part el ministre d’Economia, Luis de Guindos, i el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble. De Guindos va dir que l’agenda de reformes impulsada per Espanya és “bàsica”, i va defensar la compatibilitat entre rigor fiscal i creixement econòmic. El titular d’Economia va considerar aquest pla de reformes i el programa d’estabilitat pressupostària com “l’espina dorsal i nucli central de l’estratègia política econòmica espanyola”.
Al seu torn, Schäuble va afirmar que Espanya ha impulsat una sèrie de mesures “impressionants”, i va expressar la seva confiança en el fet que el conjunt de països europeus adoptin el paquet d’iniciatives per a la consolidació fiscal. El ministre alemany va dir que les decisions del govern espanyol “es corresponen amb el que nosaltres hem acordat conjuntament d’acord amb les normes del dret secundari europeu”, en al·lusió al pacte fiscal.

HISENDA CREU QUE NO CALDRÀ INTERVENIR COMUNITATS

La Llei d’estabilitat pressupostària va entrar en vigor ahir i des del ministeri d’Hisenda espanyol s’espera que no serà necessari aplicar l’opció d’intervenir els comptes de les comunitats autònomes. A més, es va destacar que això no suposaria la suspensió de l’autonomia. Es considera que totes “tenen capacitat real” per complir amb l’objectiu de dèficit, limitat a l’1,5 per cent del PIB. En tot cas, fonts del ministeri indiquen que les autonomies podrien sol·licitar una “intervenció voluntària”, una possibilitat que ningú no “ha demanat” però sí han reclamat ajuda per fer els plans financers i fiscals. Des d’Hisenda s’ha informat que Catalunya ja ha presentat el pla i que ha fet correccions “en el bon sentit”.

L’Associació de Comerciants de Prada Ramon ha tornat a recuperar la idea de fer de vianants aquest carrer els dies festius d’aquest mes, aprofitant les activitats de la campanya de promoció turística Alguna cosa es mou a Andorra, i així “intentar que hi hagi animació i donar una mica més de vida al barri”. El que de moment és una proposta es decidirà aquesta setmana durant una reunió on estan cridats els 126 associats i els responsables del comú d’Andorra la Vella.
“Podria ser una manera més d’animar el carrer, crear ambient de passeig. La gent ara està en una situació de dificultat i de manca d’il·lusió per totes les notícies i indicadors negatius que van sorgint i seria una bona idea per reactivar la zona”, va comentar ahir el vicepresident de l’entitat, Antoni Miralles. De moment, encara no hi ha cap posició adoptada –“la gent s’ho està pensant i cal que hi hagi ganes de fer-ho”, va detallar Miralles– però la proposta inicial seria tancar el trànsit de la zona durant els dos darrers caps de setmana de maig i algun altre de principi de juny, com el del pont de la segona Pasqua.
En opinió de l’associació, el tancament de bona part de Riberaygua –el projecte preveu fer per a vianants des de la sortida del pàrquing del Parc Central fins a l’antiga caserna dels bombers– no suposaria un gran perjudici per al trànsit de la zona. “Es deixaria amb trànsit l’entrada a l’aparcament del Parc Central i l’estació d’autobusos. Per a la mobilitat té menys impacte que tancar el trànsit de Meritxell i Carlemany”, van apuntar des de l’associació.

Un cop de mà al comerç
La iniciativa, a priori està ben vista pel comú de la capital. Malgrat que resten en espera de la decisió que prenguin finalment els botiguers. “Nosaltres no tenim cap problema a fer-ho i hi estem disposats si hi ha consens i tots els comerciants hi estan d’acord”, va asseverar el conseller de Circulació, Manel Bal. En aquest sentit, va ressaltar que la corporació està d’acord de fer accions en benefici de l’activitat comercial i per “donar un cop de mà a un sector que ho està passant malament”, malgrat que també evidencien que “actualment el comú no té diners per contribuir-hi”.
La proposta de fer de vianants aquesta part de la parròquia es va posar damunt la taula fa dos estius, però finalment no es va acabar materialitzant per manca d’acord entre els implicats.

EL PLA DE SENYALITZACIÓ DE LA PARRÒQUIA ESTARÀ ACABAT EN BREU

Una de les millores que el comú preveu tenir enllestida en breu i que tindrà una afectació en el comerç de la parròquia és el pla de senyalització, un projecte que s’ha treballat en la taula de Mobilitat. L’objectiu passa per indicar millor els aparcaments i els punts d’interès turístic de la parròquia i reduir el nombre de senyals (també unificar-les), per evitar així confusions i orientar millor els turistes. Segons va avançar Bal, la intenció és tenir-ho tot enllestit en breu. Potser, encara que no ho va donar per segur, ja a punt per a la campanya d’estiu. “Nosaltres ja hem retirat la senyalització que no era correcta i la que ens corresponia com a comú i Govern ha de fer el mateix amb la seva part”, va comentar. “Hem acordat que la senyalització sigui estàndard”, va afegir-hi, així com que estigui situada als punts necessaris i estratègics per no enredar el visitant.

La batalla perduda ha estat l’acció que van fer els sindicats perquè la Batllia suspengués de forma immediata la llei que des de l’abril rebaixa els salaris públics. La plataforma entenia que la vulneració de drets s’havia d’aturar immediatament. La resposta de la batlle és meridiana: la via reclamada de la suspensió urgent no és la correcta. Diu que no hi ha cap vulneració flagrant de drets que justifiqui la suspensió.
Al cap i a la fi s’espera que la guerra s’acabi dirimint en el Tribunal Constitucional. L’aute de la Batllia deixa clar que per declarar la irregularitat de la llei de les retallades l’únic camí és el TC “l’únic organisme facultat a tal efecte”. Però la sentència de la Batllia deixa molt tocada la part dels reclamants perquè, encara que no entra en el fons, sibil·línament exposa que l’argument utilitzat pels sindicats té poc futur.
El pal de paller de l’argumentació és, com a mínim, arriscat o original, segons el gust del consumidor. Es basa en el fet que les retallades constitueixen una vulneració del dret sindical. Resumint. Per les retallades no es va convocar la comissió consultiva de la funció pública, un organisme (que emet informes no vinculants) que teòricament s’ha de consultar quan es plantegen reformes laborals a l’administració. Els sindicats formen part de la comissió consultiva. Com no es va convocar ni s’ha negociat explícitament les retallades s’ha vulnerat el dret a exercir l’activitat sindical.

Definicions afegides
Cristina Bea recull en l’aute de denegació la definició de llibertat sindical: “La llibertat d’inscriure’s i romandre a una associació abandonar-la (...) que una vegada constituïdes disfrutin d’una autonomia suficient per decidir la seva organització, actuació i programes (...) el dret del treballador a afiliar-se a un sindicat de la seva elecció o de quedar fora de tot sindicat, és a més a més, el dret d’exercir una activitat sindical fora o dins de l’empresa (...).” L’aute destaca que “malgrat aquestes definicions relatives a la llibertat sindical, en la present resolució no s’entrarà a valorar si aquesta llibertat sindical ha estat, o no vulnerada”. La lectura de les definicions emprades per la batlle deixa entreveure de forma força clara que la reclamació no té afectació directa sobre cap de les situacions que es poden entendre al voltant de la llibertat sindical.
La decisió de la batlle va en consonància al que havien expressat en el període d’al·legacions la fiscalia, el Govern i Sindicatura. Els tres organismes es van oposar a la demanda de vulneració de drets (reconeguda a la Constitució en l’article 41,1) partint que la via triada no era l’adequada per la reclamació sobre la llei que permet retallar els salaris més alts. Tant la fiscalia com el Govern van emetre una apreciació similar a la que posteriorment ha recollit Cristina Bea: la via adient per a la reclamació només pot passar pel Tribunal Constitucional. Al cap i a la fi l’objectiu final és aconseguir la retirada de la llei, fita que normalment només es pot assolir perquè sigui declarada inconstitucional.
El Govern ja ha avançat que la convocatòria de la comissió consultiva no canviaria res, tractant-se d’un organisme consultiu que no té poder decisori sobre els canvis a l’administració.

PENDENTS DE SI LA SENTÈNCIA FARÀ CANVIAR DE LÍNIA

El recurs contra la reducció d’un percentatge d’entre el cinc i el deu per cent dels salaris públics havia estat presentat per una part dels sindicats de l’administració units sota una plataforma. L’entitat està formada per l’Associació de Personal de l’Administració General, el sindicat penitenciari, el Sindicat d’Agents Penitenciaris, el de Duana, el d’Ensenyament i el de Bombers. Els sindicats de la policia es trobaven fora d’aquest recurs perquè consideraven que havien d’actuar pel seu compte. En principi l’argumentació dels recursos havia de seguir una orientació similar, tot i que amb el nou escenari que dibuixa la sentència cal veure si hi ha o no una reorientació en l’estratègia. Ara queda a l’aire quin serà el camí que seguirà la plataforma. La retallada es va aplicar per primer cop a l’abril i un miler de treballadors han quedat afectats. En els cossos especials l’impacte està molt més estès.

L’augment de fins a un 14,2% experimentat el 2011 ha permès el sector recuperar-se de la forta reducció experimentada el 2008 i assolir el seu màxim històric, superant per primer cop els 30.000 milions d’euros. Un dels principals motius d’aquesta evolució positiva es troba en la internacionalització per la qual s’ha apostat des del sector, segons va explicar el director general de BPA, Joan Pau Miquel.
La dada ha estat revelada mitjançant la Síntesi d’Indicadors Socioeconòmics d’Andorra publicada per l’entitat, un recull de dades que, segons el parer de Miquel permet pensar que “s’ha tocat fons” amb la crisi, ja que si bé molts àmbits continuen experimentant retrocessos, aquests no són tan forts com els d’anys anteriors i, a més, n’hi ha alguns, com el de les pernoctacions, que han registrat evolucions a l’alça. Entre els que pugen, justament, hi ha els recursos de les entitats, impulsats en gran part per l’evolució positiva de la mediació de clients (tot el que és la gestió d’accions, fons d’inversió o obligacions entre d’altres productes financers), que suposa un 65,1% del total i que ha viscut un augment de gairebé el 20%. També han pujat els dipòsits, tot i que en menor mesura (+5,1%).
Joan Pau Miquel va atribuir aquesta situació a tres motius, entre els quals “l’esforç per estar a altres mercats i ser presents a altres sistemes financers”. Al seu entendre, les dades “són una foto consolidada d’aquesta voluntat”. El director general de BPA també va indicar que l’alça també es deu al mateix mercat andorrà i a la “revalorització dels actius que ja s’estaven gestionant”, i va assegurar que “no té res a veure amb el fet que hi hagi més o menys inversió creditícia”, tot i apuntar que aquesta “en el conjunt de les cinc entitats no ha disminuït el 2011”.
El conjunt de dades revela que l’exercici passat va tornar a ser negatiu per a l’economia andor­rana però també, segons es desprèn dels autors del recull, permet albirar, com a mínim, una sortida del túnel gràcies al comportament d’algunes estadístiques, com ara la de les pernoctacions. El creixement d’un 7,7% registrat el 2011 “trenca una tendència baixista des del 2001”, va destacar un Miquel que va posar en relleu que la sortida de la crisi passa pel conjunt de reformes encetades des del Govern. “Andorra està fent els deures en impulsar canvis interns que han de donar resultat a mitjà i llarg termini”, va dir el director general de BPA, conscient, però, que hi ha una altra pota clau en la recuperació: el que succeeixi a l’entorn europeu i, en especial, a Espanya. “És previsible que a partir d’ara es vegi una evolució positiva, ja el 2012 o com a molt tard el 2013”, va comentar el màxim responsable de l’entitat financera.

COMISSIONS PER GARANTIR L'ÚS FUTUR D ELES TARGETES

Joan Pau Miquel va justificar la necessitat de l’aplicació de la comissió del 0,5% a les operacions superiors a 30 euros que es facin amb targetes de crèdit del país tot apuntant la necessitat d’actualització tecnològica constant que es requereix per donar aquest servei. Així, va posar en relleu que aquesta és la fórmula de finançament d’aquestes “inversions significatives” que es fa servir “a tots els països” i que “si no es fes així, ens podríem trobar que la tecnologia evolucionés de tal manera que no estiguéssim en disposició de donar el servei”. El dirigent de BPA va apuntar que “cal que entre tots, consumidor i entitats, busquem un punt d’equilibri per garantir la viabilitat”.

És a dir, que vostè ho veu normal això de Guardiola.
Ho entenc perfectament.

Tothom vol que segueixi i té un gran equip a la seva disposició, està molt ben pagat… No és el que somia qualsevol tècnic?
Si no era capaç de seguir al cent per cent ha fet bé de deixar-ho. La gent no s’imagina la tensió i el desgast d’aquesta feina.

Vol dir que n’hi ha per tant?
L’entrenador ha de gestionar un grup d’unes 35 persones, comptant-hi també l’equip tècnic. 35 persones amb els seus problemes que tu vols saber per tenir-ho tot controlat. I en això, per més que et puguin ajudar, sempre estàs sol.

I els ajudants?
En última instància, la decisió i la responsablitat sempre són de l’entrenador. Estàs sol, i a part la teva vida és l’equip, tot el dia, 24 hores de 24, 365 dies de 365. L’equip no et marxa mai del cap.

Així, aquesta feina és un patir constant.
Sempre estàs patint. I el que et deia, els problemes de la gent del vestidor te’ls acabes fent teus i això desgasta molt. A més, no t’ensenyen res sobre això en el curs d’entrenadors…

I per què s’hi posen?
Bona pregunta. Perquè quan les coses surten bé t’omple molt.  

Per tant, Guardiola s’hagués hagut de quedar, perquè moltes coses li surten bé…
Aquí entra en joc l’exigència de cadascú. La de Guardiola deu ser molt alta i si veu que no hi pot arribar no vol seguir.

Vostè podria entrenar el Barça? Creu que hi està preparat?
Primer, hauria de tenir l’oportunitat, que no crec que passi i que és molt difícil… Però Guardiola venia de tercera i Tito Vilanova no té experiència d’alt nivell, tampoc.

Em referia tècnicament, creu que podria?
Hi ha molta gent fent les coses molt bé com a entrenadors, a primera i a tercera divisió. No és tan diferent. El més diferent és, com en el cas de Guardiola, tenir tot un país observant-te amb lupa cada dia.

Vostè és de la Reial Societat, però s’ha fet del Barça aquests quatre anys?
Tots ens hem fet una mica del Bar­ça. Abans era complicat veure un bon partit de futbol, i aquests anys si veies jugar el Barça el que era complicat era veure’n un de dolent. Ara, també ha fet mal, en el sentit que molts es pensen que tothom pot jugar així. I és impossible.

Què passaria si la selecció andorrana jugués com el Barça?
Que perdríem moltes pilotes en la construcció i ens farien moltes més jugades de gol.

Hi ha gent que els critica perquè són ultradefensius, però l’altre dia el Chelsea va jugar encara més enrere que Andorra.
És que no crec que a la pissarra la tàctica fos aquesta, però al final el Barça et va fent endarrerir i acabes allà.