Una proposta un xic frívola, a la contraportada d’avui. Una jornada de compres desenfrenada a un dels mercats més alternatius i amb més personalitat de la capital britànica: Camden Town. Un punt que, si es visita Londres, no es pot perdre. Evidentment, no per la seva espectacularitat ni paisatgística ni arquitectònica, però sí per l’ambient que s’hi respira. Així que, si fan cap a la city, reservin-se unes quantes lliures per, si poden, passar un matí o una tarda de passeig. Perquè la zona dóna per quedar-se embadalit. Botigues amb la moda més cool, (fins i tot n’hi ha una, Cyberdog, de ciberpunk psicodèlic que més que un establiment és una discoteca, amb la música a tot drap i actuacions en directe de DJ i gogós),  sabateries amb els articles més estranys que hagin vist (de fet, hom es demana si amb alguns d’aquells parells es pot caminar més de tres passes sense caure), complements de plena tendència, força dels quals vintage i de segona mà, i panys de paret amb grafits simplement genials. També personatges de totes les edats que criden l’atenció pel seu look punk, amb crestes de colors que desafien la gravetat, grunge i molts, molts, gòtics. En definitiva, el paradís per a tot coolhunter (caçadors de tendències) amb ganes de prendre nota.
Centenars de parades conformen el Camden, el mercat al car­rer que constantment acull turistes vinguts de tot arreu atrets per la raresa. I com que, justament de visitants n’hi ha de diferents parts del món, es pot omplir la panxa amb propostes de tota mena. Des de paelles i truites de patata, fins a menjar xinès, marroquí, italià, indonesi, mexicà, grec o indi. En cap cas, es tracta de menús de degustació, més aviat menjar escombraria adaptada a la butxaca del turista, que els treballadors de cada parada s’encarreguen de promocionar a crits i col·locar amb l’art del regateig. De pubs també n’hi ha un grapat, al barri. Alguns de força mítics, com el Hawley Arms i el Dublin Castle, que s’han convertit en el bressol del rock i pop alternatiu i punt d’inici de grups com Blur o Tavis. I la segona casa d’artistes com ho va ser l’extravagant, tant o més que el Camden mateix, Amy Winehouse.

Recomanem

Un bon te és la beguda nacional dels britànics i a les cartes dels pubs i bars n’hi ha quasi de tan diversos com dies de l’any. Més que recomanable per fer una aturada al camí.

Segons la valoració tècnica feta per la federació, la cursa de Baldrich deixa “un regust agredolç” tenint en compte que “la marca ha estat bé”, però s’esperava que el nedador del club Dauphins Toulouse OEC aconseguís un millor temps. Baldrich, 57è empatat amb el nedador de Sri Lanka Heshan Unamboowe de 116 participants, té, segons els tècnics, molt marge per millorar i rebaixar el registre de Ridaura.
D’altra banda, Pablo Feo va tancar ahir la participació nacional al Festival Olímpic de la Joventut Europea (FOJE) de Trabzon amb la 29a posició en els 100 metres esquena. Feo va cobrir la distància en un temps d’1’04’’38, rècord d’Andorra de 16 anys, superant el representant d’Azerbaidjan Enver Guliyev.

LOCHTE CONQUEREIX EL QUART OR I ESTÉN EL SEU DOMINI A XANGAI

Ryan Lochte va sumar ahir dues medalles d’or més a les que ja havia assolit en els 200 lliures i els 200 estils del Mundial de Xangai. El nord-americà va pujar al primer lloc del podi en els 200 esquena (1’52’’96) i en el relleu 4x200 lliures, on va compartir equip amb Michael Phelps. Lochte ha esdevingut el rei de Xangai en desbancar Phelps del regnat mundial. Els altres gua-nyadors d’ahir van ser Rebecca Soni i Daniel Gyurta en els 200 braça i Jeanette Ottesen i Aliaksandra Herasimenia, que van guanyarl’or ex-aequo en els 100 lliures amb un temps de 53’’45.

El mandatari va justificar la decisió per “l’interès general”, en cap cas electoral. Zapatero va explicar que també volia contribuir a projectar certesa política i econòmica els pròxims mesos.
El cap de govern espanyol va insistir que l’avançament electoral permetria al nou executiu que surti de les urnes poder estar al capdavant del país a partir de l’1 de gener de l’any vinent. Segons Zapatero, la convocatòria de les eleccions anticipades és “bona per l’economia”. Pel mandatari espanyol les últimes dades en aquest àmbit com la reducció de l’atur o del dèficit confirmen “cert canvi de tendència que el govern creu que continuarà en el futur immediat”. A més, va recalcar que l’executiu “complirà tots els compromisos per consolidar el creixement i la recuperació de l’ocupació”. D’altra banda, des de la comunitat d’Andalusia es va informar que mantenien la data prevista per als comicis autonòmics el març de l’any vinent.

Rajoy i la tasca del nou govern
El candidat del Partit Popular, Mariano Rajoy, va declarar ahir que celebrava la decisió del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d’anticipar les eleccions generals. El líder del PP va admetre que el nou govern que surti de les urnes tindrà una “tasca molt difícil” però comptarà amb temps per dur-la a terme i “amb la confiança dels espanyols que és una notable millora respecte de la situació actual”. “En els vots està el cabal de confiança que necessita Espanya per sortir endavant i mirar el futur amb il·lusió”, va manifestar el líder conservador. Rajoy, va afegir-hi ahir que si guanya les pròximes eleccions generals desitja governar des del centre, amb moderació i diàleg, així com des de la veritat i la transparència. Així mateix, va destacar que vol fer un govern creïble, previsible i solvent per a una majoria d’espa-nyols. Rajoy va reiterar que les eleccions són l’impuls necessari per sortir de la greu situació econòmica en la qual es troba el país. El líder del Partit Popular va comentar que els espanyols tenen la paraula i va assegurar que el nou govern tindrà la confiança d’Espanya. També va indicar que el PP celebrarà una convenció entre el 7 i el 9 d’octubre a Màlaga en què s’aprovarà el programa electoral.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Esperanza Aguirre, va manifestar la seva alegria en saber que el president del govern havia avançat “finalment les eleccions generals” el 20 de novembre perquè al seu judici, “fa falta” que els espanyols vagin a les urnes i decideixin.

L'ATUR DISMINUEIX UN 1,56% DURANT EL SEGON TRIMESTRE I ES SITUA EN EL 20,89%

El nombre d’aturats es va reduir en 76.500 persones el segon trimestre de l’any, xifra que suposa un 1,56% respecte el període anterior, per la qual cosa la taxa de desocupació a Espanya va disminuir quatre dècimes des del 21,29% fins al 20,89% i el volum total d’aturats es va situar per sota dels 4,9 milions. En concret, 4.833.700 persones estaven sense feina en acabar el juny, fet que suposa 188.200 aturats més que un any enrere.
En el segon trimestre d’enguany es van crear 151.400 llocs de treball, un 0,8% més en relació amb els tres primers mesos de l’any, i la quantitat d’ocupats es va situar en  18.303.000 persones. L’augment de l’ocupació va afectar més les dones que els homes. La creació de llocs de treball va beneficiar sobretot els espa-nyols, que van ocupar el 96% de tots els llocs que es van crear entre l’abril i el juny. Els estrangers, de la seva banda, van aconseguir 5.700 llocs de treball durant aquest període.
La creació d’ocupació va tenir com a protagonista principal el sector serveis, que va generar 220.200 llocs de treball entre l’abril i el juny, tot i que la indústria va generar 36.900 noves ocupacions. En l’altra cara de la moneda en la construcció es van destruir 63.700 llocs de treball.

El mes de juliol s’ha acomiadat 22 persones i no es descarta que després de l’estiu, en funció dels resultats que s’obtinguin, hi hagi d’haver una segona fase de baixes. La direcció general del grup, però, ha transmès un missatge de “tranquil·litat” vist que les decisions adoptades han donat fruit durant el primer semestre del 2011. I després d’un 2010 molt complicat, amb rècord de pèrdues malgrat que el nivell de vendes va ser el més elevat en molts anys. Però de manera “artificial”, segons la direcció d’un conglomerat empresarial que aglutina el Centre Comercial Andorra (Escale), Mr. Bricolage i els Monoprix de l’Illa i Encamp.

Situació
El director general del grup, Rafael Peces, ha reconegut que la companyia passa per un mal moment, però que no va molt més enllà de la situació global que viu el sector de la distribució (i l’economia en general), al país i a l’exterior. Vistos els resultats negatius de l’exercici passat, els òrgans de direcció de l’empresa van iniciar una diagnosi de la situació per detectar les deficiències. Segons Peces, el principal problema que afectava el grup era que durant el 2010, en què el grup va assolir un volum de facturació de 55 milions d’euros, hi havia un excés d’ofertes, de campanyes promocionals, que van fer que els marges comercials fossin en alguns casos irrisoris. Aquesta política hauria servit per incrementar el nivell de vendes, segurament en detriment d’altres grans superfícies del país (perquè “el consum interior no ha crescut” i l’extern tampoc, vista la davallada de visitants), però no pas els beneficis. De fet, l’any passat Escale l’hauria tancat amb unes pèrdues rècord que Peces s’ha estimat més no quantificar.
La direcció també va detectar un “sobredimensionament” de la plantilla, que en el conjunt del grup s’acosta a les 400 persones i, “sense que fos ni el segon, ni el tercer, ni el quart problema”, es va dissenyar un procés de reestructuració de personal que al juliol ha conclòs amb l’acomiadament de 22 persones. Amb moltes, segons Peces, s’ha arribat a una entesa. Una part important de les baixes, que afecten tots els establiments del grup i especialment el centre comercial, que és el que té més empleats, s’han donat entre treballadors de molta antiguitat i, en alguns casos, persones que superaven amb escreix la suposada edat de jubilació. La redefinició de la plantilla podria tenir una segona fase després de l’estiu.
Peces ha admès que fins i tot es podia tenir una idea de quantes persones podria afectar –altres fonts han dit que podria tenir un impacte similar al d’aquest mes– però que ni de bon tros la decisió està adoptada. De fet, el pla de reducció de plantilla podria acabar suspenent-se. La direcció general està pendent de l’evolució del mes d’agost i de l’operació tornada a l’escola, que segons el màxim responsable executiu del grup són dos puntes de venda importants en el compte d’explotació. La segona fase d’acomiadaments pot succeir “al setembre, al novembre, al gener o no donar-se”, perquè els resultats han millorat ostensiblement el primer semestre. Les vendes han caigut un 4% però els marges han remuntat un 2%. I també s’han renegociat lloguers i s’ha mirat de millorar la política d’adquisició de matèries primeres.

INDEMNITZACIONS FINS AL DARRER EURO

Malgrat que segons la llei hi havia raons objectives per reduir les indemnitzacions als acomiadats al 50%, els accionistes del grup van decidir que com una mena de premi i de respecte als treballadors que causarien baixa, molts d’ells amb molts anys de relació amb l’empresa, es pagaria la indemnització sencera. El preavís de 90 dies i 25 dies per any treballat fins a un màxim d’un any. Moltes de les compensacions han estat, segons fonts sindicals i no oficials de l’empresa, d’entre els 18.000 i els 22.000 euros.