Primer va ser la Copa del Rei i ara és la lliga espanyola, una competició al més pur estil bipolar. Dos equips lluitant pel títol i els altres per les engrunes. Els blancs ja són campions a dues jornades per al final en imposar-se per 0 a 3 a l’Athletic de Bilbao.
Inici trepidant a la Catedral. Els de Marcelo Bielsa afrontaven el partit amb moltes baixes i una d’elles a l’escalfament per lesió d’Iker Muniain. L’entrada de Gaizka Toquero no va canviar el dibuix tàctic del tècnic argentí dels bascos. Mentre, José Mourinho apostava de nou per Fabio Coentrao. Ell va tenir la primera oportunitat de gol, però Gorka Iraizoz va refusar amb els punys. Poc després, l’àrbitre, José Antonio Teixeira Vitienes, va xiular penal per mans de Javi Martínez que va aturar un remat de cap de Sergio Ramos. El crac portuguès dels blancs va intentar emular Panenka i no li va sortir gens bé. Iraizoz va refusar amb els peus. Aquesta errada va esperonar els blancs i mentre Cristiano Ronaldo s’estava lamentant, Gonzalo Higuaín va obrir la llauna en fer bona una assistència d’Özil. Dos minuts després, l’àrbitre no va xiular un clar penal per mans de Khedira dins de l’àrea i a la jugada següent, en un contracop de manual, Özil va creuar al segon pal una assistència de Cristiano Ronaldo des de l’esquerra.
Els de Bielsa van despertar i al minut 36 Iñigo Pérez va treure una falta directa que Iker Casillas va refusar amb els punys. El refús va caure a la frontal i San José la va engaltar cap al cos d’Higuaín i la pilota va picar al travesser. La resposta blanca va arribar a càr­rec d’Özil amb un xut llunyà que va picar al travesser. Amb el 0 a 2 es va arribar al descans i al segon temps, inici de color blanc amb un córner llançat per Özil que va rematar de cap Cristiano Ronaldo. El portuguès, 44 gols, i Leo Messi, 46, per la lluita pel Pichichi. Els bascos van tirar de cor i orgull i De Marcos va estavellar un xut al travesser. Al minut 72, Teixeira Vitienes va expulsar, sense motiu aparent, Javi Martínez i el Reial Madrid va continuar amb el seu monòleg particular.
Al Camp Nou, l’FC Barcelona va fer els deures dues hores abans ja que els de Pep Guardiola van golejar per 4 a 1 el Màlaga. Els blaugrana es van avançar amb un gol de Carles Puyol després d’una assistència d’Iniesta, però tot seguit va empatar el veneçolà Rondón de cap. Abans del descans, l’àrbitre va filar prim i va xiular un penal de Gámez a Iniesta que va transformar Messi. A la represa, un altre gol de penal de Messi provocat per ell mateix va sentenciar el partit i el crac argentí va fer el quart després de driblar amb un toc magistral Kameni i marcar a porteria buida. Mentrestant, el Saragossa continua somiant en la salvació en vèncer per 1 a 0 el Llevant amb gol d’Edu Oriol, i el Betis va vèncer en el derbi sevillà per 1 a 2.

L'HORA INTEMPESTIVA PROVOCA UN INICI DE FESTA TÍMID ELS AFICIONATS BLANCS

L’hora, la mitjanit, i un dia de cada dia no convidaven gaire a fer una festa grossa de celebració pel títol de lliga. Els aficionats blancs del Principat es van dispersar força pel centre d’Andorra la Vella i només els clàxons dels cotxes van donar una mica de caliu a la festa en clau andorrana.

Tot i això, ambdós es van retreure mútuament citar de manera interessada el comportament del país veí com a exemple del que pretenen fer si guanyen a la segona volta de diumenge. Sarkozy va acusar Hollande d’al·ludir a l’exemple alemany com a solució als problemes de competitivitat de França i de refusar mesures que el conservador proposa inspirades en les aplicades a Alemanya.
El debat es va tensar quan entre ambdós va sorgir l’acusació de mentir –llançada per Sarkozy– a propòsit dels índexs de creixement econòmic de França en comparació amb els altres països industrialitzats. “Sempre té al cap la paraula mentida”, va dir Hollande a Sarkozy al començament d’un debat en què ambdós intentaven treure’s la paraula.
Hollande va recordar a Sarkozy que les dades de França han estat en els últims anys menys favorables que les d’Alemanya o els Estats Units. La paraula mentida acompanyada de calúmnia va ser pronunciades un altre cop per Sarkozy en al·lusió a l’impost sobre les grans fortunes, quan el president-candidat va dir que a França es va mantenir i li va recordar a Hollande: “Els seus amics espanyols el van suprimir.”

Via judicial
La pàgina web Mediapart.fr, que el cap de setmana passat va informar que el 2007 la campanya electoral de Nicolas Sarkozy va comptar amb finançament del dictador libi Moammar al-Gaddafi, va denunciar ahir per calúmnia el president. D’altra banda, el 65% dels francesos creu que Sarkozy tindrà més influència a la Unió Europea (UE) que el rival, el socialista François Hollande (27%), segons un sondeig publicat ahir per l’institut CSA.

DOS ECOLOGISTES ENTREN EN DUES CENTRALS NUCLEARS

Dos ecologistes van entrar ahir clandestinament en dues centrals nuclears franceses, per demostrar errades en els sistemes de seguretat. Un integrant de Greenpeace es va colar a la central de Bugey amb un parapent i va deixar un pot de fum en un reactor. Un altre ecologista, l’activista Hervé Couasnon, es va introduir a la central de Civaux en el moment que entrava un camió d’aprovisionament i des de dins va trucar els mitjans de comunicació.
Greenpeace va apel·lar als polítics perquè “siguin conscients que la central nuclear segura al cent per cent no existeix”, i l’organització ecologista va demanar que els candidats “es comprometin a avaluar els riscos d’una agressió exterior d’origen humà”. Des de l’elèctrica EDF, Dominique Minière va negar que les incursions hagin suposat un problema de seguretat als recintes nuclears. “Si hagués estat un avió o alguna cosa més gran el dispositiu de seguretat que vigila la zona d’exclusió aèria hauria funcionat”, va explicar.

UNS 40.000 IMMIGRANTS SERAN EXPULSATS DURANT EL 2012

El ministre de l’Interior francès, Claude Guéant, va estimar que durant l’any 2012 a França s’expulsaran uns 40.000 immigrants que estan al país de forma irregular, xifra que suposa un 20 per cent més que l’any passat. El titular de l’Interior va explicar en una intervenció a la cadena LCI que “almenys un terç es tracta de persones originàries de Romania i Bulgària”, als quals se’ls proporciona una petita quantitat de diners perquè puguin marxar al seu país. L’any 2011 es van fer fora gairebé 33.000 estrangers en situació irregular, un nombre superior a la previsió que havia fet el govern francès, que era de 28.000 persones. Aquestes xifres estan allunyades de les 9.000 expulsions que van tenir lloc fa deu anys.

Està emocionant més d’un.
Sembla que el vídeo està agradant a YouTube, no ens ho esperàvem.

Vostè sobretot es dedica al rap, com ha anat perquè fes ‘El meu país no és tan petit’?
Tot ve d’un treball de recerca a classe. Jo vaig voler fer-lo sobre les potencialitats d’Andorra. Un treball seriós, amb moltes dades. I quan vaig acabar vaig sentir que havia d’escriure un poema, a mi m’agrada escriure poesia, i vaig fer El meu país no és tan petit.

Com el títol de la cançó del Llach, però al revés.
Vaig veure que Andorra està ple de possibilitats que no explotem prou i vaig pensar en estratègies de màrqueting. Una mica lligat amb els canvis socioeconòmics que vol fer el Govern.

Vigili que el faran ministre. Té la recepta als mals del país?
Andorra necessita aixecar el cap, tenir més confiança.

I va pensar, toquem la fibra.
El meu pare és el Jordi Augé, dels Lexu’s, i ell em va proposar que musiquéssim el text. El vam gravar en un estudi professional, després vam fer el videoclip a llocs emblemàtics del país i cap al YouTube, i en dos dies 800 visites.

Vostè és raper, poeta i jugador de bàsquet. Déu n’hi do quin còctel!
Fa dos anys vaig gravar una maqueta de rap i aviat en trauré una altra. Escric molta poesia i jugo a bàsquet, fins i tot he debutat amb la selecció andorrana júnior.

Vol dir que no topen una mica totes aquestes aficions?
No. El rap no és més que una projecció de la poesia. No canvio gaire la meva manera d’expressar-me d’un gènere a l’altre. I en el cas del bàsquet, abans jugava al Cornellà, que és un bon equip, i ara me n’he adonat que no tinc gaire futur.

Parlem de futur, què vol ser de gran?
Estudiaré una carrera, potser dret, més que res per mirar de tenir alguns estudis, però el meu somni, el que de debò m’agradaria, és dedicar-me a la música. És el que m’omple en realitat.

Digui’m les seves influències. Comencem pel rap.
En castellà Nach, en anglès Eminem i en francès Soprano.

Poesia.
Bécquer, Joan Maragall, Machado, Lope de Vega. Si tot va bé aviat trauré un llibre de poesia.

A la primera maqueta el rap el feia tot en castellà.
En la segona hi haurà tres cançons en francès, una en català i la resta en castellà.

Ben mirat, vostè ha passat només la meitat de la vida a An-dor­­ra, tant l’ha marcat?
Andorra és casa meva, així és com ho sento, tot i que ara estigui vivint a Sitges.

L’Athletic té la baixa gairebé segura d’Amorebieta i no tindrà els sancionats Iturraspe i Ander Herrera. La baixa a l’equip de Mourinho és Di María, també sancionat. El tècnic portuguès va parlar ahir de la possible consecució del títol. “Si guanyem la lliga podem dir que és una gran temporada, un gran títol. Si el Barça és mereixedor de tants adjectius positius, si aconseguim situar-nos davant d’ells dóna més valor al nostre treball.” Sobre el rival i el fet de jugar en un camp difícil, hi afegia que “davant la pressió, la sal i el pebre dels grans partits, el meu equip es troba bé. Volem guanyar per ser campions, ells volen gua-nyar perquè no ho puguem ser. Això és el futbol”. També va parlar de la marxa del tècnic del Barça, Pep Guardiola, a final de temporada. “És ell qui sap el perquè, que sigui feliç amb la seva decisió. Fa dotze anys seguits que faig d’entrenador i el meu desgast serà al juny, quan no juguem partits. S’ha de respectar i desitjar-li que gaudeixi. Una abraçada per a ell.” El portuguès va dir que Karanka, el seu segon, ja és un més de la seva família i que “anirà allà on jo vagi”, i va dir que no creu que el Barça “tingui en la seva direcció gent sense capacitat”, en al·lusió al nomenament de Tito Vilanova com a tècnic de la temporada vinent.
Guardiola va dir que “Mourinho no té res a veure amb el meu desgast. El desgast el porta el dia a dia, el fet d’haver guanyat tant”. I va dir que està “preparant mentalment la final de Copa” contra l’Athletic.

L'SPORTING PERD AMB EL VILA-REAL I LI CAL UN MIRACLE PER SALVAR-SE

La derrota a casa contra el Vila-real (2-3) deixa l’Sporting de Gijón pràcticament sentenciat a baixar a segona –només se salva si el Rayo perd els tres partits que li queden i els asturians gua-nyen els seus dos darrers compromisos–. Els gols de Mario Senna i Hernan Pérez van donar un 1 a 3 per als visitants –Lora havia empatat a un per a l’Sporting–. El de Gálvez, al minut 85, va donar emoció fins al final. El quadre castellonenc té la permanència a tocar, com el Granada, que va superar l’Espanyol per 2 a 1 i té la salvació virtual. També ahir el Getafe va empatar a casa contra el ja descendit Racing de Santander (1-1).