Així ho va assegurar el director de la companyia, Albert Moles, durant la seva participació en la 24a edició de la Diada andor­rana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, centrada enguany en diferents aspectes de l’aigua i els recursos hídrics. El responsable de la parapública va explicar que un dels projectes que s’estan avaluant preveu la construcció d’una sèrie de petites instal·lacions hidràuliques que permetrien augmentar la quantitat d’energia que es produeix al país, cosa que permetria disminuir la forta dependència de l’exterior.
FEDA genera actualment tot just el 16%  del consum anual d’electricitat del país, que va ser de 610,6 gigawatts per hora durant el 2010. Els primers estudis realitzats des de la companyia per avaluar la viabilitat del projecte in­-diquen que amb la posada en marxa d’entre quatre i cinc instal·lacions hidroelèctriques es podria aconseguir produir de 30 a 40 GWh més, cosa que representaria aproximadament un 6% de la despesa dels usuaris andor­rans cada any. La inversió seria d’entre 30 i 40 milions d’euros.    
Moles va deixar clar que el projecte “seria totalment respectuós amb el medi ambient” i va indicar que constuir més minicentrals sí que podria tenir efectes negatius tant en el paisatge com en la natura. També va advertir que, ara per ara, es parla només d’una possibilitat que s’ha d’estudiar “mirant-ne bé els pros i els contres”, com en altres iniciatives en què s’està treballant.
El director de FEDA, però, va indicar que els plans passen per no limitar-se a una sola aposta energètica sinó per aconseguir diversificar-ne les fonts. Així, va recordar els projectes de cogeneració, com els de Soldeu o Andor­ra la Vella, i els estudis sobre el potencial dels molins de vent a la zona del pic del Maià que es realitzan al llarg dels mesos vinents. El màxim responsable de FEDA confia que si aquestes iniciatives –clau per aconseguir desestacionalitzar la producció energètica, que actualment arriba al seu moment àlgid amb el desglaç, entre l’abril i el juny– tenen èxit i se sumen a les minicentrals “en un termini de vint anys podríem ser capaços de generar entre el 30 i el 40% de l’electricitat que es consumeix al país”.
Aquests treballs, però, no haurien de passar únicament per l’aposta del sector públic. “En els propers anys hem d’invertir molts diners en línies d’alta tensió però també per captar noves formes d’energia, com ara la cogeneració, l’eòlica i també la solar”, va argumentar Moles. Pel director general de FEDA, “hem de trobar la forma de fer-ho sense endeutar-nos en excés” i va apuntar que una bona solució seria “buscar sinergies amb el sector privat”.

POSAR L'AIGUA A UN PREU QUE FOMENTI UN CONSUM EFICIENT

Andorra ha recorregut un camí important en la recerca d’una gestió sostenible de l’aigua, però encara té deures per fer. Aquesta és l’opinió de la consellera general de Demòcrates per Andorra Sílvia Calvó, que considera necessari prendre consciència que, malgrat que “pot semblar abundant als ulls del ciutadà”, es tracta d’un recurs del qual els estudis “indiquen que la pressió actual en el cas de diversos usos pot conduir a sobreexplotacions locals que poden generar conflictes entre els usuaris”. Per això, reclama adoptar diferents mesures, com per exemple, mancomunar el servei de distribució o implantar una política de preus que fomenti la utilització eficient per part dels consumidors.
Durant la ponència, la vicepresidenta de la comissió de Sanitat i Medi Ambient del Consell General va recordar l’evolució legislativa i normativa que s’ha viscut a Andorra en relació amb la gestió de l’aigua, però va posar en relleu que encara s’ha d’avançar més. L’objectiu passa per “garantir un ús sostenible”, i més tenint en compte que “estem a la capçalera de la conca” que “compartim amb els veïns” i això “implica una responsabilitat”.
Calvó aposta per seguir l’exemple d’altres àmbits, com ara la gestió de residus i mancomunar el servei; un pas previ que entén podria conduir a un organisme nacional. També reclama “fer un seguiment de les activitats potencialment contaminants a les zones més vulnerables”, seguir una protecció de les aigües subterrànies i millorar la coordinació amb Espanya i França. Tot això per aconseguir “mantenir un bon estat ecològic de les aigües andorranes”.

El pont d’Isabel (Erzsebet hid) de Budapest va ser el pont penjat més gran del món quan es va construir, el 1903. Està eclipsat pel meravellós pont de les Cadenes de la mateixa ciutat, però la seva història constitueix una metàfora del que és Budapest. Va ser destruït pels bombardejos alemanys durant la Segona Guerra Mundial i la reconstrucció va haver d’esperar fins al 1963. El govern comunista va estar a punt de destruir l’església parroquial que hi ha en una de les ribes però la pressió popular ho va impedir. Ara la calçada del pont passa a pocs metres de l’església.
Per què vaig elegir aquell indret per contemplar durant molt, molt de temps, el Danubi? Per desconeixement de les meravelles que acull Budapest.  És a dir, em vaig equivocar, ja que com a turista prototípic volia veure el famós pont de les Cadenes i vaig acabar en aquest pont menys famós però no menys interessant. Era jove i Hongria feia poc temps que s’havia desfet del règim comunista. Els hongaresos tenien ganes d’explicar la seva història recent. Havien esperat molt i tenien clar que la democràcia els decebria com ja els van decebre els països lliures el 1956, quan el poble hongarès es va rebel·lar contra la dictadura i no els van donar suport, però que és millor ser lliure que viure en una dictadura. I malgrat els problemes d’idioma la gent, alguna gent, així t’ho feia saber.
L’error va ser un encert pel Danubi. El tòpic turístic deia llavors i suposo que les guies especialitades ho deuen continuar dient que és un riu amb personalitat pròpia. Probablement sigui fals però en aquell temps em va capturar la màgia especial i la sensació d’història que traspuava i hauria jurat que era cert. Perquè al mateix temps, la sensació que em transmetia era de fragilitat humana. El riu ha vist passar els romans, els nazis, els comunistes... i continua. Els homes que el miràvem, alguns com jo embadalits, aquell dia ara llunyà més tard o més d’hora no hi serem. Però el riu continuarà. El mateix es podria dir d’altres llocs, cert, però és aquí on ho vaig captar més intensament, més amorosament, més dolorosament.

Recomanem

El llegat comunista
Encara es poden veure circulant pels carrers cotxes com els Lada o els Trabant, que eren els típics de l’era comunista però s’estan tornant infreqüents.

D’aquesta manera, i després que aquest cap de setmana ja no es jugui la primera jornada del campionat de lliga a primera i segona divisió, es manté la convocatòria per no disputar-se la segona. Les dues parts, però, han reconegut l’existència de propostes per solucionar el conflicte i avui mateix es tornaran a reunir. A més, hi ha convocada una nova reunió per a dilluns vinent. El principal punt de conflicte segueix sent l’actual conveni col·lectiu, que l’AFE considera que no aporta prou garanties de cobrament per als jugadors.
El que no és clar és què passarà a hores d’ara amb la primera jornada de lliga i si es reprogramarà o s’anul·larà i la competició tindrà només 37 jornades si finalment se salva la disputa de la segona. En aquest sentit, el president de l’LFP, José Luis Astiazarán, va comentar ahir que “no hi ha res concret sobre aquest punt. Estem pendents primer que se solucioni la vaga i si arribem  a un acord per disputar la segona jornada ja sabrem quin és l’escenari i en funció d’aquest prendrem les decisions oportunes”. Astiazarán, això sí, va voler deixar clar que l’organisme que presideix “respecta absolutament el dret de vaga dels futbolistes”. El dirigent va respondre així a l’AFE, que havia acusat la patronal d’una “pràctica antivaga” si finalment es reassignava la primera jornada de la compe­tició.

LAPORTA INSTA ROSELL A DEFENSAR "EL CLUB I ELS VALORS DEL BARÇA"

L’expresident de l’FC Barcelona, Joan Laporta, va instar ahir Sandro Rosell que “defensi el club, la seva gent i els valors del Barça”, després de l’agressió de José Mourinho al segon entrenador blaugrana, Tito Vilanova. “En les últimes hores he rebut molts missatges, que agraeixo, demanant que m’expressi sobre els fets de dimecres, però penso que li toca a l’actual president del Barça defensar el club, la seva gent i els seus valors”, va penjar en el seu Facebook. “Jo ho vaig intentar sempre i tant com vaig poder com a president. La caverna espanyolista no m’ho va perdonar així que crec que vaig defensar bé l’entitat”, hi va afegir.

Així mateix, l’executiu també vol afavorir l’activitat del sector de la construcció i la generació d’ocupació, van informar el ministre de Foment, José Blanco, i la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado.
Blanco va explicar que amb un IVA “superreduït” es vol incentivar la compra d’habitatges nous i contribuir a la reactivació del ram. Segons el ministre, hi ha molts llocs en els quals hi ha possibilitats d’iniciar la construcció d’habitatges nous perquè hi ha demanda potencial i no es fa a causa de l’existència d’un estoc molt important que dificulta l’accés al crèdit. A manera d’exemple, Blanco va explicar que per a un habitatge que costa 200.000 euros, la rebaixa en quatre punts de l’IVA suposarà un estalvi de 8.000 euros.
De la seva banda, Salgado va considerar que aquesta mesura “tindrà un impacte net positiu en la recaptació d’IVA per venda d’habitatges”, ja que els ingressos per cases que no es venen són “zero”. A més, la venda d’habitatges que ara estan en el balanç de les entitats financeres permetrà l’alliberament de crèdit, hi va afegir. Respecte a l’habitatge de segona mà, la ministra va recordar que no està subjecta a IVA, sinó a l’impost de transmissions, que és competència de les comunitats autònomes.

687.523 cases sense vendre
Segons les últimes dades publicades per Foment, el 2010 va tancar amb 687.523 habitatges nous sense vendre, enfront de les 688.044 que hi havia un any abans, la qual cosa va suposar una reducció del 0,08 %. En el primer semestre de l’any la venda d’immobles d’obra nova va caure un 10,1%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.
En un altre ordre de coses, el govern espanyol també va acordar avançar el pagament de l’impost de societats de les grans empreses. Amb aquesta modificació, l’Estat preveu uns ingressos addicionals de 2.500 milions d’euros, una injecció de liquiditat que ara li és difícil d’aconseguir, ja que cada cop ha de pagar interessos més cars perquè li prestin diners.
D’altra banda, l’executiu de Zapatero també pretén rebaixar la factura farmacèutica en 2.400 milions anuals. Diners que s’ha de sumar als 2.500 milions que s’han estalviat des que l’any passat ja van rebaixar el preu dels medicaments. Així, es volen mantenir les prestacions i la quantitat de fàrmacs subvencionats, però que surtin més barats.
Des de l’oposició, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va criticar les mesures, acusant el govern d’“afany recaptatori” per fer caixa, sense un “pla global” per afavorir el creixement econòmic i crear ocupació.

EL PAPA DENUNCIA UN "ECLIPSI DE DÉU" AL MÓN ACTUAL

El papa Benet XVI va denunciar ahir que en la societat actual es constata “una mena d’eclipsi de Déu, un rebuig al cristianisme i la negació de la fe rebuda”, i que es corre el risc de perdre el que més profundament “ens caracteritza”. Joseph Ratzinger va fer aquestes manifestacions davant de 1.664 religioses amb les quals es va reunir al Patio de los Reyes del monestir d’El Escorial, en el seu segon dia d’estada a Espanya amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.
Al matí, el Papa es va reunir amb el rei Joan Carles I i, posteriorment, es va entrevistar durant trenta minuts amb el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui va tractar qüestions com ara la crisi econòmica, la fam a la banya d’Àfrica o les revoltes als països àrabs. A la tarda, Benet XVI va presidir un viacrucis pel centre de Madrid en què cada escena va estar representada amb passos de Setmana Santa vinguts de diverses províncies.
D’altra banda, les vuit persones detingudes durant els incidents de després de la manifestació laica celebrada dimecres passat a la capital espanyola –dijous es van registrar nous aldarulls– van quedar en llibertat al llarg de la tarda d’ahir, després de prestar declaració davant la titular del jutjat d’instrucció número 10 de Madrid.

Aquesta és l’opinió del fins aquesta setmana president del consell d’administració de la parapública, Josep Maria Beal, que posa com a exemple de la seva argumentació les cobertures del 100% a les quals, al seu entendre, s’accedeix amb massa facilitat en alguns casos.
“Les prestacions no s’han d’eliminar, però sí entenc que hi ha alguns avantatges que va donar la darrera llei que s’haurien de revisar”, explica un Beal que es refereix a un cas força proper. “Potser a vegades s’ha aplicat amb massa lleugeresa el cobriment del 100%. A mi mateix me l’apliquen i no em faria falta”, indica l’exresponsable del consell d’administració. Per tant, el que cal a l’hora de retocar el text és “mirar bé com es fa”, tot admetent que en l’anterior reforma “es van introduir coses sense saber si es podien pagar”. I és que la reflexió és que “no podem tenir un sistema sanitari com els de Suècia si no tenim el seu sistema fiscal”.
Un altre aspecte al punt de mira són les prestacions de caire social. Beal aposta per traspassar-les al Govern, ja que “encara que les afronti la CASS i després es cobri de l’Estat, la gestió és del personal de la companyia i, per tant, se’l carrega de feina”. A més, opina que amb l’actual fórmula “s’enganya els comptes reals de la CASS i els beneficiaris”.

Text amb mancances
Beal es mostra convençut que amb la nova reforma de la llei no es cometran els errors de l’anterior, que van originar un text on malgrat “no tot s’ha de considerar dolent”, és necessari “modificar allò que no funciona” ja que sí que es cert que hi ha “algunes llacunes i coses que es poden millorar”. L’exdirigent de l’òrgan rector de la companyia recorda que, quan es va fer la reforma legal, “es va oblidar que qui l’ha d’aplicar és la CASS i no es va consultar”. Ara, “entenc que aquesta serà la gran diferència i que s’escoltarà els seus responsables”. De fet, “ja fa dies que es parla amb el Govern i se li fan arribar recomanacions”.
Beal, que es mostra satisfet amb la “important feina, sobretot tècnica”, feta al capdavant de la parapública, malgrat admetre que “no tota la que teníem al cap”, desitja “tota la sort” al seu successor, Josep Delgado, de qui diu que compta “amb l’avantatge d’una majoria suficient del Govern”. Per tant, “ara no hi ha excusa per no fer les coses” i tirar endavant una reforma legal en què espera que hi participi activament el PS, del qual va ser militant. “En un tema tan imporant no dic que s’hagi d’acceptar tot amb els ulls tancats, però sí mirar-ho amb la voluntat de resoldre problemes.”

EL PS ESTÀ OBERT A COL·LABORAR PERÒ NO VOL LIMITAR-SE A INTERVENIR AL CONSELL

El grup socialdemòcrata es mostra obert a col·laborar en la reforma de la llei de la CASS, però avisa que la seva participació no ha de limitar-se a analitzar un text que entri el Govern al Consell General, sinó que hi ha d’intervenir molt abans. “La llei no pot donar-se als grups per ser votada ja”, indica el vicepresident, Gerard Barcia, que defensa que “es faci el que es faci” amb el text, l’objectiu passa per aconseguir “que sigui equitatiu per a tots els teixits socials”.
El parlamentari socialdemòcrata recorda que aquest és un dels “tres temes” a incloure “en un pacte d’Estat”, encara que lamenta que “no hem vist per enlloc el que se’ns va prometre”, amb referència al discurs d’investidura. Sobre un dels possibles canvis apuntats –traslladar al Govern algunes prestacions socials–, Barcia adverteix que no seria una solució. “Si es descarrega la CASS?però es posen les obligacions a l’executiu, mala cosa faríem”, apunta el polític canillenc, que entén que “no podem saturar una administració per alliberar de càrregues una altra perquè, al cap i a la fi, totes són Andorra”.