El portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, ha informat aquest dimecres que cap a mig matí havien aparegut mortes al riu Gran Valira, entre la confluència entre el Valira del Nord i el d’Orient amb el Gran Valira i la caserna dels bombers de Santa Coloma, 200 truites mortes.

Les matriculacions als tres sistemes educatius es mantindran estables durant el proper curs 2011-2012. Així ho indiquen les dades de què disposa el ministeri d’Educació en aquest moment, tot i que les xifres exactes no es coneixeran fins que es reprenguin les classes.

Així ho va confirmar el portaveu del govern català, Francesc Homs, que va recordar que l’aprovació d’una llei d’aquestes característiques era un dels acords que va tancar l’executiu amb el PP per aconseguir el seu suport pels pressupostos de la Generalitat del 2011.
Homs va expressar també el rebuig del govern català a la reforma constitucional al·legant que ha de ser el Parlament qui decideixi els límits pressupostaris de la Generalitat i va assegurar que, amb la nova modificació en marxa, Catalunya no hauria pogut fer per si mateixa les retallades i mesures d’estalvi posades en marxa per Artur Mas, després de ser investit president del govern català.

Reforma Constitucional
D’altra banda, la reforma de l’article 135 de la Constitució, que consagrarà a la Carta Magna espanyola una regla fiscal per a totes les administracions públiques va iniciar ahir la seva tramitació urgent al Congrés, tot i que el PSOE i el PP, promotors de la iniciativa, només van aconseguir el suport d’UPN. La proposició de llei pactada entre els dos principals grups va sortejar el primer tràmit i, tal com s’esperava, només va tenir un vot en contra dins de les files socialistes: el de l’exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez. S’hi van oposar els nacionalistes vascos i la resta de grups minoritaris de la cambra, mentre que els parlamentaris de CiU van optar per no polsar el botó de les votacions i se’ls va comptabilitzar com a absents, malgrat que estaven a l’hemicicle. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, va avisar del “xoc de trens” que crearà la reforma i va afegir que és una agressió a l’autonomia financera de Catalunya.

LA GENERACLITAT ENDUREIX L'ACCÉS A LA RENDA D'INSERCIÓ

El portaveu del govern català, Francesc Homs, va anunciar ahir que la Generalitat no pagarà la renda mínima d’inserció (RMI) a les persones a l’atur “que no acreditin una dificultat social afegida”, per la qual cosa en quedaran exclosos aquells que no requereixin cap tipus d’intervenció social continuada. Homs va explicar que aquesta ajuda que ofereix la Generalitat “no pot ser continuació ni substitutiu de la prestació d’atur” i, en aquest sentit, va recalcar que la finalitat de l’RMI ha de ser atendre les persones que estan en risc d’exclusió social i no als aturats. També va afegir que si la Generalitat dona aquesta ajuda com una continuació de la prestació per atur, estaria assumint una responsabilitat del govern central.

DETINGUT PER DISPARAR LA PROPIETÀRIA D'UNA FÀBRICA

Els mossos d’esquadra van detenir ahir dimarts al matí Esteban B. R., de 62 anys, perquè contra la propietària de l’empresa Ortopedia y Cirugía de Sant Salvador de Guardiola (Barcelona) i hauria provocat un incendi a la nau industrial, segons va informar la policia catalana.
El presumpte autor es va entregar a les dependències policials poc després dels fets i va ser detingut per un delicte de lesions, tinença il·lícita d’armes i incendi. Fonts de l’empresa van explicar que es tracta d’un home que “va entrar demanant diners”, però diversos testimonis van assenyalar que és un antic soci de la companyia. Els fets van passar a les 7.25 del matí d’ahir quan el presumpte autor dels fets va entrar a la fàbrica i va disparar contra el peu de la propietària, que va ser ingressada a l’hospital. Posteriorment va provocar un incendi que va obligar a desallotjar els dotze treballadors que hi havia a la nau, i va cremar més de la meitat de l’edifici fins que va ser sufocat pels bombers.

El filòsof basc va explicar que “hem viscut amb la il·lusió que l’economia era una ciència exacta i la política una cosa frívola” i que aquesta és la causa fonamental de la crisi econòmica que vivim avui dia. Segons la tesi d’Innerarity, cal acceptar que l’economia és una ciència social, i que com a tal, ha de tenir en compte variants no exactes, com ara la política. Al seu parer, “la política és el que ve quan ja no sabem què fer”, i en aquest sentit va explicar que hi ha hagut una “despolitització conscient de l’economia” i això ha comportat que no es discuteixi sobre els grans problemes econòmics.
Assegut al costat del moderador de l’acte, Ignacio Ramonet, Innerarity va donar un punt de vista sobre les solucions a la crisi que contrasten, amb les del seu company de taula, a qui va definir com un “altermundista”. El filòsof va explicar, que a diferència del que cerquen els altermundistes, ell pensa que “no necessitem un altre món, sinó una altra economia” i concretament una “economia de lletres”, que tingui en compte el seu vessant social, atès que pel basc, la separació de l’economia de la resta de ciències “no ha estat satisfactòria”.
El ponent va indicar que d’altres pensadors, com per exemple Adam Smith o Karl Marx, van concebre l’economia com una ciència inexacta i social, atès que, segons Innerarity, és subjectiva i hi intervenen els errors humans. El filòsof també va assenyalar que l’economia que no admet errors, es pot aplicar a qualsevol societat, i que és això el que li fa “por”. En aquest sentit, va afirmar que “el preu que es paga per l’exactitud és la pèrdua de perspectiva global” sense la qual, al seu entendre, no pot funcionar cap sistema econòmic.
En la mateixa línia Innerarity va posar en relleu que “les teories dels últims 50 anys han estat errònies” perquè l’economia ha deixat de ser una ciència social, i amb això “ha perdut la seva capacitat crítica”. El filòsof basc va explicar, també, que “els economistes que menys s’han equivocat amb la crisi han estat els economistes de lletres”, mentre que els qui han comès més errors són aquells economistes que s’han separat de la societat. Per concloure, Innerarity va afirmar que “el més revolucionari és una bona teoria econòmica”.

LA CRISI HA FET AUGMENTAR EL RISC DE RUPTURA SOCIAL

Jean-Pierre Maulny –qui va substituir Pascal Boniface–, va iniciar la seva intervenció preguntant-se quina serà la situació de Grècia els pròxims anys o si els Estats Units poden caure com a potència en cinc anys. Segons el sotsdirector de l’Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques (IRIS), “ens trobem davant d’una ruptura estratègica cabdal” atès que “abans els pobres no coneixien els rics ni els rics els pobres, però ara tot se sap, i això pot provocar ruptures”. El conferenciant va indicar que gran part d’aquest problema ve donat per l’aparició d’Internet. A mode d’exemple va explicar que avui dia els departaments de Defensa dels diferents estats estan molt a l’aguait sobre els ciberatacs, i no és clar si mereixen una resposta militar o no.

Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones.
De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).
A l’hora d’analitzar les dades i, sobretot, aquesta distribució dels assalariats, el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors, Guillem Fornieles, posa en relleu dos aspectes que entén clau. D’una banda, recorda que “la majoria d’andorrans opta per posar el seu negoci i viure d’ell” i, de l’altra, argumenta que la immigració a Andorra “ha estat sempre un fenomen natural, ja va començar als 50 i als 60, amb l’arribada d’andalusos i gallecs; va continuar als setanta, amb molts catalans, i, a partir dels 80, és quan van van venir els portuguesos”.
Fornieles expressa una important preocupació per l’increment del nombre d’aturats els darrers temps, ja que “hi ha molts immigrants que es veuen obligats a marxar en no tenir feina” però també reitera que “els andorrans no ho poden fer i seria interessant veure quants n’hi ha”.

EL VOLUM DE RECURSOS GESTIONATS PELS BANCS CREIX UN 3,2%

Durant el 2010, els bancs del país van gestionar un total de 27.800 milions d’euros dels seus clients.  Això suposa un increment significatiu, del 3,2%, en relació a un any enrere. A l’exercici 2009, la xifra era de 27.000 milions.
Crèdit Andorrà, amb 9.160 milions d’euros, és l’entitat del país que més recursos va gestionar, seguida d’Andbanc, amb 7.700; i de BIBM, amb 6.460. De la seva banda, BPA va assolir els 3.300 milions i BancSabadell va arribar als 1.240 milions.
Les cinc entitats del Principat tenen un total de 1.700 empleats. Aquesta xifra suposa un important augment de personal dels bancs en relació amb l’exercici anterior. Així, el 2009 es va tancar amb 1.522 treballadors contractats i, per tant, l’evolució a l’alça ha estat, pel que fa al conjunt del sector, d’un 11,7%.
L’entitat que més empleats té contractats és Crèdit Andorrà, que acumula un total de 517 repartits en 20 oficines. El segueix Andbanc, amb 459 assalariats. En tercer lloc trobem BPA, amb 315 treballadors. A BIBM hi ha 294 i a BancSabadell, 116.